A un tir de pedra

Als segles XV i XVI la presència de cales i abrics naturals a la Marina Alta la van fer especialment susceptible a l'atac de corsaris i pirates barbarescs i turcs, que desembarcaven cada vegada més sovint entre 1530 i 1540 envaint i saquejant els pobles, assolant els cultius i prenent als habitants com a presoners. La defensa de l’època, basada en el control per tropes més o menys eventuals no era suficient. A la cartografia medieval apareixen al País Valencià punts defensius amb primitives talaies, moltes d’elles de l’època romana, a les localitats de Peníscola, Orpesa, cap de Cullera, cap de Sant Martí, Moraira, cap d’Alcodra, cap de l’Aljub i cap Cerver, un sistema defensiu costaner deficient, antiquat i dispers, clarament insuficient davant l'increment dels atacs, pel què el rei Felip II va ordenar un estudi de la defensa del litoral, com consta als documents de l’època:

Ens anem a visitar l’estany de la Cabana Sorda i el pic de la Coma de Varilles, situats al Principat d’Andorra, un estat situat en el cor dels Pirineus. Aquest menut però bellíssim país és conegut pel seu relleu com “el país de les muntanyes”, fet pel qual Andorra és un autèntic paradís dins de l’ambient muntanyer.

El castell de Gallinera, incansable vigia durant segles de l'accés llevantí a la vall del mateix nom, es troba ubicat a un dels punts de major interès paisatgístic d'Alacant, on la capritxosa natura ha tallat una simètrica i perfecta vall que sura pels seus porus història, patrimoni, gastronomia i quilòmetres de tranquil i bellíssim trepitjar. La Gallinera és una vall rural, encisadora i molt tranquil·la, on el temps sembla que s’ha detingut; una idíl·lica vall on hi ha censats poc més de 600 habitants repartits entre 8 menuts pobles d’evocadors noms: Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili, productors d’ametles, oli i les millors cireres del País Valencià. Envoltada per les serres de l’Almirall, l’Albureca i la Foradà, la vall es troba tancada als seus extrems pels castells musulmans de Gallinera i d'Alcalà, i vigilada atentament pel rocós ull natural de la Foradà.

El Carrascar de la Font Roja és un Parc Natural de 2.450 ha declarat el 13 d'abril de 1987. Comprèn la serra del Menejador, amb les màximes altures al cim del mateix nom (1.356 m) i a l'alt de la Teixereta (1339 m). Situat entre els termes d'Alcoi i Ibi, juntament amb el veí Parc Natural de la Mariola conforma el territori amb major biodiversitat del País Valencià, amb la presència de més de 1.500 espècies, a banda de ser Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i Lloc d'Interès Comunitari (LIC). Es tracta d'un dels pocs indrets de la nostra geografia on es troba quasi intacte un ecosistema representatiu del bosc mixt mediterrani que antigament cobria les muntanyes valencianes.

Vos adjunte un article del Levante, preneu vostres pròpies conclusions. Ja no sé en quin país vivim.

Tous, menut poble de la Ribera Alta (País Valencià) que va ser traslladat de lloc a conseqüència de la construcció d'un pantà, tristament va saltar a la fama en 1982 per l’esfonsament de la mateixa presa, que va originar una de les majors riuades conegudes a la història d'Europa (16.000 m³/s). Però, a banda d’aquests lamentables fets, Tous oculta uns impressionants tresors naturals al subsòl del seu terme. Tres son les cavitats més conegudes de Tous: l’avenc de les Gralles, l’avenc Campillo i l'avenc de la Llenca del Serrano.

Paradís vegetal i porta d’accés occidental a la serra de Corbera, la bellíssima vall de la Murta (Alzira) amaga en el seu interior una interesant xarxa de senders al voltant del monestir jerònim de Santa Maria de la Murta, que visitarem seguint les rutes SL-CV 81 Senda Botànica i SL-CV 82 Senda Històrica, emulant les visites que en el passat destacades personalitats com el rei Felip II o Sant Vicent Ferrer feren al cenobi.

El quilòmetre vertical d'enguany va passar pel coll de la Rafaela, al Mondúver. A molts els va sorprendre gratament la ràpida regeneració del paratge de la Caldereta després del devastador incendi de fa 4 anys. El motiu? La pluja, moltíssima pluja. Encara que la lògica ens diu que a les comarques de l'interior de Castelló i València deurien registrar-se les majors precipitacions del País Valencià, la realitat ens diu que les comarques més plujoses són costaneres: la Safor i la Marina Alta, on en alguns punts superen els 1.000 mm anuals.