10 d’agost 2012

El conte de Lloret i la Font Màgica

De vegades les muntanyes ens regalen alguns xicotets tresors de la natura, convertits en llocs on passar una estona amb els xiquets, amics, companys; es converteixen en llocs molt especials, algunes vegades venen en forma de pinedes, unes altres en forma de riu, de refugis o de menuts espais que et conviden a gaudir d’un moment únic. Lamentablement aquests llocs  passen desapercebuts per a molts, la Font de Lloret és un d’aquests tresors. Una vegada em contaren una historia d’un xiquet anomenat Lloret i d’un lloc on és podia jugar amb l’aigua d’una font.
Conten els vells del poble que una vegada hi havia un xiquet anomenat Lloret, que no era molt simpàtic, sempre anava remugant per tot i no era gens obedient, fins i tot, alguna que altra vegada es portava malament amb els animalets, als gats els tirava pedres, anava provocant als gossos, maltrataba les plantes...  i degut a aquest comportament no tenia molts amics.


El seu iaio vivia a la muntanya, per arribar a sa casa hi havia que recórrer una senda que tenia diferents bifurcacions; açò no li preocupava a Lloret, doncs ell coneixia bé el camí i confiava molt en si mateix. Un dia després de l’escola, Lloret va decidir anar a visitar al seu iaio; anava caminant tranquil·lament per la senda que tan bé coneixia, però de repent va arribar a un lloc que el va deixar bocabadat, era un lloc preciós, hi havia una font i per tots els llocs manava aigua. -“Com és possible que aquest lloc estiga ací al costat del camí?” es preguntava… “Però si jo conec el camí perfectament i mai havia vist aquest lloc!”.

La font de Lloret

De colp una veu va sorgir de la font… -“Lloret, sóc la font màgica, sempre he estat ací”. Però  Lloret es feia creus, -“no pot ser” li contestava, -"el meu iaio viu allà dalt de la muntanya i jo vinc a visitar-lo prou sovint i mai havia vist aquest lloc".

-"Això té una explicació molt senzilla" li contestà la font -"aquest lloc només el poden veure aquells que tenen un cor pur, que són obedients, que fan els deures quan toca i es porten bé amb els animalets i els arbres… Cansat de veure’t passar una i altra vegada, sempre remugant i amb mal comportament, he decidit retenir-te ací i explicar-te algunes coses".



-“Mira aquesta aigua que veus per tot arreu, es màgica, si jugues amb ella i la tractes bé, el netejarà el teu cor i et farà un xiquet més educat, amable i obedient. Així podràs marxar quant vulgues, però si per el contrari no vols fer res del que t’he dit, hauràs de quedar-te fins que canvies”.

Al principi Lloret, no feia molt de cas, però  no podia evitar sentir aquell soroll que produïa l’aigua i el convidava constantment a jugar amb ella. No va tardar molt en posar-se a jugar i se ho va passar tant bé que no es va adonar del canvi que s’havia produït en ell, de repent cuidava l’aigua, l’entorn, es ria contínuament i es sentia molt còmode. 

La veu de la font li va dir: -“Lloret ara estàs preparat per marxar, les aigües m´han dit que ja tens un cor pur”.



Conten els vells del poble que Lloret, és va convertir en un xiquet molt amable, molt educat, cuidava els animals i ajudava a tot el món. Lloret es sentia molt bé i sempre que podia anava a visitar la Font; de fet, des d’aquell dia molts xiquets no deixen de visitar-la…

I vosaltres, voleu visitar-la?


7 comentaris:

  1. Un conte ben bonic i unes fotos precioses, m'ha agradat molt

    ResponElimina
  2. Qué lugar más precioso. Donde está?

    ResponElimina
  3. Es la font de Lloret de Marxuquera (Gandia). Puedes consultar en http://www.auntirdepedra.com/2010/08/la-font-de-lloret-marxuquera.html
    Saludos

    ResponElimina
  4. Xè està molt bé recuperar aquesta mena d'històries i fàbules. No l'havia sentida mai i és molt bonica.

    ResponElimina
  5. Llàstima que a estes altures de l'estiu allò deu estar prou sec, perque el paratge és de lo milloret de Marxuquera. Ja queda menys per a que s'acabe l'estiu i torne la plutja, m'encanta portar als nanos a la font, s'ho pasen genial

    ResponElimina
  6. Hola, bon dia.

    He descobert la vostra pàgina i estic encantada, m’agrada, que guai.!! Soc de la Pobla del Duc però per coses de la vida, que ara no venen a compte, visc a Barcelona, i gràcies a un bon amic i company de feina he trobat aquesta pàgina.

    Ja ho intento dir que no tots al País Valencià son com son, que hi ha molta gent que es preocupa per tot el que ens envolta. Gràcies!!!

    Ah!! I ara que vinc uns dies al Poble, ja tinc preparades unes rutes per anar fent amb les meves nenes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com veus, al País Valencià som molts afortunadament que ens preocupem i que ens rebotem davant de l'etiqueta de meninfots i de l'autoodi que des de les altes esferes no deixen d'alimentar. Gràcies per les teues paraules, espere que t'ho pases be però recorda que fa massa calor per a fer segons quina ruta

      Elimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse