El naixement del riu Asón

Riu Asón
El menut i encisador riu Asón, enclavat a l'interior de Cantàbria, té el seu naixement dins d'una cova ubicada dalt d'un vertical cingle, formant les seues aigües al caure una espectacular cascada de 70 metres d'altura sobre una profunda vall glacial de pedra calcària, bressol d’alguns dels millors sistemes càrstics d’Europa i cor del Parque Natural Collados del Asón, un dels tresors més sorprenents i desconeguts del cantàbric, injustament eclipsat pels propers Picos de Europa. Anem a seguir un preciós sender que travessa un dels millors boscos atlàntics del nord de la península, des del qual coneixerem l'accés al món subterrani més fascinant d'Europa.

Amagada a l'interior de Cantabria es troba la comarca de l'Alt Asón, una menuda zona rural enclavada dins d'un espectacular mon calcari tancat per profunds barrancs i foradada per un patrimoni subterrani sense igual en tota Europa. La nostra ruta recorre part del Parque Natural Collados del Asón, un espai natural protegit amb una superfície de 4.020 hectàrees i unes alçades que se situen entre els 240 i els 1.581 m. El parc natural destaca per la presència durant milions d'anys de complexos processos càrstics que han format una xarxa de més de 4.500 coves, entre les quals es troben alguns dels majors sistemes subterranis d'Europa com els del Mortillano, del Gándara o del Alto del Tejuelo, amb 115, 106 i 100 quilòmetres de desenvolupament respectivament. 

Riu Asón
El naixement i vall de l'Asón a la tardor

Cueva Cayuela
Boca de la Cayuela
A la zona destaca l'abundància de travesses espeleològiques verticals, activitat molt demandada pels amants d'aquest esport, que consisteix en accedir a una cavitat, generalment de gran desenvolupament, per una entrada superior i, després d'una més o menys llarga progressió, eixir per una altra boca, normalment cap a la part més baixa del sistema. Entre les travesses més populars de la zona trobem l'emblemàtica Caballos Valle, amb uns 10 quilòmetres de recorregut i -498 m de desnivell (part del sistema de coves del riu del Silenci amb 60 quilòmetres de desenvolupament), la Sopladoras - Cueva del Agua (2.5 km, -225 m), l'espectacular Tibia-Fresca (3.5 km, -497 m), la Tonio Cayuela (2 km, -493 m), i com no, la Cueto-Coventosa (6.7 km, -815 m), possiblement la més clàssica i transitada de les grans travesses verticals de la Península. Una de les coves més sorprenents de la zona és la torca Carlista, on destaca la sala subterrània més gran d’Europa i tercera més gran del món, la sala Jon Arana de 500x245x125 m on cabrien uns 10 camps de futbol. Per als no iniciats hi ha magnífiques coves visitables com Cullavera (Ramales), una espectacular cova amb una boca de 28x14 m i un desenvolupament total de 12 quilòmetres; només és visitable el primer quilòmetre, on trobarem pintures claviformes i dos cavalls rojos i negres, les figures prehistòriques situades a major profunditat de la península. També destaca Covalanas, la primera cova amb art rupestre descoberta (1903) i Patrimoni de la Humanitat des de 2009.
En definitiva, ens trobem davant d'un dels destins espeleològics més atractius del món, amb literalment centenars de quilòmetres de desenvolupament subterrani total.

Riu Asón
El naixement de l'Asón pot ser visitat pel sender PRS-14, amb inici tant al poble d'Arredondo com al d’Asón. La ruta, excessivament senzilla, es troba perfectament senyalitzada i marcada durant tot el recorregut. Si partim d’Arredondo ens trobem davant d’una llarga ruta d’uns 21 quilòmetres entre l'anada i la tornada i 450 m de desnivell per a la qual necessitarem unes 7 hores de marxa. Per contra, des d’Asón la ruta és apta per a tot tipus de gent inclòs amb xiquets ja que només caminareu uns 8 quilòmetres i 200 m de desnivell que no vos portaran més de 3 hores. Independentment del punt d’inici que trieu, les millors èpoques per a fer la ruta són la primavera, quan gràcies al desgel la cascada i conseqüentment el riu porten bona quantitat d'aigua, i la tardor, quan gaudirem dels espectaculars colors de la vegetació, especialment de les cromàtiques fagedes. Però tanmateix vos recomanem anar a l’estiu, ja que la cascada, encara que eixuta els mesos de calor, no és més que una excusa; el vertader protagonista de l'excursió és el magnífic bosc atlàntic de fulla caduca on destaquen els fajos (Fagus sylvatica) i els roures (Quercus), sorprenentment barrejats, sorprenentment, amb magnífics exemplars de carrasques (Quercus ilex rotundifolia) gràcies a la particularitat de trobar-se la vall influenciada pel clima mediterrani.

Riu Asón
Riu Asón al parc Vegacorredor de Ramales
Per tal d'arribar a la vall de l'Asón cal dirigir-se a Ramales de la Victòria, capital comarcal i lloc on es va celebrar el 1839 la famosa batalla de Guardamino, en la qual el general liberal Espartero va derrotar a l'exèrcit carlista del general Maroto. Ens dirigirem al nord, i tant des de Bilbao com des de Santander seguirem l'autovia A-8 fins a Colindres, on girarem cap al sud per Limpias i Ampuero seguint la N-629 uns pocs quilòmetres fins a Ramales.
Des de Ramales prendrem la carretera CA-256 en direcció oest seguint el curs del riu Asón, objectiu de la nostra excursió, per una afable, exuberant i bonica vall envoltada de praderies on pasten nombroses vaques i cavalls, alguns d'una raça local anomenada monchina.

Arredondo
Església d'Arredondo
Després de passar pels pintorescs pobles de Valle, Lastras i Riba arribarem a Arredondo. A Arredondo se la coneix com la "capital del món" com a conseqüència del gran nombre de veïns de la localitat que partiren cap a Amèrica al segle XIX -els més vells conten que pots trobar fills emigrats del poble en qualsevol punt del planeta-. El caràcter indià d'Arredondo el podem trobar a les nombroses palmeres que evoquen l'estància en Amèrica dels seus propietaris, i a la seua particular arquitectura; de fet, només arribar segur ens cridarà l'atenció la imponent torre cilíndrica de l'església neoclàssica de Sant Pelaio del segle XIX, amb la qual el constructor va intentar, sense resultats, divisar la mar.

Ja des d’Arredondo caldrà que prengueu una decisió: iniciar la ruta llarga des del poble, o desplaçar-vos fins el poblet d'Asón amb vehicles. Si voleu partir d'Asón, caldrà seguir la CA-265 (Asón-Gándara). Anireu paral·lels a l’Asón envoltats d'un espectacular i espessíssim bosc que impedeix el pas de la llum, fins creuar el pont Nou, a prop del qual trobarem el poblet d'Asón, on deixarem els vehicles.


Mapa detallat, perfil i estadístiques| Veure en Google Earth| Com arribar-hi

Riu Asón
Riu Asón
Si anem a peu des d'Arredondo caldrà que tornem els nostres passos fins l'entrada del poble direcció Ramales, on hi ha el pont de l'Asón. El creuarem i immediatament girarem a la dreta en direcció sud, seguint el camí vell que porta a Rocías (un difuminat cartell indica Asón). A uns 150 m prendrem per la nostra dreta un desviament ben senyalitzat que ens durà a un camí; prompte anirem paral·lels al riu, a certa alçada, per una pedregosa senda envoltada de fajos, aigua, cabanes i praderies. Passarem vora el riu, on podrem refrescar-nos, i continuarem junt una casa, on ens trobaren un nou cartell del PR i un pont de pedra. Seguirem el nostre camí fins que la senda es transforme en còmoda pista que, desprès de creuar el cau sec d'un rierol, arribarà fins el pont Nou de la carretera CA-265, pel mateix lloc on hauran passat els excursionistes que van triar iniciar la ruta des d’Asón.

Riu Asón
Cabanes del Chumino, rierol de Rolacias i tossal de Cerrilla des d'Asón

Riu Asón
Cova Cubera
Des d’aquest punt vos recomane alçar la vista per a meravellar-vos de les fabuloses muntanyes calcàries que ens envolten i que atorguen la força i personalitat a la vall, ja que al seu interior amaguen una descomunal xarxa subterrània de coves, galeries i sales que han conformat Asón com un dels principals paradisos internacionals de l'espeleologia. De fet, si seguírem la carretera cap a l’oest, a escassa distància un senderol ens portaria a la boca d'una de les coves més famoses d’Espanya, la Coventosa. Coventosa forma part del sistema de la cova Coventosa, una descomunal xarxa subterrània de coves i galeries amb un recorregut de 32 quilòmetres i 815 metres de profunditat. Al sistema s’accedeix per la xarxa fòssil de l’avenc de Cueto, un enorme pou de -300 m seguit d’una successió de pous mitjans que requereixen de la realització de pènduls fins assolir els -581 m; Cueto dona a la xarxa intermèdia, un laberint de diferents nivells excavats per l'aigua subterrània (on una de les galeries s'ha relacionat directament amb una altra a la cova Fresca, encara que no s'ha pogut connectar físicament); al nivell inferior trobem la pròpia Coventosa, una xarxa de galeries fòssils i actives que comuniquen el sistema amb la Cubera, una important surgència que drena tots els cabals subterranis del sistema i que podem visitar des d'aquest punt de la ruta si ens desviem temporalment uns 500 metres per la CA-256 cap a Arredondo, on ens la trobarem a l'esquerra i al mateix nivell de la carretera.

Riu Asón
Casucas de l'Asón
De nou al pont Nou seguirem la carretera CA-256 durant poc més d'un quilòmetre cap al sud fins assolir el poblet d'Asón, ubicat a l'ombra de l'imponent penya Lavalle (1.035 m) i del Mortillano (1.411 m), on deixaríem els vehicles si només férem la segona part de l'excursió. Ens trobem a Asón, un bucòlic llogaret amb caserius dispersos repartits per tota la vall, entre els municipis d'Arredondo i Veguilla de Soba. Seguirem uns 300 metres per carretera fins que uns cartells i senyals ens porten, per un còmode camí de terra que naix a la dreta, fins el barri de Sant Antoni d'Asón, també conegut con l'Ermita. Passarem junt una antiga ermita, un cementeri i unes poques cases rehabilitades com a habitatges rurals. Creuarem un estret pont de formigó per damunt de l'Asón, tancat en ocasions amb rudimentàries portes per evitar que s'escapen les nombroses vaques amb que ens toparem pel camí. En aquest punt del riu les truites i els salmons ja són abundants a les fresques aigües de l'Asón, un dels pocs rius de la Península on el salmó pot nadar fins el seu curs més alt.

Riu Asón
Pont de l'Asón

El sender original, hui totalment perdut, transcorria per la vessant del riu contraria a l'actual. Els veïns d'aquest barri, origen de l'actual Asón, l'utilitzaven per a traslladar-se fins a la vall de Soba. La senda actual que hui seguirem es va crear per a l'aprofitament de les terres situades en Cerrilla i Albeo.

Riu Asón
Cabana i camí de l'Asón

Connectarem amb un senderol que ascendeix seguint el curs del riu, prenent ràpidament certa alçada mentre travessa un dens i ombrívol bosc on les rames dels arbres poden arribar a obstaculitzar el pas; arribarem a un còmode camí de terra que resseguirem per l'esquerra, pel qual travessarem una sèrie de prats amb cabanes on les vaques solen pasturar al seu aire, una activitat econòmica que junt l'agricultura dona treball a quasi el 60% de la població activa, considerada com una de les majors cabanes vacunes de Cantàbria.

Riu Asón
Vaques pasturant al vessant est de l'Asón

Entre prat i prat ens endinsarem en trams d'espessíssims boscs on ens sorprendrem amb una bona representació del bosc de ribera com el vern (Alnus glutinosa) o el salze (Salix), així com magnífics exemplars de freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), castanyers (Castanea), rebolls (Quercus pyrenaica), i oms (Ulmus), destacant d'entre tots molts exemplars de fajos (Fagus sylvatica) per la seua especial grandària. Més humil en mesura però no en importància destaca l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'avellaner (Corylus avellana), el grèvol (Ilex aquifolium) o el sanguinyol (Cornus sanguinea).

Riu Asón
El bucòlic i ombrívol bosc de l'Ason

Junt a un dels prats i a la nostra dreta passarem baix del barranc dels Castros; a mitjana altura i prou oculta entre la vegetació es troba una de les moltes meravelles que amaga la vall: la cova Fresca. La Fresca forma part del sistema de la cova Fresca, que amb 25.353 metres de desenvolupament i 497 m de desnivell des de l'accés superior (l'avenc Tibia) està considerat com un dels més espectaculars d'Europa. La cova destaca per la presència del riu subterrani Tibia, de la sala Rebelais (una de les més grans de la península), pel gegantisme de les seues galeries com el Canó Roig (amb fins a 50 metres d'alçada), la Quinta Avinguda (el nom ho diu tot) o pels seus espectaculars trams la Vira de l'Aranya. Un increïble univers subterrani només visitable per experts, una travessia de 3 quilòmetres, 497 m de desnivell i unes 10 hores per davant de les que ja en parlarem en una altra ocasió.

Cueva Fresca
Boca de la cova Fresca

El camí poc a poc començar a estretir-se mentre s'acosta poc a poc al curs del riu. Si fins ara ens ha resultat sorprenent trobar-nos amb tanta bellesa en tants pocs quilòmetres, cada metre que xafem a continuació superarà a l'anterior!. Arribarem a un punt on el bosc s'obri una miqueta i a l'esquerra podrem accedir al riu, just al punt on un senyal ens indica la direcció a la cascada. Ens trobarem al bell mig d'un preciós indret on ens podrem refrescar al riu i descansar als peus d'un bonic arbre buit que sembla escapat d'un conte de fades.

Riu Asón
Arbre buit i riu Asón

A l'altra banda del riu, que pot ser creuat per unes estratègics pedres, un camí es dirigeix cap a la carretera, pel que farem cas als senyals, tornarem i resseguirem de nou la senda, que prendrà una lleugera costera allunyant-nos del riu. Poc a poc, verificant per uns pals senyalitzats que seguim al bon camí, si hem triat be l'època de l'any de segur que ja comencem a sentir el soroll de l'aigua.

Riu Asón
Sender de l'Asón
 
Riu Asón
Baix del naixement de l'Asón
Si alcem la vista ens veurem envoltats de verticals i agrests penya-segats, on no és complicat veure voltors rondant per dalt del nostre cap, destacant l'espècie Neophron percnopterus, la més menuda de la família. Arribarem al punt més delicat, ja que cal travessar el riu per damunt d'unes pedres (sense problemes a l’estiu), per a continuació arribar a la prada de Cailagua (500 m), als peus de la penya d'Azalagua i conseqüentment a peus de la cascada. Des d'una cova a uns 70 metres per dalt dels nostres caps (680 m) cau una espectacular cascada en forma de cua de cavall, de diferents tonalitats i en la que podrem observar nombrosos efectes òptics segons l'època de l'any i la llum del dia. De fet, també se la coneix con la vall on naix l'arc de sant Martí.

Riu Asón
Cascada del naixement de l'Asón
Por la dreta només els més agosarats pujarem fins la part superior de la cova on es troba el naixement, seguint un estret i aeri sender no senyalitzat. La cova és la surgència, com no, d'un altre sistema càrstic, el Hoyo Grande, que compta amb un desenvolupament de més de 20 quilòmetres.
La cascada compta amb nombroses llegendes. La més popular, de la qual deriva un dels seus noms, és la que l'atribueix a la cua del cavall blanc de Santiago, amagat dins de la cova esperant al sant per iniciar una nova creuada. Una altra, més antiga, parla de dues ancianes que vivien a una cova davant de la cascada, una amb els cabells d'or i responsable, i l'altra amb els cabells de plata, alegre i molt propensa a gastar bromes pesades als habitants de la vall. La germana dels cabells daurats va decidir lliurar una temporada als veïns de les bromes de la seua germana, i la va tancar amb màgia a una cova que hi havia a la vall, transformant-se la cua de cabells de plata en l'actual cascada i naixement del riu Asón, i el seu riure en el soroll de l'aigua.

Riu Asón
La penya Azalagua

Les aigües del brollador són, com ja hem comentat, l'origen del bonic i cabalós Asón, un riu que comença la seua vida amb un salt al buit i discorre per 30 espectaculars quilòmetres des d'un punt de vista paisatgístic a tots els seus trams; desemboca a la ria de Limpias formant els famosos i bellíssims aiguamolls de Santoña i Laredo, una reserva natural de 3.000 hectàrees que compren les ries d'Escalente, Argoños, Boó, Limpias i Rada, així com els aiguamolls de Victoria i Joyel, una zona d'una gran riquesa faunística.

Aiguamolls de Santoña. Foto: Vikipèdia

El sender senyalitzat puja fins la carretera del coll de l'Asón, on un estratègic mirador ens permet contemplar la vall i l’espectacular cascada i naixement del riu. Des d'aquest punt s'aprecia la singularitat geomorfològica de la conca de l'Asón, una espectacular i verda vall glacial que no més que una menuda porció de l'original, la qual naixia més al sud, al Portillo de la Sía, però que va ser erosionada i capturada pel proper riu Gándara.

Riu Asón
La vall de l'Asón des del mirador

Mirador de la Reina, Gándara
Mirador de la Reina
Des d'aquest punt, si heu sigut previsors i heu deixat un vehicle, vos estalviareu uns quilòmetres de tornada; tanmateix vos aconsellem que vingueu fins aquest punt amb cotxe per tal de dirigir-vos a la propera Gándara de Soba on hi ha el Mirador de la Reina, un espectacular mirador de ferro volat des d'on gaudirem d'unes vistes inigualables del riu Gándara, afluent de l'Asón, i de tota la vall de Soba.



També vos aconsellem visitar Socueva, on es troba l'ermita rupestre de Sant Joan de Socueva (segle IX), un tresor poc conegut però d'un gran interès, construïda aprofitant un abric natural a la roca. Al seu interior, obrada a la roca, encara es conserva una pila baptismal.

San Juan de Socueva
Sant Joan de Socueva

En definitiva, si algun dia viatgeu cap al nord, no deixeu passar l’oportunitat de conèixer un dels meus racons preferits, un lloc al qual vaig molt a sovint; la veritat, sempre que puc. Un lloc que seguir vos captivarà, doneu-li una oportunitat, no vos penedireu!

Cueva Fresca
Després d'eixir de la Fresca, vora l'Asón. Més fang no ens cap al cos :D

Articles relacionats

Coventosa

Comentaris

  1. Impressionant article.
    Efectivament un dels llocs més bonics d'Europa en senderisme i especialment en espeleologia. El conec.
    Cal tenir collons per baixar i recórrer l'espectacular Cova de Coventosa i tant mes la Cova Fresca i altres que sé heu visitat; que Cantàbria té cavitats a manta i sé, us heu introduït en moltíssimes.
    Aneu amb compte amb aquestes cavitats tan perilloses que ja no teniu 20 anys per desgràcia per a vosaltres, perque si tornéssiu enrere, en edat em refereixo, sé positivament faríeu rutes i barbaritats encara majors a les que heu experimentat en tants anys. (dic barbaritat en tot el meu respecte a vosaltres perquè jo no m'atreviria mai amb cavitats com la Coventosa i tinc les meues experiències).
    Enhorabona per aquesta significativa descripció d'una de les vostres experiències.

    ResponElimina
  2. Hola amigos!!!. Hace cuatro años que estuvimos en ese maravilloso sitio." La Fresca..." Y se de uno de la foto que ya estaba muy preocupado por dos valencianos que oscurecía y no daban señales de vida. Cuando por esa carretera tan estrecha vio dos seres llenos de barro desde la cabeza a los pies. Que contentos nos pusimos y como cenamos!!!. Porque aparte de que Cantabria es maravillosa. Hay que decir que se come espectacular!!!!. Descubrirla.

    ResponElimina
  3. Eixe Juanjo, estas fet un crack!

    Més que fang eixe dia hi havien més talls, raspaes i sang a les cames que en una película gore, perquè hi ha que dir que ens pensem que només hi ha argelagues al País Valencià, però per allà les plantes també són dures i punxoses, també!

    El sopar bestial, està lleig fer publicitat, però hi ha el restaurant d'un càmping molt a prop de Ramales on feien uns menús -económics, per cert- impresionants!. Amb el postre per a una persona quasi soparíem quatre!!!! (heu de tastar el "Cocido montañés")

    Feu cas a Juanjo que sap de que es parla, visiteu l'Asón, ens ho agraireu.

    ResponElimina
  4. Muy bonito sitio, he estado varias veces por Cantabria y ni había oido el nombre de esos pueblos, lo tendré en cuenta en futuros viajes.

    ResponElimina
  5. Molt bo, tinc un amic que fa anys em taladra el cap per anar a aquella zona, me pica molt pero la meua experiència es rapelar en barrancs, mai he fet espeleo, pero ara que he vist el vostre article collo, nomes per la zona i la ruteta ja se val el viatge!

    ResponElimina
  6. Me ha encantado vuestra descripción, parece un lugar precioso de visitar. Habeis estado en todas partes, menuda enviadia me dais!!

    ResponElimina
  7. Heu fet una exposició sorprenent de la Zona, es nota l'experiència en les moltes visites que heu fet a aquest lloc únic a Espanya. Per referències sabia que tota aquesta zona és molt interessant però el llegir l'article m'ha sorprès moltíssim.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, l'Asón és un indret fantàstic, i encara que nosaltres sempre l'hem visitat més des del punt de vista de l'espeleologia, només per anar a caminar, a menjar o a descansar ja compensa el viatge.

    ResponElimina
  9. Muy bueno el artículo, tengo ganas de conocer ése lugar increible.
    Enorabuena, veo que lo habeís visitado muchas veces , buen antecedente si lo haceís vosotros porque demuestra que el lugar vale la pena.

    ResponElimina
  10. Vaig estar fa uns 8 o 9 anys, uns amics em clavaren a la Coventosa, recorde que vaig visitar Fantasmes i anarem hasta la sala del llac. De l'Asón vam visitar el mirador amb coche, pero era l'estiu i no portaba molta aigua. Però l'home de l'article te raó, és un lloc molt bonic, i sobre tot molt poc masificat. I el camping que parlen als comentaris, tambe recorde que es menjaba bo i barat! El recomane jo també ;) Marcos

    ResponElimina
  11. Em sembla un lloc preciós, a l'estiu que ve me'n vaig a Bilbao-Donosti, i sembla que està molt a prop, qui sap si potset m'acoste a visitar la vall!

    ResponElimina
  12. Demà me'n vaig a Cantàbria aprofitant el pont d'octubre amb la familia, i m'haveu fet que dijous de matí me'l planifique per a visitar la vall del Asón (espere que realment siga tant bonic com conteu, o em matarà la dona, jeje). No se si em donarà temps a fer tota la ruta, però segur faré una volta per a conèixer la zona. Ja vos contaré i em menjaré un putxero lebaniego a la vostra salut

    ResponElimina
  13. Colló, J. Iganasi, quina pressió ens claves, esperem no ser el motiu del teu divorci!! :D El mes passat vaig anar amb la dona i el xiquet i t’assegure que els va encantar. Ara, que objectius no som, crec que entre David i jo hem anat 7 o 8 vegades per alli només en els últims 10 anys (i durant els anteriors David quasi es compra una casa a Arredondo, jeje), però be, per alguna raó serà ;)

    ResponElimina
  14. Amics, preciós, em va encantar, i a la dona també. Gràcies a vosaltres vaig poder caminar una miqueta, ja que amb la dona només he fet turisme de SANs: Santander, Santillana, Santoña, San Vicent... He de recomanar a tot el mon la zona, és preciosa, molt verda i molt autentica. Salutacions

    ResponElimina
  15. L'altre dia em preguntava pel caràcter indià d'Arredondo, i resulta que és un cognom molt comú al nord d'Espanya i a Amèrica. Tanmateix, hi ha altres Arredondos al món, entre d'ells Arredondo a Cuba, Arredondo de Florida o
    San Antonio de Arredondo a Argentina. Coneixeu algun Arredondo més?

    ResponElimina
  16. J. Ignasi, m'alegre molt que t'agradara!!

    ResponElimina
  17. què be vos ho debeu passar, a voltes vos envege!!

    ResponElimina
  18. Una ruta con una pinta increible, sólo por las fotos ya dan ganas de ir. Hace tiempo que tengo en mente un viaje por Picos, posiblemente de camino me pase por esta zona. Gracias y saludos

    ResponElimina
  19. PD: muy graciosa la foto con los cascos, pareceis mineros!

    ResponElimina
  20. Precios el lloc, no he fet la senda pero conec el parage, fa anys vaig estar a Coventosa i , una mica mes lluny pero per la zona, la Carlista. Recorde vaques, molt de verd i el bon menjar. Saluts. Juanjo

    ResponElimina
  21. Qué bonito lugar, me lo guardaré en la agenda, tal vez algún día me anime a recorrer el norte y sin duda visitaré el valle. Saludos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".