Colors del Mediterrani, colors del sentiment

Potser perquè la meua infància

segueix jugant a la teua platja,

i amagat darrere les canyes

dorm el meu primer amor,

porte la llum i la olor

per allà on vaja,

i amuntegat a la teua sorra

guarde amor, jocs i penes.

Jo, que a la pell tinc el gust

amarg del plor etern,

que t’han abocat cent pobles

d’Algesires a Istanbul,

perquè pintes de blau

les seves llargues nits d'hivern.

A força de desventures,
la teua ànima és profunda i fosca.

Als teus capvespres vermells

s’acostumaren els meus ulls

com el revolt del camí...

Sóc cantor, sóc mentider,
m'agrada el joc i el vi,
tinc ànima de mariner ...

Què hi puc fer, si jo

vaig nàixer al Mediterrani?

I t'apropes, i et vas
després de besar el meu poble.

Jugant amb la marea
et vas, pensant a tornar.

Ets com una dona
perfumadeta de brea
que s'enyora i que es vol
que es coneix i es tem.

Ai... si un dia per al meu mal
ve a buscar-me la parca.

Empenyeu al mar la meva barca
amb un llevant de tardor
i deixeu que el temporal
desballeste les seves ales blanques.

I a mi enterreu-me sense dol
entre la platja i el cel...

En el vessant d'una muntanya,
més alt que l'horitzó
vull tenir bona vista.

El meu cos serà camí,
li donaré verd als pins
i groc a la ginesta...

A prop del mar, perquè jo
vaig nàixer al Mediterrani...

vaig nàixer al Mediterrani...

vaig nàixer al Mediterrani

Serrat, l'Auir i com a colofó el magnífic amfiteatre del Mondúver