28 de febrer 2011

Les torres guaita de la Marina Alta

| Localització: Dénia, España
Als segles XV i XVI la presència de cales i abrics naturals a la Marina Alta la van fer especialment susceptible a l'atac de corsaris i pirates barbarescs i turcs, que desembarcaven cada vegada més sovint entre 1530 i 1540 envaint i saquejant els pobles, assolant els cultius i prenent als habitants com a presoners. La defensa de l’època, basada en el control per tropes més o menys eventuals no era suficient. A la cartografia medieval apareixen al País Valencià punts defensius amb primitives talaies, moltes d’elles de l’època romana, a les localitats de Peníscola, Orpesa, cap de Cullera, cap de Sant Martí, Moraira, cap d’Alcodra, cap de l’Aljub i cap Cerver, un sistema defensiu costaner deficient, antiquat i dispers, clarament insuficient davant l'increment dels atacs, pel què el rei Felip II va ordenar un estudi de la defensa del litoral, com consta als documents de l’època:
continuant els corsaris a fatigar els llocs marítims de la costa del nostre regne, anomenats i afavorits dels cristians nous, va venir Ordre del Rei Felip II que en tota ella de tant en tant s'edificaren torres fortes on estigueren guardes perpètues que descobriren i donaren avisos amb focs i fumades, de si caminaven corsaris i encara dispararen alguns tirs perquè els pescadors s'arreplegaren”.
port de denia.embarque morisco jpg
L'expulsió dels moriscs al port de Dénia. Al gravat s'aprecien les antigues torres de guaita

A l’Arxiu General de Simancas apareixen els primers informes sobre la fortificació del Regne de València, el primer dels quals correspon a 1552, signat per un tal Francisco March. El 1553 el virrei Cárdenas, duc de Maqueda, ordena la construcció i reparació de diverses torres, i el mateix any, a les ordres de Felip II, el famós enginyer italià Gianbattista Antonelli dissenya la frontera marítima valenciana, com una gran muralla amb portes, baluards, torres i merlets, on les talaies no havien de ser només punts de guaita i defensa, sinó també d’atac amb el recent progrés de l’artilleria. Segons les seues instruccions calia fortificar i reforçar els antics castells, construir una xarxa de torres al litoral i edificar un fort a la serra de Bèrnia. Els atacs del pirata Dragut entre 1550 i 1556, que saquejaren Dènia i sobre tot sobre Cullera, on destruïren l’Arxiu Històric, provocaren que les Corts decidiren agilitzar la seua construcció. En aquell moment hi havia 46 torres i encara en projectaven de noves. 22 anys després el virrei Vespasiano Gonzaga Colonna torna a ordenar un reconeixement del litoral, recalcant la necessitat de manteniment i construcció de torres en indrets compromesos o desguarnits.
Les torres de sentinella o torres de guaita (del fràncic wahta), també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), presentaven una base cilíndrica, lleugerament troncocònica normalment i amb gruixuts murs de maçoneria. Generalment l'accés es realitzava externament i per les plantes superiors per a garantir una major defensa, però al mateix temps que servien de torre guaita de l'entorn també servien com a protecció dels llauradors del voltant, pel que totes les torres que es trobaven a l'horta comptaven amb una porta inferior. Disposaven d'un nombre variable d'homes del Cos de Guàrdies de la Costa, que vigilaven i feien senyals quan observaven la presència de naus sospitoses, de dia amb fumagueres i de nit amb fogates, per alertar tant a la població del voltant i als cossos de guàrdia, com a la resta de la xarxa de torres que hi existia. També disposaven d'homes a cavall que vigilaven per la platja.

La torre del Gerro a les Rotes

A la província d’Alacant, des de la Torre de la Foradada al sud fins la de l’Almadraba a Dènia, es construïren 37 torres, de les quals 15 estan perdudes per a sempre i de 6 només es conserva la base. Recolzant les torres s’aprofitaren i fortificaren els castells i fortaleses litorals de Dènia, la Granadella i Moraira. Per aquella època també foren reforçades algunes esglésies convertint-les en veritables fortaleses, com les de Xàbia, Teulada i Benissa, o la consolidació de molts recintes emmurallats com els de Calp. A l'interior de la comarca també es construïren una sèrie de torres i edificacions fortificades què, a banda de la mera funció de vigilància, buscaven assegurar el control i el domini de les fronteres rurals i assegurar el control de les vies de comunicació. Els continuats atacs dels pirates i el creixent bandolerisme obligaren als propietaris dels horts de Dènia, Alacant, Vila Joiosa o Elx a seguir l’exemple dels pagesos catalans i sufragar un sistema d’alerta i prevenció d’atacs. Així, castells, torres d’esglésies i tossals servien con a refugi i vigilància de la costa. Algunes poblacions arribaren a formar milícies armades, sent molt reconegudes les d’Alcoi o les d’Oliva.


Veure Torres defensives a la Marina Alta a un mapa mes gran

A continuació repassarem les torres de guaita què, de nord a sud, encara resten en peu a la comarca de la Marina Alta.



 

Torre Almadraba (Dènia)

També coneguda com a torre del Palmar, fou construïda al segle S.XVI (1552-1553) i es troba a la platja de les Marines, a la partida Almadraba, a uns 100 metres de la vora del mar i junt a la desembocadura del riu Girona, on encara hi ha una antiga sènia. Rep el nom d'una antiga instal·lació per a l’industria del peix coneguda com l'Almadraba, de la qual encara es conserven restes.

Torre Almadraba
La ubicació actual, dins del jardí d'una urbanització, trenca la perspectiva de la seua situació original.
Compta amb forma troncocònica, de 6 metres de diàmetre a la base i 12 metres d'alçada. Antigament comptava amb 3 plantes, coronada per una terrassa plana. El temps s'encarregà d'enderrocar part de la torre, restant només en peu el cos de la base i molt deteriorada la porta d'accés.

Quatre contraforts foren construïts per al seu reforçament, i una restauració recent prou discutida li va afegir les dues plantes originals.


Torre de Carrals (Dènia)

Es tracta d'un conjunt d'edificacions defensives que disposen al menys de dos torres; l'edifici principal està dotat de nombrosos elements defensius, com garites als cantons. Es troba a la partida Torrecarrals, a vora 4 quilòmetres de la costa i damunt d'una plana a 47 metres per damunt del nivell de la mar, entre Dènia i Ondara. Dels segles XVI-XVII, la torre compta amb un cos prismàtic de planta quadrada d'uns 5 metres, amb una alçada d'uns 12 metres. Compta amb buits i matacans a totes les cares.

Torre de Carrals

Torre del Gerro (Dènia)

També coneguda com la torre de les Arenetes o de l’Aigua Dolça, la del Gerro és una talaia o torre guaita renaixentista de caràcter militar del segle XVI. De planta circular, fàbrica en maçoneria regular i lluïda exteriorment amb morter, la torre és molt característica per la seua peculiar forma troncocònica, dividida en dos cossos que li atorguen forma de pitxer o gerro, origen del seu nom. Originàriament la torre era semblant a les del voltant, d'un únic cos, però per problemes estructurals es va adossar un nou mur fins la meitat de l'alçada total. Destaquen en el seus murs tres mènsules volades i una tronera, junt a la qual hi ha un escut d’armes de Felip II amb l'àguila bicèfala. Compta amb buits de vigilància, un d'ells amb un gran domini visual sota la mar, de reduïda mesura i coronats per matacans. L'interior està dividit en dues plantes separades per un forjat en volta rebaixada i un menut forat d'accés. Aquest tipus de fortificacions van proliferar al llarg de les costes del mediterrani durant el segle XVI com a element defensiu davant les incursions i atacs dels pirates i corsaris barbarescs. La de Gerro formava part d’un sistema de defensa al voltant del Montgó, format per tres torres de les quals només aquesta resta en peu. Podeu visitar la torre amb la següent ruta.

Torre del Gerro

Far de Sant Antoni (Xàbia)

Al cap de Sant Antoni es trobava una antiga torre guaita a 160 metres sobre el nivell de la mar, en un dels accidents geogràfics més privilegiats del Mediterrani i el punt més proper de la península a l’illa d’Eivissa. El cap rep el nom d’una antiga ermita del segle XIV. La torre fou enderrocada el 1855 i substituïda per l'actual far. El cap forma part de la següent ruta.

Far de Sant Antoni




El Cap de Sant Antoni

Torre de Portitxol (Xàbia)


Coneguda també com torre Prim o del Cap Prim, es troba a l'interior d'una propietat privada a la carretera del Portitxol, envoltada d'un bosquet de pins. La relativa elevació amb que compta li permetia una excel·lent observació de les platges situades al nord i al sud del cap Prim, així com de l'illa del Portitxol. Compta amb un cos cilíndric d'uns 6 metres de diàmetre i una altura d'uns 13 metres. Conserva a la primera planta les mènsules defensives que originalment serien de fusta. Restaurada i parcialment modificada recentment, es troba en un magnífic estat de conservació.

Torre del Portitxol

Fonts bibliogràfiques la daten a l'any 1424, baix el regnat d'Alfons V d'Aragó. Originalment era més baixeta, pot ser comptava amb mènsules i matacans situats al centre del cilindre. Posteriorment va ser augmentada amb la mateixa tècnica de maçoneria enfoscada, fins que anys després se li afegirien dos fileres de cadirat, assolint l'alçada actual.


Torre de Sant Martín (Xàbia)

De cos cilíndric, es troba molt a prop de la torre del Portitxol, al carrer de la Torre i a mà esquerra, dalt d'un tossalet envoltat de pins. El seu aspecte és molt semblant a la del Portitxol, i complia amb la seua mateixa funció. 

Es troba a l'interior de una propietat privada i dalt d'un promontori, al carrer de la Torre, pel que no pot ser visitada.



Vista aèria de la torre de Sant Martin, a la dreta de la construcció


Torre Ambolo (Xàbia)

Del segle XVI (1553-1554), també és coneguda com la torre del Descobridor. Recentment restaurada, té forma cilíndrica, lleugerament cònica amb contraforts a la base per a reforçar una estructura que originalment tenia problemes estructurals. A la torre trobem tres forats sobre un remat completament uniforme, sense cap element morfològic significatiu. Compta amb una base massissa i només un pis interior rematat en volta rebaixada, sobre la qual es forma el terrat de la torre.
Es troba a la part superior del promontori rocós que forma el cap que hi ha davant de l'Illa del Descobridor, accessible pel carrer Torre d'Ambolo, a una zona de penya-segats al sud del cap de la Nau i dins d'una parcel·la privada. Protegia la zona compresa entre el cap de la Nau i el cap d’Or.

Torre Ambolo


El castell de la Granadella (Xàbia)
 
Es tracta d'una fortalesa del segle XVIII (1738) que va ser construïda per damunt d'una torre del segle XV, fent funcions de guaita front els atacs dels pirates barbarescs. Existeixen poques referències documentals sobre el castell, encara que en el seu origen va ser indubtablement una fortalesa musulmana de reduïdes dimensions.

Castell de la Granadella

Es troba al morro del Castell, a la dreta de la cala de la Granadella. Fou enderrocat durant la Guerra del Francès (1808-1814), per la qual cosa només conserva part dels seus murs, de bon cadirat, i un llenç de muralla arrodonida. Amb planta amb forma de pota de bou, els seus murs comptaven amb un gruix de quasi tres metres, per a poder resistir l'atac d'artilleria. Junt al castell es troba un aljub en bon estat. Visualment protegia la zona compresa entre la torre de l’Ambolo al nord i la torre del cap d'Or de Moraira.




Torre del cap d'Or (Moraira)

Del segle XVI, fou construïda en maçoneria i morter amb un perímetre de 26 metres i 11 metres d’altura. Massissa fins la meitat per evitat atacs (no disposa de porta, ja que s’accedia a l’interior amb una escala de corda), està coronada amb mènsules i rematada amb un matacà. La seua edificació, a l’igual que la resta de torres costaneres de la zona, va ser conseqüència d’un informe del 1563 de l’arquitecte J.B. Antonelli, segons el qual, al referir-se a la conveniència de construir més torres al litoral parla de “... y otra más se podría aser donde vienen a guardar de noche lo de Tablada”. Comunicada visualment amb les torres de la Granadella i Ifac, l’any 1667 va jugar un gran paper amb la defensa de d’un vaixell napolità assetjat per dos vaixells pirates barbarescs.


Torre del Cap d'Or

El castell de Moraira (Moraira)

El castell de Moraira fou construït al segle XVIII a la platja de l’Ampolla, dalt d’una menuda elevació de pedra tosca; el seu objectiu era la defensa de la població davant dels continuats atacs de pirates. Amb planta de pota de bou i façana semicircular orientada al sud, es troba envoltada d’un fossar. Amb una altura de 10 metres i uns 200 metres quadrats, a l’interior hi ha tres naus cobertes amb volta de rajola massissa, il·luminades per tres finestres orientades al sud. A la porta d’accés figura un escut reial dels Borbons del 1742 que se suposa l’any de finalització de la fortalesa. Fou projectat per Antonelli, el mateix que també construí el fort de Bèrnia o el pantà de Tibi. El castell fou utilitzat fins a mitjans del segle XIX, quan fou abandonat i part de la pedra tosca de la seua construcció s’utilitzà en la construcció de l’església de la Verge dels Desemparats i altres habitatges de la zona. Restà en completa ruïna fins a principis del anys 80, quan va ser restaurat.

Castell de Moraira

Torre del Tros de les Calsides (Benissa)

Junt al barranc del Baladrar de Benissa, a la partida Fanadix, es troba la Torre del Tros de les Calcides, del segle XVI. La torre donava protecció als habitants de la zona, massa allunyats de qualsevol nucli poblacional. Es tracta d’una torre quadrada de maçoneria amb carreus als cantons, de tres plantes i habitatge adossat, molt modificada i on s’ha perdut el remat superior. La casa adossada, amb dues altures, era antigament un corral. Després de dècades d’abandonament i perill d’enfonsament, tot i estar declarada com a BIC, seria adquirida per l’ajuntament de Benissa i seria reformada per albergar l’escola taller del poble.



Torre del Molí o molí del Morelló (Calp)

Es tracta d’un antic molí fariner del segle XIX que fou alçat a base de murs de maçoneria, amb dos plantes i base circular, per damunt dels ciments d'una torre guaita del segle XV. A l'interior compta amb una escala de caragol que comunicava les dues plantes, i un sostre que antigament sustentava la sala de maquinària. Destaca la porta d'accés rectangular emmarcada per carreus de pedra tosca i dues finestres en llindar amb carreus a la planta superior. A l'exterior s'observen les peces de pedra encastades i foradades, utilitzades per a frenar les aspes del molí.

Torre del Molí


Torre del Castellet (Calp)

També coneguda com torre del Mascarat, es troba dalt d'un tossal de 140 metres d'altura al nord de la serra de Toix, punt clau de vigilància al punt d'intersecció de Calp i Altea, a prop del barranc del Mascarat. Es tracta d'una torre dels segles XV i XVII de planta quadrada de 3x5'5 metres. Només conserva la forma de la planta al nivell de cimentació i part d'un dels murs, l'oposat a la mar, pel que es desconeix l'altura original. Fou construït amb els materials del castell de Calp del segle XII.

Torre del Castellet

Torres desaparegudes

Existeixen referències a altres torres guaita desaparegudes hui dia. Així, al castell de Dènia es va descobrir un antic grafit de 7 metres a les muralles septentrionals de la vila, entre les torres de la Pólvora i la torre Oval. Al dibuix apareix el port de Dènia a l'edat Mitjana. A banda de les naus que solcaven el litoral de Dènia (galeres, tartanes, barques catalanes, etc.), que ens donen una idea de la vida portuària de l'època, el grafit ens suggereix que la del castell era una torre de senyals i de guaita, relacionada amb les dos antigues torres existents al litoral durant aquest període històric: la torreta del Raset i la d'En Carròs. On hui s'ubica l'ermita de Sant Nicolas es trobava el menut castell d'Olimbroy, al voltant d'on hui dia s'alça una urbanització. 

També existeixen referències documentals d'altres fortificacions a Xàbia, hui desaparegudes, com el castell de Sant Jordi al port, la torre de Sant Antoni al cap del mateix nom (actual far) o el castell de l'Arenal o la Fontana, del qual només resta el nom d'un bloc d'apartaments que es construí damunt dels seus fonaments. A banda de les torres, Xàbia es trobava fortificada des del 1306, amb accessos per les portes de Sant Jaume o de Clot a l'est, la de Sant Vicent o portal de la Ferreria, davant del camí a Gata de Gorgos, la porta del Mar, i el portal Nou, al nord-est i de cara als molins.

Al litoral de Calp existiren més torres guaita que han desaparegut hui dia, com la torre i fortalesa d'Ifac, i la torre Bol o de Sant Pere, destruïda per un atac de l'armada anglesa.




Articles relacionats:

Les torres guaita a la Safor
Els molins de la Marina Alta
La cova Tallada, la torre del Gerro i les Planes del Montgó 

15 comentaris:

  1. Mira que tinc recorreguda la Marina Alta i no obstant això mai li havia donat importància a les Torres de Guaita. Es un pròleg d'història molt interessant i ben explicada m'ha despertat l'interès per conèixer més de prop. Llegir aquests articles i enllaços em dóna a conèixer factors i curiositats de la nostra història que ignoraba.Por cert no sabia que havien tantes. Enhorabona, molt interessant.

    ResponElimina
  2. Molt interesant! Llàstima de les que es troben a propietats privades i no poden ser visitades

    ResponElimina
  3. Molt interessant el tema de la torre de Sant Martin, la desconeixia per complet, i ja la tinc localitzada gràcies al vostre mapeta, m'acostaré el cap de setmana per si des de fora de la casa es veu la torre, però ho dubte molt, la pineda deu tapar-la per complet...

    ResponElimina
  4. Li he comentat avui a un amic de Dénia la publicació en aquest blog de les Torres de Guaita de la Marina i se sorprèn perquè no sabia que hi havia tantes. Quin senderista que estàs fet, o és que fas els senders pels restaurants. Salutacions Chimo.

    ResponElimina
  5. Parlant de la torre de sant martin, tela la casa on està, segons la foto aeria és gegantesca!!

    ResponElimina
  6. Estic llegint l'article Torres de Guaita que diu que El Castell de Moraira i altres sembla ser construït en part per Pedra Tosca, és curiós que moltes construccions de la Marina estan construïdes per aquest tipus de pedra (construccions antigues i actuals) i si avui vols trobar el millor és anar a aquesta zona.
    La pedra tosca molt porosa és un residu propi d'una erupció volcànica. ¿ Tantes erupcions va tenir la Marina o prové de fa milions d'anys d'erupcions subaquàtiques o moviments tectònics que van formar la costa amb aquest tipus de roca?.¿La tosca és la pedra que es feia servir abans a les cases per llimar les dureses dels peus?

    ResponElimina
  7. La tosca de la Marina realment no és d'orige volcànic. Es pedra calcària porosa, també coneguda com a "tova calcària", i molt típica de Valencia, Balears i Murcia. La "tova volcànica" es típica d'altres zones i és més lleugera, fins flotar a l'aigua.
    La pedra que dius per llimar les dureses es la pumita, coneguda en castellà com "piedra pómez", que encara que es pareix per la forma, és una altra roca.

    ResponElimina
  8. De fet la major part de la tosca utilitzada per a edificar les esglésies i palaus de la Marina provenen de la cova Tallada, a Dénia i als peus del Montgó, que pot ser visitada seguint un sender des de les Rotes.

    ResponElimina
  9. He visto vuestra aclaración sobre la Piedra Tosca de la Marina, ya me extrañaba su origen volcánico (que realmente también lo es) pero no en la Marina. Realmente en la Marina no deberían decir Tosca a ése tipo de roca sino Toba calcárea porque hay otras y de diferente composición.
    Existe la Tosca de origen volcánico y es común en Canarias (eso si que procede)y bien lo confirma David y es el resultado de la fusión de materiales volcánicos que a alta temperatura se sueldan, formando la Tosca volcánica, de consistencia media.
    En cuanto la piedra pómez también es de origen volcánico y como apuntaís es tan ligera que flota en el agua.
    En resumen no creo que me haya equivocado lo que realmente está mal dicho es Tosca a la piedra llamada Toba Calcárea (procedente de la Marina, Baleares, Murcia), producida en miles de años como lo hacen las estalacmitas y estalactitas ( y en concreto en La Marina hay más) porque fija el carbonato cálcico por las filtraciones de aguas en la Costa (por eso su nombre lo dice todo "cálcarea")..
    Encontramos otro tipo de aforismo en la Marina ya que no se corresponde con su nombre real, o se lo han asimilado, pero se debería distinguir llamándola por su nombre Toba calcárea que es lo que realmente es, porque el decir Tosca tiende a confusiones. Ya hemos encontrado dos tipos de roca con el mismo nombre popular.
    Un pixavi..

    ResponElimina
  10. Excelente artículo y muy completo!

    ResponElimina
  11. Supose que haveu fet la ruta del castell de la Granadella, convide als vostres lectors a ferla, és una bona opció per a finals de primavera i principis de estiu, quan la calor encara no apreta. Nomes per les vistes ja val la pena

    ResponElimina
  12. En esta llista faltaria també la Casa de Tros de Les Calcides a Benissa del segle XVI que era una antiga torre de guaita amb vivenda annexa. Ha estat restaurada recentment per l'Escola Taller.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'aportació! La tenia pendent, pel que sabia és molt semblant a la torre Carrals, però per no poder fer-li una foto la vaig deixar per a més endavant... i me vaig oblidar d'ella. A veure si algun dia em passe a visitar-la.

      Elimina
  13. Interesant, ara és l'Almadrava.

    ResponElimina
  14. Molt interessant i complet l'escrit, enhorabona. Voldria fer una matisació, la torre que en dieu del Portitxol no és una torre autèntica, és una construcció que es va fer el propietari del xalet, si s'hi fixeu es conserva excessivament bé, a més no apareix ni al catàleg de BICs en el que si apareixen la resta de torres de guaita.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse