Comapedrosa, el sostre d'Andorra

Més enllà de l’avinguda Meritxell i les seues botigues, de les estacions d’esquí o d’un conegut centre d’aigües termals hi ha un element que sovint passa desapercebut a la majoria dels turistes, el sostre d’Andorra. Al nord del país dels Pirineus, al Parc Natural de les Valls de Comapedrosa, ens esperen encisadors rierols, encantadores pastures, frondosos boscos, gelats estanys i un mar de contrastos coronats per un altiu i piramidal cim anomenat, encertadament, Comapedrosa (2.942 m), la vall rocallosa.

L’ascensió al Comapedrosa (o Coma Pedrosa) és un dels recorreguts més visitats d’Andorra, una completíssima ruta on caminarem vora riu, crestejarem, visitarem estanys i gaudirem amb la satisfacció de coronar el cim més alt d’un país. La ruta és dureta, uns 14 quilòmetres i 1.513 metres de desnivell; malgrat ser còmoda de pujar i estar perfectament senyalitzada, caldrà que reserveu un mínim de 6 hores sense aturades, i a l’hivern portar grampons i piolet. Encara que la realitzàrem en un únic dia, sempre vos podreu evitar una bona caminada si feu nit al refugi de Comapedrosa, aproximadament a 2 hores i mitja de camí, i fer cim a l’endemà sense preses.


Accés

Triarem la ruta més còmoda fins Andorra la Vella i a continuació ens dirigirem cap al nord-oest per la carretera CG-4 fins Arinsal, a la Massana; travessat el poble en direcció a les pistes d’esquí creuarem un túnel i girarem a la dreta fins arribar a l’inici d’una pista forestal, on deixarem els vehicles. Al fons, per darrere dels apartaments, divisarem la només en aparença senzilla i piramidal silueta del Comapedrosa.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi


Arinsal (1.570 m)

Seguirem les indicacions al refugi de Comapedrosa i al port de Baiau, perfectament senyalitzades gràcies a les marques del GR-11 (roges i blanques); prompte ens veurem ascendint per la pista forestal del Pla de l’Estany superant una lleugera però constant costera envoltats d’antics camps de cirerers (Prunus avium). Amb vistes aèries al riu Arinsal ens anirem endinsant a un bonic bosquet de pi roig (Pinus sylvestris) on destaquen els avellaners (Corylus avellana) o els roures (Quercus petraea).

Amaneix a la vall de Comapedrosa

Després d’uns 25’ arribarem a una tancada corba de 180 graus; la pista es dirigeix per la borda i font de les Agunes (1.749 m) cap als estanys Forcats i al pic de Medacorba (2.914 m). L’obviarem i resseguirem una definida senda, ben senyalitzada i sense costera, en direcció nord-oest, el camí de Comapedrosa.

Camí del collet de Comapedrosa
Camí del collet de Comapedrosa

En evident direcció oest i paral·lels al riu ens anirem endinsant a l’obaga de Comapedrosa travessant un frondós bosc mixt d’avets (Abies alba), pins negres (Pinus uncinata) i moixeres (Sorbus aria), bellament adornat per taques de rododendres en flor o abarsets (Rhododendron ferrugineum). En menys de 5’ arribarem a Aigües Juntes, confluència dels rius que venen del Comapedrosa i del Pla de l'Estany (2.859 m), visible furtivament entre la vegetació allà dalt, a la nostra dreta.

Creurem el primer dels rierols, l’Arenys o del Pla de l’Estany, pel bonic pont de fusta del Bosc d’Escales (1.785 m); només un minut després estarem creuant per un altre pont el riuet Comapedrosa a un indret preciós on trobarem els avets (Albies alba) més espectaculars del paratge, alguns amb soques que superen els tres metres de diàmetre. Paral·lels al riu Comapedrosa començarem a ascendir en ziga-zaga per una ben definida senda, molt costeruda però còmoda de resseguir i on encara es conserven alguns trams empedrats.

Mirant cap enrere

Passarem junt un valuosíssim i insòlit bedollar (Betula pendula), l’únic bosc d’aquesta espècie que hi ha a Andorra, inconfusible pel seu tronc blanquinós i per les seues grogues i espigades inflorescències. La vegetació perdrà espessor a mesura que ens acomiadem temporalment del riu per a creuar una torrentera que descendeix, per la nostra esquerra, des de l’estany de les Truites. Una última ascensió i ens trobarem al collet de Comapedrosa (2.224 m), una magnífica finestra al nostre cim.


Collet de Comapedrosa
Encreuament del refugi

Collet de Comapedrosa (2.224 m)

A l’esquerra ens trobarem senyalitzat l’encreuament al refugi de Comapedrosa, de visita optativa, on podrem fer nit o descansar dels 700 m de desnivell que portem a les cames. El de Comapedrosa és un refugi guardat de juny a setembre, amb capacitat per a 72 persones i amb annex de sis places amb llar per a l’hivern. Al sud del refugi paga la pena acostar-se a contemplar un bosquet de pi negre d’altius i monumentals exemplars.

Refugi de Comapedrosa
Refugi de Comapedrosa

Seguirem cap a l’oest travessant la Pleta de Comapedrosa, un extens altiplà, antigament un llac terraplenat per la sedimentació, bellament atapeït de flors; al fons destaca, envoltat de roquissars, l’espectacular salt d’aigua de Comapedrosa, utilitzat a l’hivern per a la pràctica de l’escalada en gel.

Cascada de Comapedrosa
Cascada de Comapedrosa
Cascada de Comapedrosa

Passarem a certa distància d’una menuda cabana de pedra que pot servir com a refugi, antic testimoni, junt als trams de senda empedrada, de les antigues vies de comunicació entre els pobles i les valls veïnes de Catalunya i França, concretament l’antiga via de Comapedrosa pel port vell (actual portella de Sanfons).

Vall glacial de l'Arinsal
L'altiplà o pleta de Comapedrosa

Caminarem per l’ampla vall glacial de l'Arinsal, definida pel curs del riu Comapedrosa i tancada pel pic de Sanfons (2.857 m), en tot moment envoltats de vaques, eugues i ovelles que pasturen al seu aire.

Eugues a l'altiplà de Comapedrosa
Eugues a l'altiplà de Comapedrosa
Semicirc del Sanfons

La senda començarà a girar a la dreta (obriu be els ulls per a no perdre de vista les marques del GR-11), mentre va prenent més i més inclinació; al passar per una surgència que prové de l’estany Negre començarem a preparar-nos per al tram més dur de la ruta. Amb els vessants del Sanforns (2.882 m) actuant com a barrera visual i després d’una corba de noranta graus la costera es tornarà realment notable mentre caminem per un tram herbós que afortunadament guanya altitud molt ràpidament.

Vessant est del Sanfons i inici de l'ascensió

Basses de l’estany Negre (2.590 m)

Amb el cap catxo i amb paciència arribarem a un coll senyalitzat, des d’on veurem una de les basses de l’estany Negre; amb vistes al Comapedrosa, envoltarem l’estany per la dreta i ens endinsarem dins d’un pas estret, sovint ple de neu, fins assolir un encreuament. 

Camí de l'estany

Obviant el ramal de l’esquerra, per on el GR-11 es dirigeix a l’estany Negre i al port de Baiau, resseguirem la senda que per la dreta, senyalitzada amb marques grogues i blanques, es dirigeix a la cresta del Comapedrosa.

Basses de l'estany Negre
Basses de l'estany Negre

Bassa de l'estany Negre
Bassa de l'estany Negre
Encararem la pedregosa i nua cresta per una dura però curta pujada que ens deixarà a un collet des d’on gaudirem d’uns increïbles vistes de la vall d’Arinsal, amb l’estany de les Truites i el refugi al fons. Amb el cim a la vista encararem l’ascensió per la cresta, gens complicada i amb algun punt salvable amb relativa facilitat, però molt dura i costeruda i on caldrà extremar les precaucions pel que fa a la meteorologia. Obrint be els ulls a les fites del camí superarem un parell d’aquells típics colls que fan ràbia per sovint portar a l’error de pensar que ja estem al cim; per fi arribarem a un últim i definit coll, on hi ha un agraït paravent, que retindrem en la memòria per a tornar i des d’on observarem, ara sí, el nostre cim.

Crestejant
Crestejant

Un últim esforç i en menys de 10 minuts estarem al bell mig d’un ample rocallós cim on un bloc de ciment i una vara de ferro amb els punts cardinals ens indicaran la situació exacta del sostre d’Andorra.

Comapedrosa
Comapedrosa

Comapedrosa (2.942 m)

A 2.942 m d’altitud gaudirem d’un privilegiat mirador al Pirineu, destacant amb tot detall la vall Ferrera i el massís de la Pica d’Estats (3.143 m), el sostre de Catalunya. Als nostres peus destaca el menut però preciós país d’Andorra i al nostre voltant el Forat dels Malhiverns i la serra del Cadí. Si ens fixem, distingirem al fons sense molta dificultat l’Aneto i la Maladeta

Alt de Comapedrosa
Alt de Comapedrosa
Sanfonts i estany Negre des de l'Alt de Comapedrosa
Sanfonts i estany Negre des de l'Alt de Comapedrosa

L’estany Negre (2.590 m)

Descendirem fins l’últim coll abans del cim i enlloc de tornar de nou per la cresta girarem a la dreta seguint una pedrera de roques grogues que ens durà, extremant les precaucions, en direcció oest fins el GR-11.

Camí de l'estany Negre. Comapedrosa
Camí de l'estany Negre
L'estany Negre
L'estany Negre

Descendirem per la senda i arribarem a l’estany Negre de profundes aigües turqueses, un bonic llac encaixat al circ glacial que formen el pic de Sanfons (2.857 m), l’Agulla de Baiau (2.858 m) i el Comapedrosa (2.942 m). Només ens resta continuar pel GR-11 cap a baix per a tornar a Arinsal, inici del nostre recorregut.

Seguint el curs del riu Comapedrosa. Al fons ja apareix el refugi
Seguint el curs del riu Comapedrosa. Al fons ja apareix el refugi


Esquema de temps:

Arinsal (1.570 m) – Inici senda (1.735 m): 25’
Inici senda (1.735 m) - Collet de Comapedrosa (2.220 m): 1 h 20’
Collet de Comapedrosa (2.220 m) – Bassa de l’estany Negre (2.590 m): 35’
Bassa de l’estany Negre (2.590 m) – Comapedrosa (2.942 m): 1 h 15’
Comapedrosa (2.942 m) – Estany Negre (2.636 m): 20’
Estany Negre (2.636 m) - Arinsal (1.570 m): 2h 15’
Total: 6h 10’, 14.4 Km, 1.513 m de desnivell.


Rutes relacionades:

Estany de la Cabana Sorda - Pic de la Coma Varilles

Comentaris

  1. Umms...Muy interesante.Ya tenia el mono despues de casi dos meses sin articulos de los vuestros...Me imaginaba los pirineos de forma diferente,padrera cn arboles bajos y luego partes de solo piedra...Aun asi es un paisaje novedoso,aun asi muy chulo,m recuerda a la aventura del Bear Grylls en los Andes (o sierra nevada en usa,no m acuerdo bien).m gustaria probarlo xo va ser q m tendre q conformar cn las de valencia y sur de alicante.Qizas mas adelante en unos añitos.

    Otro 10 pa vosotros!

    ResponElimina
  2. pirineus és tot un món, segons on vages el paisatge canvia radicalment, però depen principalment de l'altura. Mira a l'índex els articles de Pineta, Añisclo o Ordesa per exemple del Pirineu verd i arborat

    ResponElimina
  3. Por si fuera interesante o de utilidad para ti o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    http://plantararboles.blogspot.com
    Se trata de una manual breve y sencillo para que los amantes del monte y del campo podamos reforestar, casi sobre la marcha, aprovechando las semillas que nos dan las plantas nativas de nuestra propia comarca.

    Salud,
    Jose Luis Saez Saez

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".