 |
| La cova del Parpalló |
La solana del Mondúver, adusta i severa, ofereix al visitant un exemple genuí d’un esponerós bosquetó mediterrani, amb els seus margallons aspres i colossals, algunes agraïdes motes de carrasca, i amb les seues pinedes, diàfanes i lluminoses, esclarissades a força d’adversitats. Entre tants diferents colors del verd, un camí hi giragonsa, amable i calmat. És tota una escola per a aquells que debuten en l’apassionant plaer de trescar les serres, sense reptes i sense més complicacions. Un sender benèvol amb l’agosarat diumenger, l’aguerrit muntanyenc o les eixides iniciàtiques en familia. I, sota la bosquina i al capdamunt d’aquest camí, la cèlebre, la inconfusible, catedral del Solutrià: la cova del Parpalló. Un temple de pelegrinatge tribal únic al món. Un santuari prehistòric dels primers pobladors de les nostres contrades —si fa no fa vint mil anys—, bressol del conjunt més gran d’art moble paleolític d’Europa.
 |
| Solana de la Drova |
 |
| Eivissa i el coll de la Rafaela |
 |
| Cara sud del Mondúver |
 |
| La Penya Negra |
 |
| Cingle de la Dona |
 |
| Cingle de la Dona |
 |
| Plaqueta amb gravat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".