10 de febrer 2014

La Penya Roja de Marxuquera

| Localització: Gandia, València, Espanya
"... Per a tots aquells als quals els interessin les ascensions de dificultat, les possibilitats són infinites, pertot arreu se'ns presenten agulles i cims amb verticals llastres. Son tants, que tot sovint no sabem per on començar... “ 

La Penya Roja és una ataronjada i modesta muntanya de tan sols 224 m, humil en la seva altura però orgullosa i gegant per la seva fama dins del món de l'escalada; i no és per a menys, ja que les diferents vies d'escalada juntament amb el bon oratge a l'hivern fan que aquesta escola, ben coneguda fora de les nostres fronteres, siga el lloc idoni on gaudir d'aquest esforçat esport.

El vessant de migjorn de la Penya Roja, enclavada al bell mig del Racó de Tomba

Com cada cap de setmana, la Penya segueix sent el punt de reunió de molts escaladors i escaladores, i és llavors quan comença la dansa, el ball que a poc a poc es va realitzant mentre s'ascendeix per les diferents vies, on la força física i mental, l'elasticitat i l'equilibri juguen un paper molt important.

Balmes dels vessants inferiors de la Penya amb el Montgó i Gandia al fons

D'alguna manera, no se  molt bé com ni perquè l'ésser humà té la necessitat de mantenir un esforç de continua superació que li permeta avançar cap a qualsevol punt de la vida. L'atracció que sentim per pujar un cim, superar un pas o recórrer una cresta ens omple de tal manera que sempre trobem un significat, una justificació a la nostra estima i una sincera admiració per la muntanya, independentment del seu nivell de dificultat.


Escalant a la Penya


Tal vegada aquesta necessitat és la que van sentir un grapat d’amics de Gandia als anys 70 quan s’iniciaren al món de l'escalada obrint, potser sense adonar-se, els primers passos de la història de l'escalada gandiana. Manolo Camarena, Joan Andrés Espí, Pep Camarena, o Ramón Miret entre altres, tots ells membres del Centre Excursionista de Gandia, començaren a interessar-se per l'escalada i no dubtaren en posar-se en contacte amb alguns membres de l’Escola Valenciana de Muntanya com Amadeo Botella i Joan Roig per a realitzar un curs d'iniciació que va durar un cap de setmana a l’abrupta i espadada riberenca serra de les Agulles.

Obrint via


La metxa de l'escalada gandiana ja estava encesa i després dels primers passos altres amics començarien a sortir a la recerca d’indrets adequats per a la pràctica d’aquest esport; Paco Figueres, Emilio Estrugo, Boro Mañó o Rafa Tarrazona entre altres començarien a escalar en llocs com la Puigmola o la Drova, relativament allunyades i poc còmodes d’escalar.

La Falconera s'endevina entre la boira

Però no tardaren en fixar-se en la Penya Roja, prop de Gandia, al Pla de la Marxuquera i al bell mig del Racó de Tomba, un lloc accessible i amb molt bona pinta per posar en pràctica tot allò que havien après, però només hi havia un petit problema, ja que la Penya es trobava dins d'un terreny particular. Pep Arbona, llavors secretari del Centre Excursionista de Gandia, va ser l'encarregat de demanar permís al propietari, el qual li donaria el consentiment segons ens explica Rafa amb l'única condició de que ningú es fera mal.



A poc a poc el grup d'escaladors anava creixent, unint-se a la colla Paco Fuster i Felip Perles, alhora que creixien també les ganes d'avançar i submergir-se en un món que d'alguna manera ja els havia captivat i enganxat per sempre.

Obrint via

El silenci que fins llavors regnava a la Penya Roja, només alterat de tant en tant per algun mussol, xoriguer o rata-penada, anava barrejant-se a poc a poc amb les veus d'aquests pioners de l'escalada gandiana, els quals començaven a omplir de vies els diferents sectors d'escalada de la Penya.



Conforme s’obrien les primeres vies començaven a sonar els primers noms batejats pels aperturistes, uns explosius, altres simpàtics, altres estranys, dels quals els escaladors més actuals ja estan totalment familiaritzats: la Primera, la FeRa, el Pa Roig, la Burils, Dos Super Carrozas, els Borufos, el Sol... La Penya Roja avui dia és una escola visitada per nombrosos escaladors nacionals i internacionals, doncs no sorprèn gens veure quantitat d'anglesos i alemanys desafiant el recorregut de les seues vies. Els escaladors locals que han seguit la petjada dels seus antecessors, la gran majoria membres del Club Alpí Gandia, han continuat omplint d'història la Penya amb les seves aventures i desventures i d'allí han sortit grans escaladors, tal vegada modests com la seva escola però grans esportistes que gaudeixen amb el que fan conservant i mantenint viva l'escola, fent un gran esforç en ocasions poc reconegut.

Amb l'incomparable marc de la Falconera

És l'exemple d'Ignasi Tarrazona, un escalador local amb un currículum impressionant, guanyador de campionats a nivell nacional i internacional i reconegut per tot aquell que està ficat al món de l'escalada, malgrat haver rebut algun que  altre premi local molta gent mai ha sentit parlar d'ell; i és que encara queda per superar moltes vegades els esculls que aombren aquests èxits tan lloables.

Ignasi Tarrazona, fotos cortesia de Rafa Tarrazona


L'escalada és un esport en el qual et submergeixes amb la passió i la intensitat que ho caracteritzen, el sacrifici i la dedicació generalment queda per a un mateix i és que en aquest esport com en tants altres, cal entrenar dur per seguir avançant.

Assolint la reunió
Assegurant un company


He  de reconèixer que el meu contacte amb l'escalada ha estat i és molt intermitent, però no per això he deixat de gaudir d'aquest gran esport, coneixent a gent increïblement gran, i en resulta un deure ineludible recordar a Guillem Sendra també gran escalador local i sobretot gran persona, que ens va deixar una herència de la seva trajectòria i el seu treball a la Penya, el qual molts ara gaudim.

Guillem escalant


Vessant llevantí de la Penya

Escriure aquest article m’ha semblat que podria ser interessant per aquells que han fet servir les vies de escalada de la Penya; conèixer una mica la seva història d´alguna manera ens farà estimar mes el lloc a on realitzem la nostra activitat, però de el que estic completament segur es que la Penya és un obsequi més que ens han regalat amb la seva feina tots aquells que estimen i han estimat aquesta modesta muntanya.


La Penya Roja compta amb vies ben equipades amb parabolts i segurs químics, encara que podem trobar alguna via aïllada equipada amb espits; a les reunions podem trobar mosquetons o anelles. Compta amb 7 sectors i al voltant d’unes 140 vies amb dificultats que oscil·len entre el graus 3 i el 8a. A continuació vos adjuntem els sectors i vies de la Penya Roja gràcies a la web enlavertical.com

Sectors de la Penya Roja d'enlavertical.com
01 Sector Crític
02. Sector Segon Pis
03. Sector Hidràulics
04. Sector Vici
05. Sector Fundició
06. Sector Potent
07. Sector Final

“... Per als amants de la muntanya que han lluitat unes hores de cara al rocam i han encertat a reeixir-ne, permeteu-los de gustar de tot el goig íntim, tota la dolçor de la bella escalada; però l´èxit de la temptativa, la victòria final i completa pertoca totalment al nostre excursionisme en general, puix que sense el seu ambient, els seus antecessors i els seus guiatges, que han fornit moralment i materialment tota la munió de fervents de la muntanya, mai no s’hauria pogut concebre sortir airós d’una tal aventura...” 


Rally d'escalada a la Penya
Vull aprofitar aquestes línies per deixar constància del nostre agraïment a Rafa Tarrazona i Miguel Cebrián per la ajuda rebuda en tot moment.

I recordeu, per a tots els interessats en iniciar-vos al món de l'escalada el Club Alpí organitza cada principi d'any un curs any rere any amb més acceptació i participants on es crea un bon ambient.

5 comentaris:

  1. És molt bonic i d'agrair a part de l'article i fotografies precioses el fer esment i recordar a companys que es van iniciar en l'Escalada en La Penya Roja, així com al Centre Excursionista i El Club Alpi de Gandia, desenvolupant un esport tan exposat i de verdaders professionals.

    ResponElimina
  2. Bonic article del la Penya Marxuquera.
    En els meus inicis amb l'escalada, vaig visitar varies voltes aquesta escola, que sempre em recorda als aquells primers anys. Recordo poqueta gent i menys víes; lògic, ja fa un bon grapat d'anys, i com lluitaba els 6a+.
    Després vaig coneixer el Penyal, Campana, Ponoig,etc i els itineraris llargs em varem atrapar...deixant una mica l'esportiva.
    Bé company, no m'enrolle més; només dirte que visites Montanejos, un lloc extraordinari per gaudir de aquest esport que tant es agrada. Jo vics en aquesta poblaciò i si et fa falta info, ja saps.

    Ah, el meu nom es Javi.

    ResponElimina
  3. Es más que una escuela de escalada, hay vías de nivel y para todos los gustos, desde principiantes hasta máquinas escaladoras. ¡A saber cuántas horas le habré tirado escalando en la Peña! Muy buen artículo
    Saludos

    ResponElimina
  4. Muy buen artículo, y recordar a Guillem Sendra y reconocer su valía, y su labor en la Peña, hace que sea un artículo de 10, y nada más que añadir, la tenemos tan cercana y tan nuestra, que en muchas ocasiones no se pone en valor lo que tenemos, un saludo.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse