Els molins de la Marina Alta

Junt als riuraus, els molins de vent són els vestigis arquitectònics més importants del patrimoni tradicional de la Marina Alta. De fet, Xàbia era coneguda al segle XVII com el graner d’Alacant per la seua producció de blat. El molins de vent eren enginys, d’entre 7 i 8 metres d’altura, que servien per a moldre cereals i com a magatzem de grà. En l’actualitat tots manquen d’aspes i cobertes, a dures penes conserven els mecanismes de fusta i les moles circulars de pedra, i el seu grau de conservació es prou regular. A la Marina Alta coronen els tossals de Pedreguer, Gata, Jesús Pobre i les Planes del Montgó de Xàbia.

El molí de vent consisteix en una estructura de pedra cilíndrica o troncocònica, de base circular, a la part superior del qual s’instal·laven unes aspes que transformaven l’energia del vent en energia mecànica. A la coberta solien dur una estructura de fusta per tal d’orientar les aspes segons la direcció del vent. Les aspes menejaven una roda horitzontal que amb engranatges molien el gra, mitjançant una mola de pedra circular. Comptaven amb una porta d’accés a la planta baixa i una escala adossada al mur per la qual s’accedia a les estances superiors. La planta baixa era utilitzada com a magatzem, on es recollia el blat que descendia del pis superior per un conducte. A la planta intermèdia es trobava l’habitació del moliner i el magatzem de ferramentes. Al pis superior s’ubicava el mecanisme, on podrien trobar-se fins a quatre finestres dirigides als quatre vents. El molí es trobava rematat per una coberta troncocònica de fusta coberta per planxes de fusta o fibres vegetals.

Molins de Xàbia

Segons les lleis senyorials que hi havien al país, la molinada de cereals era un monopoli que pertanyia al senyor, en aquest cas al marquès de Dènia, i estigueren funcionant fins a finals del segle XIX, quant a conseqüència de l’industrialització, la major importància de la pansa, l’aparició d’altres sistemes d’energia i la reducció del conreu de blat a la comarca, els molins perderen la seua funció i foren abandonats. I el temps no perdona, els segles d’abandonament han passat factura, i hui dia els molins es troben tant deteriorats que molta gent no els identifica com a tal. De fet moltíssima gent pensa que els molins de Pedreguer i Jesús Pobre, visibles des de la carretera, són en realitat torres de vigilància.

Molins del Montgó
A Xàbia es troben 12 molins de vent dels segles XIV i XVIII, sobre un total de 37 documentats a la comarca. Excepte el molí de la Safranera, al llit del riu Gorgos, el 11 restants s’alineen, d’oest a est i a uns 190 metres d’altura, a la llargaruda plana de Sant Jeroni, al Montgó. Els forts vents de llebeig que bufen quasi constantment a aquesta zona justificaren la seua construcció. Un dels molins és del 1397, per tant un dels més antics del País Valencià, i donava servei al monestir dels jeronis que hi ha prop. A prop de Gata es troba el molí de la Safranera, al carrer del mateix nom. A diferència de la resta de molins, es troba només a 19 metres sobre el nivell de la mar.

Molí restaurat a les Planes del Montgó

Per tal de visitar els molins de Xàbia ens dirigirem al port, junt al dic de llevant, on ens trobarem amb el cartell del PR 335 què, amb la possibilitat de desviar-nos a la cala del Tangó, ens du al cap de sant Antoni. Des d’allí seguim en direcció al Santuari de la mare de Déu dels Àngels fins connectar, sempre en direcció oest, amb les Planes on es troben els molins.

Molins de les Planes
Molí de Pedreguer

Però possiblement els molins més coneguts de la Marina siguen els de Pedreguer, molt visibles des de la carretera i confosos per molta gent amb torres medievals de vigilància. Són dos molins de vent del segle XIV, utilitzats pels veïns del poble per a moure el gra i obtindre farina. Tots dos es troben a un tossal a l’entrada del poble, són visitables i per la nit es troben il·luminats.

Molins de Pedreguer

A l’altra banda de la carretera, a Jesús Pobre, es troben tres molins de vent del segle XVIII, situats dalt del tossal dels Molins. Igual que els de Pedreguer, han perdut el sostre i només conserven l’estructura exterior.
Molt a prop, entre la urbanització Monte Pedreguer i Gata, aiïlats per l'A-7, es troben dos molins dalt d'un tossal amb les mateixes característiques que els de Pedreguer.
A Teulada, al camí de Castellons, es troba en peu el molí de Castellons, un dels cinc molins de vent que hi havia a la zona antigament.

Interior d'un molí

A la partida del Collao de Benissa, a 300 metres d’altitud, el 1850 foren construïts quatre molins de vents (dels quals només resten en peu tres). Són molins formats per un gruix mur de creueria d’un metre, 7’3 metres d’alçada i un diàmetre de 7 metres.

Molí de Benissa

A Calp tenim la torre del Molí o molí del Morelló, erigit per damunt dels ciments d'una torre guaita del temps de Felip II. Amb 7 metres d'alçada, fou alçada al segle XIX a base de murs de maçoneria, amb dos plantes i base circular. A l'interior compta amb una escala de caragol que comunicava les dues plantes, i un sostre que antigament sustentava la sala de maquinària. Destaca la porta d'accés rectangular emmarcada per carreus de pedra tosca i dues finestres en llindar amb carreus a la planta superior. A l'exterior s'observen les peces de pedra encastrades i foradades, utilitzades per a frenar les aspes del molí.

Torre del Molí de Calp

Però els molins, malgrat els gruixuts murs, estan construïts amb pedra i morter de calç, pel que la humitat, les pluges de l’hivern i l’abandonament poc a poc va minvant la seua resistència. Així, un dels molins del Montgó del segle XVIII, de propietat privada (a l’igual que 8 molins més a Xàbia), es va enfonsar recentment malgrat l’advertència que se li va fer als seus propietaris el 1991. Encara que l’ajuntament ha comunicat al seu propietari l’obligació de reconstruir-lo, el mal ja està fet.
Però no tot són notícies dolentes. Recentment l’associació Xàbia Viva ha finalitzat els treballs de consolidació del molí número 8 de les Planes, gràcies a la feina durant 13 caps de setmana de mig centenar de voluntaris.

Molí de Xàbia amb part dels murs enfonsats

Veure Molins de la Marina Alta a un mapa més gran

Els molins de vent foren utilitzats fins a finals del segle XVIII, quan caigueren en desús per l’utilització quasi exclusiva dels molins d’aigua, que s’alinearen seguint la conca del riu Xaló o Gorgos, principal corrent de la comarca. Utilitzats amb el mateix fi que els de vent, per a moldre el blat, aprofitaven l’energia hidràulica. La peça principal en els molins ja no són les aspes, és la roda d’aigua, del tipus roda horitzontal a excepció del molí de roda vertical de Tarafa de Xaló. Al molí li arriba l’aigua per mitjà d’una sèquia o directament del partidor o assuts del riu. Junt els molins es construïen basses on s’emmagatzemava l’aigua tant per a moure el gra com per a remullar-lo. Malauradament, són molts els molins que han desaparegut o estan a punt de fer-ho. Els molins d’aigua que segueixen el curs del riu Xaló a la Marina Alta són, d’oest a est, els següents:

Molí Xancossa (Castell de Castells): situat a l’esquerra del riu, a 400 metres del poble, és el més antic de la comarca (segles XIII-XIV) i rebia l’aigua de la font de la Bota. Només resta la paret del molí i dos cups de dos i un metre de diàmetre respectivament on s’emmagatzemava l’aigua.
Molí Gomis o molí Nou (Castell de Castells): situat a l’esquerra del riu i a 1.300 metres del poble, també se’l coneix com molí de Baix o de l’Anouer. El seu origen el podem llegir a una inscripció al propi molí: “Molino Nuevo. Este molino se hizo siendo governador de esta encomienda D. Roque Domina Diazo en el año 1731”. Rebia l’aigua del molí de la Xancossa per l’assut de Cerdà i va funcionar fins l’any 1967.
El Molinet Vell (Murla): es trobava a l’accés al poble pel camí vell de Parcent. Construït el 1547, es conserven restes d’una paret i la bassa del poble, amb forma de pera. Rebia l’aigua de la font de la Vila. Fou enderrocat el 1744.
Molí de Primo o de Campoamor (Parcent): del segle XVII-XVIII, comptava amb tres rodes, dos per al blat, i una altra molia calç i algeps. Arreplegava l’aigua de l’assut de Murla, uns 1000 metres a l’altra banda de la carretera C-3318. Disposava de dos forns d’algeps i un forn de calç d’uns quatre metres de profunditat.
Molí de les Hortes (Alcanalí): és molt antic, dels segles XIII-XIV. Rebia l’aigua del molí de Primo. Es troba en un estat molt malmès, i només conserva la bassa i un cup. D’un gran valor històric (conten que una trentena de moriscs rebel·lats al castell del Pop durant l’expulsió del 1609 foren assassinats al molí mentre molien gra per la nit per tal de no ser vists pels soldats).
Molí de la Raconà (Alcanalí): del segle XIII, és un dels molins millors conservats de la Marina. Rep l’aigua d’un assut situat a l’eixida d’Alcanalí cap a Xaló. Conserva una bassa i un cup en perfecte estat de conservació.
Molí de la Tarafa (Xaló): del segle XIX, es troba en ruïna des de l’any 1939. Conservava una roda vertical (cas inèdit a la comarca) que funcionava com una sènia. Junt al molí es troba un assut que portava aigua fins el molí Nou.
Molí Nou (Xaló): construït a finals del segle XVIII, en l’actualitat està restaurat com a restaurant. Rebia l’aigua del molí de la Tarafa.
Molí del Poble o Giner (Xaló): el molí, dels segles XIV-XV, es troba sencer, encara que amb perill d’enfonsament. Es troba a l’interior del mateix poble, i era alimentat per l’aigua d’un assut situat a l’entrada del poble, que era conduïda fins una bassa, travessada per rails per transportar el gra amb vagonetes.
Molinet de Llíber (Llíber): es troba pràcticament en ruïnes. Rebia l’aigua per una sèquia molt ben conservada.
Molí del Xaraca (Llíber): situat a l’eixida de Llíber, encara queden restes de la paret del molí. Rebia l’aigua de l’assut del molí de Llíber per una conducció que encara es conserva, fins una bassa que vessava les aigües a dos cups.
Molí de Caselles (Xàbia): desaparegut hui dia, es trobava a l’esquerra del barranc de la Barranquera, afluent del Xaló.
Molí de Climent (Xàbia): situat a la vessant dreta del barranc de la Barranquera, no queda cap resta hui dia.
Molí Narret (Xàbia): situat a la dreta de la Barranquera, conserva la sèquia i el cup.
Molí de Garçó (Xàbia): convertit en xalet, només conserva la canalització.

Molí de Quisi (Benissa): està declarat Be de Rellevància Local i considerat com una de les obres hidràuliques més importants de la Marina Alta. El de Quisi és un molí hidràulic que aprofitava el desnivell de la zona per a obtindre pressió per a menejar les seues turbines. Construït al segle XV i utilitzat fins el 1930, es troba a la conca del barranc del Quisi, a la partida del mateix nom.

A Fleix, darrere del llavador del segle XVIII, es troba el molí d'aigua del Remolí, també del segle XVIII.


Articles relacionats:
El Montgó per Xàbia
Les torres guaita de la Marina Alta
La cova Tallada, la torre del Gerro i les Planes del Montgó

Comentaris

  1. Efectivament com dius, jo sóc dels que pensaven que eren torres defensives. Qué fort, molins com a la Manxa

    ResponElimina
  2. Ací tenim una altra mostra del nostre patrimoni més desconegut. Si no fos per associacions com la que comentes al text, de segur que totes anirien caiguent i cap administració menejaria un dit per a evitar-ho. Pel que he llegit, el molí que han restaurat al Montgó ho han fet voluntaris els caps de setmana. Xapó per a ells!

    ResponElimina
  3. Molt ben explicat, bona feina. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Conec molt bé tota la Marina i tinc molts amics allà, però per l'article ara se diferenciar les Torres de guaita dels Molins,per als meus amics d'aquesta zona tot eren Torres de vigilància. Xapó per vosaltres de Gandia que m'han diferenciat el que és cada torre.
    Quan discuteixe amb els de la Marina sobre el tema els diré que entren en aquest blog i que coneguen bé la seva pròpia història que falta es fa.
    Gràcies per la qualitat de l'article,

    ResponElimina
  5. Molt bò el teu article. Jo sóc un dels membres de Xàbia Viva que participà en la consolidació del molí(que no restauració, nosaltres ens limitarem a reforçar l'estructura :) ) Sempre agraïrem haver pogut dur endavant un projecte així i l'ajut de tota la gent que col·laborà, no era una tasca senzilla i arreplegarem tot el sol de l'època més calorosa de la Marina. Però va valdre la pena. Ara sols ens queda esperar que les administracions aposten per la seua completa restauració i posada en valor com un actiu turístic més. Molt bon bloc!
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i enhorabona per la vostra impagable tasca

      Elimina
  6. Ahora me entero que éstas extructuras de la Marina Alta eran molinos de grano. Siempre me han dicho que eran Torres de Vigilancia y mira que soy de la Marina. ¡Que ignorancia.¡
    Muy buen artículo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! de totes formes, a la Marina hi ha un bon grapat de torres de vigilància, com pots comprobar a l'article Les torres guaita a la Marina Alta

      Elimina
  7. Xàbia s’ha escripturat cinc dels molins de vent del Montgó, una bona notícia per a la seua protecció
    Notícia al Levante EMV

    ResponElimina
  8. Sembla que a la Font de la Figuera també hi havia un molí de vent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".