Els Flarets del Mondúver, la finestra a la Mallada Fonda

El 1884 Ramon Ferrandis Deusa, José Peiró i Salvador Sastre adquiriren i dividiren en dues parts les 200 fanecades del forner de Concepció Roselló a la mallada Fonda, una extensa llenca de terra delimitada, al vessant més llevantí del Mondúver, pel barranc de Pacal o de la Mina de l'Or per migjorn, pel pla de la Vella per llevant, per la xeraquera vall de les Fonts per la banda de tramuntana i pels rotunds Flarets pel vessant de ponent. La meitat inferior de la replana, dita la mallada de Baix, se la quedaria Salvador Sastre Serralta, el tio Saoret de Botifarra, qui alçaria el ben plantat corral de Foquio, anyenc oliverar de laborioses margenades i llar dels ramats d'ovelles que els pastors transhumants de Conca i Aragó, dits xurros al poble, baixaven al regne a passar l'hivernada.

La part superior, dita la mallada de Dalt, allà on discorre la pista forestal del Picaio, se la quedaria Ferrandis a mitges amb José Peiró, propietari del barranc, d’una carbonera on transformaria tota la llenya arrabassada de les terres on plantara un bast oliverar i de l’enrunada caseta de planta rectangular amb xemeneia que entre el coscollar dona la benvinguda a la finca. 

El Picaio i la pista forestal homònima

Ferrandis, dit Ramon de l’Obrer, natural d'Almoines, veí de Xeresa i obrer de professió, a banda de bastir les casetes de Peiró i Sastre es construiria a l’altre extrem, ombrat per un descomunal i secular pinyoner, una caseta amb forn de pa on viuria tot l’any amb la seua dona i el ruc, adossada a un corralot rectangular de gruixuts murs dividits en quatre cambres, restant la més gran per al resguard d’un ramat, procedent de Castella, que abeurava a les excavades codolles i a la ja eixuta font dels Frarets. 

La Mallada de Dalt, senyorejada pel corral de l'Obrer, des dels Flarets

Però cap esquella sona ja trescant la mallada, ni cap llegó talla l’herba que creix al vast bancal, ni cap jornaler cull les olives que antany creixien llustroses i ben femades pel ramat. Pins, ullastres, herba i esparteres han envaït les terres, solcades per solsits marges que cap margener tornarà a reparar. 

Els Flarets

Només els pintorescs Flarets, palplantats sentinelles del Mondúver, donen testimoni de l'arribada i de l'ocàs d'aquells primers pioners de la Mallada que colonitzaren i humanitzaren el massís. Només resta en peu, coberta per les boires de l'oblit, aquell elegant bosc de penyals, el versemblant castell dels moros que inquieta als més infants, la solemne talaia pètria cisellada pels dits del temps, el cap de l'elefant, la fantasmagòrica processó del silenci i la solitud, l'oberta i infinita finestra al mediterrani.

Voleu saber més de la Mallada Fonda i els Flarets? No us perdeu el llibre 'El Mondúver a un tir de pedra'. També pots fer una ullada a la Ruta dels Corrals del Mondúver.

El corral de Foquio, el clot de la font de l'Esbarzer i el pla Negret