22 de novembre 2010

El castell de la Reina Mora o de d'Alfàndec

| Localització: 46791 Benifairó de la Valldigna, España
El de la Reina Mora o d'Alcalà o d'Alfàndec de la vall de Marinyén és el castell millor conservat de la Safor, caracteritzat per una peculiar forma d’aprofitar l’orografia per a reforçar les estructures defensives. Ubicat a la vessant nord del Mondúver, al terme de Benifairó de la Valldigna, compta amb dues estructures, la primera realitzada durant la dominació musulmana (segles XII-XIII) i la segona realitzada en època cristiana, per la qual cosa hi existeixen dos recintes murallats.
Es tracta d'una ruta molt senzilla, de poc més de mitja hora i menys d'un quilòmetre de longitud, pel què junt al castell trobareu un sender que ascendeix fins la pista forestal de les Foies, per la qual podreu connectar amb diferents rutes que es dirigeixen tant a Tavernes i Simat com al Mondúver.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

A Benifairó de la Valldigna prendrem el carrer del Castell que ens portarà a un camí asfaltat per on continuarem fins a uns 200 metres de la senda del castell, que apareixerà als nostres ulls ben senyalitzada. També hi podem accedir des de Tavernes el camí de la Fontarda en direcció a Simat. Triem el que triem, amb el castell ben visible a la vista, arribarem a una desviació des d’on veurem la indicació de la senda. El camí de la Fontarda també es pot seguir des de Simat de la Valldigna, des de la Cooperativa o des del camí de l’ermita de la Xara.
Arc de mig punt del primer pre-recinte emmurallat. Benifairó apareix al fons
Segon recinte emmurallat de l'època cristiana
Porta d'accés a un pis superior, enderrocat hui dia

Porta de mig punt d'accés a la capella

Capella, on s'aprecien les restes del sostre amb arcs gòtics


Accés a les estances

Vista des de les estances superiors

La senda s’inicia als peus de la lloma del castell. L’ascens, en ziga-zaga, ens duu a l’accés nord-oest del castell ran d’un artístic arc de mig punt. A partir d’ací voreja les parets naturals on s’emplaça el recinte pel vessant sud fins arribar, en poc més de 20 minuts, a l’accés del castell, on veurem un segon recinte murallat.

Vista aèria
Vista aèria


El castell

El castell de la Reina Mora
L’antic castell de la Reina Mora tingué funcions defensives durant l’edat mitjana fins que fou abandonat a causa de l’expulsió dels moriscs. Es troba al terme municipal de Benifairó de la Valldigna, a uns 2,5 quilòmetres al sud-est, sobre un cim de 237 metres d’altitud, entre el barranc de la Caixa al nord-est i el barranc del Castell al sud-oest. Compta amb dues estructures, la primera realitzada durant la dominació musulmana (segles XII-XIII) i la segona realitzada en època cristiana, per la qual cosa hi existeixen dos recintes murallats. El primer se situa a la part baixa, on habitaven els primers pobladors del castell. La part més alta fou la utilitzada pels cristians. Per a accedir al primer recinte, protegit per un mur d’un metre de gruixa, hi ha un porta d’arc rebaixat. Les estances s’organitzaven segons la inclinació de la superfície, entre les quals es troba un espai de mig metre, possiblement per a desaiguar les pluges torrencials.
Al segon recinte, més elevat que l’anterior, s’observen algunes dependències que semblen ser d’època cristiana. Al centre es distingeixen dues cisternes o aljubs, una de forma rectangular i una altra de quadrangular, de menor dimensió. Al sud hi ha una petita capella d’arcs gòtics. Se situa sobre una altra estança amb una volta d’arc rebaixat construït amb rajola. Fora de la capella s’obri un corredor que devia estar cobert per una volta de canó. Davant s’observen pintades que podien pertànyer a l’època medieval. Adossat al mur, fora del corredor, hi ha un altre aljub descobert. Més al nord apareixen les restes d’una escala mig enrunada que condueix a la part més elevada del castell, amb un arc de mig punt a l’extrem.
El topònim Reina Mora deriva d’una llegenda generada en temps del mudèjars que relata l’assalt dels cristians al castell. A punt de retre la fortalesa a mans dels cristians, la reina mora que hi vivia, per orgull, no volgué morir a mans de l’enemic i es tirà per la finestra amb el seu fill menut. La reina morí en l’acte, encara que el xiquet hi sobrevisqué. La llegenda diu que de vegades se sent la veu de la criatura pels voltants.





Ruta circular

Una altra opció menys light és fer la circular del castell pel barranc de Cremades. Així, una vegada junt a l'accés al castell veurem com la senda continua en direcció sud-est. La resseguirem ascendint poc a poc pels contraforts del massís del Mondúver fins connectar amb la pista forestal La Cisterna, que es dirigeix a les Foies. Des d'ací tenim varies opcions iguals d'interessants. Podem girar a la dreta buscant el corral de Santomà. Des d'ací podem descendir a prop de l'ermita de la Xara pel sender Simat-Mondúver, i seguint el camí de la Fontarda tornar el castell. També podem dirigir-nos pel següent encreuament a l'esquerra que es dirigeix al cim del Mondúver, o continuar fins les Foies i descendir pel barranc de les Foies, a l'altura de la font del Cirer. Una volta baix del barranc, ens dirigirem a Simat i girarem a la dreta per la Cooperativa seguint el camí de la Fontarda, que ens deixarà als peus del castell. L'altra opció, recentment restaurada pel Centre Excursionista Valldigna, és seguir per l'esquerra la pista de les Foies i, després de passar per un repetidor de televisió, descendir per l'Ombria seguint el curs del barranc de Cremades, que ens deixarà a poca distància de Tavernes. Des d'allí seguirem el camí de la Fontarda a l'esquerra fins el castell. Publicitat a banda, al llibre 'A un tir de pedra' disposeu de les connexions i explicacions a totes les variants que vos oferim.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth

La pista forestal de les Foies
El sender del corral de Santomà fins el Mondúver

Vista aèria del castell

7 comentaris:

  1. Dissabte me'n vaig al castell, m'haveu obert la goleta. Què llàstima la bona pinta que te, sembla grandíssim, i lo desfet que es veu.

    ResponElimina
  2. I és el millor conservat de la Safor. Una llàstima el estat de quasi tots els castells, amb la història que representen.

    ResponElimina
  3. Efectivament és una llàstima i una irresponsabilitat de les nostres administracions amb el nostre patrimoni. Tots els castells sense excepció es troben en una penosa ruïna i total abandó, malgrat tenir la declaració de «Bé d’Interès Cultural» i estar protegits per diverses lleis. Moltes d’aquestes fortaleses han patit espolis continuats en el temps que no només han provocat la desaparició d’objectes molt valuosos, tanmateix les excavacions sense control n’han agreujat la seua conservació. I no parlem ja de les pedreres que s'han establert als seus peus com les de Palma o el Castellar.

    ResponElimina
  4. I no val que em digueu que el de Bairén ha tingut certes restauracions. Lluir uns fragments de muralla com qui està lluint un xalet no ho considere restauració.

    ResponElimina
  5. Sols un detall, a la Valldigna hi havien dos castells, el de Marinyen era un que estava a Tavernes, a la muntanya de les creus, encara es poden veure les restes com si foren dues casetes a la muntanya. El Castell de la Reina mora, es el Castell d´Alcalano, o D´Alfandech. En l´altra muntanya més prop a Simat i Benifairó. Pots trobar referencies del que dic a un llibre de Vicente Gascón Pelegrí anomenat "los florones del señorío Valldignense" on podràs trobar refrencies sobre ells i altres llocs de la Valldigna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Correcte, és el castell d'Alcalà o d’Alfàndec de la vall de Marinyén. Ho tenia clar de fa temps, però aquest text, ja vell, se m'havia passat. Ho modifique, gràcies

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse