Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

El savi de les Foies

Imatge
Crec en una naturalesa plena de vida, en uns paisatges alegres, plens de màgia, en una naturalesa forta, sana, també si cap en el dia en què la naturalesa es desenvolupe en el seu just equilibri... Així que un bon dia un grup de xiquets, juntament amb els seus pares, decidiren anar a passar el dia al camp; durant el camí, atònits, observaven que alguns llocs estaven descurats, bruts, gairebé amb aspecte d'abandó, llocs que no convidaven per res a jugar en ells, uns altres es presentaven amb un color gris, d'aspecte trist… Quan un dels xiquets va preguntar a son pare què havia passat, aquest li va respondre —Les flames van devorar els seus colors.

Que ve el llop, que ve el llop!

Imatge
Que ve el llop, que ve el llop! Quan érem menuts ens contaven una vella faula per a mostrar-nos que als mentiders no els creu ningú ni quan diuen la veritat; per molt que es repetisca una i altra vegada, la mentida sempre acaba descobrint-se. És la vella versió del pots enganyar a tot el món alguna vegada, a algunes persones tot el temps, però no pots enganyar a tots tot el temps. Però sembla que molta gent va confondre el conte amb el dels tres porquets, ja que els nostres governants porten dècades advertint-nos de l’arribada d’imaginaris llops i molts encara ni s’han adonat de la mentida.

La Safor per la Llacuna

Imatge
La Safor no seria en teoria més que una modesta serreta litoral de 1.013 m sense l’existència del seu circ, un colpidor amfiteatre càrstic d’excepcional interès símbol d'una de les muntanyes més belles, singulars i úniques de la península; les ascensions al cim visitant la Finestra i la nevera des de les Majones de Vilallonga, travessant un carrascar des de la font dels Olbis de l’Orxa o fins i tot les exigents i dures trepades pel bell mig del circ conformen una de les experiències muntanyeres més satisfactòries que no poden faltar a l'haver de tot amant de la natura. Però i l'ascensió per la solana? Desconeguda al trobar-se durant dècades perduda, ens permetrà conèixer les restes etnogràfiques i patrimonials del passat ramader de la zona, bellament envoltat per un insòlit i sorprenent bosc de carrasques, el més extens i millor conservat de la Safor amb permís del carrascar del Buixcarró.