19 de gener 2015

Els forns de calç a la Safor

A finals del segle XIX començaren a multiplicar-se a les nostres muntanyes, allà on la llenya era abundant, unes construccions tremendament senzilles però necessàries i bàsiques per a l’elaboració d'un dels productes químics més utilitzats per l'home durant mil·lennis: els forns de calç. Els mestres constructors, sovint aprofitant el desnivell dels caus dels barrancs, planificaven una obra que s’iniciava foradant una cavitat circular, amb un diàmetre que rarament sobrepassava els quatre metres, que els mestres margeners envoltaven amb unes gruixudes parets de pedra en sec formant la caixa; les pedres del mur, cobertes i unides amb argila per conservar millor la calor, tancaven i composaven l’anomenada olla.

Forn de calç del barranc d'Atanasi

A continuació, i normalment baix demanda, els calciners, llauradors, o veïns del poble com a
Forn d la font del Molí
complement al sou arrencaven amb pics i malls la pedra calcària, generalment cudols dels caus dels barrancs que comptaven amb menys impureses, i preferiblement l’anomenada pedra morta (la "viva", més dura, esclatava al calfar-se i podia esclafir el forn). Amb molt d’ofici i prou cura omplien i tapaven el forn, deixant baix un orifici per on introduir, dia i nit amb una forca, llenya, argelagues, branques de pi i coscoll, que obtenien desbrossant el bosc. Aquesta circumstància, conjuntament amb la recol·lecció de llenya per als forns de pa dels pobles i l'acció dels ramats d'ovelles i cabres permetien disposar d'unes muntanyes ben netes i protegides davant els incendis forestals; per contra, la població de carrasques va minvar dramàticament a les nostres muntanyes.




Durant tres o quatre dies, amb temperatures que oscil·laven entre els 800 i els 1.000º, la fornada es transformava en calç viva i la densa columna de fum anava canviant la tonalitat al blanc, senyal de que el procés estava finalitzant. Refredada la collita, sovint d'entre 1.000 i 2.000 arroves, la part no encomanada es barrejava amb aigua i es venia pels pobles, tant per a emblanquinar parets i desinfectar cisternes com per a fer morter barrejada amb arena de platja.

Forn de les Senilleres

En total entre arreplegar llenya i pedres, preparar el forn i recollir la cocció una fornada venia a durar un mes aproximadament i generava, als anys 50, entre 5.000 i 6.000 pessetes, suficient per a una època en què un jornal valia 15 pessetes però ruïnosa quan el pòrtland i la calç industrial van irrompre al mercat, omplint les nostres costes d'apartaments i buidant les nostres muntanyes d'un vell ofici que, junt al del nevater, llenyataire, margener, terreter, granerer, ferroveller, llanterner, pica-pedrer, esmolador, sarrier, miner, traginer o carboner han desaparegut de les nostres vides.

Forn de calç del Pla Negret

Forn de Palomara (Simat)
A les nostres muntanyes encara podem visitar les resten de nombrosos forns de calç com el del barranc d’Atanasi a Ròtova possiblement el més icònic de les nostres terres, així com els de les Senilleres, Font del Molí, barranc de Campanero, Pla Negret, Racó Verneta a Xeresa, el de la Casa Blanca o el del barranc de les Coves a Gandia, els del Racó de les Vinyoles, penya Ferragut, senda de la Mina, font de l'Esbarzer, del Bancal del o barranc de Serra a Xeraco, el de la casa de l'Herbolari a Tavernes, el dels Mollons de la Drova, el Buixcarró, les Malladetes, la Caldereta i el camí vell de Simat a Barx, les del barranc de les Cases a la serra del Toro i la Palomara a Simat, el del Racó del Duc o l’ombria de la Safor a Vilallonga, el de Caleras al Real de Gandia i molts més que han desaparegut de les nostres muntanyes. Per ficar un exemple només al vessant llevantí del Mondúver s’estima van haver fins a 30 forns en funcionament.

Forn del Bancal, barranc de Ruta (Xeraco)
Forn de la font del Molí (Xeresa)
Forn de calç del barranc de les Cases
Forn de la casa de l'herbolari
Forn del circ de la Safor


Barranquet del Pla Negret



3 comentaris:

  1. Potser els forners 'netejaven' la muntanya però això es podria interpretar també com un 'no deixar rama verda', no? Salut.

    ResponElimina
  2. Un molt bona aportació, Óscar. A més, treballar i documentar aquests temes no resulta gens fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és fàcil ja que la gran majoria dels forns estan abandonats , l'accés és camp a través; per exemple l'últim forn que vaig trobar, el del Racó Negret, em va costar arrapades fins les orelles :D
      Quan tinga un bon grapat localitzats penjaré un mapa amb la seua localització

      Elimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse