El barranc de l'Encantà
El barranc de l'Encantà, situat a la baronia de Planes, és un dels més preciosos racons del País Valencià, una grata sorpresa al bell mig de terres de secà on l’aigua és la gran protagonista. Anem a fer una bonica ruta, apta per a tot el mon, que recorre els punts més espectaculars del barranc, entre el gorg del Salt i el congost del Molí, amb la possibilitat de fer-la circular passant per l’ermita de Planes amb una duració d’unes 3 hores.
El de l’Encantà és un curt barranc de 8 quilòmetres que naix a prop de Beniaia (La Vall d’Alcalà) i discorre pel terme de Planes travessant una sèrie de congostos i tolls impressionants formats per l’erosió de l’aigua durant mil·lennis sobre les formacions calcàries de la serra de Cantatuc; desfilant cap a Beniarrés, desemboca al riu Serpis entre les serres de l’Albureca i el Cantalar.
Mapa detallat, perfil i estadístiques | Com arribar-hi |
El barranc de l’Encantà rep el seu nom d’una antiga llegenda, per altra banda molt repetida pel folklore a tota la península, de la qual ja parlava el botànic Cavanilles: “barranco que la credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco a 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina donde los Moros escondieron sus tesoros y dexáron encantada una doncella, que cada cien años sale para volver á entrar en el mismo día.”
El 1609 els moriscs que hi habitaven el País Valencià reberen l’ordre d’expulsió immediata. La llegenda diu que els moriscs de Planes ocultaren tresors, monedes i joies a una cova del barranc de l’Encantà, esperant recuperar-los quan tornaren de nou a les terres on visqueren. Per a protegir els tresors, tancaren amb ell a una donzella, a la que encantaren. Una volta cada cent anys apareix la figura d’una bella jove caminant pel barranc, vestida amb una túnica blanca. Si vegeu a la jove, no la perseguiu o desapareixerà, espereu a que s’acoste a vosaltres i respongueu a la pregunta que vos formule des del cor. Només en eixe cas rebreu tots els tresors amagats.
Segons la història relata, i la veritat pot ser,
una senyora molt guapa li va eixir a un llenyater.
Li ensenyà un collar de plata, amb un diamant i un rubí:
"¿què és el que vols, la joia, o t'estimes més a mi?"
Li contestà que la joia: "sempre seràs desgraciat,
en aquella penya tan alta tinc un palau encantat.
Mai seràs ditxós, si m'hagueres volgut a mi
la fortuna que hi ha allí haguera segut dels dos"
Damunt d'una aura boreal, a l'amanéixer l'aurora,
desapareix la senyora i el pobre es queda igual.
Si us ha agradat la dita, no la tingueu per falòria,
que és la vertadera història del barranc de l'Encantà.
El barranc de l'Encantà |
Ens haurem de dirigir a Planes de la Baronia, un d’eixos pobles valencians on el nom no fa honor a les seues característiques, ja que com un menut Bocairent amb un entramat de carrers molt empinats, de pla te ben poc. No obstant això, sense dubte es tracta d’un dels pobles més pintorescs de la província d’Alacant, assentat als peus d’un tossal dominat per les ruïnes d’un antic castell musulmà. Des de la costa ens dirigirem a Planes per la Vall de Gallinera i abans d’arribar al poble per la carretera CV-700, només passar el pont de les Calderes (quilòmetre 29), veurem un camí rural asfaltat a la dreta que ens durà fins l’àrea recreativa de l’Encantada, on deixarem els vehicles. També podem accedir per Muro d’Alcoi seguint la CV-700; uns 2 quilòmetres després de passar Planes ens desviarem pel camí, abans del pont.
La ruta s’inicia a l’àrea recreativa de l’Encantada, on es troba un gorg de grans dimensions i gran bellesa, el gorg de Salt, al qual brolla una bella cascada d’uns 6 o 7 metres. Baixarem per unes escales de pedra al gorg, on a l’estiu s’agraeix un banyet.
La ruta s’inicia a l’àrea recreativa de l’Encantada, on es troba un gorg de grans dimensions i gran bellesa, el gorg de Salt, al qual brolla una bella cascada d’uns 6 o 7 metres. Baixarem per unes escales de pedra al gorg, on a l’estiu s’agraeix un banyet.
El gorg del Salt |
Tornarem a la pista i, als peus del Tossalet de la Dona, continuarem uns 300 metres fins arribar a una casa, a l’esquerra de la qual hi ha un camí de terra que seguirem, passant junt una basa de reg a la qual arriba un sender des del mateix Salt. Arribarem a una finca tancada amb porta, Vila Mònica, on s’inicia un sender que descendeix al cau del barranc. El sender ens porta a una vall, antigament conreada, i després de passar junt una casa en ruïnes veurem una pressa on ja són visibles els tolls de que està farcit el barranc.
Presa |
En menys de 15 minuts des del Salt arribarem a les ruïnes del Molí de l’Encantà, un antic edifici que aprofitava la forta corrent de les aigües del barranc per a moldre el blat i fer farina. Actualment es troba envaït per la vegetació i ha perdut el seu sostre.
Molí de l'Encantà |
A partir del Molí el barranc desvia bruscament el seu curs i s’encaixona notablement en un estret format per la serra del Cantalar i el Tossal del Pedreguer. Conegut com el Clot del Molí, ens trobem a un menut congost, excavat a la pedra, impressionant per la seua bellesa, i si anem en temps de pluges ens sorprendrà per lo ensordidor de les aigües al caure-hi.
El Clot del Molí és molt apreciat per a prendre el bany, inclòs és molt conegut al mont naturista, així que banda de refrescar-nos i remuntar un ratet el curs del barranc, no poguérem evitar portar l’equip i fer uns descens en ràpel per arrodonir el matí.
El Clot del Molí |
El Clot del Molí |
El barranc es dirigeix cap al nord-oest, buscant el riu Serpis, i ja no podrem seguir-lo si no és baixant pel curs del mateix, nadant o a peu, mentre que el sender continua en direcció oest. A partir d’ací resta la part menys interessant del recorregut, ja que alternarem pistes de terra i asfaltades, i encara que tenim la possibilitat de pujar fins l’ermita de Planes, pot resultar una miqueta avorrit.
Si optem per fer la ruta circular seguirem el sender, que prompte comença a pujar allunyant-se poc a poc del barranc; passarem junt les restes d’una antiga casa just abans de connectar amb una pista forestal, que seguirem en direcció sud a l’ombra del Cantalar. Seguirem el camí i després d’una corba descendirem fins la carretera CV-711, a prop de Planes. Seguirem la carretera durant poc temps, ja que girarem a l’esquerra seguint el Via Crucis que, en ziga-zaga i bona costera, ens durà fins l’ermita del Sant Crist, del segle XV. Des d’aquest punt tenim una fantàstica vista de l’embasament de Beniarrés, el Montcabrer i el Benicadell.
Si optem per fer la ruta circular seguirem el sender, que prompte comença a pujar allunyant-se poc a poc del barranc; passarem junt les restes d’una antiga casa just abans de connectar amb una pista forestal, que seguirem en direcció sud a l’ombra del Cantalar. Seguirem el camí i després d’una corba descendirem fins la carretera CV-711, a prop de Planes. Seguirem la carretera durant poc temps, ja que girarem a l’esquerra seguint el Via Crucis que, en ziga-zaga i bona costera, ens durà fins l’ermita del Sant Crist, del segle XV. Des d’aquest punt tenim una fantàstica vista de l’embasament de Beniarrés, el Montcabrer i el Benicadell.
Tornarem enrere i continuarem per la pista asfaltada, ja en descens; caminarem envoltats de camps d’ametlers, cireres i oliveres, fins que després d’una corba, a la dreta, arribem a un encreuament, on obviarem el camí de la dreta i continuarem recte per un camí terrer. Després d’ascendir fins un tossal connectarem amb un camí asfaltat a la dreta, que després d’unes quantes corbes ens deixarà junt a la carretera CV-711, a escassos 150 metres del camí de l’Encantà, on deixàrem els vehicles unes tres hores abans.
En resum, una ruta encantadora, on si anem amb xiquets podem fer només el tram comprés entre el Salt i el Clot del Molí. De totes les vegades que hem anat, mai hem pogut trobar la famosa pedra o la cova de la llegenda (i, evidentment, tampoc a l’Encantada :D). Ja sabeu, si la trobeu algun dia, conteu-nos què tal l’experiència.
Flora i fauna
El barranc de l’Encantà forma un menut i amagat paradís botànic i faunístic, propi del clima mediterrani on, a banda de diverses espècies d’arbustos i de vegetació de ribera, abunda el pi blanc (Pinus halepensis), les carrasques (Quecus rotundifolia), i exemplars solts d’arbocer (Arbutus unedo), freix de flor (Fraxinus ornus) i de cirerer de Santa Llúcia (Prunus malhaleb). Junt a l’Encantà es troba la Microrreserva de flora de l’Alt de Senabre, amb 252 espècies en només 5’6 hectàrees. Entre la fauna destaquen espècies aquàtiques com el samaruc (Valencia Hispánica), pràcticament desaparegut per l’introducció per la Generalitat de la truita arc-iris, o el barb mediterrani (Barbus guiraonis); a prop de les aigües del barranc podem trobar al porc senglar (Sus scrofa), la rabosa roja (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta) i la fura (Mustela putorius); nadant a les seues cristal·lines aigües podeu veure a la garsa real (Ardea cinerea), la gaceta blanca (Casmerodius albus), polles d’aigua (Gallinula chloporus) o al martin pescador (Alcedo atthis); aprofitant les parets rocoses sobrevolen l’indret el duc (Bubo bubo), l’àguila perdiguera (Hieratus fasciatus) o l’avió roquer (Riparia riparia).
El castell de Planes
Amb fonaments ibèrics, el castell de Planes va ser una antiga propietat d’Al-Azraq. Tingué una gran importància durant la conquesta de Castella de les terres del sud de la Corona d’Aragó, quan les forces aragoneses aconseguiren aturar a les tropes castellanes en els alts del Llombo, en 1363. Estratègicament situat entre dos barrancs, es troba dalt d’un tossal al voltant del qual es troba el nucli urbà de Planes,
Malgrat les continues remodelacions que ha patit al llarg de la seua història, en l’actualitat ens trobem davant d’una fortalesa poligonal de 220 metres de perímetre i 2900 metres quadrats superfície, amb elements arquitectònics dels segles XII i XIII. El recinte musulmà, del qual se conserva gran part, té un gruix de 1’3 metres. De les cinc torres de maçoneria que es conserven destaca la torre nord, d’època cristiana. En l’actualitat hi ha projecte de restauració del mateix, ja que es troba en un estat prou malmès.
Conec a un que una nit es va jugar una botella de champany i un plat d'olives chacades a que es banyaba al gorg, amb el fred que feia... I va guanyar! Algun dia li pagarem l'aposta :D
ResponEliminaPer cert, preciós el gorg en nit de lluna plena!
Lesbllegendes de l'Encantada fan referència a un conjunt de tradicions orals i llegendes mitològiques narrades en nombroses localitats d'Espanya. Tot i que existeixen múltiples variants locals, són comuns una sèrie d'elements a totes elles: la protagonista (una jove de llarga cabellera), el moment temporal (Nit de Sant Joan), manifestació (pentinant-se) i altres elements (mirall, pinta, generalment d'or). Les trobades amb les encantades, en general, no són positives per als humans. Moltes donen la possibilitat de la salvació per a les persones que es troben amb elles triant un, entre diversos objectes (una joia, per example). I per supost el tresor es troba a una cova, associada amb la terra i el món subterrani, el significat simbòlic de les coves tradicionalment s'ha relacionat amb els misteris del naixement i de la mort, com a entrada als inferns o al món dels morts. Com dius, no és un mite exclusiu del barranc
ResponEliminaMolt cert. És una llegenda molt repetida. Sense anar molt lluny, a Barx tenen l'avenc de la Donzella, que te una història molt semblant.
ResponEliminaUn altre element prou repetit sol ser la mort tràgica de la protagonista als voltants del lloc.
PD: Óscar, encara tremole de pensar lo freda que estava l'aigua. Pagueu l'aposta! :D
O la llegenda del castell d'Alfàndec o de la Reina Mora, segons la qual a punt de retre la fortalesa a mans dels cristians, la reina mora que hi vivia, per orgull, no volgué morir a mans de l’enemic i es tirà per la finestra amb el seu fill menut. La reina morí en l’acte, encara que el xiquet hi sobrevisqué. La llegenda diu que de vegades se sent la veu de la criatura pels voltants. El que no diu és qué li ocorrirà al que se la trobe pel camí :P
ResponEliminaDavid, sidra el gaitero i olives amb anxova te pagarem, que vas eixir de l'aigua massa ràpid :D
ResponEliminaVinga, va. Algo es algo :P
ResponEliminaHola! Enhorabona per aquest post! com sempre estupendo.
ResponEliminaSabeu on puc trobar la llegenda del Avenc de la Donzella?
Hola, doncs fa anys la vaig llegir a un llibre però ja no recorde a quin :(
EliminaParlava d'una xica de Barx enamorada d'un llaurador del poble a la qual els seus pares fan pactar un matrimoni de conveniència amb altre home, fet pel qual es va suïcidar llençant-se a un avenc situat a prop del poble, el de la Donzella. Segons la llegenda el llaurador s'acostava també a l'avenc les nits de lluna plena atret per la Donzella atrapada al seu interior fins que un dir va caure a l'interior, unint-se les dues ànimes per sempre. Més o menys deia així si la memòria no em falla.
Jo vaig sentir una altra variant, fa molt de temps, que deia que una colla de moros (antigament els moros sempre eren utilitzats com els roïns de la peli.. be, i hui un poc també) raptaren, violaren i mataren a la famosa donzella, llençant el seu cos a l'avenc. Des d'aleshores una nit a l'any (no sabria dir quina) apareix l'espirit pels voltants.
ResponElimina