12 novembre 2012

Pedraforca pel coll del Verdet

| Localització: Pedraforca, 25716 Gósol, Lleida, Espanya
Hi ha muntanyes que et captiven des de la primera ullada; dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró hi ha una d’elles, el Pedraforca, un dels cims més emblemàtics del Prepirineu català. El topònim Pedraforca no podria ser més encertat per a definir una bífida i característica silueta formada per dues carenes paral·leles, el Pollegó Superior (2.506 m) i el Calderer (2.496 m) per una banda, i el Pollegó Inferior (2.444 m) per l’altra, separades per l’Enforcadura (2.356 m), un singular coll format, segons la llegenda, per una colp d’espasa amb la que sant Miquel pretenia evitar les baralles entre dos grups de bruixes que hi acudien a fer aquelarres la nit de sant Silvestre.

Declarada Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, el Pedraforca és una de les muntanyes clàssiques per excel·lència del Prepirineu català, entès així pel conjunt de serres situades paral·lelament al Pirineu axial. Un 2.500 tan mític i amb tanta personalitat que podria competir de tu a tu amb més d’uns quants gegant pirenaics. Símbol del muntanyisme a Catalunya, junt a la Pica d’Estats i Montserrat, el vertical i inaccessible vessant nord, amb 600 m d’alçada, ha contribuït a la mitificació de Pedraforca entre els escaladors gràcies especialment a les primeres expedicions de Lluís Estasen i altres companys el 1928. 

La cara nord del Pedraforca
La cara nord del Pedraforca

L’ascensió a Pedraforca implica una bona preparació física per a superar etapes de fortes costeres i menudes grimpades de grau II. Aneu ben preparats davant dels bruscs canvis de l’oratge; quan anàrem, en ple agost, ens trobàrem de sobte amb una forta tempesta per la qual uns scouts tingueren que ser rescatats. Malgrat no ser massa complicada, l’excessiva massificació turística del massís i el senzill accés per carretera han transformat al Pedraforca en paradís d’insensats que hi pugen a migdia amb sandàlies, menyspreant els riscos i multiplicant els rescats. Evidentment a l’hivern amb neu la ruta es torna molt perillosa, pel que és necessària una bona experiència, especialment a les tarteres. I recordeu, no hi ha cap font al recorregut.

Pedraforca i la seua característica silueta amb forma de forca

Accés

El massís del Pedraforca es troba al nord-oest de la comarca del Berguedà, entre les províncies de Barcelona i Lleida. S'hi pot arribar seguint la E-9/C-16 Barcelona-Manresa en direcció Berga, desviant-nos un parell de quilòmetres abans de Guardiola de Berguedà per la B-400 en direcció al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Arribats a Saldes prendrem la pista que es dirigeix fins el refugi Lluís Estasen, que ens deixarà junt el mirador del Gresolet.


Mapa detallat, perfil i estadístiques | Veure al Google Earth| Com arribar-hi


Mirador del Gresolet (1.567 m)

Després de gaudir d’una privilegiada vista al vertiginós i penjant mirador ens dirigirem cap al sud i prendrem el sender PR C123 que passant pel coll de la Cabana en poc mes de 15 minuts ens acostarà a la Jaça dels Prats, on es troba el refugi guardat de 87 places Lluís Estasen (1.668 m), anomenat així en memòria del primer escalador que remuntara el vessant nord de Pedraforca.

Pedraforca. Camí del refugi
Camí del refugi

Refugi Lluís Estasen (1.668 m)

Des de darrere del refugi prendrem un sender senyalitzat com “Pedraforca pel Coll del Verdet” pel qual remuntarem amb escassa costera el bosc del Gresolet, atentament vigilats per la impressionant cara nord del Pedraforca. Travessarem un magnífic bosc d’avet (Abies alba), pi negre (Pinus uncinata), pi roig (Pinus sylvestris) i fajos (Fagus sylvatica), un paratge encisador i relaxant només alterat pel soroll del vent entre les fulles dels arbres i el toc-toc incessant del cridaner picot negre (Dryocopus martius), l’espècie emblemàtica del Parc Natural Cadí-Moixeró. 

Pedraforca. Refugi Lluís Estasen
Refugi Lluís Estasen

Sense adonar-nos, en escassos 15’ ens veurem creuant la Canal de Rimbau i els seus enormes blocs, el primer toc d’atenció del Pedraforca recordant-nos que ens estem endinsant en zones d’alta muntanya. Patint ara una forta costera, encara que per senda ben definida, ens acostarem a un encreuament; obviarem el ramal de la dreta, que es dirigeix a Set Fonts, i resseguirem el ramal de l’esquerra en direcció al coll del Verdet. Creuarem una nova canal i als 30’, després de superar una forta pujada, arribarem a un abric, la bauma de la Rua Gran i la seua senda volada (no confondre amb la bauma de les Orenetes, que es troba més a l'est, a la canal Roja).

Cara nord del Pedraforca
Cara nord del Pedraforca

Amb furtives vistes a les vies d’escalada del vessant nord travessarem prats alpins, pins negres i roquissars abans d’arribar a la base de la Canal del Verdet; respirant profundament mirarem els 300 m de desnivell que caldrà ascendir quasi de colp i començarem a seguir un dur ziga-zaga sense pietat que augmentarà progressivament en pendent conforme s’estreta la canal.



Caminant per una tartera amb molta roca solta arribarem als últims trams de la canal, on caldrà utilitzar les mans i obrir be els ulls als agarres. Després d’una bona suada arribarem a la part superior de la paret, al Coll del Verdet, a 2.270 m d’alçada.

Pedraforca. Grimpant en direcció al Coll del Verdet
Grimpant en direcció al Cim Nord (2.438 m) de Pedraforca. Al fons, el coll del Verdet

Coll del Verdet (2.270 m)

Amb el cim a un tir de pedra i després de gaudir d’unes impressionants vistes ens acomiadarem del sender PR C123 i ens prepararem per a grimpar, mentre girem a l’esquerra i resseguim l’ampla cresta. Envoltats a certa distància del salvatge senyor dels cims pirenaics, l'isard (Rupicapra pyrenaica), resseguirem unes marques grogues que ens portaran a un primer avantcim (2.438 m). En direcció sud-est la cresta ens portarà a superar fins a tres avantcims trencacames, d'aquells que arriven a desesperar; però la tenacitat guanya, i per fi sense adonar-nos ens trobarem superant els últims metres que ens separen del cim del Pollegó Superior (2.506 m), el punt més alt del Pedraforca.

Cresta del Pedraforca

El Pollegó Superior (2.506 m)

Descansarem merescudament després de 3 hores de caminada. La vista inevitablement entropessarà al nord amb la llargueruda i arrodonida serra del Cadí, tancant la nostra panoràmica i ocultant-nos Andorra. Cap a l’est i separat per la Bretxa del Riambau el proper Calderer ens oculta Saldes, però no ens evita contemplar el Pirineu més oriental amb cims mítics com el Puigmal o el Canigó. La paret nord del Pedraforca, entre el coll del Verdet i el Calderer, impressiona per la verticalitat que li ha atorgat el títol de muntanya mítica de l’escalada catalana junt al Montserrat. Al sud, a uns 150 m per baix dels nostres peus, s’obri l’evident, aspra i nua Enforcadura; més enllà el Pollegó Inferior, d’ascensió força complicada, ens mira desafiant.

Cim del Pollegó Superior
Cim del Pollegó Superior
El Fals Pollegó Inferior a la dreta i el Pollegó Inferior a l'esquerra
El Fals Pollegó Inferior a la dreta i el Pollegó Inferior a l'esquerra

Després de les respectives fotos descendirem en direcció a l’Enforcadura per un camí dret que sense dificultats ens durà a la vora d’una enorme pedra amb forma de peu, un gegantesc “frigodedo” rocós!.

Descendint a l'Enforcadura. La roca del mig sembla un gegantesc peu de pedra

L’Enforcadura (2.348 m)

Malgrat la romàntica explicació de la presència de milions de fragments de roca per l’espasada de sant Miquel, l’origen de tan curiosa pedrera s’explica per l’erosió durant els darrers milions d’anys d’una capa de materials margosos tous, l’Enforcadura, molt més febles que la roca calcària més dura dels Pollegons. Recordeu, “forca” és l’eina de camp que té dues puntes. Pel vessant oest hi ha la tartera de Gósol, per on ascendeix el PR C-123, per tant orientarem la vista cap a l'est i ens disposarem a descendir per la tartera de Pedraforca, vertiginosa i tremendament vertical.

El Pollegó Inferior i l'Enforcadura
El Pollegó Inferior i l'Enforcadura
Des de l'Enforcadura

La tartera lamentablement es troba molt desfeta; si mai heu descendit per una d’elles hi ha un elevat perill d’esvarar-se, així que obriu be els ulls, busqueu la direcció més còmoda i intenteu caminar de costat. Malauradament el fet de que la ruta transcórrega per la tartera està accelerant la desfeta d’un element protegit singular molt vulnerable, especialment quan es celebren les curses de muntanya amb més de 300 persones corrent alhora (penseu que les tarteres es descendeixen simulant esquiar, amb l’erosió que el fet produeix). Com a mínim i si no hi ha remei siguem respectuosos i no fem massa el ninot, ja que la massificació està destruint tot un símbol, igual que al País Valencià va ocórrer amb el Puigcampana.

Tenim per davant quasi 600 metres de fort desnivell, apasionants per alguns, psicològicament terribles per a uns altres si no estan acostumats. Arribant baix de la tartera obrirem be els ulls als senyals per a no passar-nos i ens endinsarem a un encantador bosc per una definida i marcada senda.

Tartera del Pedraforca
Descendint de l'Enforcadura per la tartera del Pedraforca

Als peus dels Cabirols Envoltats de verdor i ombria caminarem en direcció nord sense cap pendent travessant el vessant est del massís fins assolir, molt còmodament, de nou el refugi de Lluís Estasen. Només un quart d’hora més ens espera fins el mirador del Gresolet, inici i fi de la nostra apassionant ruta.


«I vegí vostres peus i vostres cingles i vostres fronts, o serres de la pàtria!; i al pondre's damunt seu l'astre del dia, corona d'or irradiant de flama, engollir-se'l vegí l'alt Pedraforca fet un Vesubi atapeït de lava; i entre el floreig d'estrelles que naixien del vespre hermós entre les fosques ales, com aurora divina que em somreia, vegí en lo cel la Musa catalana »
Jacint Verdaguer, l'arpa inclòs a Pàtria (1888)


Esquema de temps:

Mirador del Gresolet (1.567 m) – Refugi Lluís Estasen (1.668 m): 15'
Refugi Lluís Estasen (1.668m) – Coll del Verdet (2.270 m): 1h 55’
Coll del Verdet (2.270 m) - Pollegó Superior (2.506 m): 55’
Pollegó Superior (2.506 m) – l’Enforcadura (2.348 m): 30’
Enforcadura (2.348 m) – Mirador del Gresolet (1.567 m): 1h 30’
Total: 5 h 05’


Rutes relacionades:

El Puigpedrós


10 comentaris:

  1. Brutal, que bona pinta te! apuntada a la llista de futuribles!

    ResponElimina
  2. Cal veure la quantitat d'informació de les vostres visites que teniu dels Pirineus. Són articles molt ben definits i elaborats. Unes experiències fabuloses.
    Us felicito.

    ResponElimina
  3. Realment espectacular la descripció, la fotografia i el respecte que causen les preses fotogràfiques amb un David enmig de la naturalesa que sembla li engolisca en la solitud de l'entorn.
    Molt bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, jo no estava. Els de les fotos son Vicent i Germà. Ja m'haguera agradat a mí :)

      Elimina
  4. Mes bé em sembla Vicent el que apareix en les fotografies però no estarien molt lluny els seus companys. Repetisc és impressionant l'article i he de felicitar a Vicent per la seua especialitat demostrada en llocs tan recòndits dels Pirineus. És una labor incomiable la que esteu divulgant.
    Felicitats.

    ResponElimina
  5. Jaja, sou els Calleja valencians, cap de vosaltres és rubio, solter i amb pinta de canalleta? Jajajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs lamente desilusionar-te, però la pinta de canalleta la perdèrem fa uns anyets, jeje. Solters només hi ha un, però té el monyo més negre que el carbó, si et val...

      Elimina
    2. Jeje, ja vos he vist al video del Punt2, esteu de bon veure, però cap sou el Calleja, jajajaja
      Què serios esteu al video!!!

      Elimina
    3. Més que serios, acollonats. Definitivament la càmera no és lo nostre:D

      Elimina
  6. Molt bona descripció del Pedra: Només comentar que la pujada del Verdet ( que hi ha temeraris que la fan amb bambes de tennis), es torna molt delicada amb la mínima traça d'humitat. La pedra calcària esdevé llisa i relliscosa. El Pedra és un exemple de muntanya banalitzada i que mereix un respecte.
    A l'estiu, és un punt clàssic d'actuació dels Bombers de rescat en muntanya
    I la baixada per la malmesa tartera, sense ser complicada, s'ha de fer amb una certa prudència. És un lloc propens a caigudes, torçades de turmell i altres lesions.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse