El Benicadell per Atzeneta. La ruta dels nevaters de Carcaixent

El Benicadell, crestuda serra que divideix les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat, és un increïble museu etnològic viu, un espai utilitzat des de la prehistòria per l'home, farcit de castells musulmans i fortaleses cristians, lloc d’habitatge i feina de llauradors, llenyataires, forners, carboners, nevaters o ramaders, dels que hui dia encara conservem, especialment al vessant nord-oest, la seua impremta a través de corrals, fonts, forns de calç, carboneres, marges, antics bancals i neveres, un impressionant testimoni paisatgístic i arquitectònic del nostre passat que anem a visitar mitjançant una completíssima ruta circular.
Fins ara havíem conegut el Benicadell des de diferents punts de vista. Per Salem coneguérem les neveres del vessant est, pel Ràfol la casa forestal de les Planisses i el bosc més viu i agrest de la serra, per Beniatjar l'imponent cim i per Otos la nevera de Xamarra i el castell de la Carbonera. Però ens faltava per conèixer la vessant nord-oest, la més humanitzada de la serra, la zona amb major activitat antròpica entre l'home i el medi, la zona on conseqüentment es troben els camps de cultiu, els corrals i les fonts, la zona on la pressió demogràfica dels segles XVII i XVIII forçaren que els vessants s'ompliren de laboriosos marges de pedra, activitats totes elles compaginades amb altres tasques tradicionals com l'obtenció de llenya, l'apicultura o la recol·lecció, a la que seguirem l'aparició de noves indústries com les carboneres, els forns de calç, i a partir del segle XVII, la proliferació de neveres de gel, que en aquest tram del Benicadell adquireixen el títol de monumentals.

Pista forestal de la font Freda del Benicadell
Pista forestal de la font Freda del Benicadell
La ruta circular que vos presentem hui és una barreja del PRV-222 (el Benicadell per Atzeneta d'Albaida) i del SLV-118 (El Castell de Carrícola). És una magnífica oportunitat per a conèixer una de les zones amb més història del Benicadell, per a recórrer les neveres dels corrals de Penalba i Diego, de la Lloma Solaneta, de Carcaixent, del Benicadell, d'Atzeneta i de la Solana, visitar els corrals de Penalba, Diego i Don Miquel, les fonts de l'Arrier, l'Anoueret, Freda i Molero i conèixer el castell de Carrícola. Una magnífica ruta que per contra és llarga, molt llarga, uns 24 quilòmetres entre l'anada i la tornada, per a la qual necessitareu 6 hores, de les quals 3 hores i mitja seran només per a fer cim, a banda cal tornar. És per eixe motiu que en tot moment vos oferirem dreceres per on poder pegar la volta, ja sabeu que a la muntanya una retirada a temps sempre és una victòria!. A banda, si ja haveu pujat al Benicadell des de Beniatjar o Ràfol i visitat la nevera, podeu realitzar simplement la ruta etnogràfica del castell, corrals i neveres, ficant-vos com a punt final les neveres de Carcaixent, quedant-se una ruta d’unes 4 hores i mitja. Molt important, oblideu-vos de fer la ruta quan comença a fer calor, ja que l'absència de ombra i fonts, unit a la seua llarga duració, ho desaconsellen completament. De fet, l’última vegada que ens anàrem a la zona encara era maig, però arribats a les neveres de Carcaixent ja comprovàrem que era una bogeria tractar de seguir, amb la calina que feia.


Mapa detallat, perfil i estadístiques| Veure en Google Earth | Com arribar-hi

Ens dirigirem a Atzeneta d'Albaida, bonic i llarguerut municipi de la Vall d'Albaida situat entre El Palomar i Albaida, als peus del Benicadell. L'accés el realitzarem per la carretera CV-60, tant des de Gandia en direcció Albaida com per la carretera Xàtiva-Alcoi buscant l'encreuament de l'Olleria. Girarem per l'accés del Palomar i Atzeneta (N-340). Arribats al poble, i desprès de creuar un polígon industrial, buscarem a l’arribar a una rotonda l'extrem sud del mateix, seguint les senyals del castell de Carrícola, o buscant la CV-615 cap Albaida, on girarem a l’esquerra pel carrer de la Santa Creu fins arribar a un parc al final del carrer dels Pastors, on deixarem els vehicles. Veurem uns cartells de fusta on se’ns indica el recorregut del sender, punt d'inici de les rutes al castell de Carrícola, a la font Freda i al Benicadell. Com que tornarem pel carrer de les Neveres (el carrer anterior, que es dirigeix també cap a l’est), caldrà que comencem a caminar des d'aquest punt, marcat amb les indicacions del PR-222.

Vista del frondós sender d'Atzeneta
Vista del frondós sender d'Atzeneta

Pla d'en Roda Atzeneta
Pla d'en Roda
Només començar deixarem a la dreta el camí del Pla d'en Roda, amb el qual connectarem més endavant. A l'altra banda, separats per un barranc, es troba el camí de la font Freda, per on tornarem. Al poc la pista fineix, pel que caldrà continuar per un caminal, primer pla, però progressivament en clara ascensió. En una mitja hora arribarem a la font de l'Arrier, normalment seca. Continuarem l'ascensió i prompte ens trobarem al mig d'una menuda urbanització, on seguirem un senyal vertical que, girant a l'esquerra i connectant per la Vila Maria, de nou ens durà fins un sender per darrere de les cases. Al poc arribarem a la font de l'Anoueret, que malgrat comptar amb arbres i ombra també sol estar eixuta com l'anterior. Per contra, des de la font hi ha unes vistes magnífiques sobre Atzeneta. De nou cap amunt connectarem amb la pista forestal del Pla d'En Roda, que resseguirem per l'esquerra i amb una costera menys pronunciada. Arribarem a uns bancals d'oliveres situats al bell mig d’una plana arrodonida, coneguda com el Pla d'en Roda, on hi ha dos corrals, un d'ells, la casa de Navarro, amb una font que brolla per damunt d'una basseta.

De nou al camí seguirem els senyals, vorejarem per l’esquerra la lloma de Faus i, després de passar junt una casa on es troba el límit comarcal del Palomar, arribarem fins l'encreuament del corral de Penalba. Esteu atents, ja que si continuàreu recte, cap al nord, connectaríeu amb la pista de la font Freda i amb el sender del castell de Carrícola abans de temps, pel que girarem a la dreta. Passarem junt el corral de Penalba, un antic colomar que sembla servia per a criar àligues. Deixarem el PR i ens dirigirem cap a una casa blanca, el restaurat corral de Joaquim, abans de la qual hi ha un senderol que puja a una llometa on es troba, encara que prou malmesa, la nevera del corral de Penalba o de Joaquim.

Ens trobarem davant d’una nevera de planta circular de 10.4 m de diàmetre exterior. Per a superar el desnivell de la vessant sobre la qual va ser construïda es va construir al sud el marge de terra falcat per un muret per on hem accedit. Encara conserva part del mur perimetral, construïts amb la tècnica de la tàpia, amb dues portes per les vessants nord-est i sud-oest, d’1.2 m d’amplària. El pou interior compta amb 8 m de diàmetre, 7 m de profunditat fins el nivell del sòl i una capacitat estimada d’uns 350 m3. En l’actualitat el fons del dipòsit, excavat directament a la roca mare, es troba prou cobert per les restes de l’enderrocat sostre, sostingut en el seu dia per un arc del qual encara resten els estreps adossats a l’interior, reforçats per dos menuts contraforts externs. Va estar coberta per teula àrab segons se dedueix per les nombroses restes de l’interior del pou. A prop es troben les ruïnes d’una construcció rectangular de 7x3.5 m que possiblement serviria com a refugi dels nevaters, a més d'un forn de calç.

Nevera de Penalba o de Joaquim
Nevera de Penalba o de Joaquim

Tornats al camí seguirem els senyals cap a l'est, trobant-nos al bell mig d’una menuda foia envoltada de marges de pedra, capçalera del barranc del Naixement que desemboca al port d’Albaida. Després d'uns pocs minuts caminant per una còmoda pista assolirem el corral de Diego, principal cruïlla de camins del Benicadell i on, incomprensiblement, no hi ha cap senyal. El de Diego va ser l'últim gran corral del Benicadell, donant nom a l'edifici, a la propera nevera i a l'assagador que pujava per Atzeneta (actuals SLCV 119 i PRCV-222). La seua ubicació, al bell mig tant de la ruta dels nevaters com de l’esmentat assagador, l'afavorien al disposar sempre de llenyataires, nevaters, traginers o ramaders que involuntàriament vigilaven la nevera. La propietat del corral i la nevera van pertànyer als Soler fins l'any 1884, quan la nevera va passar a mans d'un tal Mingo i el corral al carricolí Antoni Altabert Sanz. El corral va ser explotat fins ben entrat el segle passat pels seus descendents, entrant des d'aleshores en una ràpida decadència que el duria a l'actual estat de ruïna i abandó, malgrat constituir encara hui dia un dels símbols del Benicadell pel passat que representa.

El corral de Diego. Al fons, la nevera
El corral de Diego. Al fons, la nevera

Al sud del derruït corral destaca la nevera de Diego, un pou que va perdre el sostre i el mur perimetral, i al trobar-se fins fa poc coberta per vegetació, era pràcticament invisible. La de Diego és una nevera de planta circular de pedra de maçoneria unida amb morter. El pou interior, semiexcavat en la roca, té 8 m de diàmetre, 7 m de profunditat fins el nivell del sòl i una capacitat estimada d’uns 350 m3. Per a superar el desnivell de la vessant sobre la qual va ser construïda es va construir al nord-oest un marge de terra. En l’actualitat el fons del dipòsit, excavat directament a la roca mare, es troba prou cobert per les restes de l’enderroc dels desapareguts sostre i mur perimetral. Va estar coberta per teula àrab segons se dedueix per les nombroses restes de l’interior del pou, amb nervis de fusta, restant encara visibles als laterals del pou interior els estreps on descarregava l'estructura de la teulada. A l'igual que la veïna nevera de Penalba, també comptava amb una caseta per al refugi dels nevaters i les ferraments, però que a banda també podria servir per acollir els animals de càrrega i fins i tot que fora habitatge d'un vigilant fora de temporada de neus.

La nevera del Corral de Diego
La nevera del Corral de Diego





La nevera de Diego, juntament amb la nevera de Penalba, eren propietat del veí d'Atzeneta Vicent Soler "Lo Cardenal" des de 1626. En el segle XVIII el també atzenetí Diego Soler, descendent de l'anterior, va construir davant de la nevera el corral de Diego, fet que demostra que la construcció d'una nevera no implicava només l'edifici, també requeria disposar de terres pel voltant, l'era, on s'arreplegava la neu. L'existència de la nevera de Diego ja apareix referenciada a una peita o tribut senyorial de les terres de l'atzenetí Francesc Soler de Diego, l'any 1669:
"Ítem, per aquell tros de terra seca que posseeix en el terme de la present vila, en la partida dels Fontanars, que afronta ab la peña de la Edra, ab la font dels Fontanars ab la casa de la Neu i ab la lloma del Pi de la Rasina".
Com vos havia comentat, ens trobem a una cruïlla sense cap senyalització pel que tindreu que anar molt atents i amb les següents indicacions memoritzades. Cap al nord-oest es troba el camí per on hem vingut, el del corral de Penalba; el següent camí, el de l'oest, és una pista forestal que acaba perdent-se; al sud, junt a la nevera, un camí es dirigeix cap al port d'Albaida, passant per la font de Fontanars; a l’est, entre la nevera i a l’esquena del corral de Diego, el camí que, paral·lel al barranc de Fontanars, resseguirem en direcció al corral de don Miquel; l’últim camí es troba al nord, una pista que passa per davant del corral i vorejant per l’oest l’Alt de la font Freda (802 m), arriba a la pista de la font Freda, que serà per on tornarem. Abans de seguir, una precaució: ja no hi ha cap font al camí, pel que si aneu justets vos recomane que aneu a la font Freda o a la de Fontanars, ambdues a un escàs quilòmetre de distància.

Situats a la nevera de Diego, amb el corral davant nostre: a l'esquerra, cap al corral de Penalba, a l'esquerra i al fons, a la font Freda, a la dreta i al fons al corral de Don Miquel, a la dreta a la font de Fontanars.

Ens dirigim per tant en direcció est, passant per darrere de les parets del corral i a la dreta del barranc de Fontanars i de l’arrodonit l’Alt de la font Freda. Al poc de caminar la pista pujarà fent un ziga-zaga fins coronar la penya de l'Heura (868 m), des d'on veurem, a la dreta i a uns 300 metres en la carena de la Lloma Solaneta, una nevera amb sostre ben visible. Malauradament no existeix cap senda, pel que vos recomanem, per experiència pròpia, que no intenteu pujar donat la gran abundància de vegetació arbustiva altament punxosa (les argelagues semblen estar vives!).
La de la Lloma Solaneta és una nevera de planta circular de 8 m de diàmetre exterior construïda en maçoneria i morter de calç. Conserva els murs perimetrals exteriors, d’una alçada de 1.2 m i una gruix de 0.8 m sobre els quals es troben dues portes orientades a l’est i a l’oest, totes dues amb una amplària de 1.5 m i cobertes amb arc de mig punt. El pou interior té 6.5 m de diàmetre, 7.3 m de profunditat fins el nivell del sòl i una capacitat estimada de 250 m3. La part inferior del pou va ser excavada a la roca mare, visible sense cap recobriment, i reforçat amb murets als punts on la roca presenta extraplomats. Conserva el sostre, una cúpula hemisfèrica de 2.8 m d’alçada formada per una falsa volta coberta per estretes lloses de roca (de 0.5 a 0.15 m de gruix) que s’inicia just al nivell de les portes. Quatre forats al sostre, producte dels despreniments de l'obertura zenital, fan perillar la seua conservació. Junt a la nevera es troba una construcció de 7x3 m que possiblement era utilitzada com a refugi pels nevaters. Formava part, junt a les properes neveres de Carcaixent, Benicadell, Diego i Penalba, d’una xarxa de dipòsits que abastien de neu a la comarca de la Ribera Alta.

Nevera de la Lloma Solaneta
Nevera de la Lloma Solaneta

Seguirem el camí i al poc arribarem al corral de Don Miquel, antiga casa dels nevaters de les immediates neveres de Baix i de Dalt, conegudes com les neveres de Carcaixent per ser propietat d’aquest municipi de la Ribera Alta, trobant-se la primera d’elles, la de Baix, a escassa distància en direcció sud, connectant amb el sender que prové de la font de Fontanars i del port d’Albaida, punt de connexió d’una magnífica ruta que uneix Agres amb el cim del Benicadell, i que en una altra ocasió hi parlarem.

Corral/casa dels nevaters de Don Miquel
Corral/casa dels nevaters de Don Miquel

Detall dels contraforts de la nevera de Baix de Carcaixent
Detall dels contraforts de la nevera de Baix
La primera de les neveres de Carcaixent, la de Baix, té la particularitat de comptar amb planta quadrangular, de 13.3 m de diàmetre exterior construïda en maçoneria i morter de calç. Es troba anivellada per un ample marge artificial de fins a 10 m d’ample, falcat per quatre murs de fins a 15 m i cinc contraforts, amb la funció tant de salvar el desnivell del barranc com de servir com a moll de càrrega. Conserva part d’un doble mur perimetral construït en dues èpoques diferents, sobre el qual se aprecien 4 obertures a l’interior. El pou interior, de planta circular i enlluït amb morter, té 10 m de diàmetre, 7.5 m de profunditat des del nivell del sòl i una capacitat estimada de 600 m3. El fons es troba replè d’enderrocs del sostre i murs, i envaït per la vegetació. Ha perdut el sostre, però a l’interior del dipòsit es troben les restes dels estreps dels arcs sobre els quals se sostenia.

Nevera de Baix o de Carcaixent
Nevera de Baix de Carcaixent

Seguint la capçalera del barranc, a l’oest i per damunt de la pista forestal, camp a través es troba la nevera de Dalt, una nevera de planta tronc-piramidal de 13 m de diàmetre exterior, assentada per damunt d’un marge artificial que, a banda de falcar el pou per damunt del desnivell del barranc de Fontanars, serveix com a moll de càrrega i evacuació de l’aigua del desgel. Conserva fragments del mur perimetral, adossat al qual es troba un contrafort a la vessant nord-oest. A l’oest s’observen les restes d’una porta. El pou interior té 11.4 m de diàmetre, 5.6 m de profunditat i una capacitat aproximada d’uns 500 m3, encara que en l’actualitat es troba quasi terraplenat pels sediments i restes d’enderroc del desaparegut sostre i dels murs. 

Nevera de Dalt de Carcaixent
Nevera de Dalt de Carcaixent

Tornats al corral de don Miquel ens trobarem al punt de "no retorno" de la ruta, ja que ens falten més de 3 quilòmetres en forta costera fins a coronar el Benicadell, pel que encara esteu a temps de tornar. Per a la resta, pujarem durant uns 10 minuts fins la fi de la pista i inici d'una senda, molt aèria i amb vistes vertiginoses sobre el vessant nord del Benicadell. Vorejarem per l’esquerra l'Alt del Morral (1.022 m), arribant fins un coll que ens ofereix unes increïbles vistes sobre Carrícola i Beniatjar. Als 40 minuts passarem per un coll on hi ha el ventisquer del Benicadell, on antigament es deixava acumular la neu en trànsit fins que era abocada a la següent nevera, la que trobarem pocs minuts després, la monumental nevera del Benicadell, la joia de la corona.

Per la cresteria del Benicadell. Al fons, el pantà de Bellús
Per la cresteria del Benicadell. Al fons, el pantà de Bellús

Ja caminant per la mateixa senda que la que prové de Gaianes, arribem a la nevera del Benicadell, una construcció de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda amb maçoneria i morter de calç. El mur perimetral, d’uns 2 m d’alçada i un gruix d’uns 1.3 m, presenta quatre portes d’arc de mig punt orientades als punts cardinals. El pou, de 10.2 m de diàmetre i 7.9 m de profunditat des del nivell del sòl, compta amb una capacitat estimada de 640 m3 i es troba enlluït per la part superior amb morter de calç i molt envaït per la vegetació. La coberta, envoltada per l’hedra, és una falsa volta sense arcs de sustentació de 5.5 m d’alçada, amb naixement just a l’altura de les portes després d’un menut escaló. Presenta una obertura zenital, molt deteriorada i amb un diàmetre de 3 m. A prop es troben les restes d’una construcció. Subministrava gel a les poblacions de la Costera i la Ribera, i sembla que fa ser utilitzada fins a les primeres dècades del segle XX.

Nevera del Benicadell. Al fons, la senda que ascendeix al cim
Nevera del Benicadell. Al fons, la senda que ascendeix al cim

Continuarem cap al cim, ben visible des d'aquest punt, on veurem com ascendeix un vistós sender en ziga-zaga, el nostre següent objectiu. Ja estem a només 30 minuts de tocar el cel!. Passarem per la dreta del sender que prové tant de Beniatjar com del Ràfol de Salem, possibles punts d'escapada si planegeu deixar abans un vehicle a la casa de les Planisses o al poble. Poc abans d'arribar a la cresta final prèvia al cim ens trobarem a un menut replà on hi ha una figuera i un antic pou, encara amb aigua, restaurat i tancat per a evitar caigudes. Es tracta d'un dels elements arquitectònics més rellevants del paratge, molt emblemàtic per figurar ja al segle XVIII a les Observacions del botànic Cavanilles:
"...on concorren les aigües de pluja i neu foses; té uns 20 pams de profunditat i l'aigua dispara llavors de la seua boca a 14 pams".

Pou del Benicadell
Pou del Benicadell

Finalitzada la senda, ja ens toca afrontar el tram final, una rocallosa cresta que caldrà salvar amb l'ajuda d'una menuda trepada, sense cap dificultat però on caldrà que utilitzem les mans, pel que podria resultar poc aconsellable per a gent amb vertigen. Uns pocs metres i arribarem al vèrtex geodèsic, 1.104 m. El cim té retalls de vegetació, supervivent de l’incendi del 1994, ja que trobarem aurons, espinals, heures, falgueres i pins, de les espècies blanc i pinastre.

Cresteria final del Benicadell
Cresteria final del Benicadell

Les vistes sobre el cim són simplement espectaculars. L'abancalada i blanca Vall d'Albaida al nord, on en dies clars podem divisar el Caroig i fins i tot l'Albufera, contrasta amb les increïbles vistes sobre la vall de Perputxent del sud, amb la taca blava del pantà de Beniarrés al bell mig i l'Aitana o la Mariola tancant pel sud i oest respectivament.

Mirador de la font Freda
Mirador de la font Freda
Ens toca tornar pel mateix camí, ara més ràpid per ser baixada. Passarem de nou junt les neveres de Carcaixent i el corral de don Miquel, i trencarem cap al corral de Diego. Arribats al corral de Diego girarem per la nostra dreta, per davant de les ruïnes, i vorejarem l'arrodonit Alt de la Font Freda. Arribarem a la pista forestal de la font Freda o pista del Benicadell, just davant una gran creu de ferro, i girarem a la dreta temporalment durant uns pocs minuts fins la font Freda, un magnífic lloc forestal recreatiu on, a banda de la font, hi ha paellers, taules i banquets de pedra. Ací descansarem merescudament a l'ombra de xops i oms, a un lloc on realment el seu topònim fa justícia per l'agradable frescoreta que hi ha, inclòs als mesos estivals. Junt a la font hi ha un menut senderol que es dirigeix a un cridaner mirador d'obra que resseguirem, i a canvi de menys de 5 minuts gaudireu d'una magnífica vista de la Vall d'Albaida. Tornats veurem com s'ha format un enorme i cridaner enfonsament als peus de la font.

La font Freda
La font Freda

Encreuament sender de Carrícola i Bèlgida
Encreuament sender de Carrícola i Bèlgida
Més enllà la pista forestal, ja tancada al trànsit, es dirigeix cap a la casa de les Planisses o del Guarda. Nosaltres desfarem els nostres passos i tornarem per la pista en direcció oest, obviant l’encreuament per on havíem vingut del corral de Diego. Aproximadament a un quilòmetre i mig arribarem a una esplanada on hi ha una construcció envoltada de cultius, l’antiga Vila Lolita, així com unes fabuloses vistes sobre el castell de Carrícola i dos encreuaments, cadascú a una banda de la pista. Per l'esquerra, un tram de pista es dirigeix cap al corral de Penalba, mentre que per la dreta es troba un sender senyalitzat amb el SL-CV 118 que descendeix cap a Bèlgida, i que si no esteu massa cansats resseguirem (en cas contrari, continuant recte per la pista arribareu a Atzeneta). El sender descendeix vorejant la Lloma Ampla, paral·lel al barranc del Castellar, fins assolir la pista forestal de Carrícola, on a l'altra banda unes escales descendeixen fins la font de Molero, una antiga canalització del ben visible i proper castell de Carrícola.

Tornem a la pista. Com per la nostra esquerra arribaríem a Otos, Carrícola o Bèlgida, seguirem la pista per la dreta, en direcció oest, cap a la cridanera torre del castell de Carrícola. El castell de Carrícola (420 m) és en realitat una torre militar de planta quadrada orientada a l'est, d'uns 10 metres d'alçada i rematada per merlets. Encara que s'estimava construïda entre 1249 i 1257, anys en què apareix per primera vegada documentada, sembla que en el seu origen la torre seria d'obra musulmana, construïda entre el final del segle XII i inicis del XIII. La torre es troba envoltada d'una menuda muralla o pati d'armes de 12x13.7 m, on també hi ha les restes d'una antiga torre ja desapareguda semblant a la principal. A la part baixa hi ha un altre pati triangular de 30 m de llargària.
Tot el conjunt va ser realitzat en tàpia de maçoneria, mitjançant la tècnica de l'encaixonat o encofrat. La torre es trobava molt deteriorada, presentant la majoria de muralles que l'envoltaven enfonsades, fins que va ser restaurada recentment. Vos recomanem consultar la ruta cicular del Castell de Carrícola al següent article.

Castell de Carrícola
Castell de Carrícola

Cap al nord obviarem un sender en ziga-zaga que descendeix cap a Carrícola, i tornarem a la pista, de nou en direcció oest. De nou tornarem a trobar-nos a una pista forestal envoltada de denses pinedes. A continuació passarem junt el mirador del Palomar, amb unes magnífiques vistes tant d'aquell poble com de Carrícola, i ja seguirem cap a l'oest fins arribar de nou junt a la pista forestal de la font Freda, però que obviarem per a seguir un sender que continua cap a l'oest.

Després d'un parell de corbes arribarem, envoltats d'un frondós bosc de pins, a la nevera de la Solana. Pot ser ens cride l'atenció l'existència d'una nevera al mateix poble d'Atzeneta, però durant la Menuda Edat del Gel (XIV-XIX), un període més fred i plujós que hui dia, les nevades freqüents feien rendible la conservació del gel fins i tot en les cotes més baixes. La nevera de la Solana és en realitat un ventisquer de 10 metres de diàmetre construït en maçoneria, que aprofita la costera de la muntanya per a quedar més elevant per la vessant sud. El pou, excavat a la roca fins una profunditat d’uns 6 m i una capacitat estimada d’un 550 m3, va ser reforçat amb parets molt bastes de maçoneria que es van esfondrar, pel que el fons apareix ple de sediments i enderrocs.

Nevera de la Solana d'Atzeneta
Nevera de la Solana

Nevera d'Atzeneta
Nevera d'Atzeneta
Seguirem el sender cap al nord i eixirem junt uns bancals, a prop del que sembla un dipòsit. Girarem a l'esquerra i veurem, uns quants metres per davall nostre, unes quantes cases, i a l'interior del pati d'una d'elles, una altra nevera, la d'Atzeneta, que malauradament no pot ser visitable. La d’Atzeneta és una nevera de planta circular de maçoneria i morter amb un diàmetre de 13 metres, excavada a la roca aproximadament a partir d’uns 4 metres des del nivell del sòl, trobant-se la resta superior obrada. Va ser construïda a favor de la costera de la muntanya, restant més elevada al nord. Del mur perimetral, amb un gruix d’1 m, només queden restes a la vessant est, on s’aprecia l’inici de la cúpula, de rajola massissa, que sembla estava recobert per teules que en 1970 foren utilitzades a l’edifici del Patronat d’Atzeneta. El pou, amb una profunditat d’uns 9.5 m des del nivell de la porta principal, compta amb una capacitat estimada de 1.260 m3. Té una porta rematada en arc rebaixat de 2x2.3 m, baix de la qual a l’interior es troba una sèrie de forats pels quals els nevaters descendien al fons. Al fons s’aprecia un túnel que tenia 7 metres i va ser cegat en 1970.


Vista aèria de la nevera d'Atzeneta

Seguirem caminant cap al sud pel carrer de la Nevera, adossat a les cases, i eixirem al camí de la font Freda, que seguirem per la dreta uns pocs minuts fins assolir de nou el parc del carrer dels Pastors d'Atzeneta.

Esquema de temps 
Atzaneta d'Albaida - Font de l'Arrier: 30'
Font de l'Arrier - Pla d'en Roda: 25'
Pla d'En Roda - Nevera de Penalba: 30'
Nevera de Penalba - Corral de Diego: 10'
Corral de Diego - Neveres de Carcaixent: 20'
Neveres de Carcaixent - Nevera del Benicadell: 50'
Nevera del Benicadell - Benicadell: 30'
Benicadell - Corral de Diego: 1h 20'
Corral de Diego - Font Freda: 15’
Font Freda - Encreuament Castell: 35’
Encreuament Castell - Castell de Carrícola: 15’
Castell de Carrícola - Nevera de la Solana: 45’
Nevera de la Solana - Atzeneta d'Albaida: 10’

Total: 24 quilòmetres, 6 hores entre l'anada i la tornada.


Rutes rel·lacionades:

El castell de Carrícola
El Benicadell pel port d'Albaida

Comentaris

  1. Una interesant i elaborada divulgació del nostre patrimoni, gran article com sempre

    ResponElimina
  2. Esteu donant-nos una lliçó no només de senderisme, a més de patrimoni, història que amb un sol article doneu a conèixer tota una zona amb explicació exhaustiva.
    M'ha telefonat un amic de Carcaixent que estudiem junts i em diu textualment: "Xe aquests de Gandia saben mes que nosaltres del nostre entorn i desconeixia la ruta de les neveres i fins on arribaven, són de puta mare".
    Per descomptat l'article és que no li cap més.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  3. Parece una excursión fascinante, al menos así se desprende del texto. Sólo un pero, creo que es larga, demasiado para un casijubilado, pero como bien decis, se puede obviar la subida a la cima. Interesante y atractiva, si el tiempo lo permite hareis que cambie mis planes para este domingo. Saludos, gracias por divulgar las montañas tan detalladamente.

    ResponElimina
  4. Que ruta més detallada i completa. Excel.lent la seva lectura.
    No era conscient de la quantitat de neveres que hi ha a tot el nostre entorn si no ho feu conèixer en diferents articles, però amb aquest us heu lluït molt per la qualitat.
    Bona feina com sempre.

    ResponElimina
  5. Robert, ja veus la quantitat de neveres que hi ha al nostre entorn i el poc cas que li fan les nostres administracions. La nevera de la Solana no ha desparegut pq l'ajuntament ha ficat una xapeta, la d'Atzeneta està dins d'un xalet, la de Diego donem gràcies que fa un parell d'anys la netejaren i envoltaren amb una cerca -per què sino no s'apreciava-, la de Penalba queden ruines, la de la Lloma Solaneta no té senda d'accés -igual que la de Dalt de Carcaixent i la d'enmig, la de Baix de Carcaixent, monumental com ella soles, també està completament deixada... Només ens queda la nevera del Benicadell, però com el forat del sostre no siga falcat com deu mana, malauradament arribarà el dia en que s'esfonsarà. I així, totes.

    ResponElimina
  6. Tens raó, molt pocs llocs queden amb neveres completes, amb el seu sostre i ben cuidades. La Mariola, el Maigmó, la Font Roja i poc més. Una llàstima, però igual està pasant amb tot el patrimoni que tenim dalt de la muntanya, està perdent-se: forns de calç, carboneres, pous, corrals... què volem, podem plorar si deixen caure neveres de fa 300 anys, quan l'administració està deixant caure castells, protegits com a Be d'Interès Cultural (rectifiqueu-me si m'enganye però crec que les neveres no ho son), i tenen un miler d'anys. Si no hi ha parc natural i diners de pel mig (ex. Mariola o Font Roja), res de res.

    ResponElimina
  7. Detallada, exaustiva, completa... La millor descripció d'una ruta de muntanya que mai he llegit, i mira que procure documentar-me abans d'eixir a la muntanya. Busqueu a Google, vos pague una paella si trobeu una descripció millor! El ema de les neveres el veig molt interesant, un món extingit del nostre passat que injustament poca gent pren en consideració... excepte volsaltres, pel que he vist a altres articles que tinc anotats per a llegir detenidament per les nits. Un 10, cavallers, no deixeu d'escriure eixes rues meravellose a les nostres muntanyes, especialment del meu Benicadell, la millor muntanya del Paaís Valencià i que em perdonen els alacantins.

    ResponElimina
  8. És increïble la qualitat descriptiva i la forma que has plantejat aquesta ruta que has penjat al bloc, Com diu l'anterior comentarista és una passada i del millor que he llegit. Sento no poder fer-la en la seva totalitat i gaudir seguint les vostres indicacions perquè no tinc la vostra edat ni fortalesa però ja m'agradaria i tant. De veritat que flipa el detall d'una ruta i paisatge meravellós que s'ha desenvolupat i exposat amb tanta dedicació per la vostra part.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  9. No se si us adoneu de la vostra tasca de transmissió d'experiències i coneixements que publiqueu en aquest blog. M'agrada molt els continguts. Hi ha ciutats i pobles que recopilen i instal · len un Museu etnològic i vosaltres ens exposeu un veritable Museu Etnològic en plena natura. La vostra tasca de difusió s'acosta a la definició exacta del patrimoni i altres d'un Museu etnològic en plena natura: Com que són béns immobles de caràcter etnològic les edificacions, les instal · lacions, les parts o els conjunts d'aquestes, del qual el model és expressió de coneixements adquirits , arrelats i transmesos consensuada i periòdicament, i l'estil s'acomoda, en conjunt o parcialment, a una classe, tipus o forma arquitectònics utilitzats tradicionalment per les comunitats o grups de persones. Veig enclavada dins de la vostra tasca, entre d'altres aquest treball i per això us he de fecilitar per aquesta difusió tan completa de la meravella de la nostra terra i el sentir-me orgullós de ser valenciá.
    Gracies.

    ResponElimina
  10. Aclarint a Alex de Alcoy: Que jo conegue per València i el més proper a Gandía només existeix com a Bé d'interès Cultural, a Xàtiva la nevera de la Mare de Déu i situada al costat del Castell de Xàtiva.
    Salutacions,

    ResponElimina
  11. Pablo, Suso, Jorge, Robert, Àlex, Julio, Bertó i Pere: Gràcies!! de veres que conforta saber que almenys hi ha uns quants ahi fora que aprecien el teu treball. Gràcies, gràcies i mil gràcies per les vostes paraules!!!

    ResponElimina
  12. Vaya! si te llego a leer un momento antes me metes en los agradecimientos, ya que te iba a dar la enhorabuena pero no solo por el blog, sino por el libro, desde hace unos meses lo he estado siguiendo capítulo a capítulo (bueno, alguno me he saltado porque la edad no me permite hacer muchas barbaridades), y solo decir que la experiencia ha sido gratificante, gracias a los tres tirpedreros como dice mi mujer, he "descubierto" una afición fantástica para los fines de semana.
    Manolo

    ResponElimina
  13. Un article ben redactat i molt interesant, no es el tipic de senderisme, te molt mes historia i patrimoni. Encantat amb vosaltres. Rafa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".