09 de desembre 2013

El Benicadell pel port d'Albaida

| Localització: Atzeneta d'Albaida, València, Espanya
Cresta del Benicadell
L’escarpada, afilada i espadada cresta del serrat del Benicadell, fabulós gegant de pedra mític al món del senderisme, malgrat la seua inaccessible aparença inicial ha segut mut testimoni durant dècades de l’impertorbable pas d’esforçats i rudes nevaters transportant la seua valuosa però volàtil mercaderia des de les monumentals neveres del Benicadell, de Carcaixent o de la Lloma Solaneta fins el port d’Albaida camí de l'Alcoià, la Safor o la Ribera; de fet un dels millors accessos al cordal de la serra naix al mateix port i remuntant el barranc dels Fontanars assoleix l’altiu i arrogant cim a 1.104 metres d’alçada.


Malgrat la seua escassa dificultat, els 14 quilòmetres de recorregut i el desnivell de 700 m fan de l'ascensió al Benicadell des del seu vessant més ponentí una ruta prou exigent, reservada per a cames habituades.

Benicadell des de la Covalta
El Benicadell i el port d'Albaida des de la Cova Alta
Accés

Des d’Alacant o des de València buscarem l’autovia A-7 direcció Ontinyent o Alcoi respectivament fins assolir punt més elevat del port d’Albaida, on prenent l’eixida 808 i buscant un camí de servei direcció nord conduirem als peus del Benicadell cap a València durant escassa distància fins a trobar una esplanada senyalitzada amb uns cartells, on deixarem els vehicles.

Pista del Benicadell pel port d'Albaida
Pista forestal del port d'Albaida


Mapa detallat, perfil i estadístiques| Veure en Google Earth| Com arribar-hi

Ràpida i alegrement ascendirem paral·lels a l'embolicat barranc de Fontanars per un acurat, ample i penjat sender margenat obert al port d’Albaida que progressivament anirà tancant-se i guanyant frondositat conforme ens internem al congost format per l’Alt de les Creus (742 m) fins assolir, al bell mig d’una fosca i humida pineda, un encreuament on brolla la font de Fontanars.


Benicadell
Sender margenat del barranc de Fontanars

Obviarem el ramal de l’esquerra, que amb escassa costera es dirigeix als enrunats corral i nevera de Diego i a la nevera de Penalba connectant amb l'impagable sender del Benicadell per Atzeneta, i enfilant la drecera llevantina als peus de l’arrodonit Alt Redó (950 m), paral·lels i a certa alçada del  rectilini barranc de l’Avenc remuntarem una oberta valleta encara recuperant-se de l'incendi del 94, passant als peus de la nevera de la Lloma Solaneta, malauradament només accessible camp a través.

Nevera de la Lloma Solaneta
Nevera de la Lloma Solaneta

Al fons i al peu del coll format entre l'arrodonida Lloma de les Neveres (927 m) a llevant i la Penyeta de l'Hedra (870 m) a ponent veurem a mode d'insòlit castell els sòlids contraforts de maçoneria que subjecten els dobles murs de la rectangular i peculiar nevera de Baix de Carcaixent, un singular i sòlid pou de 13 m de diàmetre exterior i 7.5 m de profunditat que llastimosament ha perdut el sostre, trobant-nos a l'interior tant les restes del mateix com els estreps que el sostenien.

Nevera de Baix o de Carcaixent
Nevera de Baix de Carcaixent

El nostre barranc s'endinsa a ponent fins el seu naixement als peus de la Lloma de les Neveres, ocupat per les desbaratades però sòlides restes de la tronc-piramidal nevera de Dalt de Carcaixent, envaïda pel matossar i assentada amb un marge artificial per damunt del desnivell del cau; a diferència de l'anterior només conserva fragments del mur perimètric, trobant-nos el fons del pou de 5.5 m de profunditat ple de sediments i de les restes dels enderrocats murs i sostre.

Nevera de Dalt de Carcaixent
Nevera de Dalt de Carcaixent, als peus de la Lloma de les Neveres

Creuant el barranc connectarem amb una neta i ampla pista forestal provinent del corral de Diego a la vora de l'enderrocat corral d'En Miquel, l'antiga casa on els nevaters de les dues neveres de Carcaixent, antigues propietats d'aquest municipi de la Ribera Alta, guardaven les ferramentes i la palla i es refugiaven davant les inclemències climatològiques.

Benicadell. Corral d'en Miquel
El corral d'En Miquel als peus de la pista forestal del corral de Diego
Corral/casa dels nevaters d'En Miquel
Corral/casa dels nevaters d'En Miquel

Obviant la senda que vertiginosament hi ascendeix des de la Penya Negra d’Otos, cap a llevant envoltarem l’Alt del Mig (977 m) per la rogenca pista fins a connectar a la vora d'un tallafocs i per sota d'una línia d'alta tensió amb un sender al coll de Turballos, junt a l'encreuament amb el sender del Benicadell per Otos.

Pista del Benicadell
Pista forestal
Camí de l'Alt del Mig (977 m)

Una costeruda i aèria senda penjada a l'ombria, després de passar per damunt de grisos runars, ens guiarà per sota de l'Alt del Morral (1.022 m) mentre va acostant-se poc a poc als erms i rocallosos cingles de l'aspre cordal, cridaners després d'haver creuat una verda i ombrívola obaga on domina el pi, la carrasca i aïlladament algun que altre auró.

Per la cresteria del Benicadell. Al fons, el pantà de Bellús
Coll de Turballos. Al fons, el pantà de Bellús
Vall d'Albaida des del Benicadell
Vistes vertiginoses a la blanca Vall d'Albaida
La penjada senda de l'ombria

Al poc passarem per un coll on veurem pujar una senda des de l'ermita de Gaianes, i escassos metres després caminant per damunt dels vertiginosos penya-segats de la solana assolirem, al bell mig d'un replanell envoltat de menudes carrasques, la monumental nevera del Benicadell.

Nevera del Benicadell. Al fons, la senda que ascendeix al cim
Nevera del Benicadell. Al fons, la senda que ascendeix al cim

Nevera del Benicadell
Obertura zenital de la nevera del Benicadell
Es tracta d'una construcció, utilitzada fins les primeres dècades del segle XX, de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda amb maçoneria i morter de calç i amb una profunditat 8 m des del nivell del sòl, molt envaïda per la vegetació. La coberta, envoltada d’hedra, és una falsa volta sense arcs de sustentació amb una obertura zenital molt deteriorada de 3 m que està fent perillar l'estructura. La nostra nevera formava part d'una ampla xarxa de neveres ubicades entre el Ràfol de Salem i Atzeneta d'Albaida, entre les quals es trobaven les dels corrals de Diego i Penalba, Porrinxons, Tormo, Ràfol, Carcaixent, Lloma Solaneta, del Palmar, d'Atzeneta o de la Solana, que juntament a les neveres de la Barcella, del Paller, de l'Alt de la Sima o del Frontó, ubicades a terme de Salem, ens demostren la gran importància que el comerç del gel va tindre a la comarca entre els segles XVII i XIX.

Nevera del Benicadell
Nevera del Benicadell

Continuarem cap al ben visible i cridaner cimall de la serra, on veurem com ascendeix una vivaç i vistosa senda en ziga-zaga sobreeixint entre els desgavellats i estirats pins fustigats pels gèlids vents que graten el crestall a mil metres d'alçada.

Benicadell
Camí del cim

A escassa distància de tocar el cel passarem a migjorn del sender que prové dels acollidors llogarets de Beniatjar i del Ràfol de Salem, possibles punts de fugida si planegeu deixar abans un vehicle a la casa de les Planisses o al poble. Poc abans d'arribar al costerut crestall final previ al fabulós cim del Benicadell i per baix de la senda veurem no sense certa dificultat un perdut i desfet ventisquer on s’acumulava la neu en trànsit abans de ser abocada a la propera nevera.

Benicadell
Assolint el cim del Benicadell

Remuntada la costera i junt un menut replanell on hi ha una verdesca figuera veurem un antic pou, encara amb aigua, restaurat i tancat per a evitar caigudes, un dels elements arquitectònics més rellevants i emblemàtics del paratge que ja figurava al segle XVIII a les Observacions del botànic Cavanilles:
"...on concorren les aigües de pluja i neu foses; té uns 20 pams de profunditat i l'aigua dispara llavors de la seua boca a 14 pams".
Pou del Benicadell
Pou del Benicadell

Finalitzada l'aromàtica senda embellida d'aurons, espinals, heures, falgueres i pins supervivents de l’incendi del 1994 ens toca afrontar el tram final, una rocallosa cresta que caldrà salvar amb l'ajuda d'una menuda trepada, sense cap dificultat però on caldrà utilitzar les mans, poc aconsellable per a gent amb vertigen. Uns pocs metres amb el cap catxo i encimbellarem el Benicadell, 1.104 m coronats per un vèrtex geodèsic

Cresteria final del Benicadell
Cresteria final del Benicadell
Benicadell
Tornant la vista enrere a la cresta del Benicadell

Les vistes sobre el cim són simplement espectaculars. L'abancalada i blanca Vall d'Albaida al nord, on en dies clars podem divisar el Caroig i fins i tot l'Albufera, contrasta amb les increïbles vistes sobre la vall de Perputxent del sud, amb la taca blava del pantà de Beniarrés i l'albufera de Gaianes al bell mig i l'Aitana o la Mariola tancant pel sud i oest respectivament l'horitzó.

Benicadell
Cim del Benicadell
Penyalba i el Mondúver des del Benicadell



Rutes relacionades:

3 comentaris:

  1. Molt bo com sempre, la veritat es que sempre havia tingut curiositat pel camí que es veia al port d'Albaida però mai hauria imaginat que pujava fins el Benicadell; al menys ara se que empalma amb una de les sendes del corral de Diego, però dubte molt que es puga fer una circular des d'Atzeneta, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que es pot, si, des del port d'Albaida a banda de poder ascendir la Cova Alta i anar a Agres hi ha una pista forestal adjacent a l'autovia que arriba a Atzeneta. Per altra banda si amplies el mapa podràs veure l'existència d'unes quantes sendetes una vegada passada la pedrera direcció nord que es dirigeixen a la pista del corral de Penalba-Diego.
      Salutacions i gràcies pel complert.

      Elimina
  2. Molt didàctic i complet , serà la primera excursió de l'any, gràcies pel curro

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse