La senda dels nevaters de Salem, PRV-122

Nevera del Paller
Durant els segles XVII i XIX, quan començaven les nevades, els homes de Salem recorrien la Foia del Benicadell per a recollir la neu i omplir les neveres de gel. Per la nit carregaven els matxos amb dos peces de gel de fins a 50 quilos envoltades de palla, i la baixaven a Xàtiva i als pobles de la Ribera. Les neveres quedaren en desús a finals del segle XIX amb la fi del fred, però en 1926, com a conseqüència de l'anomenada "nevada grossa", encara es va realitzar una última collita, restant a partir d'aquell any definitivament abandonades. Amb l'apertura del PRV-122 podem rememorar el camí que seguien aquells durs homes de muntanya, la ruta dels nevaters.


La veritat és que dona gust recórrer senders tan acurats com aquest, perfectament senyalitzat i amb la presència de panells informatius davant de cada element patrimonial, un 10 per a l'ajuntament de Salem per recuperar la ruta. A Salem existien en l'antiguitat sis neveres, eren les neveres del camp de futbol i la del barranc de la Font, ambdues desaparegudes, i les del Frontó (junt a l’encreuament de la carretera Castelló-Salem), la del Paller, el clot de l'Alt de la Sima i la de la Barcella, aquesta última ja a terme de l’Orxa. Les neveres de Salem complementen la magnífica xarxa de neveres del Benicadell, on figuren construccions amb un elevat valor etnològic com la monumental nevera de Benicadell, les neveres de Carcaixent o les neveres de la Lloma Solaneta, de Tormo, del Corral de Diego o les d’Atzeneta d'Albaida. La ruta, lineal, consta d’uns 11 quilòmetres entre l’anada i la tornada, amb un desnivell acumulat de 440 metres, prou senzilla malgrat la costera inicial i realitzable per qualsevol persona que compte amb un mínim estat físic.

La ruta s'inicia a Salem, menuda població de la Vall d'Albaida situada als peus de l'imponent Benicadell. L'accés el realitzarem per la carretera CV-60, tant des de Gandia en direcció Albaida com per la carretera Xàtiva-Alcoi buscant l'encreuament de l'Olleria. Girarem per l'accés a Castelló de Rugat i seguirem la CV-614 cap a Salem, on deixarem els vehicles.


Mapa detallat, perfil i estadístiques| Veure en Google Earth| Com arribar-hi

Font de la Barcella
Accedirem a peu a l'ajuntament i buscarem la CV-614, on uns senyals ens duran als llavadors i a la font del Poet. Vorejarem la fàbrica de Font Salem per la dreta i accedirem a la carretera CV-705 o carretera del port de Salem a Beniarrés. A l’esquerra veurem un camí amb un senyal vertical amb marques d’SL (verdes i blanques) que ens indica la direcció a la font, castell i nevera de la Barcella. Ascendirem durant uns 20 minuts per un costerut camí terrer, asfaltat a trams, fins assolir la font de la Barcella, un brollador senzill però generós, obrat en pedra i ubicat junt una antiga galeria estreta coberta amb una volta, construïda pels musulmans per aprofitar l'aigua. La font es troba envoltada d’un magnífic bosquet de pins i àlbers. Continuarem per una bonica senda que en poc més de 15 minuts arriba a la caseta del Sastre, un antic i solitari mas de magnífiques vistes. Continuem l'ascensió i arribem a un camí de terra, el camí del Corral de Poldo. Per la nostra dreta la pista es dirigeix a la carretera del port de Salem, a pocs metres de la pista del Benicadell, pel que ho podeu considerar com una altra alternativa d’accés a la ruta.

Camí del corral de Poldo
Abans de continuar el camí cap a l’esquerra, cal que sapigueu que uns pocs metres cap a l'oest, dalt d'un coll i al sud de l'Alt de la Sima, es troba el Clot de l'Alt de la Sima, un ventisquer de planta ovalada construït en maçoneria amb un diàmetre d’11.4 per 10.5 m, que aprofitava el vessant sud del barranc com a mur. El pou, amb una profunditat de 3.8 m, es troba colmatat per la sedimentació i el despreniments dels murs. Donat la seua condició de ventisquer, era utilitzat com a nevera de trànsit per a la propera nevera del Paller, que a continuació visitarem. No hi ha cap senda i l'accés ha de fer-se camp a través, una llàstima, donat l'esforç que havia fet l'ajuntament de Salem, que no inclogueren el ventisquer a la ruta.

Continuarem per l'esquerra, en direcció est, no sense abans dirigir la vista cap a l'oest per admirar el Regall i cim del Benicadell, molt cridaners i visibles des d’aquest punt. Caminarem per una còmoda pista forestal gaudint en tot moment d'unes increïbles vistes de la Vall d'Albaida, amb el pantà de Bellús en primer pla. Fins i tot, si ens fixeu, veureu el vapor de la central nuclear de Cofrents, i com no, el Mondúver al nord-est, bona senyal, i que ningú s'enfade amb mi, però a la Safor sempre s'ha dit que bona terra és aquella des d'on es pot veure el Mondúver :D.

Bifurcació de la nevera del Paller. Al fons, la característica forma de la Barcella


Beniarrés
En escassos 10 minuts arribem a una bifurcació, la de la nevera del Paller, que resseguirem temporalment per una costeruda senda, molt incòmoda de seguir si ha plogut recentment, i que ens acosta per primera vegada al vessant sud del Benicadell, on distingirem ràpidament el pantà de Beniarrés i l’agrest cresteria de la Gallinera. Al final de la senda arribarem a l'Alt de la Sima (756 m), una magnífica talaia natural fita dels termes de Salem i Beniarrés on es troba el mirador de la Foia, que només per les vistes del Benicadell i la Mariola compensen l'ascensió. Davant nostre s'obri tota l'exuberant ombria del Benicadell, declarada Paisatge Protegit per la Generalitat.

Nevera del Paller

Nevera del Paller, amb el Benicadell al fons
Al bell mig de l’Alt es troba, sobrealçada, la nevera del Paller, de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda en maçoneria i morter i taulells massissos d’argila, amb algun bloc de pedra treballada. Aprofitant pel sud la costera de la muntanya, per anivellar la nevera es va construir una plataforma circular d'uns 5 m d'amplària, falcada per un muret molt deteriorat, que compta amb unes escales obrades amb la qual accedirem a la nevera. El mur perimetral, format per blocs de bona mesura amb un gruix d’1 m i 0.9 m d’alçada, presenta quatre obertures orientades al nord-est, sud-est, sud-oest i nord-oest, amb un ample mitjà de 2.2 m. A l’interior i baix de la porta nord-oest es troba una rudimentària escala obrada al mur per la qual els nevaters accedien a l'interior d'un pou d'11 m de diàmetre interior i uns 12 de profunditat, excavat directament a la roca mare uns 2/3 de profunditat. Compta amb una capacitat estimada d’uns 1.140 m3, encara que al fons es troba una enorme figuera, gran quantitat de vegetació, sediments i nombroses teules àrabs, restes evidents de la desapareguda cúpula.

Mirador de la Foia

Al nord-oest trobem les restes d'una construcció, pot ser siguen les restes de l'antic paller del qual rep el nom la nevera, construït per a donar de menjar als matxos i per a envoltar i protegir del desgel les peces de gel amb palla. La nevera possiblement va ser construïda en 1720, quan el llaurador més ric de Salem i copropietari d'algunes caves de la Mariola, Doménec Alborc, s’adjudicara en subhasta el subministrament de gel de Xàtiva. En 1770 va ser adquirir pels veïns de Salem Gabriel Cortell (el Tio Belo) i Josep Alborc. En 1815 va ser venuda per Lluís Prats i Tomàs Torres al comerciant de gel d'Ontinyent Vicent Puig i Cubelles. Per fi els seus hereters la vengueren a uns llauradors del Ràfol de Salem, que en 1842 encara li tragueren profit a la neu.

Vista oest de la nevera, al fons s'aprecia el corral de Poldo

Tornarem pel mateix camí, ara en baixada i amb vistes a la vall de Perputxent, amb vistes al vessant sud de la Safor, difícilment identificable per als que vivim a prop de la mar i ens hem acostumat a veure només el circ. Arribats a la pista, continuarem per la dreta. Davant nostre, al fons, veurem el corral de Poldo als peus de la penya de l’Ullastre, i un poc més la dreta un tossal molt característic i cridaner, la mola del Castellet o de la Barcella, on hi ha un castell malgrat no siga visible des d’aquest punt, i cap al qual ens dirigirem. Sembla, malgrat l’escassa documentació que hem trobat, que en les immediacions d’on ens trobem hi ha les ruïnes d'un antic poblat ibèric ocult baix del matossar, i que en una altra ocasió buscarem. Als peus de la mola veurem, a l'esquerra, un antic corral mig derruït i un paratge molt antropitzat.

La Barcella o mola del Castellet

Uns 20 després de la bifurcació del Paller arribarem al vessant est de la Barcella, on un panell ens il·lustra amb la història de l’ara clarament visible castell de la Barcella, d'origen musulmà. Per la seua forma troncocònica, el tossal és conegut com la Barcella per semblar un tipus de poal girat cap avall, utilitzat en l'antiguitat per a mesurar el gra i equivalent a uns quatre litres.

Als peus de la Barcella
Obviarem la pista, que continua cap amunt fins el corral de Poldo o de les Piletes, i seguirem un sender cap al sud, de nou amb vistes sobre la vall de Perputxent, fins topar-nos sobtadament, al coll de la mola, amb la nevera del Castellet, del Mig Armud, de la Barcella o del Quarteronet. Construïda en el segle XVIII a 706 metres d'altitud, ens trobem davant d'una nevera de planta circular, construïda a favor de la costera del tossal i anivellada, en conseqüència, amb un marge de terra artificial al sud-oest. Queden escasses restes del mur perimetral, pel qual no és possible determinar el nombre i posició de les portes d’accés. El pou interior, excavat la meitat inferior directament a la roca, compta amb un diàmetre d’11.4 m, una fondària de 8.2 m des del nivell del sòl i una capacitat estimada de 837 m3, encara que es troba replè d’enderrocs del mur i del sostre, del qual podem endevinar la seua existència gràcies a l’abundància de restes de teula àrab al fons del pou i als quatre estreps dels arcs orientats als punts cardinals que queden adossats al mur. A l’extrem nord s’aprecia un túnel d’accés interior cegat.

Nevera de la Barcella

La nevera, a l'igual que la propera del Paller, va ser explotada a finals del segle XVIII i principis del XIX per la família Puig d'Ontinyent i pels llauradors Alborch i Cortell de Salem. En 1880 ambdues neveres caigueren en desús, i només funcionarien la del Frontó i la del Camí de Castelló.

Nevera de la Barcella

Des d'aquest punt veurem un sender que obviarem, i que en direcció sud descendeix, seguint el barranc del Salt, fins les immediacions de l'Orxa. Retrocedim uns metres cap al panell baix la mola per a pujar, sense cap dificultat, dalt del castell islàmic de la Barcella o de la Mola (segles XII-XIII), utilitzat pels musulmans de les alqueries de la Foia o Rahlât 'Abdu-s-Salàm, (actual Salem), Halqa (Elca) i Banû-I-Jarbîn (Benigerví). La fortalesa, coneguda popularment com el Castellet, era anomenada pels àrabs Almaraien, és a dir, "Al-Marîyâyn", "les dues fogueres" o els "dos fars", ja que la seua funció era donar avís a les localitats de Xàtiva, al nord, i Cocentaina, al sud-oest.

El Castellet o castell de la Barcella

El castell presenta una planta pentagonal amb uns 65 metres de perímetre, delimitat per quatre torres de planta quadrada lleugerament atalussades i muralles de maçoneria obertes cap al sud-est, sent innecessari cap muralla al vessant sud-oest per la pronunciadíssima costera existent. Cap a l'oest, ja fora del recinte, es troben les restes d'un mur, que presumiblement formaria part de la barbacana. Pel seu caràcter de torre guaita, s’explica el fet de no presentar ni aljub ni cap entrada visible.

L'any 1273 Jaume I va ordenar a l'alcaid dels castells del Benicadell, Joan de Montsó, que recollira testimonis judicials de moros ancians per a saber si el castell era a terme del castell de Rugat o del castell i vall de Perputxent (l'Orxa), que aleshores pertanyia a l'ordre militar dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital. Les investigacions definiren que el castell "de la Mola" es trobava a la fita dels termes, restant integrat dins la baronia de la Foia de Salem, al contrari que la veïna nevera, pertanyent per pocs metres a l'Orxa.
La veritat és que em va resultar inquietant l'antic nom dels "dos fars", i observant l'orografia del terreny dona que pensar si no existiria en l’antiguitat, dalt del proper cim de l'Ullastre, un altre punt d'observació secundari, o realment es referien a que el castell era només un dels punts de l'estratègica xarxa de fortificacions i torres guaita esteses pel Benicadell i utilitzades pel Cid i més tard per Jaume I. Efectivament, en aquell temps la serra del Benicadell era inexpugnable, a banda de les restes d'una antiga talaia al mateix cim, existien fortificacions al corral del Tossalet del Sayó de Ràfol, al promontori de l'ermita de Castelló de Rugat o al castell de Carbonera de Beniatjar, part del suposat i polèmic castell de Penya Cadiella del Cid segons l’opinió d’alguns autors i que personalment compartisc.

Siga com siga, el castell tenia un component altament estratègic dins del conjunt del Benicadell, com ja s’indicava al Llibre dels Fets a l'afirmar:
"que vengut nos era messatge que Penacadell combatien, e que hi volíem anar per tal que els en llevàssem: car si Penacadell se perdia, lo port de Cocentaina se perdria, que no gosaria hom anar a Cocentaina, ni a Alcoi, ni a les partides de Seixona, ni a Alacant per negun lloc, e seria gran desconhort dels crestians".
El Benicadell està vinculat a la figura del Cid des de l’any 1091, quan el llegendari cavaller castellà va fortificar un castell musulmà a les altures de la serra. Al Cantar del Mio Cid també confirmaven el caràcter estratègic del Benicadell a l’assegurar el camí de València i Xàtiva cap a Alcoi i Alacant:
"Ganaron Peña Cadiella, las exidas e las entradas. / Quando el Çid Campeador ovo Peña Cadiella, / ma'les pesa en Xátiva e dentro en Gujera, / non es con recabdo el dolor de Valençia".
Descendirem del castell i vorejarem de nou el vessant est de la mola. Si voleu allargar la ruta, podeu continuar cap a l'est i pujar fins el corral de Poldo, des d'on hi ha unes bones vistes de la mar. El camí continua cap avall, passa per una cisterna i descendeix per senda fins el camí de la serra de Castelló de Rugat, que vos portarà fins el mateix poble. Als demés ens toca tornar, i ho farem pel mateix camí per on hem vingut, fixant-nos be en la situació de la caseta del Sastre per a connectar amb el sender de Salem. Mentre camineu, amb el Benicadell en tot moment davant vostre, segur vos entren ganes d’explorar la serra des d’altres vessants. No deixeu de visitar els enllaços.


Rutes rel·lacionades:






Comentaris

  1. A vosatros dos vos tinc vistos per la muntanya, ja fa anys que no vos he tornat a vorer, pero vos recorde, m'alegre per vosatros pel llibre i pel blog, un salut

    ResponElimina
  2. Bonic sender, el vaig fer fa un parell de mesos i em va agradar, molt curiosa la historia de les neveres, sembla mentira que fera 100 anys nevaba tant!

    ResponElimina
  3. El cap ben alt i presumir de ser Valencià. "BONA TERRA ÉS AQUELLA DESDE D'ON ES POT VEURE EL MONDUVER".Tret del teu article mol bo. Perque s'ha de enfadar ningú si realment dius la veritat. Mentre no perdes de vista el Mondúver tant la terra ha estat productiva com la seva gent emprenedores i el seu paisatge no dóna per més, muntanya, mar, marjal i molta història. Xe m'ha agradat la frase que desconeixia.

    ResponElimina
  4. Interesantísimo, siempre había asociado neveras a la zona de Alcoi y Cocentaina, del Benicadell conocía la de arriba, pero nunca me había parado a pensar en la enorme industria que había montada con la nieve en la Vall d'Albaida. Por lo que os he leido y he ampliado después por Google, veo que por la vertiente oeste del Benicadell había otra zona de nieve, mucho más grande que la que la de Salem. Interesante, me imagino que ya la conocereis, 'a ver si nos sorprendeis pronto y nos contais la ruta! Un saludo

    ResponElimina
  5. Hola, Juan Antonio, efectivament el vessant oest compta amb moltes més neveres, quan se'n vaja la calor penjarem la ruta, que la tenim en remulla ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".