Neveres de gel al País Valencià

Neveres, caves, pous de glaç, pous de neu o pous de gel. Entre els segles XVIII i XIX es generalitzà la construcció de neveres de pedra per al comerç del gel, eren construccions destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern. D’arquitectura senzilla, estan formades per un pou circular de profunditat variable i un sostre. Després de les nevades, els homes acumulaven la neu al seu interior, la premsaven amb taules fins a formar gel (així disminuïen el volum ocupat i conservaven la neu més temps), el separaven amb capes de palla i durant la nit es trossejava i es transportava amb cavalls o rucs als pobles i les ciutats.
Crida l’atenció el contrast amb el clima actual, on a dures penes neva un parell de dies a l’any. Tanmateix, en aquella època es produí a Europa un període de fred intens conegut com «la Petita Edat de Gel» que portà la neu a llocs on hui dia no acostuma a nevar. Així, a un document de Ferré i Cebrián apareix: "els dies 5 i 6 de març de 1762, unes 1.000 persones i 700 cavalls s'esforçaven en el Carrascar de la Font Roja i el Menejador". També diuen les cròniques que a la ciutat de València entraven a diari fins a cinc tones de gel diàries (i que l’Albufera de València es va arribar a congelar).

Típica forma d'una nevera o cava, circular amb sostre i al menys un accés lateral

El País Valencià va ser un dels principals consumidors de gel d'Espanya. A la fi del segle XVIII el llibre Llibre de conte i raó de l'arrendament de la neu i nayps permet avaluar la quantitat de neu que arribava a la ciutat de València en uns 2 milions de kg., encara que durant el transport es perdia una quantitat no declarada. Des del port d’Alacant s'exportava neu a Eivissa i el nord de Àfrica. El motiu el podem trobar a una sèrie de circumstàncies que afavorien aquest consum: una xarxa de ciutats amb formes de vida refinades com València, Alcoi, Xàtiva, Gandia, Dénia, etc., estius calorosos, albuferes i marjals amb mosquits que provocaven malalties en la teràpia de les quals intervenia la utilització del fred. Alguns autors han relacionat el consum de fred amb cert nivell de desenvolupament econòmic i cultural.

Vista de l'interior de una nevera

Antigament el comerç de la neu estava enfocat al transport del peix, la conservació dels aliments, usos terapèutics (per a rebaixar la temperatura en els processos febrils com els produïts per l'epidèmia del còlera, com a calmant en casos de congestions cerebrals i particularment en la meningitis, detenir hemorràgies i com antiinflamatori o en els traumatismes, esquinços o fractures) i gastronòmics. La fi d’aquesta època freda i l’aparició del gel industrial suposaren l’extinció d’aquesta pràctica i l’abandonament d’aquestes construccions.

La major concentració de neveres al País Valencià es troba al voltant de les comarques centrals, en especial a la zona de l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, les Marines i la Safor. A les comarques centrals del País Valencià destaquen les neveres d'Agres per la seua bellesa i les d’Ibi per la seua quantitat, possiblement donada la tradició gelatera d’aquesta ciutat (de fet una llegenda de l'Alacantí diu que el gelat fou inventat per un oriünd de Xixona que regentava una de les antigues neveres de gel que es troben a les muntanyes al voltant d'Alcoi). A Salem (la Vall d'Albaida) es troben algunes neveres monumentals del s. XVIII, com la del Castellet o Barcella, que és un pou d’11,40 metres de diàmetre, i la del Paller, que fa 11 metres de diàmetre. A Benigànim hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal. A Castelló de Rugat, també ubicat a la Vall d'Albaida, cal destacar la de Racons o Porrinxons, a Bufali l'antiga Nevera de la Lloma de la Solaneta, i a Alfafara mereix especial menció la Cava de Don Miguel. També es troben magnífiques neveres antigues a Beniatjar (nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego), a Barx i a Vilallonga (la Safor) i també al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.


A continuació detallem les neveres més conegudes i més importants del sud de València i nord d'Alacant:

Cava arquejada, serra Mariola (Agres)

Possiblement es tracte de la nevera més famosa del País Valencià. Situada a la serra Mariola, fou construïda al segle XV. A 1.000 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 15 metres, 12 metres de fondària i una capacitat de 1.906 metres cúbics. El perímetre exterior és hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l'interior de la paret cilíndrica del pou i que servien per a sustentar la cobertura de la cúpula, hui desapareguda, que rematava en una clau en forma de pinya. Disposa d'una boca lateral per a extreure el gel i en cada costat de l'hexàgon contava amb un buit per on es realitzava l'apilament de neu. En un lateral de la hi ha un mur poligonal construït per a reforçar el gran buit interior i formar una plataforma on s'aixeca la peça arquitectònica que està realitzada en maçoneria, amb reforços de carreus en els cantons, arcs i llindes. Es va mantenir en ús fins el 1906.

Altitud: 1.000 m, diàmetre 15 m, altura 12 m, capacitat 1.906 metres3


Cava de Don Miquel, serra Mariola (Alfafara)

Situada entre els termes d’Alfafara i Bocairent, molt a prop del cim del Portell, destaca el mur de contenció construït en maçoneria adaptat a la variable orografia del terreny, i reforçat per vuit contraforts. Al mur es troben els túnels d’accés al pou.
Data de mitjans del segle XVII. A 1.050 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 14’5 metres, una fondària de 10’2 i una capacitat de 1.700 metres cúbics.




Cava de l’Habitació, serra Mariola (Agres)

Situada al bell mig de la Mariola al vessant sud-oest, molt a prop del Contador i junt al refugi del Montcabrer, fou construïda a principis del segle XVIII. D’estructura rodona i més primitiva que les del seu voltant, compta amb una obertura superior i un accés lateral uns metres per baix del nivell del sol. Compta amb el sostre sencer, de falsa cúpula de volta i maçoneria. A uns 50 metres a ponent es conservava fins el 1975 les restes del refugi dels nevaters, que restaren integrades al refugi del centre excursionista d’Alcoi. Del segle XVIII i a 1.240 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 9 metres, una altura de 8’5 i una capacitat de 320 metres cúbics.

Altitud 1.240 m, diàmetre 9 m, altura 8’5 m, capacitat 320 metres cúbics.


Cava del Buitre, serra Mariola (Agres)

Molt a prop de la cava Arquejada, es troba a un barranc a l’oest del Recingle, al vessant nord de la Mariola. Aquesta nevera és de les poques de la serra Mariola que encara manté tota la coberta sencera. Al punt d’inici de la cúpula hi ha 3 menudes finestres orientades al nord, sud-est i sud-oest. La porta és de quasi 2 metres d’altura. Fou construïda al segle XVIII. A 1.220 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11 metres, una altura de 8’2 i una capacitat de 350 metres cúbics.


Altitud 1.220 m, diàmetre 11 m, altura 8’2 m, capacitat 350 metres cúbics.

La nevera del Benicadell (Beniatjar)

Situada a l’oest del cim, a prop de la cresteria del Benicadell, compta amb accesos tant des de Beniatjar i Atzaneta com des del Ràfol de Salem. Es troba en molt bon estat de conservació, amb el sostre sencer. A 1.000 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 10’2 metres, una altura de 7’9 i una capacitat de 640 metres cúbics. Coberta de vegetació (que podria suposar un perill per a la seua conservació), presenta dues accessos a dues vessants



Nevera de Baix o de Carcaixent, serra del Benicadell (Bèlgida)


Aquesta nevera, encara que es un estat molt malmès en l’actualitat, tenia la peculiaritat de presentar una estructura quadrangular amb grans contraforts. La coberta descansava en un arc del qual es conserven restes. A 850 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 10 metres, una altura de 7’5 i una capacitat de 590 metres cúbics. Es coneix com nevera de Carcaixent ja que pertanyen a aquest municipi.

Nevera de Baix o de Carcaixent

Nevera de Dalt o de Carcaixent, serra del Benicadell (Bèlgida)

En similar estat a la nevera de Baix del mateix poble, aquesta presenta una estructura circular però només resten fragments de murs. A 900 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11’4 metres, una altura de 6 i una capacitat de 500 metres cúbics.

Nevera de Carcaixent o de Dalt

Nevera del Paller, serra del Benicadell (Salem)

Presenta una estructura circular amb murs superiors d’escassa alçada i quatre obertures. Actualment el pou, excavat a la roca, es troba pràcticament cobert de vegetació. A 775 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11 metres, una altura de 12 i una capacitat de 1.130 metres cúbics.


Nevera del Paller

Cava de la Coloma, Carrascar de la Font Roja (Alcoi)

Es tracta d’una de les majors neveres del País Valencià i és una de les més emblemàtiques del Parc Natural de la Font Roja. Es troba a l’ombria de la Teixera, entre el mas de Tetuan i el cim del Menejador. El sostre es va enfonsar i només resten de la zona superior fragments de mur per un costat (a l’altre s’ha instal·lat una barana de fusta). A mitja altura del pou es troba un accés al seu interior. A 1.290 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 13 metres, una altura de 16’6 i una capacitat de 2.200 metres cúbics.




Cava Simarro, Carrascar de la Font Roja (Ibi)

La major nevera del País Valencià i un dels símbols de la Font Roja, fou una de les neveres utilitzades pels creixent comerç del gelat a Ibi. Sense sostre hui dia, compta amb dos accessos a l’interior, un per una porta en arc i l’altre amb una porta quadrada. A 1.230 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 14’7 metres, una altura de 16’2 i una capacitat de 2.700 metres cúbics.


Interior de la cava Simarro


Pou de la Noguera, Carrascar de la Font Roja (Ibi)



Es tracta d’una de les neveres més menudes del parc natural, i la que es troba en pitjor estat. Ha perdut el sostre i els murs exteriors es troben prou malmesos. A 1.190 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 11’3 metres, una altura de 12 i una capacitat de 1.200 metres cúbics.




Pou del Canyo, Carrascar de la Font Roja (Ibi)


Situada al vessant sud del parc natural, es troba en un excel·lent estat de conservació, amb el sostre sencer (i la particularitat d’estar realitzat amb teules). A 1.235 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 9’8 metres, una altura de 10’3 i una capacitat de 770 metres cúbics.



La nevera de Baix (Alcalà de la Jovada)


Del segle XVIII, es troba en un magnífic estat de conservació, amb el sostre sencer i els murs de diferent altura aprofitant l’orografia del terreny. Només té una porta d’accés a l’interior. La podem trobar uns 600 metres abans d’arribar al poble per la carretera d’Ebo, a ma esquerra i pràcticament junt a la carretera. A 635 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 9’5 metres, una altura de 10 i una capacitat de 700 metres cúbics.



Nevera de Dalt (Alcalà de la Jovada)


Situada junt a la pista d’aterratge a l’ombra del pic del Ros, és molt semblant a la nevera de Baix, encara que menys lluïda i amb una configuració més basta. Conserva el seu sostre i compta amb una porta frontal que dona a l’interior. Es troba envaïda pel matollar.


Nevera de la serra de Bèrnia (Xaló)

Als peus de les cingleres del vessant nord de la Bèrnia queden les restes d’un antic pou de neu, actiu fins els últims anys del segle XIX. Les mesures són 7 metres de diàmetre per 4 de fondària. No és un pou a l’ús ja que no comptaven amb cúpula, és una construcció del tipus forat, on protegien la neu amb branques i pinassa. A uns 200 metres a l'est es troba el refugi dels nevaters i més enllà un ventisquer prou colmatat.



La nevera de Barx


A pocs metres de Barx, pel camí de Pinet, hi ha una antiga nevera del segle XVIII. Al seu interior s’emmagatzemava la neu de l’hivern que es distribuïa al convent. Es tracta d’una construcció en pedra de forma circular i profunda, les característiques de la qual permetien que la neu premsada resistís el desglaç. Fa uns anys fou restaurada i se simularen els nervis del sostre amb bigues de metall, actuació que, a banda de semblar-nos poc encertada, permet imaginar quin devia ser el seu possible aspecte original. Al l’interior i a altura mitjana es troba una petita estança adossada al mur, la funció de la qual era accedir a les capes inferiors de la nevera. Situada a només 320 d’altitud, té un diàmetre d’uns 15 metres.



La nevera del Pla de la Nevereta (Barx) 
 
Barranc de Manesa amunt arribarem al pla de les Neveretes, a 530 metres d’altura. Trobarem una menuda cava construïda posteriorment a la nevera de Barx (segles XVIII-XIX). A prop es trobava una altra nevera, hui completament desapareguda, mentre que a prop del barranc de Manesa es trova un ventisquer molt rústic i prou assolat.



El ventisquer del Buixcarró (Barx)

 
Dalt del pla de l’Aldaia, a escassa distància de l’avenc Violetes, es troba la nevera de Dalt, un ventisquer d’uns 21x11 metres de diàmetre, uns 5 m de profunditat, però totalment enrunada i envaida per la vegetació malgrat ser un dels ventisquers més grans del País Valencià. La senda d'accés s'ha perdut, fet que dificulta molt la seua localització.



Nevera de la Safor (Vilallonga)



Situada molt a prop del cim de la Safor, a 932 metres. Es troba al bell mig d’una plana cobert d’herba. Es tracta d’una menuda nevera sense sostre i amb les parets completament cobertes d’heura, les quals només poden ser apreciades als murs semi soterrats; construïda antigament amb coberta de teula àrab. Compta amb un diàmetre de 10 metres, una altura d’uns 6 metres i una capacitat de 570 metres cúbics.
Si seguim el sender del sud, arribant a la Llacuna, es troba la nevera de l'Almirall.
 




Pou del Surdo, l’Alt de la Carrasqueta (Xixona)


Es tracta d’un pou restaurat i amb sostre de teula, ubicat junt a un hotel que antigament era la casa dels nevaters. A 1.110 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11’4 metres, una altura d’11’2 i una capacitat de 1.100 metres cúbics.




Pou del Maigmó (Castalla)


El pou del Maigmó, del segle XIX, té una planta circular de 11.3 m de diàmetre interior i gruixuts murs de metre i mig, obrats amb maçoneria i morter i assentada a un terraplè reforçat per murs. El pou compta amb quatre portes d'accés amb una amplària mitja 1.6 m i 1.75 m d’alçada, d’arc rebaixat excepte la del vessant sud que compta amb les restes d’un marc de fusta per a la instal·lació de la corriola, baix de la qual hi ha uns forats a modus de graons per accedir al fons del dipòsit. El pou interior, amb una profunditat de 6.5 m i una capacitat actual d’uns 600 m3, es troba cobert per una cúpula hemisfèrica que ha perdut la seua part central, les restes de la qual descansen al fons.





Pou del Carrascar, serra de l’Arguenya (Castalla)


De planta hexagonal i coberta exterior piramidal (encara que de volta a l’interior formant una cúpula). L’estructura interior recorda al gòtic valencià. El sostre per fora està cobert de lloses tallades. A cada costat de la nevera es troba una finestra. A 1.020 metres d’altura, compta amb un diàmetre de 9’7 metres, una altura de 8’1 i una capacitat de 600 metres cúbics.



Nevera de la font del Noguer, la Serrella (Famorca) 

Es tracta d’un pou circular ubicat junt a la font del Noguer, a la Serrella (Famorca). Compta amb quatre entrades que encara conserven l’arc de pedra. Ha perdurt el seu sostre i es troba en perill de derrumbament. A l'altra banda del coll de la Mallada del Llop, descendint per la canal, ens trobarem dues neveres més, el pouet de la font del Noguer i el pouet de la font del Cantal.



Nevera del Pla de la Casa, la Serrella (Fageca)

 
Situada molt a prop del cim del Pla de la Casa, a la serra Serrella, encara que ha perdut el seu sostre i els murs exteriors conserva en molt bon estat la seua estructura circular interior. A 1.350 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11’5 metres, 13 d’altura i una capacitat de 1.270 metres cúbics. Molt a prop es troba un ventisquer.

Altitud 1.350 m, diàmetre 11’5 m, altura 13 m, capacitat 1.270 metres cúbics.


Clots de Forata, serra d’Aitana (Confrides, Benifato)


Es troben al sender PRV-20 del Port de Tudons-Aitana, entre la font de l’Arbre i la font Forata. A ambdues vessants del camí es poden observar les restes d’unes caves que reben el nom de Clots de la Forata. Només conserven els murs inferiors dels pous.Al mateix camí i amb semblants mides i formes es troben també els clots del Pas, dels Ventisquers i a la Penya Catxa els clots del Tio Virgilio i del Banc dels Esquiladors amb els seus ventisquers.

Clot del Tio Virgilio
Clot de Forata I

El pou del Rontonar (La Torre de les Maçanes)

Nevera monumental de planta circular amb un diàmetre de 10 m, 14 m de fondària i una capacitat estimada d’uns 1.030 m3. Encara conserva el desguàs, una menuda galeria de 0.9x0.7 i 29 metres de llargària. Es va construir a inicis del segle XVIII, propietat del nevater Bartolomé Picó, qui ostentava el monopoli de la neu a Alcoi i era propietari també de la cava de Coloma o el pou Simarro del Carrascar de la Font Roja. Va romandre en funcionament fins el 1919.



Situació de les neveres del sud de València i nord d'Alacant

 
Ver Les neveres del País Valencià en un mapa más grande



No estan totes les neveres que hi ha, ni molt menys (hi ha comptabilitzades més de 300), però al menys hem realitzar un menut homenatge a una forma de vida ja extinta, monuments dignes de visitar i respectar, que com a mínim ens poden servir com a excusa per a realitzar una escapadeta a la muntanya.


Més informació al voltant de caves i neveres de gel:

CRUZ, J. i SEGURA, J.: "El comercio de la nieve: la red de pozos de nieve en las sierras valencianas". Ed. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València, 1996. 

Comentaris

  1. Conforme anem publicant entrades anirem afegint enllaços per tal d'ampliar, afegir mapes, etc.

    ResponElimina
  2. Esteu donant una passada d'informació, molt interessant i completa... la vaig imprimint i guardant (a l'espera que tragau el volumen II) i vaig fent rutetes, poc a poc, perque m'és impossible seguir el vostre ritme.

    Paco

    ResponElimina
  3. Gràcies, Paco, afortunadament hem format un bon equip de gent, amics de tota la vida a més, el que ens permet anar fent crèixer el bloc.

    ResponElimina
  4. Estem preparant la ruta les Neveres de la Mariola, on veureu cóm visitar la major part de les caves de tant emblemàtica serra.

    ResponElimina
  5. Molt interessant, i m'agrada molt la idea de la ruta a la Mariola, he sentit tantes vegades parlar d'ella que tinc molta gana d'anar. És dura? Pot ferla qualsevol?

    ResponElimina
  6. L'accés a la serra Mariola per Agres (si el que vols és visitar la cava Arquejada entre d'altres) no és gens complicada. Des del convent d'Agres tens l'opció de pujar tant per un còmode sender com per una pista forestal que arriben fins el refugi, a pocs metres de les caves Arquejada i del Buitre. També és molt interessant pujar fins el Montcabrer, a escassa distància. Prompte vullc penjar la ruta circular de les neveres, on ficaré tota la informació i mapes.

    ResponElimina
  7. S'accepten peticions?: Prop de Beniaia hi ha el condoig de Margalida, on vaig estar fa uns quants anys i ara no sabria tornar... Recorde que tot i ser de xicotetes dimensions, era impactant, i més si anaves al poc d'haver plogut... i l'excursió d'anar i tornar tampoc estava malament.

    A vore si el coneixeu i expliqueu per on es va. Gràcies. Paco.

    ResponElimina
  8. Soc el Paco d'abans. No se perque he penjat esta petició en el tema de les neveres... lo seu fora que anara en l'entrada de capaimona... fa igual, no?

    ResponElimina
  9. Hola, Paco. Coneixem el sender, si no recorde malament és el que puja fins la font del Condoig de Margarida pel llavador de Beniaia. No disposem de fotos per a fer el trajecte, però te puc indicar l'accés. Deixa que revise les meues notes i t'informe.

    ResponElimina
  10. Hola, Paco. Disculpa el retràs. T'he fet un mapeta al wikiloc amb la ruta que jo conec que va pel barranc del Condoig, és una bonica ruta que surt del llavador de Beniaia i pasa pel despoblat de la Queirola.

    Mapa Wikiloc

    Espere haver-te ajudat.

    ResponElimina
  11. Molt complet!!! No coneixia el blog i m'ha agradat molt. Enhorabona per la tasca.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Álvaro, pel que veig eres l'autor de Les argilagues també floreixen, un blog que Seguisc des de fa temps i que recomane a tot el mon

    ResponElimina
  13. Nunca me hubiese imaginado (porque no nos las han dado a conocer nadie) que exitan todavia tantas neveras en ésta zona y algunas tan bien conservadas. Muy buena publicación.Editais un Blog muy completo.

    ResponElimina
  14. I hem ficat només les més conegudes. Al País Valencià existeixen unes 250 neveres catalogades

    ResponElimina
  15. Como bien refleja en su artículo el autor de "les Neveres de Gel", por cierto muy bueno, en su inicio dice textualmente "llama la atención el contraste con el clima actual, que a duras penas nieva un par de veces al año", referiendose al uso en su época de dichas cavidades hechas por el hombre.
    Hoy en día no tendría sentido su utilidad no porque existan nuevas tecnologias para refrescar sino porque ha cambiado el tiempo.
    Decia el botánico Cabanilles, ya en su libro "Observaciones del Reino de Valencia" en su visita al término de Barx entre 1795 y 1797, (que la nieve duraba casi todo el invierno en la parte de la Umbría y que las primaveras eran frescas hasta Junio y que en ese lugar no existían algarrobos porque se helaban en invierno). Después y a medida que subieron las temperaturas, hacian nuevas neveras a más altura del monte, la 1ª de Barx a 350 metros sobre nivel del mar, la 2ª "Pla de la Nevereta de la Zona de Pinet la hicieron a 500 metros y las últimas "les Clots de la Neu" a más de 700 metros. Cuando las temperaturas eran más elevadas y no nevaba tanto subían al "Alt d'Aldaia". Aparte eran más efectivas que las de Serra Mariola, porque aquí llovía más y la nieve era más espesa por lo tanto más beneficioso para los "nevaters" porque las transportaban más compactadas y con menos deshielo a su destino. Con ésta exposición, que quiero me rectifiqueis los del blog si estoy equivocado, (no soy ningún experto) me ratifico en que el cambio climático lo hemos tenido siempre y no hace falta ir tan lejos en el tiempo, hace 40-50 años el caudal del Serpis iba normalmente a ras del nivel máximo y llovía en invierno hasta 10 días seguidos sin parar y hacía muchisimo más frio que ahora. En resumen no entiendo del todo "El cambio climático" si en la historia de la Tierra se a producido, a través de los siglos siempre, según los cientificos.Muy interesante el tema que exponeís "Les Neveres de Gel", me gusta.
    Un pixavi.

    ResponElimina
  16. El canvi climàtic de que parlem va ser conegut com la menuda edat del gel, que es va produïr entre els segles XIV i XIX, produit per un descens en l'activitat solar i un augment en el vulcanisme al mon. No parlem de que fa 50 anys plovia més, parlem d'un periode molt fred que va provocar que l'Albufera o l'Ebre es congelaren, que augmentaren els glacials de pirineus o serra nevada i que s'enregistraren periodes de succesos catastròfics per tempestes.

    Respecte a l'afirmació de la nevera de Barx, no és correcta, ja que quan van ser construïdes, abans del XIX, encara nevaba molt, no habia necesitat d'anar pujant metres i de fet fins 1850 les temperatures no començarien a estabilitzar-se. Al pla de la nevereta no construiren una, construiren fins a 3 neveres, una de les quals s'ha perdut i hui dia queda un vestinquer i una nevera. Els clots de la neu a 700 m no són varies neveres, es tracta d'un ventisquer colapsat que possiblement fora utilitzat com a dipòsit de trànsit. Respecte a l'existència de varies neveres, no va ser per falta de neu, va ser per temes de propietat, ja que la nevera de baix era propietat del monestir de la valldigna, mentre que les del pla de neveretes i un suposat pou a la drova eren propietat privada.

    Respecte al Serpis, no tens més que anar qualsevol època de l'any al Racó del Duc i veuras cóm porta aigua, el problema és que a partir de Vilallonga se'n va a les sèquies mare per a regar i a Gandia ja no arriva ni gota (de fet ja no respecten el cabal mínim per evitar la mort dels peixos). I allò que diu tot el mon de que abans plovia més i feia més fred, si be és cert que els últims anys estan siguent prou càlids, en la última dècada jo recorde haver sentit a la tele allò de "hivern més fred dels últims 50 anys", "hivern més plujos", etc. I fa un parell d'anys no va haver cap de setmana que no ploguera, ho recorde perquè estàvem rematant el llibre i no podiem eixir cap cap de setmana pel mal oratge

    ResponElimina
  17. Como bien indicaba en mi exposición del tema, que si estaba equivocado me lo indicaseis, lo habeís cumplido.
    Está claro que no te puedes fiar del contenido de algunas publicaciones (de donde me he apoyado) y lo que has oido a nivel popular, porque se targibersan las opiniones, pero como esa era la versión que tenía....
    Tras tu exposición de lugares y acontecimientos, me he informado en libros cientificos y debo aceptarlo.
    Gracias. Por cierto, !!Que palo me has dado!!.
    Un pixavi.

    ResponElimina
  18. A Oscar: Realmente me indicas que hubo un pequeño cambio climático conocido por "la pequeña edad del hielo" entre el siglo XIV y XIX. También afirmas que el Serpis a su paso por Villalonga, distribuyen sus aguas a las acequías mare y a Gandia no llega ni gota. Y yo digo:
    Según cientificos cada 500-700 años se repite una catástrofe natural, seismo, etc. (en éste caso podría volver "la pequeña edad del hielo"; podría ser según antecedentes) y confirmado por el diario Levante (en cuanto a seismo) y ¿ quien dice que no a lo otro?. Riadas por cuantiosas lluvias y deshielos.
    Para mi el Sr. Mut y Cia. ya predicen los acontecimienos (un buen politico es el que previene el futuro de su jurisdicción) y por eso se han gastado millones y millones de euros en la obra del Serpis para prevenir riadas en Gandia en los pxmos. 500 años, según sus palabras.. En un comentario anterior mío exponía mi opinión al me cago en Denia cuyos habitantes en el siglo XIX decían según La Revista de Gandia del 11/4/1931 que Gandia tenía más curas y monjas que labradores (el 1er. oficio en número). Ahora ocurre peor, hay mas funcionarios, politicos y chupopteros que trabadores productivos. Sres. Mandatarios (del color que sean) que pasa con el dinero (venga de donde venga) que no se "suda"; se va por las alcantarillas, en éste caso por el Rio y otras chorradas. ¿Quien mantendrá todas las infraestructuras que se hacen porque " en parte" les suvencionan?
    Y mientras tanto hay problemas de escolarización, sanidad, Judicatura, falta de alimento en familias etc..
    Ahora cambio el me cago en Denia por el me cago en Gandia y defino sutílmente a casi todos los Gobernantes y anexos como unos cantamañanas.No hay mejor definición ( se levantan cantando y sonrientes) ya que proceden la mayor parte de la clase media y se han convertido en los nuevos ricos y la otra parte los emprendedores en los nuevos pobres.(mi respeto a los funcionarios por oposición).
    No pierdas el tiempo contestándome que mi forma de pensar que es la de la mayoría, no la cambia ni Dios.
    Un Pixavi

    ResponElimina
  19. Senyor Pixaví, ens trobem a un blog que parla, i magníficament, de senderisme i patrimoni. Li aconselle que busque altres blogs que parlen de política on podrà desfogar-se a gust del senyors Mut i Orengo.
    No s'ofenga, parlem de muntanya, parlem de natura, parlem de patrimoni que és l'objectiu d'un foro com aquest. Si vol criticar els polítics, hi ha molts foros oberts per tot arreu per a eixe menester. Perquè quina relació hi haurà entre un article de neveres, un comentari del "mecaguen Dénia" i una crítica a Mut i les seues obres?

    Un altre pixaví

    ResponElimina
  20. Al otro pixavi: Por supuesto no me ofende y acepto su recomendación por respeto a un blog tan completo y de calidad como éste.
    Como bien reconoce Vd. el blog no trata sólo de senderismo, también entre otros apartados de PATRIMONIO, y es ahí donde he insertado mis comentarios, anécdotas o curiosidades (como los quiera calificar). Tanto el Castell de Denia, Les Neveres y el del final nuestro Patrimonio El Cauce del Rio Serpis, entran en éste apartado. Manifesto que me ratifico en la barbaridad y despilfarro de las obras del rio como publican, de 15 millones de euros (que serán más).; ¿Para qué finalidad?.
    Si se leen bien los tres comentarios están perfecta y profundamente entrelazados, pero hay que entenderlos y el del final para mi está enfocado tipo sátira, porque en redacción exaustiva se alargaría mucho por los pormenores de las obras que conozco.
    Tenga en cuenta que cualquier anécdota relacionada con una publicación en un blog, estando relacionada con el tema y en éste caso repito lo está, lo que hace es enriquecer al mismo.Pero tal como apunto arriba, éste merece todos mis respetos por su calidad y reconozco no le hace falta los ùltimos comentarios que son los que Vd. calificará de políticos, que ahunque sean ciertos pueden herir sensibilidades,que si Vd. no es politico no le debe de preocupar, y si lo es, es parte del oficio. ¿O cree que a ciertos políticos y enchufados anexos les hiere en su sensibilidad? Yo entiendo que con la contraprestación que tienen se la ensombrece.
    Repito no se preocupe que no se insertará política definida por mi parte. Saludos.
    Un pixavi.

    ResponElimina
  21. El discurso legitimador que sostuvo la medicina renacentista alimentó en parte el uso del hielo como elemento medicinal entre otros. La salubridad pública era argüida para justificar el uso y los esfuerzos –importantes en ocasiones– de pueblos y ciudades por organizar convenientemente el abastecimiento de la nieve. El hombre se creía compuesto por cuatro elementos : tierra, aire, agua y fuego. Y regulado en su equilibrio interno por cuatro cualidades básicas: húmedo, seco, frío y cálido. Las enfermedades consistían en la alteración de algunos de esos cuatro elementos y las medidas terapéuticas estaban encaminadas a retomar el equilibrio ideal, por lo que el hielo, combinación de frio-humedad-agua, se convirtió a posteriori en un valioso fundamento para restaurar la quebrada armonía. Por otra parte, el uso del frío no escapó de los mecanismos sociales que rigen la distinción y el gusto. Desde los palacios y casas nobles la moda del frío se extendió a otros estratos sociales.
    La puesta en práctica por los griegos y romanos y posteriormente por los musulmanes, de Neveras y ventisqueros se han convertido en elementos patrimoniales por su arquitectura y capacidad de crear paisaje porque individualizan y singularizan los parajes donde se ubican y, en muchas ocasiones, incluso les proporcionan el topónimo. Son también documentos históricos, ventanas por las cuales asomarse al conocimiento histórico del antiguo comercio de la nieve. Son, al final, documentos culturales que ilustran procesos sociales y propician algunas reflexiones. En aquellos momentos y usos para los que la ciencia, la dieta alimenticia o el refinamiento –al final, la cultura– prescriben el frío. Usos médicos preconizados desde la antigüedad clásica y recuperados con fuerza en la medicina renacentista. La domesticación del frío liquidó el antiguo comercio y lo cubrió con un denso olvido .
    Los paisajes del frío, sin embargo, han visto cómo caían sus piedras, se borraban los caminos y la maleza lo cubría todo.
    No dejemos que parte de nuestra patrimonio-histórico en su época relevante desaparezca y recuperemos éstas infraestructuras simples que tanto uso y jornales se establecieron en su tiempo.
    Al autor del magnífico artículo completísimo gracias por marcar una actividad, un patrimonio de usos y costumbres olvidado, divulgarlo y digno de conservar las Neveras y reestructurar las medio-desparecidas. Repito muy buena exposición.

    ResponElimina
  22. Un reportatge de les neveres del País Valencià, molt ben exposat i de gran qualitat.
    Enhorabona pel Bloc és molt variat en els seus continguts, amè i molt didàctic.

    ResponElimina
  23. Super interessant este i tots els altres articles. Són una font didàctica important de cara a un alumnat i també per als adults que ens agrada saber més del que ens envolta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, m'ha arribat a l'ànima allò de font didàctica per a alumnes i adults!!

      Elimina
  24. Alucinante la foto del "pou del Rontonar", ¿donde está eso? ¿habeis publicado alguna ruta de esa zona? ¡quiero ir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, no hem publicat (encara) cap ruta d'aquella zona, però no té cap pèrdua. Està a un coll entre la serra del Rontonar i la serra dels Plans, a la Torre de les Maçanes. Hi ha una senda molt xula que puja, aproximadament un quilòmetre abans del poble, fins la nevera sense cap complicació.
      Totes les neveres del sud de València i nord d'Alacant les teniu catalogades al mapa adjunt
      Salutacions

      Elimina
    2. Certament sembla un monument, espere que aviat penjeu la ruta per a seguir-la amb interés.

      Elimina
  25. A la banda de darrere del convent de Llutxent hi ha una nevera menuda.

    ResponElimina
  26. La coneixíem, moltes gràcies per la teua aportació. Hi ha vora 300, només hem inclós algunes de les més conegudes, però al mapa adjunt teniu lamllista sencera de les neveres del sud del País Valencià

    ResponElimina
  27. Bon dia Oscar
    La nevera que anomeneu de la Vall d'Ebo en el plano, en realitat esta en el terme de la Vall de Laguar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens raó però només parcialment; el mur sud fita amb el terme municipal de Benimaurell i la casa dels nevaters es troba completament a aquell terme, però la major superfície de la nevera es troba a Ebo. Gràcies per l'anotació!

      Elimina
  28. Estuve mirando con gran interés este reportaje sobre las pozas neveras valencianas. En Mallorca hace años que sigo este tema, incluyendo la bibliografía regional al respecto. Y prácticamente visité la mayoría de estos monumentos en Baleares. La cuestión es que resulta igualmente interesante ir, en la medida de lo posible, datándolas todas y en especial las más antiguas. De tal manera, estaría bien que encontrareis recursos arqueológicos para ponerles fechas, o por lo menos intentarlo. Ahí te dejo un enlace sobre el particular http://www.ccmallorca.net/reportajes.htm. Enhorabuena y adelante con vuestro proyecto.
    Firmado J. A. Encinas S.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'aportació, molt interessant el reportatge; respecte a la catalogació, hem trepitjat la pràctica totalitat de neveres, caves i pous del sud de València i Alacant i hem establert el mapa que hi ha al final de l'article. Esperem no deixar-nos cap. Salut

      Elimina
  29. Bon reportatge. Vos falten les neveres d'Atzeneta d'Albaida i Agullent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La d'Agullent l'hem indicada al mapa, les d'Atzeneta les tenim a un article a banda :)
      http://www.auntirdepedra.com/2011/11/el-benicadell-per-atzeneta-la-ruta-dels.html
      Salut

      Elimina
  30. Hola

    Volia felicitarvos per el brutal treball que heu fet.

    Gràcies a este article, he trobat dos pous de neu al meu poble, Ibi, dels que ningú m'havia parlat mai i encara no he trobat ningú més que els conega.

    Em resulta sorprenent que no només els heu trobat (un està prou amagat) sino que, a més, coneixeu el seu nom.

    Moltes gràcies i enhorabona pel treball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Manuel. Fa uns anys trescàrem molt per aquella zona buscant pous, i sembla que hi trobàrem uns quants! :)
      Ens alegra si t'hem pogut ajudar, salutacions

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".