15 abril 2013

Pineta, les cascades i les Planes de La Larri

| Localització: Bielsa, Aragó, Espanya
Integrada al nord-est del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido es troba la vall de Pineta, un paisatge alpí en estat pur i possiblement el circ glacial més bonic i singular del Pirineu. També coneguda com la Balle Berde, Pineta és una espectacular i preciosa vall de vertiginosos parets bellament entapissades per fajos, pins, freixes i avets, travessada pel sender pirenaic GR-11. La visita a l'inesperat circ penjat de les Planes de La Larri, inigualable i privilegiat balcó a la cara nord de Monte Perdido, la presència d'una sèrie de sorprenents i sorolloses cascades o les sensacions que rebrem recorrent les seues verticals parets als peus de colossos de pedra de vora tres-mil metres, són un espectacle que realment tardarem en oblidar.

La de Pineta és una impressionant vall glaciar d'uns 13 quilòmetres de longitud amb forma d'U, d'altives i verticals parets que s'alcen fins els 3.000 m al vessant sud, punt on tanquen la vall les Tres Sorores (Monte Perdido (3.355 m), Cilindro de Marboré (3.328 m) i Añisclo o Soum de Ramond (3.263 m)), la Punta de las Olas (3.002 m), el collado de l’Añisclo i la serra de Las Sucas. Al vessant nord, menys escarpat, s'obri una sèrie de valls glacials secundàries com el circ de La Larri i alguna serra i cims relativament importants com l'Espierba, el pic Blanc (2.828 m), el Gabièdou (2.809 m) o l'Estiva (2.132 m), encara que ràpidament perd altura conforme s'acosta a l'inici de la vall, situada a uns 1.300 m d'altitud. Al nord-oest es troba el majestuós i escarpat circ de Pineta, coronat pel vessant nord de Monte Perdido, l'Astazu (3.071 m), el Tuca Roya (2.820) i els piramidals cims de Pineta (2.861 m) i la Punta del Forcarral (2.718 m).

El riu Cinca als peus del circ de Pineta
El riu Cinca als peus del circ de Pineta

A la dreta de circ de Pineta s'obri la tancada valleta de La Larri, naixement d'un conjunt de boniques cascades que centraran la present excursió, una atractiva ruta circular d'uns 7 quilòmetres de longitud i uns 400 metres de desnivell, de les més assequibles que ens ofereix Pineta, i apta per a qualsevol persona amb que dispose d’un mínim estat físic.


Mapa detallat, perfil i estadístiques | Veure al Google Earth| Com arribar-hi


Accés

Embassament de Pineta
Embassament de Pineta
Per anar a Pineta haurem d'accedir a Osca i seguir cap al nord-est per l'A-23 fins l’encreuament cap a Boltaña,  des d’on arribarem a Aínsa. També podem arribar al mateix poble des d'Osca o Lleida per l'A-22, seguint a continuació cap al nord l'A-138 paral·lels a l’embassament del Grado. Des d'Aínsa enfilarem cap al nord per l'A-138 direcció França passant per Escalona, un dels accessos al sempre recomanable canyó d'Añisclo. Amb furtives vistes a les Tres Sorores, quasi al final de la carretera assolirem Bielsa, un bonic i massificat poblet dedicat al turisme, característic per conservar, encara que malbé, el belsetan, un antic dialecte de l’aragonès en clar procés de substitució lingüística a favor del castellà. Des de Bielsa prendrem la carretera HU-V-6402 en direcció al Parador Nacional i ens endinsarem a l'espectacular vall de Pineta, trobant-nos als pocs quilòmetres l’idíl·lic embassament de Pineta, construït el 1940 per arreplegar les aigües del riu Cinca i que afortunadament, gràcies a la inexistència de sòlides bases, no seria convertit en un gegantesc llac de 7 quilòmetres que haguera cobert tota la capçalera de la vall.

Accedint a la vall de Pineta. Al fons el Mallo Grande ( 2.476 m) i el Mallo Chico (2.343 m)
Accedint a la vall de Pineta. Al fons el Mallo Grande ( 2.476 m) i el Mallo Chico (2.343 m)

Amb vistes al massís de Monte Perdido continuarem el nostre agradable viatge paral·lels al riu Cinca, afluent del riu Segre, travessant quilòmetres d'interminables i verdes praderies envoltades de verticals parets plenes de bellíssima vegetació; passarem a la vora d’un càmping i obviarem l’encreuament per on el GR-11 creua la vall en direcció al collado de l’Añisclo. A escassa distància arribarem a Las Bordiscas, una esplanada amb refugi guardat i pàrquing vigilat (1’5€ diaris) on deixarem (42.676125,0.086342) els vehicles, a escassa distància de l'ermita de Pineta i del Parador Nacional.

D'esquerra a dreta Monte Perdido i Cilindro, al centrel el Balcó de Pineta i els aguts cims del Pineta i Punta del Forcarral
D'esquerra a dreta Monte Perdido i Cilindro, al centrel el Balcó de Pineta i els aguts cims del Pineta i Punta del Forcarral


Als peus del Circ de Pineta (1.268 m)

Circ de Pineta
Davant nostre s'obri omplint la vista el vertical i grandiós circ de Pineta, delimitat a l'esquerra pels gegants Cilindro de Marboré (3.328 m), Monte Perdido (3.355 m) i Soum de Ramond (3.263 m), tots ells a més de 2.000 metres per damunt dels nostres caps. A la dreta del circ s'obrin majestuosos el piramidal cim de Pineta (2.861 m) i l'estilitzada Punta del Forcarral (2.718 m). 

A la dreta de Monte Perdido i el Cilindro, al naixement del Balcó de Pineta, observarem fins a deu cridaneres cascades que brollen des de l'ibon embassat de Marboré (2.850 m), el qual rep les aigües provinents del desgel dels glaciars de Monte Perdido; les cascades es despenyen espectacularment al llarg d'un desnivell superior al miler de metres per a rebre les aigües del riu de La Larri, formant el naixement del riu Cinca.


Fageda (1.283 m)

Fageda Pineta
Fageda
Prendrem un camí que passa junt a la caseta d'informació i que discorre paral·lel al riu Cinca, senyalitzat com “Cascades i Planes de La Larri”. Obrint be els ulls ens acomiadarem del riu i accedirem a l'interior d'una densa i ombrívola fageda (Fagus sylvatica) on la llum del sol no aconsegueix travessar la seua espessa xarxa de branques entrellaçades. Una meravella verda i humida, escapada d'un conte de fades, on els arrels dels fajos, alguns d'ells bicentenaris, delimiten un còmode sender folrat de fulles seques que per si sols ja justifica sobradament el viatge a Pineta. Un bosc on a la imaginació del meu fill menut hi habiten els barrufets, amagats entre les taques de grèvols (Ilex aquifolium) i darrere de les grosses soques dels altius pins; vist un paisatge tan frondós i idíl·lic, no seré jo qui li lleve la raó. Gaudiu be del silenci, només alterat pels turistes i pel soroll dels cridaners picots (Dryocopus martius) foradant els pins o el bell cant dels pinsans (Fringilla coelebs), ja que més prompte del que desitjaríem ens tindrem que acomiadar del bosc, tot just quan arribem a una pista terrera que caldrà resseguir, paral·lels de nou al Cinca.

Pont del Cinca i circ de Pineta
Pont del Cinca i circ de Pineta

Creuarem per un pontet el riu, tot just a prop de la desembocadura del riu La Larri i el seu afluent, el Montaspro, i caminarem un parell de centenars de metres fins arribar a un encreuament de camins senyalitzat. Obviarem el ramal de l'esquerra que connecta amb la pista forestal que naix a l'oest del pàrquing; tot i que també ascendeix a les Planes de La Larri fent marrada, també es dirigeix a les cascades del Cinca, al Balcó de Pineta i a Monte Perdido, una excursió tremendament exigent des d’un punt de vista físic. La nostra ruta, molt més modesta en dificultat però no per això menys agraïda i espectacular, gira a la dreta en direcció a les cascades i Planes de La Larri. Seguint un sender que penetra dins d’un espès i costerut barranc, prompte el riu La Larri ens sorprendrà gratament regalant-nos una bella col·lecció de cabaloses cascades de diferents mesures.

Riu La Larri
Riu La Larri


Cascades de La Larri (1.307 m)

Cascada de La Larri
Cascada superior de La Larri
Malgrat la clara substitució progressiva de les fagedes per gegantescs exemplars de pi roig (Pinus sylvestris), que ofereixen una major lluminositat a l’indret, al discórrer el sender per l’ombria amagat entre la vegetació i paral·lel al riu, el grau de d’humitat i la sensació de frescor es multipliquen notablement. Eixa humitat afavoreix la presència de tolls, fang i roques cobertes per molsa i líquens, altament esvarosos i perillosos per la forta costera existent, circumstància esmorteïda gràcies a la presència d'una senda reforçada amb uns turístics graons de fusta que tanmateix no podran evitaran que en algun moment ens aturem a recuperar l’alè, ja que la costera no dona cap treva.
Junt al camí s'obren de quan en quan ramals que ens permeten acostar-nos a unes cascades ensordidores, ben proveïdes d’aigua encara que les visitem en ple agost. Al seu pas l’aigua va polint la roca arenisca, d’un potent i cridaner color roig, oferint-nos un contrast amb el verd de la vegetació i el blanc de l'espuma tremendament hipnòtic.

Cascada de La Larri
Cascades de La Larri

Cascades de La Larri
Superats uns tres-cents metres de desnivell eixirem de l’ombria i assolirem una pista forestal, la mateixa que deixàrem just abans d’endinsar-nos al barranc. Per l'esquerra, evidentment, el camí es dirigeix pel Felqueral cap a les cascades del Cinca; vos recomane acostar-vos uns quants centenars de metres per a contemplar-les a la distància que el temps de que disposeu vos permeta, realment paga la pena. 

Triem l’opció que triem, des de la fi del sender de les cascades de La Larri girarem a la dreta i travessarem un pont, des del qual ens acomiadarem de l'última de les cascades, tremendament espectacular al travessar un vertical tram de rogenca roca polida, modelada durant mil·lennis per l'erosió de l'aigua, i des d’on gaudirem d’una bona vista al fons de la vall.


El frondós bosc mixt de Pineta des del pont de la cascada del La Larri
El frondós bosc mixt de Pineta i les roques roges des del pont de la cascada del La Larri

Cascades del Cinca

La Selva Pocha
La Selva Pocha
La pista ens portarà, en menys de mig quilòmetre d'agradós caminar, per un espès bosc de pins i fajos fins l'inici d'unes revoltes on hi ha l'encreuament del GR-11, una vertiginosa senda que travessa la Selva Pocha provinent de l'ermita de Nostra Senyora de Pineta, i que retindrem en memòria de cara a la tornada.

Superant un ziga-zaga amb una lleugera costera deixant enrere la pineda, ens endinsarem a una oberta vall glaciar penjada amb forma d’U, les Planes de La Larri, un antic llac de considerable dimensió format per una antiga morrena glacial que el riu s’encarregaria de foradar durant mil·lennis, restant encara la marca de les pedres i arenisques depositades pel llac als laterals del cau. Tant Pineta com La Larri són el testimoni més fidel d'una època en què les últimes glaceres quaternàries cobriren aquestes muntanyes, impregnant-les del seu valuosíssim caràcter geològic.


Les Planes de La Larri (1.575 m)

Acostumats a la densa vegetació, el paratge anirà canviant progressivament a la nostra vista tornant-se molt més dispersa i concentrada als laterals de la vall, representada quasi exclusivament pel pi roig (Pinus sylvestris); davant nostra va obrint-se poc a poc un agradable i enorme prat entapissat d'un mant verd, completament cobert per milers de flors de tots els colors, des de les exòtiques orquídies fins els delicats lliris (Lilium pyrenaicum), passant per les grogues gencianes (Gentiana lutea) o el preciós i morat acònit (Aconitum), una herbàcia amb una floració tan bella com mortal, fet pel qual rep el nom de matallops; la presència dels prats de muntanya afavoreixen la convivència de dotzenes de vaques que hi acudeixen a pastar, ignorants a l’acònit i a la gran presència humana que sol partir la zona, especialment durant l'estiu.

La Canal i Las Blancas de La Larri

Als peus dels altius Pic Blanc (2.828 m) i el Gabièdou (2.809 m), encara a l'inici de la vall trobarem una bonica cabana de pastors de pedra de recent construcció, neta i amb llenya que pot ser utilitzada com a refugi no guardat per a fins huit persones. Junt a la cabana obviarem els senders que per l'esquerra connecten amb el camí Montraspo i per la dreta amb el GR que es dirigeix a la modesta i accessible Estiva (2.132 m), a la vall de Chisagües o a l'antic llogaret d'Espierba.

Marmota
Marmota. Font: Vikipèdia
Caminarem cap al nord poc més d’un quilòmetre, paral·lels a un riu La Larri que assossegadament discorre per la plana abans de precipitar-se a la vall de Pineta; a la vora del mateix, i amagats dels excursionistes que deambulen a suficient distància per la senda, hi habiten les gracioses marmotes alpines (Marmota marmota), uns simpàtics rosegadors molt abundants al Pirineu que, si tenim paciència i no fem soroll, possiblement puguem contemplar corrent de cau en cau, alertant-se entre d’ells de la nostra presència amb un particular xiulit.


Circ i cascada de La Larri (1.652 m)

Al poc arribarem als peus del pics de la Canal i Las Blancas de La Larri, uns cims d’un cridaner color blanc característics per estar formats per roques calcàries metamòrfiques transformades en marbres, molt antigues, del Devonià, a diferència de la resta de calcàries d’Ordesa, pertanyents al Cretaci. El circ es troba trencat pel pas d'unes feres i espectaculars cascades que desemboquen sorollosament a la vall. A l'abric de la cascada gran alçarem el cap per a contemplar, a centenars de metres per damunt nostre, l'elegant i majestuós vol del trencalòs (Gypaetus barbatus), una varietat de voltor molt amenaçada, característic per la seua curiosa costum de remuntar closques i ossos fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques per a que esclaten, menjant-se el seu interior. 

Cascada del circ de La Larri
Cascada del circ de La Larri

Al poc d'arribar a la cascada haurem contemplar un sender marcat amb fites que guanya altura molt ràpidament i que obviarem, tenint present que condueix fins els ibons de la Munia (2.510 m), naixement del nostre riu.
Al tornar de la cascada contemplarem al sud, penjat sobre una vertical paret entre els 2.700 i els 3.250 metres, l'espectacular glacial de Monte Perdido, el quart més extens de Pirineus després dels de l'Aneto, Maladeta i Ossue. Dividit en dues zones, a l'igual que la resta de glaciars del Pirineu es troba en un clar retrocés des de fa un parell de segles, un aparentment irreversible procés que està forçant la desaparició de les últimes restes de les enormes masses de gel que cobriren la serralada durant l’edat glacial. Malgrat això, especialment si disposeu de prismàtics, els gels eterns vists a la tardor, reflectint els rajos del sol, encara resulten una visió tremendament espectacular.

Massís i glacial de Monte Perdido des de les Planes de La Larri

Aquest punt a més és perfecte per a contemplar l’insòlit vessant nord les Tres Sorores, topònim aragonès que prové d'una antiga llegenda al voltant de tres germanes que, després de ser assassinades, es convertirien en les bessones Cilindro de Marboré, Soum de Ramond i Monte Perdido; així mateix el topònim Monte Perdido va set batejat pels primers alpinistes francesos que conqueriren el seu cim, amb Ramond de Carbonnièrs al cap de l’expedició; l’anomenaren "Mont Perdu" per trobar-se molt allunyada i perduda, sempre oculta per les verticals valls i molt poc visible, especialment des del vessant francès.


La Selva Pocha (1.504 m)

Selva Pocha
Tornarem els nostres passos fins la l'encreuament de l'ermita, senyalitzat com a GR-11, que resseguirem. Travessarem un atapeït bosc de pi roig (Pinus sylvestris) per a ràpidament endinsar-nos a un intricat, espès i bucòlic bosc mixt, la Selva Pochas, on destaquen els seus gegantescs fajos, alguns avets (Abies alba) i els sempre verds grèvols (Ilex aquifolium), a través dels quals la llum del sol acabarà convertint-se en un estrany element. La costera és molt, molt pronunciada, circumstància que caldrà preveure per la salut dels més que desgastats genolls dels veterans en la muntanya. A la fi del camí assolirem una agraïda font i l'ermita de Pineta.


Ermita de Nostra Senyora de Pineta (1.274 m)

L'ermita de la Verge de Pineta és una construcció de pedra medieval amb sostre a dues aigües, rematada amb una espadanya de doble cos. Senyalitzada al vessant sud per un anacrònic i poc afortunat cartell, conta la tradició que a un pastor se li va aparèixer una imatge verge dalt d’un pi, a prop de la font; furtada per uns francesos, la llegenda conta que mentre dormien la imatge va desaparèixer, tornant a manifestar-se a Pineta, on els veïns decidiren construir l'ermita. Al nord de la mateixa i a pocs metres es conserva un pi mort (serà el pi de la llegenda de l’ermita?) anunciant l'accés al Parador Nacional de Pineta, un antic edifici del 1968. Creuarem la carretera i paral·lels al riu Cinca caminarem en direcció sud-est cap a la zona d’aparcament, inici i fi de la nostra curta però apassionant excursió.

Ermita de Pineta
Ermita de Nostra Senyora de Pineta


Esquema de temps

Pàrquing (1.268 m) - Fageda (1.283 m): 7', 500 m
Fageda (1.283 m) - Cascades de La Larri (1.307 m): 10' 500 m
Cascades de La Larri (1.307 m) - Pista forestal (1.498 m): 26' 900 m
Pista forestal (1.498 m) - Encreuament Selva Pocha (1.504 m): 7' 300 m
Encreuament Selva Pocha (1.504 m) - Cascada de La Larri (1.652 m): 30' 1.900 m
Cascada de La Larri (1.652 m) - Selva Pocha (1.504 m): 25' 1.900 m
Selva Pocha (1.504 m) - Ermita de Pineta (1.274 m): 20' 1.000 m

Total: 2 hores 5 minuts, 7 quilòmetres


Rutes relacionades

Monte Perdido per Soaso
El canyó d’Añisclo
La Bretxa de Rotllan i el Casco de Marboré per Bujaruelo
El camí vell de Bujaruelo
Altres excursions pel Pirineu

4 comentaris:

  1. Hola! Molt interessant la ruta, té molt bona pinta! Encara que imagine la resposta, quin és el millor moment per fer-la i pillar les cascades a tope? Imagine que a partir d'esta época és bon moment, no?

    ResponElimina
  2. Hola, Juanvi. Doncs ara encara ho trobaries nevat, per tant d'ací no res deu ser un espectacle. Les fotos són de l'agost passat, imaginat com deu ser al desgel!
    Per tot el Pirineu hi ha webcams a través de les quals pots fer-te una idea de la quantitat de neu, en aquest cas: http://www.alberguesyrefugiosdearagon.com/webcam.php?id=7

    Salutacions

    ResponElimina
  3. Preciós, què bonic, què cascades! com dius abans, si eixa quantitat d'aigua és de l'agost, no vullc imaginar-me con estarà ara amb el desgel.

    ResponElimina
  4. Amparo Ramírez1 agost de 2013, 13:30

    Qué lugar tan bonito, la semana que viene voy a Torla, y ya me he reservado un día para ir a visitar Pineta.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse