23 d’octubre 2010

L'Albufera es mor (o la maten?)

| Localització: Valencia, España
El Parc Natural de l’Albufera de València, a l’Horta Nord, és la zona humida més important del País Valencià. El 1986 foren declarats com a Parc Natural amb 21.120 ha tant l’Albufera com la Devesa del Saler. El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria, amb la qual cosa es produí la separació definitiva de la mar en l'època romana. Amb el temps les 30.000 ha originals del llac han minvat fins les 2.800 ha actuals sobre tot per la ampliació de zones de cultiu per a l’arròs a les antigues zones de marjal (tots recordem a Tono de Cañas y Barro soterrant les terres inundades de l'albufera). El llac ocupa 2.837 ha i uns 5 km de diàmetre, definint-se com el llac més gran d’Espanya. 

Però ja fa molts anys que l’albufera es troba greument amenaçada per la contaminació de les seues aigües, la invasió d’espècies exòtiques i sobre tot l’acumulació dels llots tòxics al fons del llac, així com la gran quantitat de fem flotant que arriba per les sèquies de reg. De fet, amb els diners del Pla E es retiraren més de 800 tones de fem.

Des de fa tres anys apareix un nou problema molt greu que té tres culpables molt ben identificats: els llauradors, la Generalitat i l’Unió Europea, però anem per parts.

Fins fa tres anys els llauradors cremaven la palla resultant del conreu de l’arròs, una activitat que defensen com a tradicional i no contaminant per tractar-se de matèria orgànica, però que provocava nombroses molèsties als veïns de la Ribera i l’Horta, així com problemes per a la circulació de vehicles per les carreters adjacents. Evidentment, si realitzaren cremes controlades, evitant realitzar-les quan bufa llevant possiblement no haguera aparegut tant polèmica (i he de dir que treballe a la comarca de l’Horta, i tant als desplaçaments al creuar junt l’albufera com al lloc de feina el fum de la crema és molt molest). 


Però apareix l’Unió Europea i es nega rotundament a que els llauradors cremen la palla de l’arròs ni tan sols a les marjals, amb l’amenaça de retirar subvencions als que realitzen alguna crema. La Conselleria d’Agricultura (que fa molts anys deuria haver plantejat alternatives i solucions al problema de la palla) presentà davant Europa un informe tècnic en el que sol·licitava l’autorització per a la crema de la palla per evitat un desastre anunciat. Europa es va negar rotundament, i per tercer any consecutiu el desastre ecològic tornarà a produir-se: quan el metà produït per la palla de l’arròs en descomposició torne a aniquilar l’oxigen de l’aigua, milers de peixos i anguiles moriran i la descomposició atraurà a milers de mosquits. Ja s’aprecien camps i sèquies amb l’aigua negra, i quan les pluges arrastren la palla dels camps fins la marjal la catàstrofe serà inimaginable. L’any passat ja tingueren que obrir les comportes per a renovar l’aigua de la marjal.


Però no anem a tirar la culpa només a Europa, ja que els llauradors deurien estar obligats a retirar part de la palla i utilitzar-la per a altres usos, com biomassa (ja que no hi ha bestiar com abans al que alimentar), barrejar-la amb fang per evitar que s’escampe a l’albufera, o al menys que les cremes foren completament controlades i estudiades. Evidentment la retirada del total de la palla deu ser econòmicament inviable. Però deixar-la podrir provocant de nou un desastre ecològic completament evitable per a clavar pressió no és una mesura admissible.

L’arròs valencià viu de les subvencions, ja no és rentable com abans, però evidentment llevar-lo, a banda de acabar amb una tradició i un tipus de vida tradicional implicaria importar-lo de països subdesenvolupats on es permet la crema de la palla, la contaminació i pesticides no autoritzats a Europa, i evidentment caldria portar-lo en vaixell, amb la contaminació associada.
Però ací tenim 3 actors que estan matant l’albufera: els empresaris arrossers, per la seua actitud tant poc ecològica i irresponsable, Conselleria per consentir-ho, i Europa per set tant cabuda i radical.

La contaminació de l’albufera ja comença a ser endèmica; així, el 2008 el Ministeri de Medi Ambient transformà 40 ha d’arrossar al Tancat de la Pipa en un espai artificial i visitable que reproduira alguns dels ecosistemes de l’albufera. Però al final tots els problemes que pateix el llac gran s’han vist traslladats al Tancat de la Pipa.


Permitiu que vos comente la última notícia al voltant del parc, que em sembla psicodèlica: la Universitat de València va detectar fins a 14 tipus de droga (cocaïna, èxtasis i cànnabis, entre altre) a les aigües de l’albufera. Evidentment parlen de restes infinitesimals. Només una setmana després el laboratori municipal de l’Ajuntament de València va fer analitzar l’aigua per a refutar l’informe, i l’alcaldessa pogué concloure que l’aigua del llac és transparent i està millor que mai (!!). Després de tantíssims anys de ruta de l’abadejo, les pixades dels festers, i algunes restes de batudes de la guàrdia civil no ens estranya que apareguen algunes restes de droga. Ara, que d’ahí a afirmar que els ànecs de l’albufera estan drogats com s’ha sentit per algú mitjà de comunicació va un mon. Ni l’aigua està millor que mai con diu Rita Barberà, ni els ànecs estan drogats.

A continuació uns enllaços de les bones obres de l'ajutament de València, la Generalitat i la pròpia gestió del Parc Natural:

Aterramientos en la reserva de la "Mata del Fang"
En mantillas el Plan Rector de Uso y Gestió del Parque Natural
Fumigaciones aéreas en el Parque Natural
La Consellería realiza obras sin licencias en el Parque Natural
La Consellería mantiene especies exóticas en el Parque Natural
Contaminación genética del fartet
Contaminación genética del samaruc
Vertidos de aguas industriales al lago del Parque Natural
Life en la Web de la Generalitat
Una chapuza Life: La piscifactoría de El Palmar
¡Peligro! inversiones europeas para recuperar el samaruc
¿Un campo de exterminio de fauna protegida en el Parque Natural?
Fondos públicos para Testudo hermanni (una tortuga foránea)
Caza consentida en el "Tancat de Sacarés"dentro del Parque Natural
CPEMN: Graves contaminaciones genéticas de galápagos leprosos.

3 comentaris:

  1. Un projecte de l’alcaldessa de València vulnera vàries normes de protecció ambiental al destruir arbres i matoll en un espai protegit on no està permès arrancar cap planta. El projecte, subvencionat pel pla Zapatero amb 1.099.999.93€, s'anomena "Recuperación Geomorfológica y Ambiental del Área de Reserva Devesa Sur", i inclou, en plena època de cria i desenvolupament de fauna i flora, la eliminació de desenes d'arbres adults i massa forestal!

    Ací teniu l’enllaç: http://www.mediterranea.org/cae/dehesa_tala.htm

    ResponElimina
  2. Mare de deu. encara hui dia consegueixen sorprendem.
    Lo pròxim ja es cremar els boscos per evitar els incendis forestals.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse