Passa al contingut principal

A un tir de pedra

Qui coneix la terra, l'estima

Cercar en aquest blog

Subscriu-te a aquest blog

Vols estar informat?

Pàgina d'inici
Índex de senders
País Valencià
Pirineus
Patrimoni

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013

Entrades

Concurs millor blog de muntanya

Publicat per Oscar Marti el dia de maig 20, 2013

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Google+
Correu electrònic
Altres aplicacions

El camí vell de Bujaruelo

Publicat per Oscar Marti el dia de maig 13, 2013

+

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Google+
Correu electrònic
Altres aplicacions

Serres valencianes

Aitana2
Benicadell8
Bèrnia1
El Carrascar de Parcent1
El Maigmó1
El Mondúver6
El Montgó i voltants5
Els Ports3
La Falconera3
La Safor12

La serra de Corbera3
La Serrella4
La Xortà4
Marjals11
Penyagolosa2
Serra d'Alfaro2
Serra de Cantacuc1
Serra de la Carrasca3
Serra de la Foradà1
Serra del Menejador1
Serra del Penyal1
Serra Grossa5

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu

de setembre 20181
de desembre 20171
de setembre 20171
de juny 20171
d’abril 20171
de març 20171
d’octubre 20161
de gener 20161
de setembre 20151
de juny 20151

Mostra'n més Mostra'n menys

Etiquetes

A un tir de pedra
Aitana
Altres llocs
Articles d'opinió
Benicadell
Bèrnia
Castells
Contes de muntanya
Curses
El Carrascar de Parcent

Mostra'n més Mostra'n menys

Visites

El Mondúver a un tir de pedra

Mapes del Mondúver

A un tir de pedra

A un tir de pedra

El més visitat del mes

El Racó del Duc, Via Verda del Serpis o Barranc de l'Infern

El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l’Infern, és el tram del riu d’Alcoi o Serpis comprés entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia, pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d’una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.

Les 10 més visitades

El Racó del Duc, Via Verda del Serpis o Barranc de l'Infern

El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l’Infern, és el tram del riu d’Alcoi o Serpis comprés entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia, pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d’una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.

El ferrocarril Alcoi-Gandia, el tren dels anglesos

A finals del segle XIX, a conseqüència del desenvolupament industrial de les comarques de l’Alcoià i del Comtat, la companyia anglesa Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited va construir un ferrocarril que unia Alcoi amb el port de Gandia per al transport de primeres matèries i de productes industrials d’aquelles comarques, principalment tèxtils i siderúrgics. Conegut com «el tren dels anglesos», aquest ferrocarril va funcionar durant 76 anys fins que el 15 d’abril de 1969 va fer el darrer viatge per la seua baixa rendibilitat.

L'estany de Sant Maurici i les Agulles d'Amitges

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és una de les millors manifestacions del glacialisme quaternari de la Península, un lloc on podem afirmar sense dubte que la natura es va lluir creant tota una sèrie de frondosíssims boscos d'avet i pi negre al voltant de torrenteres, cascades, meandres d’alta muntanya, vora 200 llacs i afilats i impossibles cims. Vos proposem una senzilla i popular ruta de muntanya on connectarem els llacs de Sant Maurici i d'Amitges, sempre amb la presència del cim més emblemàtic del Parc, els Encantats.

El Faig Pare i la fageda del Retaule

La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els exemplars sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

Carrícola, art i natura

A les faldes orientals del Benicadell i a pocs kilòmetres d'Atzeneta es troba Carrícola, un menut poble d’uns 87 habitants que, no deixant-se portar per les corrents actuals, ha sabut trobar una sintonia entre ingressos en forma de turisme i respecte al medi ambient envejable; un exemple del que es pot fer per sobreviure sense necessitat de destruir el que ens envolta. Fa temps que aquest poble ha optat per una convivència sostenible amb l'entorn, apostant des dels anys 80 per l'agricultura ecològica. Amb col·laboracions d'entitats com la coordinadora ecològica de la Vall d'Albaida o la Diputació de València, s'han emprés projectes com el de recollida selectiva i reutilització del fem, o de depuració i ús de les aigües mitjançant aiguamolls artificials.

La cova Tallada, la torre del Gerro i les Planes del Montgó

Al bell mig de la Reserva Natural del Cap de Sant Antoni i als peus del Montgó, seguint l'escarpada i abrupta línia costanera entre Dénia i Xàbia, es troba la cova Tallada, una gruta litoral de gran bellesa natural i paisatgística aprofitada durant segles com a pedrera de pedra tosca, material molt valorat a la Marina Alta amb el qual es construïren, entre d’altres, el castell de Dénia en temps d’ocupació musulmana. L'accés a la cova forma part d’una ruta que podem qualificar d'autèntic tresor natural, un mon de contrastos visuals i aromàtics i amb una varietat patrimonial difícil de trobar en cap altre lloc.

La fàbrica de l’Infern i les centrals de llum del Racó del Duc

El riu Serpis, durant mil·lennis, va configurar al Racó del Duc o barranc de l'Infern un paisatge de gran valor per la seua singularitat i bellesa natural. Hom descriu el Racó del Duc parlant del riu Serpis, de la vegetació, dels túnels... Hi ha milers d’articles i guies que parlen del Racó del Duc, però totes solen deixar de costat uns elements arquitectònics de gran valor històric que durant dècades configuraren la vida al paratge: els molins fariners, els assuts i les fàbriques de llum del segle XIX.

La marjal de Gandia i l'alqueria del Duc

La marjal de Gandia és un terreny humit amb un gran valor mediambiental que alberga nombroses espècies endèmiques del País Valencià, tant de flora com de fauna; un espai protegit que, malgrat trobar-se completament transformat, delimitat pels tarongers i en ràpida i clara regressió, en les darreres dècades havia gaudit de una relativa tranquil·litat. S’havien fet nombrosos esforços per part de l’administració i els governs locals per a la conservació i ampliació de l’àrea protegida. Però com al conte del pastor mentider, ens havíem acostumat a sentir la cançoneta de “que ve el llop”, en aquesta ocasió disfressat de camp de golf... fins que ha vingut.

La Murta

Paradís vegetal i porta d’accés occidental a la serra de Corbera, la bellíssima vall de la Murta (Alzira) amaga en el seu interior una interesant xarxa de senders al voltant del monestir jerònim de Santa Maria de la Murta, que visitarem seguint les rutes SL-CV 81 Senda Botànica i SL-CV 82 Senda Històrica, emulant les visites que en el passat destacades personalitats com el rei Felip II o Sant Vicent Ferrer feren al cenobi.

El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Aigua. És la paraula que millor defineix un dels espais més valuosos alhora que més castigats del País Valencià, el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. L’aigua, abundant, dolça, neta i d’una qualitat excepcional, ha modelat durant mil·lennis el paisatge, ha permet el creixement d’una important comunitat vegetal i animal amb exemplars únics al món, i per damunt de tot ha permet la presència d’una important representació d’aus autòctones i migratòries excepcional. Però l’aigua també ha afavorint una forta interacció humana, una fortíssima antropització d’un ecosistema molt sensible que sembla trobar-se, a dia de hui, en un delicat equilibri.

Google+

David Gomar Accedeix al perfil
Oscar Marti Accedeix al perfil
Vicent Cervera Accedeix al perfil

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per wingmar

Convertim pedres en patrimoni