04 de febrer 2011

Al meu país la pluja no sap ploure

| Localització: Gandia, España
El quilòmetre vertical d'enguany va passar pel coll de la Rafaela, al Mondúver. A molts els va sorprendre gratament la ràpida regeneració del paratge de la Caldereta després del devastador incendi de fa 4 anys. El motiu? La pluja, moltíssima pluja. Encara que la lògica ens diu que a les comarques de l'interior de Castelló i València deurien registrar-se les majors precipitacions del País Valencià, la realitat ens diu que les comarques més plujoses són costaneres: la Safor i la Marina Alta, on en alguns punts superen els 1.000 mm anuals.
Les abundants pluges que rebem a la Safor i a la Marina Alta són una anomalia, ja que a la península Ibèrica els vents solen bufar de ponent i arriben a la mar molt debilitats, cosa que limita en bona mesura el nivell de precipitacions. Però la Safor i a la Marina tenen una particularitat, la presència de fortes elevacions muntanyoses molt a prop de la mar com la Safor (1.013 m), el Mondúver (841 m), el Montgó (753 m) o la Bèrnia (1.128 m). Estes enormes fronteres naturals que barren el pas als vents carregats d’humitat procedents de llevant, sobretot durant la tardor i la primavera, provoquen una pluviometria per sobre de la mitjana. Mentre les comarques del sud del País Valencià reben la consideració de semiàrides, el clima de d'aquestes dues comarques veïnes és de tipus humit, amb unes mesures anuals mitjanes relativament elevades.

Si llegiu açò en estiu, segur que no em cregueu, per tant anem a tirar d’estadístiques: les zones amb majors precipitacions mitjanes anuals són Almoines (1.188 mm –sorprenent, veritat?-), Orba (1.177 mm), Pedreguer (1.044 mm), la Vall de Gallinera (1.096 mm), Pego (998 mm), Alcanalí (980 mm), la Vall de Laguar (967 mm), Benifairó (921 mm), Marxuquera (890 mm), la Font d'En Carròs (889 mm) i Gandia (800 mm). Ens trobem, per tant, amb unes precipitacions prou per damunt de zones on el trellat ens indica que deuria ploure molt més, com a Morella amb uns 500-550 mm, el Racó d'Ademús amb 450-500 mm, i més encara si ho comparem amb Crevillent o Elx, amb unes mitjanes que oscil·len entre els 250 i els 300 mm.

L'anomalia gandiana

Però tornem al coll de la Rafaela. Segons un pluviòmetre, el rècord de precipitacions anuals del País Valencià es troba a Gandia, amb uns màxims en els últims anys d'entre 1.600 i 2.000 mm, unes quantitats sorprenents que pràcticament dupliquen les mitjanes més altes. Però si les estadístiques indiquen que al casc urbà de la capital saforenca només s'enregistra una mitjana de 800 litres anuals, d'on ixen eixes mesures?

La resposta al fenomen es troba a la situació del pluviòmetre, ubicat a la Caldereta, un estret congost format entre la vessant sud del Mondúver i els últims contraforts de la serra Grossa, un lloc de complicada orografia a uns 400 metres d’altitud obert tant als vents de llevant com als de gregal i xaloc, que provoca que els núvols carregats d'humitat de la mar descarreguen amb força al guanyar altura. La seua ubicació no és trivial, ja que l'ajuntament el va instal·lar a la zona per a conèixer amb antelació el risc de desbordament del barranc de Beniopa, el qual ha provocant riuades en moltes ocasions, les últimes en novembre de 1987. Evidentment, si s'instal·laren més pluviòmetres a zones de muntanya semblats s'obtindrien registres semblants.

La font de la Caldereta


La gota freda


Menció a banda mereixen les riuades, provocades per un fenomen meteorològic denominat «gota freda», que es produeix quan una massa d’aire molt freda descendeix sobre una altra més calenta (produïda per l’acció de la Mediterrània, una mar que s’escalfa força durant l’estació d’estiu) i provoca greus pertorbacions, d’una intensitat tal que poden esdevenir devastadores. Com no podia ser d'altra forma, la Safor i la Marina tenen el trist mèrit de figurar com les zones més torrencials i amb els majors rècords pluvials no sols del País Valencià, sinó de tota Europa. Tres pobles comparteixen el títol de rècord peninsular de precipitacions en 24 hores: Oliva, Gandia i Xàbia.

3 de novembre de 1987. Barranc de Beniopa. Arxiu municipal de Gandia

Oficialment el rècord recau en els 817 mm d'Oliva i els 720 mm de Gandia, obtinguts tots dos en les mateixes 24 hores del 3 de novembre de 1987. El 2 d’octubre de 1957 es va registrar un episodi catalogat de tromba monsònica a Xàbia, amb unes precipitacions acumulades de 857 mm que conformaren el rècord absolut d'Europa fins que es va demostrar que s’obtingueren en 48 hores.
Per a que vos feu una idea de la barbaritat d’aigua que impliquen 720, 817 o 857 mm, tingueu en conter que a la famosa riuada de València del 14 d’octubre de 1957 caigueren 300 mm, o que a la tristament famosa “pantanada” de Tous del 20 d’octubre de 1982 les màximes precipitacions foren de 600 mm (encara que hi una estimació, no registrada, de que a Cortes de Pallàs, dalt de la presa, podrien haver caigut fins a 1.000 mm).

La última gota freda al nostre territori es va produir a la Marina Alta el 12 d'octubre de 2007, amb unes pluges tan intenses que les aigües del riu Gironà sobrepassaren els 21 metres d’alçada de la presa d'Isbert i es desbordaren a Beniarbeig, El Verger, Els Poblets i les Marines de Dénia. Es va enfonsar el pont de Beniarbeig i la riuada va causar la mort d'una dona al Verger, on l'aigua va pujar fins assolir els dos metres d'alçada.


La riudada de València de 1957

Els contrasts

Segons hem vist, a la Safor i la Marina plou per damunt de la mitja, però les pluges són molt irregulars. Per exemple, 2009 va ser un any dins de la mitjana, amb alternança de llargues temporades de sequera amb breus períodes de pluges torrencials, és a dir, molt mediterrani. La gran variabilitat climàtica que patim s'aprecien als 500 mm recollits a Pedreguer només en setembre, quasi la meitat del total anual, mentre que a la Font d'En Carròs, amb mitjanes anuals de 1.000 mm, només arreplegaren 806 mm en tot l'any. Tot el contrari ocorregué a Dénia, on els 1.017 mm registrats superaren per molt la mitjana anual de 700-800 mm. I ja que parlem de Dénia, és l’únic lloc del País Valencià que tots els anys pateix fenòmens meteorològics extrems com tempestes tropicals, nevades a peu de mar, pedregades intenses o tornats.


La riuada del 3 de novembre de 1987


Han passat més de 23 anys d'aquell 3 de novembre de 1987, quan es va produir la inundació més catastròfica que es recorda a la Safor. Unes inundacions tan fortes que han deixat per a la posteritat tant els 817 mm d'Oliva com els 720 mm de Gandia com el rècord de precipitacions de la península ibèrica en només 24 hores.

Carrer 9 d'Octubre. Arxiu municipal
Va començar a ploure un diumenge, dia de Tots Sants, i es va allargar fins dimarts dia 3. El matí d’eixe dia ja havia caigut la barbaritat de 300 mm, però encara faltava lo pitjor, ja que a migdia va començar a ploure tan desmesuradament que ni els iaios recorden un aigua així. I no ho podien recordar, ja que no hi ha cap registre que puga igualar els 400 mm que plogueren en només 4 hores, tot un diluvi de proporcions bíbliques. Per a que vos feu una idea, en quatre hores va ploure a Gandia la meitat de tota la pluja que cau en un any.
A les 4 o 5 de la vesprada tots els rius i barrancs de la Safor havien desaparegut baix les aigües inundant tots els pobles al seu pas. No hi havia aigua, llum ni telèfon, els carrers estaven inundats, les carreteres tallades i s'havien enfonsat ponts. La pitjor part se la va portar Beniopa, quan l'antic pont d'arcs sobre el barranc de Beniopa es va taponar com a conseqüència de la presa formada pels vehicles arrastrats. L'aigua es va desbordar amb tanta força que va rebentar les portes de les cases inundant-les fins el sostre. El Serpis es va desbordar a Venècia i els Marenys, i la veritat és que observant hui dia, des del pont del recinte firal, el seu enorme cau, costa imaginar l’enorme cabal que portava.

Encara que s'estima que en molts punts de la comarca arribarien a ploure fins a 1.000 mm en 24 hores, la major part se la va emportar Oliva, que malgrat lliurar-se relativament el casc antic per trobar-se més alt, al voltant del tossal del castell, la zona del passeig restà baix les aigües.

Carrer 9 d'Octubre i Beniopa baix les aigües. Foto: Chelo Soria

Només a Gandia l'ajuntament, dirigit per Salvador Moragues, va quantificar les pèrdues en agricultura i serveis municipals en més de 1.100 milions de les antigues pessetes. El mal produït a comerços i indústria, impossible de calcular, es va estimar en uns 3.000 milions i probablement es quedara curt. En total i afegint el mal produït a particulars (s’estimaren uns 3.600 habitatges afectats només a Gandia), l'estimació ascendia als 10.000 milions, als que cal afegir els 7.000 milions d'Oliva, els 3.600 de Tavernes o els 2.000 de la Font d'En Carròs. En total els danys estimats ascendiren a 25.000 milions de pessetes. A banda dels danys materials, cal afegir la mort d'una persona en Gandia i una altra en Oliva.

Pont de Beniopa. Arxiu municipal de gandia

Aquell dia l'exèrcit es va desplegar per tota la comarca per a repartir aigua i aliments, especialment a les zones més afectades com Oliva, la Font d’En Carròs i les platges. El president de la Generalitat, Lerma, es va desplaçar amb el cap de l'Institut Nacional de la Salut per a dirigir un dispositiu d'emergència per tal d'evitar epidèmies derivades del consum d'aigua no potable.

Però tot aquest desastre podria haver segut molt pitjor, ja que la vesprada del dia 3 es va rebre l'alerta d'un possible desembassament d'urgència del pantà de Beniarrés. Afortunadament no es va produir, perquè només s'haguera disposat de dues hores per a evacuar mitja comarca. I tot es va produir per l'aparició, a les 6:30 del matí del dia 3, d'un sistema convectiu dins de la mar que es va quedar falcat damunt de la Safor durant més de 30 hores. Una gota freda, com moltes de les que ens adverteixen cada tardor.

Segons recorden els experts, aquests episodis de fortíssimes pluges són cícliques a la comarca, amb un període de recurrència d'uns 20 anys. No vol dir que es tornen a repetir les inundacions del 1987 o les de finals dels 90 a Tavernes, ja que ambdues situacions es van produir per circumstàncies molt concretes i particulars, però si que podem esperar precipitacions que superen els 400 mm. Afortunadament la majoria d'ajuntaments s'ha ficat les piles, canviant els antics ponts d'arcs que produïen embussos, reforçant, canalitzant i netejant els caus de rius i barrancs o instal·lant represes a barrancs com el de Borrell, per tal d'evitar que l'aigua prenga fortes velocitats. També s'han instal·lat pluviòmetres i moderns sistemes de detecció de temporals com el radar de previsió de pluges del polígon Alcodar. Esperem que tot siga suficient i una catàstrofe com la que parlem no es torne a produir.

Gota freda del 1987



Conclusions

Com cantava Raimon en 1983, al meu país la pluja no sap ploure, així que cantem tots junts (o no, a veure si ens cau una nova gota freda):

"Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure."


PD. El rècord del mon de precipitacions en 24h foren els 1.870 mm caiguts a la Illa Reunion (oceà Índic) en 1952, l'aigua que cau a la Caldereta en tot un any!.


Teniu més fotos de la riuada a Gente de la Safor

13 comentaris:

  1. Veig en l'article la foto del carrer Nou d'Octubre i se'm posen els pèls de punta, jo vaig patir aquest desastre natural i per descomptat per falta de previsió. Beniopa ha conegut moltes desgràcies com la d'aquest any i molt pitjors.
    Molt bona feina encara que sigui per a la història tràgica d'aquest Poble. Completissim tot el reportatge.

    ResponElimina
  2. A mi em va pillar a l'institut, ens quedarem aillats en mig de la tromba d'aigua!

    ResponElimina
  3. Oscar. Tinc una curiositat fa molt de temps: Saps perquè quan plou i et trobes en la circumvalació que va de la Platja a Beniopa o sigui on hi ha la xemeneia de la finca Rausell, se supera amb una pluja torrencial i quan passes aquest tram la pluja calma ?

    ResponElimina
  4. Acollonant, he llegit l'article i se m'han vingut al cap tots els records d'aquells dos dies intensos. Hui en perspectiva te dones conter de lo indefensos i menuts que som davant del poder de la natura. Un altre fenòmen que recorde va ser la pantanà de Tous, estàvem tancats a casa sense llum sentint la desgràcia amb una radio a piles. Era menut i recorde la por que vaig passar.

    ResponElimina
  5. És curiós el que manifesta en premsa un cualificat Governant de l'Ajuntament relacionat a les obres en el tram del Serpis al seu pas per Gandia que s'estan construint. Diu; "entre altres és una construcció que evitarà les inundacions en el Centre Històric".¿ Què estarem al segle XV?. Cal aclarir que per carrer Les Monges (abans anomenat tambè Mur Trencat) discorria un antic camí paral.lel al riu des del Raval, carrer Yesería i Obradors fins el Camí del Mar (avui carretera del Grau) i al costat d'ell una sèquia. Aquest camí que creuava la Gandia de avans de cap a cap, va ser tallat per la construcció del Palau i Convent de les Clarisses i l'anulació posterior d'una porta al costat del torreó allí existent. Per tant hi havia inundacions contínues quan plovia, en el dit carrer i La Plaça Major, fins i tot al carrer Major on discorria una sèquia que també creuava Gandia (sèquia que va fer s'alineessin als seus costats les primeres cases, convertint-se en el que és avui Carrer Major. Per tant les inundacions existien a causa de que al fer El Palau i Les Clarisses i tapar la sèquia es va protegir en part el Centre Històric però no la resta del carrer i en venir les aigües com no era un mur homogeni el trencava (d'aquí el nom del carrer Mur Trencat) he inundava la petita Gandia de entonces. Sr. Governant qualificat busque una altra raó de l'obra faraònica, o si algú a vist o escoltat inundar el Centre Històric de Gandia en els últims només 100 anys que ho diga, (potser jo estiga equivocat, encara no tinc els 100).

    ResponElimina
  6. Muy interesante la exposición que has hecho, yo tampoco tengo los 100 y te puedo decir que en el pasado siglo XX, hace 4 dias, existía en los Huertos del Palacio (hoy parquing municipal) el Campo de Fútbol Ducal de donde salió el Club Fútbol Gandía, estaba más bajo que el centro histórico; había unos simples muros al rio y nunca se inundó (mi padre era jugador del Club) y a la vez más arriba al final de la Calle Avda. del Raval estaba El Huerto de les Ambrosies al lado del rio sin protección (era de mi familia y vivian allí) el nivel de las casas era mucho más bajo que el Centro Histórico y nunca salieron en barca. Conozco toda la zona por antecedentes porque además mi abuela vivia en el carrer Mur Trencat y repito nunca me han comentado inundaciones y estoy refiriendome a los años 1940 hasta nuestros días. Los políticos se manifiestan pero los asesores les tenían que rectificar en más de una ocasión.

    ResponElimina
  7. Al respecte de la séquia que anomenes, apuntar que encara existeix, i circula soterrada per davant del Palau i les Clarisses, seguint per l'avinguda Pius XI direcció al Grau. De fet, al creuament amb l'avinguda d'Alacant hi havia fins fa poc una trapa quadrada per accedir. No sé si ha desaparegut amb els ultims asfaltats.
    Per altra banda, estic totalment d'acord amb els comentaris que fas.

    ResponElimina
  8. M'agrada aquest blog perquè a banda dels reportatges molt detallats i de primera fila que ens faciliteu, els comentaris que es produeixen al voltant d'ells, que fan els que entren com anònims a aquest, ens donen a conèixer detalls de la nostra Ciutat i altres, que desconeixíem i són molt interessants. O sea es complementen. Per cert m'han dit que s'està esgotant la 2 ª Edició del Llibre. Enhorabona és un gran èxit i més en un llibre escrit en valencià.
    Per cert l'anònim que exposa les Riberes baixes del Serpis al seu pas per Gandia, (Camp de Futbol antiq i Hort de les Ambrosies) al Raval, ho he consultat i em diuen té raó tot i que aquest tram de llit sempre a estat brut i amb vegetació al màxim, però el riu no s'ha desbordat.

    ResponElimina
  9. Respecte al dubte de la Banyosa, No sabria dir-te. Un metereòleg tal volta podria traure conclusions. Des de la meua ignorància, i fent un exercici de deducció, pot ser que tinga que veure el fet de ser la part més baixa del massís del Mondúver, al mateix temps que forma l'estret de la Banyosa, i donades les dues circumstàncies, es concentren els núvols ahí a favor de l'embús. Igual és una tonteria, però ja et dic, que no és el meu fort.

    ResponElimina
  10. David Gomar: Pel que fa al teu comentari afirmant l'existència d'aquesta sèquia provinent de l'antic carrer de les Clarisses, em congratula que em dones la raó i més si prové d'un expert com tu entre moltes coses del subsòl de Gandia (i no precisament del clavegueram, tu ja saps per on vaig). Per continuar breu amb l'anterior comentari, et diré que aquest carrer ya amb la protecció del mur del Palau i Convent de les Clarisses, encara hi havia un descobert gran, que és el que facilitava el trencament dels murs per les aigües (d'ahi ve carrer del Mur Trencat). Molts anys després es va posicionar una família la Avargues-Maricón amb moltes possibilitats per cert, fent les seves fundadores el seu habitatge allà, i així es va concloure casi al complet el descurrir de les avingudes del riu. Posteriorment aquesta família va crear una Fundació en 1870 que va portar el seu nom i va cedir la casa a Les Mares Carmelites, per a l'ajuda a les chiquetes de Gandia sense recursos. Cosa que no va passar així, es va convertir en un Col-legi (i amb activitats extres per a la seva època) més per a la classe benestant de Gandia. Però això és una altra història. Amb això em vull ratificar en què el Centre Històric no a tingut inundacions i només espere que m'ho demostre algú en només els últims 100 anys.Yo em vaig molt més lluny. No pretenc que m'expliquin el perquè dels altíssims murs que s'estan acabant en el Llit del riu. En diria mès pero éste es el final.

    ResponElimina
  11. Gràcies pels teus comentaris afalagadors. Del subsol que jo conec, tristment cada dia queda meins com sabràs. Una altra cosa que va desapareixent amb el temps.
    Al voltant del tema d'inundacions al centre históric, no he conseguit trobar de cap manera indici algun de que s'haja inundat mai.
    A banda i encara que siga un poc aventurat dir-ho, donades les barreres arquitectòniques que representen els ponts d'Almoines i d'Alacant guarde els meus dubtes sobre que el serpis mai es desbordara cap a Gandia. A moltes noticies es parla de desbordament, però sense entrar en detalls, el que em fa pensar que es confon amb els desbordaments a Venecia o Els Marenys, tan habituals. Si algú ho ha vist de primera ma, o té cap foto relacionada, m'encantaria que em tragueren del meu error.

    ResponElimina
  12. A l'igual que un cas comentat anteriorment, a mi la tromba d'aigua em va sorprendre dins de l'institut, i a l'eixir recorde lo que ens va costar arribar fins al carrer 9 d'Octubre travessant la República Argentina amb l'aigua quasi a la cintura (trajecte que vaig fer, per cert, amb David Gomar). Vaig contemplar atònit com zones de Gandia com l'esmentada República Argentina, el Passeig i sobre tot Ferrocarril d'Alcoi (per on antigament creuaba na rambla) anaven amb mig metre d'aigua, mentre que carrers com Sant Pere o Joan de Joanes, per on vivia, estaven secs. A un centenar de metres Beniopa havia sucumbit al desbordament del barranc, però a la zona del casc antic tampoc hi havia aigua. Coses del desnivell, supose. Recorde l'aigua del Serpis a un metre del mur de l'antic pàrquing, on abans feien els concerts, però en cap moment es va desbordar. Per tant, estic completament d'acord amb els comentaris anteriors. Gandia es va inunar, si, però pels barrancs i pels 720 mm caiguts, no pel Serpis (llevant dels Marenys, clar)

    ResponElimina
  13. Gran article i grans comentaris, he trobat el blog de casualitat i m'ha sorprés molt, me l'apunte als favorits per a seguir-lo a sovint

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse