El Forat de Pedreguer
D'entre les notícies que he llegit últimament, una em va cridar l'atenció, l'aparició d'un enorme forat a Galícia de 20 metres de diàmetre per 30 de profunditat. I em va cridar l'atenció perquè al País Valencià tinguérem fa anys un fenomen similar, a Pedreguer, catalogat com l’afonament més espectacular de la península. La nit del 2 d'agost del 1982 es va produir un enfonsament brusc de la superfície del terreny, produint un soroll tant fort que es va sentir a tot el poble, distant a un quilòmetre i mig del lloc del succés. En mig d'un hort de tarongers, a la partida de les Torres de Benimarut, va aparèixer de repent un avenc de 80 metres de profunditat (dels quals al meins 20 quedaren tapats pels materials que caigueren), que va engolir el sòl i els arbres en una superfície d'uns 30 x 10 metres.
Per a comprendre cóm es produeixen els forats, primer hem de comprendre cóm es formen les coves, a través del fenomen del cavernament o espeleogènesis sobre roca calcària; la roca calcària és el resultat de l'acumulació de sediments, ossos i conxes d'animals marins de tot tipus (des dels microscòpics, corals i grans peixos fins als mamífers marins) en el fons del mar. Aquests dipòsits van anar compactant-se poc a poc al llarg de milions d'anys fins què emergiren per acció de la tectònica de plaques per a formar les muntanyes. Al ploure, l'aigua de la pluja es combina amb diòxid de carboni creant àcid carbònic, que va dissolvent poc a poc la roca calcària fluint per esquerdes i forats, ampliant-les cada vegada més fins a formar rius subterranis. Quan les aigües subterrànies disminueixen (per la sobreexplotació d’un aqüífer, com és el cas), les cúpules de les coves en ocasions no poden suportar el pes del sòl i acaben afonant-se. Lògicament aquest fenòmen es dona molt més a zones on el nivell freatic de les aigues està relativament prop del exterior. El País Valencià és el territori que major nombre d'afonaments càrstics de superfície ha registrat en la història recent de la Península. I encara que un 80% dels majors afonaments s'han produït a terrenys rics en guixos triàsics, el 20% restant s'originaren en terrenys de roca calcària.
El forat de Pedreguer ple d'aigua |
La sobreexplotació intensiva que durant anys va patir l'aqüífer calcari, del que consten descensos del nivell freàtic de fins a 100 metres, va accelerar el procés de l’enfonsament. El nivell de l'aigua va quedar al voltant dels 70 metres de profunditat, i amb la caiguda de material detrític es va obturar la comunicació amb l'aqüífer, i encara que és probable que la comunicació no fora practicable, i que tot fora en base a fissures, si que és cert que amb la caiguda de material el nivell del sòl va pujar molts metres (que m'ho diguen a mi, quan a punt vaig estar de quedar fossilitzat, com els dinosaures, atrapat al llac de fang que hi ha al fons). El novembre del 1985 caigueren a Pedreguer unes fortíssimes pluges torrencials de fins a 200 mm en 24 hores, que provocaren que l'aigua de l'aqüífer desbordara de l'avenc.
Per últim, si algú està pensant descendir a aquest avenc, no ho recomane de ninguna manera, ja que degut al seu orige, encara existeix gran perill de caiguda de materials del exterior. Quan vaig estar allí vaig patir una imponent pluja de pedres de considerable tamany, que per sort em va pillar a cobert (sí, va ser un gran dia, no ho desitge a ningú). De tota manera, des del exterior es veu pràcticament tota la cavitat, per tant no val la pena córrer el risc.
Per últim, si algú està pensant descendir a aquest avenc, no ho recomane de ninguna manera, ja que degut al seu orige, encara existeix gran perill de caiguda de materials del exterior. Quan vaig estar allí vaig patir una imponent pluja de pedres de considerable tamany, que per sort em va pillar a cobert (sí, va ser un gran dia, no ho desitge a ningú). De tota manera, des del exterior es veu pràcticament tota la cavitat, per tant no val la pena córrer el risc.
Veure el forat de Pedreguer a un mapa més gran
Jeje, com per a que li pillara en eixe moment a un llaura cagant al bancal!
ResponEliminaPer sort va passar de nit i plovent, i estava tothom a casa. D'altra manera, més d'un s'haguera quedat torrat de l'espant :S
ResponEliminaDisculpa, no es va produir ni denit ni ploguent, va ser a mitg dia i feia mes be, bon sol, així que perfectament havera pogut agafar el propietari del bancal llaurant-lo, com tantes vegades havia fet abans...
ResponEliminaPrimer que res, agrair la teua col·laboració.
ResponEliminaLamentablement, és molt poca la informació que hi ha al respecte del moment del derrumbament en sí.
Sols he conseguit trobar dues fonts: Una és el llibre "Riesgos Naturales", de F.J. Ayala-Carcedo i Jorge Olcina. Sembla un treball prou seriós i en ell es comenta que el afonament es va produir la nit del 2 d'agost de 1982.
Altra és el diari ABC a la seua hemeroteca, on no coincideix ni en la data (parlen del 8 d'agost), pero donades les barbaritas que diu, com per exemple que té al meins 300 metres de fondaria, no la he tingut molt en conter.
Per supost qualsevol informació és benvinguda. No seré jo, que ni estava present, ni tinc testimonis de primera mà, qui pose en dubte la teua versió. De tota manera estaria molt be que algú més puguera confirmar-la.
hola! jo hi he estat també ahí al forat i m'agrada vore com s'entereu de tot ja que molta gent de la comarca ni el coneix i si el coneix no sap ni a on està.
ResponEliminaGran tasca companys,no em cansaré dir-ho
es cert que va ser a agost, a la matinada.
ResponEliminaVan ser 2 cequiers que anaven a regar. Entonces es regava a "fila"
la part que no es conta es quan van tornar correguet al bar a contar-ho i ningú sels fia cas...
Visc a pedreguer i m´enrecorde.
pedro.
Gràcies per l'aclaració, Pedro
Elimina