22 de març 2017

L'Arguenya. La ruta dels masos i el pou del Carrascar

| Localització: CV-830, 03410 Biar, Espanya
Pou del Carrascar de l'Arguenya
Situada al nord d'Alacant, entre els termes municipals de Sax (Alt Vinalopó), Castalla (Alcoià) i Petrer (Vinalopó Mitjà), s'alça la serra de l'Arguenya o de la Replana del Carrascar, el punt més septentrional i millor conservat de les 15.842 hectàrees del Paisatge Protegit del Maigmó, el major nucli forestal del País Valencià, considerat el pulmó d’Alacant. L'Arguenya està completament coberta per un fantàstic carrascar barrejat amb denses pinedes, una fantàstica taca de verdor sobre les aspres i eixutes terres de secà del Vinalopó, un agraït verger comparable al carrascar de la Font Roja però de més modestes mesures.



Vos proposem una ruta circular molt senzilla i apta per a qualsevol tipus de nivell físic, només 7 quilòmetres i 360 m de desnivell acumulat per la que recorrerem un menut altiplà a uns 1.000 m d'alçada situat al vessant nord de la serra de l'Arguenya, Alguenya, Argueña, Argüeña, el Carrascar de Castalla o, com li diuen al poble, la Replana del Carrascar, un espai antropitzat pel qual ens transportarem al passat, a una època en què els masovers vivien a les muntanyes, a una època on es va construir una peça única en l'arquitectura rural dels pous o neveres de neu, el pou del Carrascar.
Hui no farem cap cim, deixarem els 1.228 metres de la Replana per a una altra ocasió i caminarem assossegadament, ja que només amb calma podrem gaudir dels cromatismes i contrastos existents entre els acurats i colorits camps d'ametlers i un dels més encisadors i ombrívols boscos d'Alacant; calma per a passejar per camins de terra, pistes de muntanya i algun tram de senda només pel gust de repensar el senderisme i allunyar-lo de tot esperit competitiu. Només una precaució, i és que no hi ha cap senyal o marca de PR en tot el camí, només alguna fita de pedres i poc més; encara que és complicat perdre’s, cal dir que la gran frondositat del bosc pot ajudar en algun moment a desorientar-vos, així que fixeu-vos be en les nostres indicacions i estudieu-vos be el mapa abans d'eixir de casa.


L’accés

La serra de l'Arguenya es troba al sud-oest de Castalla (l’Alcoià). Per arribar o be tirem de Google o be seguim l'autovia A-7 València-Alcoi-Alacant, prenent l'eixida direcció Castalla per la CV-815. La seguirem, en direcció nord-oest i amb el nom d’avinguda d’Onil, i no l'abandonarem fins a connectar amb la carretera de Sax CV-811, per la qual vorejarem el bonic castell de Castalla fins arribar a una rotonda. Deixarem a cero el comptaquilòmetres del cotxe i seguirem la mateixa carretera cap a l'oest durant dos quilòmetres i mig aproximadament; desprès de vorejar un ombrívol tossal veurem a l'esquerra un camí ample de terra (punt quilomètric 1.2 de la carretera des de Sax), per on girarem (obriu els ulls, ja que la pista està prou deteriorada). Conduirem cap al sud passant a prop del mas de la Foia Redona, alternant camps d'ametlers i frondoses pinedes; poc a poc ens endinsarem a una valleta compresa entre la penya de l'Àguila (1.050 m) a l'est i l'Alt o Cabeço de Paella (1.023 m) a l'oest. Encara que la pista continua cap al nord-oest, quan arribem a una tanca metàl·lica amb les indicacions de la font de la Carrasca deixarem els vehicles, a l'ombra d'una pineda.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi


Font de la Carrasca (855 m)

Traspassarem la tanca i arribarem a la font de la Carrasca, un preciós indret escenari de la rondalla del llop i la rabosa del castallut Enric Valor. Junt una riba i un banquet de pedra, a l'ombra d'una agraïda carrasca, com hom deuria esperar-se donat el topònim, trobarem la font. Les aigües de la mateixa manen d'un brollador subterrani a través d'una estructura de captació i unes canalitzacions construïdes fa unes dècades; de fet, si ens fixem veurem al fons del barranquet un aqüeducte.
Però ja no brolla aigua a la font de la Carrasca, només un filet que encara massa fa per a mantenir la propera bassa antiincendis. La sobreexplotació i dècades de sequera l'han lliurat de la massiva afluència dels veïns de la contornada per a omplir marraixes, ara només els excursionistes poc previsors tenen la paciència suficient per a poar aigua.

Als peus de la serra i cap a l'est un camí es dirigeix fins les cases del mas de la Font de la Carrasca, punt on naix un camí que connecta, passant pel mas del Rebolcador, amb una popular senda que des de la pròpia Castalla puja fins el cim de la Replana. L’obviarem i connectarem amb un sender que, des de la mateixa font, es dirigeix cap a l'oest als peus del frondós pinar de l'ombria de la serra. Només passar la fita dels bancals de la finca veurem un sender a la nostra esquerra que puja per l'ombria i que retindrem a la memòria, ja que tornarem pel mateix a la fi de la ruta.

Vorejarem pel sud el Cabeço de Paella (1.023 m), un menut tossal on es trobaren restes ceràmiques del Bronze (2.000 anys aC.), desaparegudes hui dia. En escassos 800 m connectarem de nou amb el camí de terra de Castalla, el mateix que havíem deixat junt al pàrquing.

Mas del Carrascar (944 m)

Davant nostre s'alça el mas del Carrascar, fàcilment recognoscible des de lluny pel seu treballat mur de pedra. La presència de masos al camí serà una constant durant la primera part del nostre recorregut, unes finques que foren construïdes al segle XIX, quan les pressions econòmiques i demogràfiques afavoriren l'explotació de les terres de muntanya. Els masos de l'Arguenya es troben a un altiplà que ronda els 1.000 m d’altura, aprofitant zones on l'abancalament del terreny permetia la diversificació de conreus com l'ametler o el raïm, els cereals, el farratge per al bestiar i fins i tot els fruiters, explotats gràcies a les fonts i als pous; els masovers s'instal·laren a zones situades junt a densos boscos d'on obtenir fusta i caça, però alternades amb menuts altiplans aprofitables per al ramat. Aquest tipus d'habitatge rural està desapareixent a la carrera de les nostres muntanyes com a conseqüència de la baixa rendibilitat del camp, la millora en les infraestructures viàries i la duresa del treball. Malgrat això, molts dels masos de l'Arguenya estan actualment en explotació, trobant-se molt d'ells, situació extraordinària hui dia al País Valencià, en un perfecte estat de conservació.

El mas del Carrascar en concret llueix immillorable des de l'any 1994, quan el seu nou propietari, una coneguda empresa de fusta de Castalla, va restaurar la finca creant al seu interior un vistós jardí amb carrasques, arbocers, freixes i roures. La façana del mas i el mur perimetral, restaurats amb el mateix tipus de pedra, han tractat de lluir rústics, però per al meu gust semblen massa artificials, trencant excessivament amb l'entorn.
Davant del mas i en direcció sud hi ha un camí que en escassos 500 m puja recte el vessant de la serra fins assolir la nevera o pou del Carrascar, i que retindrem a la memòria ja que l'utilitzarem per a tornar. Seguirem la pista caminant paral·lels al mur cap a l'oest, passant junt unes grans extensions de secà. Observarem principalment monocultiu d'ametlers, encara que també podem trobar-nos amb noguers i oliveres. A escassa distància ens trobarem a les portes del mas del Carrascalet (955 m), en funcionament, emblanquinat i recollit als peus del Cabeço de Favanella (971 m).

Mas del Carrascalet Carrascar de l'Arguenya
Mas del Carrascalet


Variant A. El camí de la bomba eòlica d'aigua

Si ja tenim prou de masos, davant nostre naix un camí en direcció sud pel qual podrem retallar l'excursió. Així, desprès d'ascendir uns escassos 30 m de desnivell ens trobarem literalment als peus del frondós bosc de l'Arguenya, seguint una còmoda pista on caldrà anar alerta amb les sabates, ja que la terra del camí és molt fangosa. La pista fineix junt una rústica i rovellada bomba eòlica d'aigua (998 m), un molí de vent, difícil de veure hui dia, que bombeja l'aigua d'un pou cap als propers bancals.

Bomba eòlica al Carrascar de l'Arguenya
Bomba eòlica d'aigua

Per darrere del molí veurem (i obviarem) un senderol que baixa de nou al camí dels masos, pel que seguirem caminant per la nostra pista uns pocs metres per a connectar amb un estret sender que ascendeix en direcció sud-oest. Triar aquesta variant està completament justificada només pel fet de caminar pel bell mig del frondós bosquet del vessant nord de l'Arguenya, un paradís de velles carrasques i esveltes pinedes, un tresor botànic ombrívol, aromàtic i humit, amb trams on a dures penes penetra la llum del sol. Només recordeu, quan arribeu junt uns enormes bancals de secà, voregeu-los uns metres seguint un sender cap al sud-oest.

Mas del Carrascalet. Carrascar de l'Arguenya
Mas del Carrascalet des del camí de l'ombria

La senda encara ens depararà sorpreses, ja que passarem junt un antic forn de calç de bona mesura i profunditat, mostra d'un altre tipus d'activitat hui dia perduda a les nostres terres on els calciners extreien la pedra calcària de l'entorn, i gràcies a l'abundant fusta de carrasca la coïen al forn per a obtenir calç.

Forn de Calç
Forn de calç

Continuarem el nostre agradable i ombrívol caminar i connectarem amb el camí del Pou del Carrascar, una senda ampla, quasi una menuda pista forestal, on ens aturarem fins que arriben els caminants de la variant B.


Variant B. La font del Llop

Situats al mas del Carrascalet continuarem el nostre assossegat i còmode caminar en direcció oest, seguint alguna corba fins assolir un encreuament de camins que no arriben a cap lloc, ja que es dirigeixen als propers bancals. Seguirem caminant, ara envoltats grans extensions d'ametlers, precioses i cridaneres si anem a partir de febrer, passant ben a prop d'un altre mas, el de la Torreta (937 m), emblanquinat i en producció com la resta que hem visitat.

Mas de la Torreta
Mas de la Torreta

Davant nostre es troba el camí de l'Ombria de la Font del Llop que hauríem de resseguir, però de la que ens acomiadarem opcional i temporalment per a allargar la ruta uns 600 metres cap l'oest, passant pel mas de la Font del Llop (864 m) i assolint el paratge de la font del Llop, envoltat de denses i esveltes pinedes.

Camí de la Font del Llop. Carrascar de l'Arguenya
Camí de la font del Llop


La font del Llop (837 m)

Ens trobem davant d'un bonic brollador als peus d'un marge de pedra seca que ha patit el mateix destí que la font de la Carrasca, ja que la sequera i la sobreexplotació dels aqüífers l'han esgotat, trobant-nos el bonic abeurador i la propera bassa de reg sovint eixutes. No obstant això, el filet d'aigua és suficient per a formar tolls que, afavorits per l’espessor del vessant d'ombria on ens trobem, atrauen als porcs senglars (Sus scrofa) de la serra, dels quals és fàcil veure petjades per tot arreu.

Tornarem, ara en evident pujada, les nostres passes al mas de la Torreta (937 m), davant del qual, i en direcció sud, naix una pista que s'endinsa en una espessa pineda. Com que les senyals i fites brillen per la seua absència, obrirem be els ulls arribats al primer encreuament. Recte el camí es dirigeix cap al sud-oest fins el Collado de la Sella per a connectar amb un sender que, en direcció nord-est, cresteja la Solana del barranc de Sax i assoleix el punt més alt de la serra, la Replana (1.228 m), descendint pel Collado les Fermoses fins el pou del Carrascar, pel que podria ser una bona alternativa a la ruta proposta. Obviarem l'opció del cim i girarem per tant a l'esquerra, assolint un nou encreuament als peus d'una línia d'alta tensió. Com que per l'esquerra la drecera descendeix fins els bancals de secà del mas de la Torreta, girarem per la dreta i connectarem amb un tallafocs; a escassos 150 m girarem de nou a l'esquerra, assolint per fi la senda (1.002 m) del Pou del Carrascar.
Caminarem en direcció est paral·lels a les extenses terres del mas de la Torreta, fins que, arribats aproximadament a la fita de les mateixes, ens trobarem a l'esquerra un sender, el mateix per on arribaríem per la variant A, i que podrem seguir opcionalment durant uns quants metres per a visitar el forn de calç.

Cami del Pou del Carrascar de l'Arguenya
Camí del Pou del Carrascar


Camí del Pou del Carrascar (1.038 m)

Situats al camí del Pou del Carrascar, una ampla i còmoda senda, no tindrem més que gaudir d'un còmode i relaxat passeig envoltats d’un agradós bosc de pins i carrasques, tan ombrívol que només en contades ocasions ens permetrà fer una furtiva mirada al nostre entorn, podent apreciar al nord les terres de l'Alt Vinalopó, amb Peñarrubia i la serra del Frare a Biar.

Recordeu que ens trobem a la zona millor conservada del Paisatge Protegit del Maigmó, una increïble reserva forestal amb gran abundància de pinedes i carrascars que conformen una excepció al clima subàrid típic del sud d'Alacant. Junt a les venerables carrasques (Quercus ilex rotundifolia) i les altes pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) trobarem interessants espècies com el llorer (Laurus nobilis), l'aladern comú (Rhamnus alaternus), l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), la savina (Juniperus phoenicea) o el càdec (Juniperus oxycedrus).


Després d'alguna pujada sense cap importància el bosc s'obrirà de sobte i arribarem a una menuda plana als peus del Collado de les Fermoses, un espai net i ben cuidat, al bell mig del qual es troba una de les neveres o pous de gel més monumentals i millor conservades del País Valencià, el pou del Carrascar o de l'Arguenya.


Pou del Carrascar o de l'Arguenya (1.020 m)

A simple vista ja s'aprecia que ens trobem davant d'una joia de l'arquitectura, una monumental nevera del segle XVIII molt peculiar per la seua planta hexagonal. Cadascuna de les cares externes, uns 7 metres d'artesanals blocs de pedra calcària lluïda, alberguen un finestral d'uns 150x175 cm amb llinda d'arc rebaixat.

Pou del Carrascar de l'Arguenya
Pou del Carrascar

El pou interior, restaurat i amb una peça central hexagonal al sòl, és de planta circular i compta amb un diàmetre de 9.7 m, una profunditat de 8.1 m i una capacitat estimada de 600 m3; s'accedeix al mateix a través d'un túnel exterior, tancat amb reixa i excavat durant l'última restauració. Conserva el sostre, una preciosa coberta a sis aigües construïda amb quinze fileres de carreus lluïts, rematades per un aler tallat i coronada per una peça ornamental.

Pou del Carrascar de l'Arguenya
Túnel d'accés al pou

L’última restauració va ser realitzada a finals del 2010 per un empresari castallut, el mateix que va restaurar el proper mas del Carrascar. Es tracta d'una iniciativa que cal aplaudir, donat el precari estat de conservació en què es troben les neveres del País Valencià, la major part de propietat privada, moltes d'elles completament abandonades i enrunades, i cap d'elles sense una mínima regulació de protecció administrativa a excepció de la del castell de Xàtiva.

Pou del Carrascar de l'Arguenya
Sostre de la nevera

Travessarem la microreserva de flora de l'Ombria del mas del Carrascar, un magnífic carrascar de 20 hectàrees ben conservat on apareixen espècies d’interès com el frare de muntanya (Reseda valentina) o la saponària menuda (Saponaria ocymoides), així com espècies més comunes a la zona com la bufalaga (Thymelaea tinctoria), la bracera (Centaurea spachii) o l'endemisme iberollenvantí timó reial (Dictamnus hispanicus). A l'entorn hi ha zones arenoses amb endemismes més propis de les terres al sud com el gallet morat (Linaria depauperata) o les llunetes (Biscutella lucentina). A banda dels endemismes destaquen espècies provinents de repoblació com els freixes (Fraxinus excelsior), falsos plataners (Acer Pseudoplatanus), roure valencià (Quercus Faginea), arbocers (Arbutus unedo), lledoners (Celtis australis) o xiprers (Cupressus sempervirens).

Pou del Carrascar de l'Arguenya
Camí de la microreserva

Ja estem finalitzant la nostra ruta, només cal tornar fins el mas de la Font de la Carrasca, i tenim dues opcions. La més còmoda és dirigir-nos cap al nord per un còmode camí que descendeix directament fins el mas del Carrascar, des d'on tornarem pel mateix camí fins l'inici del nostre recorregut.
L'altra opció, més llarga i aventurera, consisteix en seguir el camí cap al sud-oest en direcció al Collado de les Fermoses, camí del cim de la Replana. A escassa distància trobarem un encreuament a la nostra esquerra, als peus del Cantal del Llam (1.168 m), i que resseguirem. Obviarem un menut senderol, que puja pel camí del mas del Carrascar, i girarem de nou a l'esquerra cap al nord, on connectarem amb una menuda senda que en ràpid descens ens deixarà als peus del Cabeço de Paella, ben a prop de la font de la Carrasca.


Esquema de temps (sense pauses)

Font de la Carrasca (855 m) - Mas del Carrascar (944 m): 15', 0.8 Km
Mas del Carrascar (944 m) - Mas del Carrascalet (955 m): 5', 0.5 Km

Variant A: 
  Mas del Carrascalet (955 m) - Senda del Pou del Carrascar (1.040):  10', 0.8 Km
Variant B:
  Mas del Carrascalet (995 m) – Mas de la Torreta (937 m) 13’, 1.05 Km
  Mas de la Torreta (937 m) – Font del Llop (864 m): 8’, 0.7 Km
  Font del Llop (864 m) - Mas de la Torreta (937 m): 11’, 0.7 Km
  Mas de la Torreta (937 m) – Inici senda del Pou del Carrascar (1.002 m): 10’, 0.5 Km
  Inici senda (1.002 m) – Connexió Variant B (1.040 m): 6’, 0.43 Km

Senda del Pou del Carrascar (1.040) – Pou del Carrascar (1.020 m): 10’, 0.75 Km
Pou del Carrascar (1.020 m) – Font de la Carrasca (855 m): 15’, 1.5 Km

Total Variant A: 55’, 4.35 Km
Total Variant B: 1h 33’, 6.93 Km


Rutes relacionades

El Maigmó. La ruta dels pous i les Planisses
Neveres del País Valencià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse