01 de novembre 2010

Ordesa i Monte Perdido: el circ de Soaso

| Localització: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, 22376 Torla, España
Ubicat al Pirineu central d'Osca, el d'Ordesa i Monte Perdido és el segon Parc Nacional més antic d'Espanya, declarat el 16 d'agost de 1918, i està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Anem a conèixer la ruta més característica i emblemàtica del parc, la vall d'Ordesa, per la qual seguirem el curs del riu Arazas on coneixerem les emblemàtiques grades i el circ de Soaso, als peus del qual es troba la famosa cascada de la Cua de Cavall, punt d’inici de l'ascensió clàssica al Monte Perdido. Ordesa fou el segon parc nacional de la península, creat el 1918 amb 2.066 ha protegides que passaren el 1982 a les 15.605 ha actuals.

Al cor d'Ordesa hi ha una vall glacial en forma d'U travessada pel riu Arazas des del seu naixement al Monte Perdido, formant cascades de gran bellesa entre les que destaquen les grades de Soaso i la Cua de Cavall, que serà el punt final de la primera part de la nostra excursió. En una nova entrada ascendirem fins el Monte Perdido, que amb 3.355 metres és el massís calcari més alt d'Europa, formant junt al Cilindre i el Soum de Ramond (les Tres Sorores) les valls d'Ordesa, Pineta, Escuaín i la bellíssima Añisclo.
Fageda d'Ordesa

El poble més a prop és Torla, situat al bell mig del Pirineu d'Osca, on podrem fer nit al càmping. Per arribar seguirem l'autovia A-23 (amb connexió per Sagunt al País Valencià) fins arribar a Osca; a continuació seguirem l'A-32 fins Sabiñanigo, on connectarem amb l'N-260 fins Torla seguint les indicacions del Parc Nacional d'Ordesa.
Des de Torla tenim dues opcions per tal d’accedir al parc, o be pugem pel sender de Turieto, que naix a prop del càmping, o be utilitzem un autobús que diàriament puja fins la prada d'Ordesa (en temporada alta està prohibit el pas de vehicles particulars).


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

La ruta és suau i senzilla, molt còmoda des de l'inici i amb un desnivell de menys de 450 metres. Tingueu en conter la distància, ja que necessitarem unes 3 hores per arribar a la Cua de Cavall i 2.5 més per a tornar. Si pretenem pujar a Monte Perdido us recomanem fer nit al refugi de Góriz, ja que fer la pujada directament només està reservat a gent molt preparada.

Ens acomiadarem de la turística Prada d’Ordesa i ens dirigirem cap a l’est per un còmode camí ample que poc a poc va envoltant l’espectacular i vertical pic de Salarons (2.752 m) o Gallinero i la seua famosa Faja de las Flores. Obviarem a la nostra dreta un camí que, creuant un pont, es dirigeix al naixement de la senda dels Caçadors i la Faixa de Pelai, i arribarem a un punt on una fita ens indica la inscripció del Parc Natural com a Patrimoni de l’UNESCO. El camí, d’escassa costera i molt transitat a l’estiu, prompte començarà a guanyar en espessor i frescor al discórrer paral·lel al riu Arazas i el barranc de Cotatuero, a prop del qual haurem obviat un sender que es dirigeix al circ del mateix nom i les seues famoses Clavilles.

L'impressionant Tozal del Mallo, el més fabulós contrafort rocós del massís de Mondarruego
Ordesa
Camí del bosc de Fajos

A la dreta obviarem un nou pont que creua el riu i connecta amb una pista que discorre paral·lela a l’altre vessant fins la cascada d’Arripas, i que obviarem. Sobrepassat el circ passarem a caminar als peus del Mont Arruebo (2.751 m), ocult per un espès bosc amb magnífics exemplars de pi negre (Pinus mugo), avet (Abies) i faig (Fagus sylvatica), alguns d'ells notablement monumental. Després d'uns 40 minuts d’agradós caminar arribarem a la primera de les espectaculars cascades que el riu Azaras ens regala a la gola d’Ordesa, la d’Arripas (1.430 m).

Cascada d'Arripas

Poarem a la fresquíssima fonteta d’Arripas i prendrem un ramal de senda per a visitar les cascades de la Cova i de l’Estret, sempre espectaculars i de recomanable visita.

Ordesa. Cascada del Estrecho
Cascada de l'Estret

Seguirem el camí fins a un bosc amb una magnífica fageda on difícilment penetra la llum del sol. Farem un alt al camí junt a un menut refugi de fusta mentre gaudim d'una de les fagedes millor conservades del Pirineu, només superat per la Selva d’Irati, al Pirineu Navarrés. Passejar per la fageda d’Ordesa és un espectacle inoblidable independentment de l’època d l’any que triem; i és que malgrat ser la fageda un paisatge perfecte per a la tardor, cada estació s’esforça en adorna el bosc amb bellíssimes tonalitats: verds, ocres, taronges, grocs... inclòs destaca el blanc de l’hivern i el seu silenci només trencat pel soroll del vent al passar les nues branques.

Fageda
Fageda Ordesa
Fageda

Aproximadament una hora després de passar per la cascada d’Arripas arribarem a la fi del bosc i a la cova del Frachinal (1.680 m), un abric rocós on la senda gira cap al nord-est i s’inicia una baixada cap a la Ribereta d’Arazas. L’alçada i l’orientació de l’estreta i vertical vall, regada generosament per la llum del sol per a desesperació del visitant a l’estiu, afavoreix una inferior presència de vegetació, al menys si la comparem amb la que ens havíem acostumat.

Camí de la Ribereta de l'Arazas

En uns 20 minuts assolirem les Grades de Soaso, a més de 1700 metres d'altitud, un indret màgic on el riu Arazas ha modelat unes magnífiques i increïbles cascades.

Gradas de Soaso
Grades de Soaso

El sender torna a ascendir, passant per una nova font, regalant-nos accessos a les terrasses des d'on podrem gaudir de cadascun dels salts d'aigua.

Gradas de Soaso
El riu Arazas des de les Grades de Soaso
Gradas de Soaso
Cascades a les Grades de Soaso
Gradas de Soaso
Cascada a les Grades de Soaso

Unes revoltes més ens duran fins les Planes de Soaso i el seu espectacular circ. La senda ha segut empedrada uns centenars de metres per a evitar que els turistes poc respectuosos xafen els prats, farcits de multituts d'espècies protegides, algunes d'elles endèmiques. Creuarem alguns ponts fins assolir l'últim tram de la plana, lloc on desapareix la senda empedrada i es divisen al fons els cims de Monte Perdido, el Cilindre i el Sound de Ramond o Añisclo.

Circ Soaso Ordesa Monte Perdido
El circ de Soaso

Al final del sender, oculta per un tossalet, es troba la magnífica cascada de la Cua de Cavall (1.750 metres).

Cua de Cavall Cola de Caballo Circo Soaso Ordesa Monte Perdido
La Cua de Cavall

Per a tornar, podem seguir el mateix camí o seguir l'itinerari de la senda dels Caçadors, encara que l'últim tram compta amb un fort desnivell, perillos al hivern per les relliscades, i cal comptar amb certa experiència, però que compensa per l'espectacular vista de l'estret d'Ordesa. Necessitarem unes 3 hores i mitja per a tornar per la segona opció, dues hores llargues per a tornar pel mateix camí.

Vista de la vall d'Ordesa

Per als més aventures ens espera la part més dura de l'excursió, pujar al refugi de Góriz, fer nit i atacar el cim de Monte Perdido a l'endemà, com podreu consultar a la següent entrada.

Monte Perdido, al mig de la fotografia es divisa el refugi de Góriz

Nota: voldria fer una anotació, com be m'han indicat Joan a les respostes, i és que el sender dels Caçadors ja ni el recomanen al parc per a tornar per la seua perillositat per la forta baixada, però a l'hivern. Durant l'estiu i la primavera és un sender molt bonic i recomabable, i encara que seria tentador fer la proposta d'iniciar la ruta pels Caçadors i tornar per Soaso, la belleça del segon i el fort impacte que provoca la visió del circ de Soaso em fan recomanar que els Caçadors siga l'opció de tornada.

Vista 3D de la ruta. Clic per a obrir-la al Google Earth

Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth


Rutes relacionades:





El Canyó d'Añisclo

A la prada d'Ordesa

5 comentaris:

  1. Jo crec que si vas a recomanar la Senda de los Cazadores no ho faces per a la tornada, sino per a l'anada.
    De fet i si mal no recore, al parc no et recomanen que faces exia baixada per la perillossitat que comporta. Estem parlant d'una ruta que pot fer tothom.

    La ruta de la Cola de Caballo és molt recomanable.

    Joan

    ResponElimina
  2. Efectivament tens raó, Joan, el sender dels Caçadors compta amb una baixaida amb un desnivell molt considerable, sempre i quan el faces a l'hivern, quan el gel o el propi desgel provoquen un alt perill de relliscades. De totes formes, a l'estiu o la primavera no és molt complicada la baixada, i és una opció altament recomanable. Vaig a modificar el post per afegir la informació, gràcies

    ResponElimina
  3. Faig una reedició del post per inclou-re més fotos i l'accés al Monte Perdido

    ResponElimina
  4. Quin lloc més meravellós, me l'apunte per a l'estiu que ve, encara que de segur que només aniré fins la cua de cavall, la resta ja és massa tècnic per a mi. El poble de Torla és atractiu també per a visitar-lo?

    ResponElimina
  5. Torla es menudet, pero molt bonic. Amés tots els poble de la contornada son prou atractius: Broto, Oto, Linás i alguno més que no recorde.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse