Creus de ferralla, símbols de desavinença

Els cims de les muntanyes, especialment les més emblemàtiques, tenen una temptadora simbologia, un imant per a motivacions polítiques, religioses, artístiques, esportives o egocèntriques que durant segles les ompliren de creus, fites i símbols. Atenent a la crida que el 1899 faria el papa Lleó XIII les més altes muntanyes s'encimbellarien de creus per donar la benvinguda al nou segle XX, i allà on no arribara el missatge papal arribaria el rector local, l'associació cultural o esportiva o el devot alcalde. Les poques muntanyes immaculades que restaven serien desvirgades durant la segona meitat del segle passat amb la instal·lació dels omnipresents i obsolets vèrtex geodèsics, omplint de progrés els cims les antenes, repetidors, torres forestals i bases militars, un procés humanitzador i invasiu que l'auge del senderisme remataria amb banderes, fites, símbols, imatges, plaques, esqueles, bústies, estàtues, creus, pessebres i banderes tibetanes.


La Pica d'Estats

Però els últims anys ha sorgit un nou "revival" cristianitzador, un grup/secta ultracatòlic que pretén plantar creus de gran mesura (uns quatre metres) i imatges de verges en 1.300 pics de la geografia espanyola (il·legalment, sense permís de Medi Ambient), alguns d'ells a parcs naturals i nacionals, baix l'amenaça d'instal·lar dos per cada creu que els tomben (que penses, i si les abatrem i tornem a abatre totes fins que s'arruïnen?).
Les muntanyes més emblemàtiques de la península es troben ja completament envaïdes, com l'Aneto amb la seua creu d'alumini i pilarica (des del 1950 muntanyers d'Aragó i Catalunya es destrossen mútuament pilariques i morenetes), la Mesa de los Tres Reyes amb estàtua, placa i maqueta d'un castell, la verge del Picu Urriellu o les creus del Gorbea, Pica d'Estats, Pedraforca o el Canigó; Aitana, Penyagolosa, Serrella, Menejador o Montcabrer són exemples d'invasió al País Valencià i a casa nostra els símbols encimbellen les Creus, el Mondúver, el Molló de la Creu, el Toro o el Rabat.

Castell de sant Francesc Xavier a la Mesa de los Tres Reyes
Imatge de sant Francesc Xavier, patró de Navarra

Un muntó de ferro, acer, fusta i formigó artificial i intrusiu que pot o no agradar-nos, que podem o no compartir, però que no deuria coronar cap cim, només per respecte als demés, creients o no, de dretes o d'esquerres. Les muntanyes han d'estar netes d'elements que no siguen d'utilitat pública, siga quina siga la seva naturalesa, o d'aquells que no formen ja part del paisatge de la serra per història o tradició. Cadascú té els seus símbols i les seues manies; qui vulga fer-se la foto al cim que se'n porte amb ell la bandera, samarreta, gadget, joguet, peluix, creu, pessebre, imatge o estampeta, però en acabar que la baixe. No hi ha cap element més separador i conflictiu que una bandera o un símbol religiós o polític; les muntanyes són per a moltes persones els llocs espirituals per excel·lència, així doncs per què emprenyar-les?

Creu de formigó al cim del Molló de la Falconera, enderrocada per un llamp. Si la natura l'ha tombada...

En tot cas penseu en el muntanyer primerenc que fa l'esforç titànic d'ascendir el seu primer 3.000 -o el discret Molló, tant se val les primeres vegades- i en arribar, en lloc de trobar un pic salvatge, agrest i verge on esplaiar-se amb la seua gesta -ja sabeu, la sensació d'arribar on ningú ho ha fet mai, tots ho hem sentit alguna vegada- es troba un ben decebedor espai folrat de ferralla -per als veterans l'experiència tampoc és massa satisfactòria, cal dir-ho-.

El que t'espera al capdamunt de Monte Perdido
L'envaït cim del Mondúver
Base militar al cim d'Aitana


Comentaris

  1. hi ha un projecte en marxa i molt avançat de tornar a ficar la creu al Mollò,inclos tinc entés que hi ha per part dels propitaris de terrenys permis per dur endavant una mena de creu desmontable de ferralla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si; i jo em pregunte, perquè un dels símbols naturals d'una ciutat, en aquest cas el Molló, ha de ser encimbellat per un símbol religiós? Teòricament el Molló, propietat del senyor Peralta (encara que desconec si el propi cim també li pertany) ara mateix es troba en mans de l'ajuntament baix el concepte de custòdia; si el nostre estat és laic no deuria donar permís per a la seua construcció. Pense que aquells símbols que formen ja part del paisatge de la serra per història o tradició es deurien mantenir, però la creu del Molló porta més anys tombada que en peu, la tradició seria deixar-la com està.

      Elimina
  2. hola???? com que secta ultra-catòlica???

    Soc d'un cau de Barcelona.
    Mossen Batlle, fundador de l'escoltisme de minyons a catalunya, va ser la primera persona a pujar una creu a la pica d'estats, ell i tot l'Agrupament Escolta mare de deu de montserrat, el qual jo en formo part.

    crec que per història i tradició, no és pas dolent que hi hagi una creu als cims de tota Catalunya, tot el contrari, és com un monument de connexió natura-ésser humà la qual és dificil expressar si no ets de cau. jajajajajajajaj


    que va pujar una creu al cim de la Pica d'Estats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".