30 de gener 2011

La Foradà

| Localització: Vall de Gallinera, España
L'ascens a la Foradà, penya emblemàtica i element paisatgístic més representatiu de la Vall de Gallinera, és un clàssic de les muntanyes alacantines, molt senzill i assequible per a tothom, però alhora d'una bellesa i encant insuperables que cap senderista deuria deixar de conèixer. Des de Benitaia visitarem la Penya Foradà (737 m), coronada per un enorme arc natural de pedra molt característic.

La Foradà des de Benitaia

L'accés a la penya Foradà es pot realitzar des multitud de llocs. Ens centrarem en l'accés clàssic, l'ascens des de Benitaia (Vall de Gallinera) pel convent, senzilla (no més d’una hora ens costarà pujar) i molt bonica. Però també vos mostrarem diferents alternatives, tant des de les properes localitats de la Carroja i per Alpatró, com per Alcalà de la Jovada, a l’altra vessant. Els més agosarats tindreu l’ocasió de fer les travessies completes de la serra, per l’oest cap a Benissili, i per l’est cap a Benirrama visitant els seues respectius castells.

Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth| Com arribar-hi

Ens dirigirem a Benitaia, un bonic i menut poblet situat a la Vall de Gallinera. L'accés el realitzarem per Pego, on prendrem per la dreta la carretera CV-700 de Vall de Gallinera. Si venim de l'interior podrem accedir per Muro d’Alcoi en direcció est per la mateixa carretera. Conduint per la sinuosa carretera de la vall, passarem de l’encreuament de Benirrama i deixarem els vehicles a Benisivà, des del qual accedirem a peu pujant unes escales a Benitaia, punt d’inici de l’excursió.

La Foradà
Benissivà

Benitaia i Benisivà
Situats a Benitaia travessarem el poble en direcció sud seguint les marques del PR-V 43 "Les Valls" per un camí asfaltat. A pocs metres del poble observarem un gran recinte murallat envoltat de xiprers, que normalment sol passar desapercebut de la gent; no obstant, guarda les ruïnes de l'antic convent de la Gallinera, per tant farem un menut parèntesi històric. 
El 1611, només 2 anys després de l'expulsió dels moriscs, el duc de Gandia va afavorir, per promoure la cristianització de les antigues terres musulmanes, la construcció del convent de Benitaia pels frares descalços de l'ordre de Sant Francesc. En un primer moment el convent anava a ser construït a Pego, però els senyors de Gandia i Pego decidiren que era més urgent a la Gallinera, "porque con la assistencia de los Religiosos se cultivasse esperitualmente aquell Valle, rudo entonces en la disciplina Christiana y recién poblada de gente forastera". El 1644 un gran terratrèmol va destruir parcialment el convent, encara que prompte va ser reconstruït i tornat a ser habitat pels franciscans fins la desamortització del segle XIX, quan restà abandonat. Hui dia només trobem, envoltats per uns murs recents, xiprers i les estacions del calvari, algunes ruïnes, algun fragment dels murs originals i una antiga i preciosa font de dos canons amb la data de 1741 obrada en pedra. 

Murs del convent

Segur que molts vos pregunteu quin interès té un convent que hui dia ha desaparegut. Doncs per què l'elecció del lloc exacte on es va construir el temple el 1611 no va ser un fet trivial; els frares franciscans erigiren la seua ubicació mitjançant observacions astronòmiques molt precises. A un document del 1620 el frare franciscà Antoni Panes, diu: “El sitio donde está el convento, es en la ladera, y falda de un monte el qual en invierno, interpuesta su mucha altura, le impide el sol, que apenas debe de gozar tres horas, pero es de notar una cosa, que no pareze carezer de motivo piadoso, y es, que el día quatro de octubre (que es el de la fiesta de N. P. San Francisco) entrando el sol por una peña que está horadada, hiere directamente en nuestro convento, y con su luz, y resplandor le alegra, como que no han podido sufrir sus rayos, que en tan festivo dia, se le oponga el monte, y assi le penetran, y le taladran

Efectivament, tots els anys, els dies 8 de març i 4 d'octubre, dia de Sant Francesc, es produeix una insòlita alineació solar entre el forat de la Foradà i el sol, il·luminant els rajos del sol les ruïnes del convent franciscà. El fenomen, estudiat per l'arqueòleg gandià José Lull, és visible des del sud del calvari. És una llàstima que hui dia no quede cap rastre de la disposició del convent, amb la qual podríem haver esbrinat si els rajos de llum il·luminaven alguna imatge del sant o algun altar. L’alineació s’ha convertit en espectacle que atrau any rere any a centenars de persones de tot arreu. 

Alineació solar. Foto de José Lull
Alineació solar a la Foradà


Deixarem el convent per una pista asfaltada que transcorre entre centenars i centenars de cirerers, indubtablement l'arbre amb la floració més bella del mon, pel que vos aconselle que pugeu a la foradà a la primavera, per a gaudir de tot un espectacle de color. Per cert, a juny es celebra la Festa de la Cirera, on entre d'altres activitats es fa el Campionat Mundial de llançament de pinyols de cirera!.

La Foradà des de Benitaia

Seguirem la pista, sempre recte amb la referència de la penya Foradà davant nostre, obviant qualsevol bifurcació. Els camps de cireres van minvant, abandonem la pista i connectem a una senda. Passarem junt a la Cova de Moragues, un estret abric als peus de la penya on goteja un fil d'aigua al seu interior, que brolla a una menuda basa prou pudenta hui dia, però que antigament servia per a regar els horts dels voltants. Sembla que antigament l'abric fou utilitzat com a corral. 

Cova de Moragues

Al poc arribem a una corba molt tancada a l'esquerra, tot just baix de les parets de la pròpia Foradà. Ascendirem per una bellíssima senda empedrada, utilitzada en l'antiguitat pels veïns del poble per anar a Alcalà de la Jovada al molí fariner que allí hi havia per poder moldre el blat.

Sender empedrat de la Foradà




Veurem a la dreta com connecta amb nosaltres un sender que ve d'Alpatró i de la Carroja, i que obviarem (consulteu les variants).


El sender ens durà fins la cresta de la serra, des de la qual les vistes ja comencen a ser com a mínim molt interessants. Veiem com afortunadament, i poc a poc, el paratge va recuperant-se del terrible incendi de l'any passat. Arribats a aquest punt, amb la Foradà a la nostra esquena, veurem, a l'altra banda d'un barranc, un abric als peus de la penya Alta tapiat d'obra. Es tracta de la cova del Moro, a la qual anirem a visitar seguint un sender que es dirigeix cap al sud-est i passa junt un corral abandonat. 

Al centre, els murs de la Cova del Moro
Cova del Moro

Accedirem a l’interior del corral i se sobte ens trobarem dins de la cova del Moro, un abric natural que va ser tapiat amb un mur d'obra per tal d'aprofitar-lo com a corral. Al mur es troba una menuda finestra des de la qual tenim una insòlita vista de la Foradà. 

Camí de la Foradà. Al fons el Penyal Gros

Tornats al sender, veurem cóm continua cap a l'est connectant amb la microrreserva de les Llomes del Xap i amb el camí del castell de Gallinera i l'Almiserà. L’obviarem i tornarem cap a la cresteria de la serra, en direcció oest. Passarem junt un derruït corral i caminarem junt un antic mur de pedra, amb la vista ficada a la Foradà. A mig camí a l'esquerra veurem un encreuament, es tracta de l'antic camí que es dirigeix a Alcalà de la Jovada, i que obviarem. 

Estructures i murs al sud-oest de la Foradà

Abans d'arribar veurem les restes d'una muralla feta amb grans blocs de pedra de l'edat del Bronze (1800-500 aC), restes d'un antic poblat que va aprofitat les privilegiades vistes sobre la vall. Per fi ens trobem a l’arc, un meravellós capritx de la natura, “talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana...”, com ens la descrivia Joan Pellicer. Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des del cim són espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d'Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista.

L'arc de la Foradà

Per la vessant sud de la penya podem accedir al cim de la Mathqûba, nom amb el què era coneguda durant els temps dels àrabs i que significa "foradada", on al segle XI construïren una torre de guaita per tal de comunicar el castells de Gallinera amb el d'Alcalà. Encara que actualment no queda quasi cap rastre d'ella, només alguns fragments de mur marcant el perímetre i restes de la muralla que l'envoltava, és possible que originalment tinguera uns 10 metres d'alçada.

Restes d'una construcció quadrada a la base i davant de l'arc
Vista des del cim. A l'esquerra s'aprecia la senda d'accés

Situats al cim, ja ens toca tornar per on em vingut, encara que en una mitja hora ens podem acostar fins al Penyal Gros seguint la variant A.


La serra Foradà

La Foradà des de Llombai
 
"No m'importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar a un príncep de l'Islam", boniques paraules que segons una llegenda va pronunciar abans de ser expulsat l'últim príncep musulmà de la vall. I és que la Gallinera és un lloc únic a la nostra geografia, i la serra Foradà el màxim exponent de la seua bellesa.



La Foradà és una serra allargada que s’estén de nord-oest a sud-est separant les valls d'Ebo i Alcalà, al sud, de la Vall de Gallinera, al nord. S'inicia a l'est a l'Atzúvia, a uns 200 metres d’altitud, entre l'Amiserà (757 m) i la Solana Gran, i fineix per l'oest al coll de Benissili. Al llarg de la seua extensió destaquen indrets importants com les Llomes del Xap, la Penya Foradà (737 m), el Penyal Gros (862 m) o les agrestes penyes del Llombo. La serra es troba coronada per dues fortaleses musulmanes, la de Gallinera a l'est i la d'Alcalà a l'oest.

Castell d'Alcalà
Castell d'Alcalà

La zona més espectacular de la Foradà és la vessant nord, vertical, abrupta i tortuosa, on s'alternen la frondositat amb la nuesa dels penya-segats. Aquesta zona, d'un grandíssim valor paisatgístic i mediambiental, durant molts anys va estar amenaçada per macrourbanitzacions fins què, afortunadament i esperem valga d'exemple per la resta d’ajuntaments, es va realitzar la declaració de l'ombria com a Paratge Natural Municipal, el més gran del País Valencià amb 1.074 hectàrees. A la cresta de la serra es troba la microrreserva de flora Llomes del Xap, i és notable la presència de rapinyaires com les àguiles reials i perdiueres, falcons, xoriguers, ducs, etc.


Variant A. Connexió amb el castell de Benissili


Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth

Si teniu ganes de caminar, podeu seguir el sender fins el castell d’Alcalà passant pel Penyal Gros, pel que vos aconsellem deixar un cotxe a Benissili. Des de la penya Foradà tornarem al sender i ens dirigirem cap a l'oest en direcció al Penyal Gros. El sender està prou perdut, però no hi ha possibilitat d’errar ja que només cal seguir la direcció de la cresta. Arribem al Penyal Gros en uns 30 minuts, vèrtex geodèsic (854 m), on gaudirem d'unes fantàstiques vistes de la vessant oest de la serra, amb el castell d'Alcalà al fons de la mateixa.

Corral camí del castell d'Alcalà
Corral camí del castell d'Alcalà

Seguirem en direcció oest, de nou seguint el fil de la cresteria, fins assolir el cim del Quartesos, des del qual ens dirigirem, per un coll (baix del qual per uns camps de cultiu ens podríem dirigir a Alcalà de la Jovada), de nou en direcció oest per a connectar amb el tossal de la Creu (912 m), punt més alt de la serra. A escassa distància arribarem a un altre coll on hi ha una bifurcació. Prendrem momentàniament la senda de l’esquerra per a visitar el poblat iber del Xarpolar (segles IV-I a. C), a 900 metres d’altitud, del qual ja vos parlarem en deteniment en una alta entrada; tornarem al coll per a girar a la dreta, en direcció al castell d’Alcalà.

Crestejant camí del Tossal de la Creu

De camí arribarem a una menuda fonteta on un gravat a una pedra, semblant a la que ens trobaríem a la font de Madallars del Mondúver, ens recorda a Joan Pellicer amb les següents paraules: “L’esperit de la Vall mai no mor, és la misteriosa mare. La porta de la misteriosa mare és la font d’on naixen totes les coses. Subtil, brolla sense repòs i mai no s’esgota. Lao-Tse”. Seguirem el sender que ens durà al castell d’Alcalà, niu d’àguiles inexpugnable, que a l’igual que el Xarpolar analitzarem en una altra entrada. El sender descendeix en ziga-zaga fins les proximitats de la carretera de Benissili, des d’on si no em deixat cap vehicle podrem tornar fins a Benitaia seguint les marques de la ruta de la Gallinera, que buscant camins rurals recorre tots els pobles de la Vall.

Castell d'Alcalà

Variant B. Connexió amb el castell de Gallinera
 
Situats a la cova del Moro, seguirem el sender en direcció est, ben senyalitzat amb marques grogues i blanques. A un quilòmetre aproximadament obviarem un camí a l’esquerra que es dirigeix a Benissivà. Passarem per uns corrals, creuarem un bancal i arribarem a la carretera de Pego. Per asfalt ens dirigirem cap a l’Almiserà (757 m), perfectament distingible per les seues antenes, a la base del qual girarem a l’esquerra per un bonic sender que ens durà fins el castell de Gallinera, del qual ja parlarem en una altra ocasió. Vorejarem el castell i descendirem fins a Benirrama. Des d’ací podem tornar a Benitaia seguint la ruta dels pobles què, passant per la font de l’Alcúdia, ens guiarà fins a Benialí i per fi a Benitaia.

L'Almiserà des de la Bassa de Benirrama
L'Almiserà des de la Bassa de Benirrama


Variant C. Accés des de la Carroja


Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth


Situats a la Carroja ens dirigirem en direcció sud pel camí del cementeri, des del qual seguirem en direcció sud fins arribar a uns bancals, on connectarem amb una senda en ziga-zaga que ens deixarà a la connexió amb els senders de Benitaia i Alpatró, a prop de la cova de Moragues.



Variant D. Accés des d'Alpatró


Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth

Tindrem que eixir a la carretera en direcció a Pego, i tot just abans d'una tancada corba veurem a la dreta un camí que resseguirem. Als pocs metres per la dreta obviarem un camí, que prové del mateix poble, i podeu utilitzar per a tornar. Seguint el camí principal, passant per les fonts Vella i de Sant Pere, caminarem entre cirerers fins assolir, als peus de la penya Foradà, el sender que prové de la Carroja i Benitaia.



Variant E. Accés des d'Alcalà de la Jovada


Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth

Eixirem d’Alcalà de la Jovada en direcció est girant a l'esquerra pel camí del despoblat de l'Atzuvieta. Només passar el despoblat prendrem la pista de la dreta, que poc a poc va remuntant la serra en direcció a la Foradà. Entre bancals d'oliveres arribarem al corral d'Andom, a una plana on davant nostre ja distingim clarament la penya i el corral de la cova del Moro. En aquest punt triarem un senderol que, entre bancals, ens durà a la cresta, entre la Penya Alta a l'est i la Foradà a l'oest.

La Foradà des del sender de la Vall d'Alcalà


Articles relacionats
El castell de Gallinera

20 comentaris:

  1. Y tant que teniem ganes de anar a La Foradà pero mo sabiem com anar y tornar. Ens centrarem en l'acces que aveu exposat molt detallat y anirem el disabte. Diuen per aqui que es un lloc molt bonic del Vall de la Gallinera.
    Sou únics, con un GPS pero mes complet.
    Uns amics senderistes de Denia.

    ResponElimina
  2. Hola, fa temps em fa ganes pujar a la foradà (i més després de llegir-vos), però com sols la puc fer amb família, vos pregunte unes cosetes:
    Més o menys, quina distancia hi ha des de Benitaia? quant de temps es pot tardar a ritme mitjà-lent? Es complicada? Recomanable per anar amb xiquets de 5-6 anys?

    Gràcies, i enhorabona pel faenón que us pegueu.

    ResponElimina
  3. Hola, des de Benitaia fins el cim de la Foradà hi haurà uns 3 quilòmetres dels quals la meitad aproximadament són per pista forestal, amb mínima pendent fins la cova de Moragues, i la resta per senda.
    No hi ha cap dificultat, la pista és molt còmoda i el sender molt clar i empedrat. Evidentment cal pujar 350 m de desnivell, aproximadament una hora sense descansos. Amb la suficient precaució es pot anar amb xiquets sense problemes, però tingues en conter que dalt hi ha penya-segats.

    ResponElimina
  4. Interesantísma la información de la alineación solar, ya tengo la próxima cita para ver el fenómeno apuntada en la agenda!

    ResponElimina
  5. Home, la Foradà, tot un clàsic. Bon article!

    ResponElimina
  6. Com han contestat dalt, la Foradà és una excursió molt senzilleta, de fet quan he portat a algú a la muntanya per primera vegada l'he pujat a la Foradà, i la veritat és que flipen amb les vistes, amb la espectacularitat del forat o la cova, i com no s'han cansat, s'enganxen a fer més rutes.
    Per cert, bon article

    ResponElimina
  7. Apunteu a l'agenda, 8 de març i 4 d'octubre a la Gallinera! Porteu ulleres fumades!

    ResponElimina
  8. Molt bona la foto de la foradà i la "foradareta" menuda en prim pla. Estava ahi quan la feres o la ficares adrede?

    ResponElimina
  9. No, la foradà en miniatura estava ahi, tal qual en eixa posició. El que desconec és si va ser obra d'un artista anònim o un capritx de la natura. Espere que ningú se l'haja emportat a casa

    ResponElimina
  10. Adoro esta ruta. Facil y fascinante al mismo tiempo, y con muchas posibilidades de conexion, por cierto nunca me habia planteado la opcion de la Vall d'Alcalà. Un 10

    ResponElimina
  11. un altre gran article i un altre lloc que tinc pendent.....

    continueu així

    ResponElimina
  12. Recordeu, aquest cap de setmana, la primera alineació solar de l'any

    ResponElimina
  13. Ahir vaig pujar la Foradà i d'ahi la creu. Bonica senda, però és una llàstima que encara són visibles (i molt) els efectes de l'últim incendi. Si el blog fora meu, l'apartat eixe que teniu dels Malparits el tindria bullint!

    ResponElimina
  14. Vero de Castello de Rugat23 de maig de 2011 a les 17:35

    La Forada molt bonica, nosaltres la varem fer ahir per la Vall d'Alcala, molt mal señalizada, no sabiem que per l'altra part estaba millor señalizada. pero barem quedar contents

    ResponElimina
  15. Hola, Vero. Des d'Alcalà la veritat és que no s'han preocupat gens de senyalitzar la ruta. Des de la Gallinera tampoc és que siga una meravella la senyalització, però al menys no hi ha pèrdua

    ResponElimina
  16. Hola, he visto q habeis puesto una foto de la basa de Benirrama, como se puede llegar allí? Gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bassa de Benirrama està a mig camí entre l'Almiserà i la Foradà. Des de la Foradà cap a l'Almiserà arribaràs a la senda que es desvia al castell de Gallinera, tot just on la pista forestal es divideix cap al sud, buscant Ebo (fins aquest punt també s'arriba per una senda des de Benirrama). Seguint la pista, mig asfaltada, arribaràs a una corba a l'esquerra on hi ha unes casetes, abandona la pista i recte continua cap al sud passant junt una caseta, allà està la bassa.
      Ací tens un plànol: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1840998

      Elimina
  17. ¡ sençillament "paratges" Espectaculars,¿ crec que pera tots aquells que mo agrada la Natura,graçies per fermos gaudir amb aqestes imagens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per seguir-nos. Per cert, aquest cap de setmana és l'alineació solar d'enguany!

      Elimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse