04 de març 2011

La Serrella. Circular de Famorca

| Localització: 03813 Famorca, Espanya
La Serrella és, sense dubte, el paratge més semblat a Pirineus que tenim al País Valencià. És l'únic punt a la nostra geografia on podem trobar, quasi en línia recta, cinc cims per damunt dels 1.300 metres: la Mallada del Llop (1.354 m), el Morro del Regall (1.322 m), el Pla de la Casa (1.379 m), el Morro de la Sàlvia (1.326 m) i el pic Serrella (1.359 m). Serrella és sinònim de paradís de roca, una successió de cims i colls que formen una gegantesca i arquejada cresta dentada, d'ací l'encertat del seu nom.

La Serrella, tècnicament un gegantesc anticlinal calcari, s’estén de ponent a llevant seguint les directius de la serralada Bètica durant 15 quilòmetres, a cavall sobre els termes de Beniardà, Confrides, Castell de Castells, Benasau, Quatretondeta, Fageca i Famorca, actuant com a separació natural entre les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comtat. Cap a l'est la serra forma una alineació muntanyosa amb la serra Xortà, separades pel coll que hi ha entre la Mallada del Llop i la penya del Castell.


Mapa detallat, perfil i estadístiques| Veure en Google Earth| Com arribar-hi

La Serrella compta amb tants racons sorprenents que mai podrem afirmar que la coneixem completament. Possiblement la ruta més cridanera és la senda dels Frares de Quatretondeta, una sorprenent excursió que passa pel mig d’un increïble bosc de roques calcàries en forma de agulles (popularment frares) que arriben a altures d'entre 10 i 100 metres. Un altre clàssic és la ruta dels nevaters, des del barranc de la Canal de la Mallada del Llop fins el Pla de la Casa. Però per a conèixer la serra deuriem començar amb la variant més sencilla, la circular que des de Famorca puja a la font del Noguer, opcionalment a la Mallada del Llop, i descendeix a Fageca no sense abans, també opcionalment, haver pujat al mític Pla de la Casa. Es tracta d'un itinerari sense massa dificultats i es troba més o menys senyalitzat, però és dur i molt físic, sobre tot si pujem al Pla de la Casa, pel que només l'aconsellem si vos trobeu forts.

Famorca


Ens hem de dirigir al Comptat, a la vall de Seta, una vasta depressió formada pel pas del riu del mateix nom entre les agrests serres d’Almudaina, Serrella i Alfaro, on es trobem els bonics municipis de Famorca, Fageca i Quatretondeta. Es tracta d'una de les zones menys poblades del País Valencià (entre els tres pobles no arriben als 400 habitants). Per accedir des de la costa ens dirigirem a Pedreguer per l'A-7 o la N-332, i seguirem la CV-720 que passa per Parcent i Castell de Castells. Si ens trobem a l'interior anirem per l'autovia d'Alcoi (CV-40) fins l’eixida a Cocentaina, des d’on ens dirigirem a Gorga per la CV-710, i d'allí seguirem la CV-720 fins a Fageca i Famorca.

Caseta de l'aigua
Arribats a Famorca (677 m) coneixerem un tranquil i bonic poble on deixarem els vehicles i tornarem a la carretera. Poarem aigua a la font Nova i seguirem cap al sud una pista forestal asfaltada coneguda com el camí de la Rabosa, envoltats d'oliveres i ametlers. Arribats a una corba abandonarem la pista i prendrem un bonic sender de ferradura per la dreta, envoltat de carrasques, que perfectament podria dir-se el de les casetes de l'aigua, ja que durant tot l'ascens passarem junt a diferents construccions blanques, utilitzades per a la canalització de l'aigua de la serra cap al poble, i que ens serviran d'enormes fites visuals, com si d'un pagà viacrucis es tractara.
Abric-corral
Respireu i cap a munt amb calma, ja que la costera és forta i dura, cal superar 450 metres de desnivell d’una tacada. Ens uns 50 minuts, després de passar junt un abric aprofitat per al ramat, arribarem a la plana. Verdor i altíssims oms impliquen aigua a prop, la cabalosa i agraïda font del Noguer (1.126 m), al voltant de la qual no és rar veure ramats d’ovelles pastant, trencant el silenci i l’enorme sensació de solitud que provoca el paratge. I és que el clot de Noguer sempre resulta impressionant, rocós i bast, envoltat de brusques, afilades i agrestes crestes calcàries, desproveït d'arborat a excepció dels oms a prop de la font, però tacat per tot arreu de mates del punxós coixinet de monja (Erinacea anthyllis).

Font del Noguer Serrella
Al fons, la penya del Noguer, a la dreta i baix, la font del Noguer

Tingueu en compte que l’altura i la forma del lloc el fan candidat perfecte per a emboirar-se ràpidament en dies d'humitat, i parlem per experiència, ja que un dia de sobte ens va sorprendre a una dotzena de persones una espessíssima boira al mig de la plana que ens va obligar a caminar en fila índia, quasi de la ma, sense visió més enllà dels tres metres. 

Clot del Noguer Serrella
Plana del Noguer. Al centre, sense fulles, el bosquet d'oms, i a l'esquerra la caseta d'aigües

A pocs metres de la font, cap al sud, distingirem una nevera de gel del segle XVIII, un pou de planta circular amb uns 10 m de diàmetre i 8.4 de profunditat. Compta amb quatre entrades orientades als punts cardinals que encara conserven els arcs de pedra. Ha perdut el seu sostre i es troba en un estat prou malmès. 

Nevera font del Noguer  Serrella
Nevera de la font del Noguer

A la nostra esquerra distingirem un enorme coll, en direcció sud-est i entre els espectaculars cims de la Penya del Noguer (1.265 m) a l’esquerra i la Mallada del Llop (1.360 m) a la dreta, naixement de l’espectacular barranc de la Canal, un dels més bells i espectaculars accidents geogràfics del País Valencià i senya d'identitat de la Mallada del Llop.

Clot i nevera font del Noguer Serrella
Plana del Noguer, amb la nevera de Famorca al bell mig.

Si voleu pujar al cim de la Mallada del Llop, caldrà dirigir-se al coll i descendir per la canal per a seguir un sender a la dreta que, molt difuminat i en ziga-zaga, ascendeix al cim de la Mallada del Llop, clarament indicat pel seu vèrtex geodèsic de tercer ordre. Des del cim (1.360 m) gaudirem del primer premi paisatgístic del dia, envoltats dels gegants Aitana al sud, Alfaro al nord i Guadalest i el seu embassament al fons. A l’est divisarem perfectament la veïna serra de la Xortà amb el seu castell. La Mallada del Llop és una de les muntanyes més impactats de la nostra geografia, piramidal i abrupta, ferida pel mig per l'espectacular barranc de la Canal, tot un espectacle que des d'on millor se contempla és des del castell de Castell de Castells. Si voleu profunditzar més en la Mallada del Llop només cal que baixeu els ulls als peus de la Canal: veureu senders i pistes que hi pugen fins ací des de Famorca, Castell de Castells i Guadalest, i que ja comentarem en un altre article.

Serrella Xortà
La Serrella des de la Xortà

El següent destí es troba a l'oest, a la Mallada Verda, un menut coll entre els cims del Morro del Regall (1.322 m) i el Morret de la Terra Nova, que dona accés al barranc del Moro, connexió amb el PRV-182 que ascendeix al Pla de la Casa i baixa a Fageca. Situats a la font del Noguer ens dirigirem al coll esmentat seguint el curs del barranc de la Font. Arribats al coll ens toca baixar fins al barranc del Moro per un vertiginós runar o pedrissa en ziga-zaga, només apta per els més agosarats (divertidíssima de totes formes), per la qual descendirem en un no res prop de 250 m de desnivell amb una pendent del 60%. Si no teniu experiència en el descens en pedra aneu amb molt de compte per l'elevat perill de relliscades i baixeu amb calma.

Mallada Verda Serrella
El pla del Noguer i la Mallada Verda al fons

Abans d’arribar al barranc del Moro veurem la connexió del PRV-182 que puja al Pla de la Casa, pel que tindreu que decidir si continuarem per la dreta per a baixar a Fageca o pujar des d’aquest punt al cim, una excursió d'uns 50 minuts durs, molt exigents, i encara que la senda està senyalitzada amb marques de PR, la major part transcorre per pedrera. Tenim que pujar pel mig d'una depressió formada per dues parets de pedra, que s'uneixen en una els últims metres.

Pla de la Casa Serrella
El Pla de la Casa

Arribarem, com podeu intuir pel nom, a la plana del Pla de la Casa, al bell mig de la qual i a 1.350 m es troba una nevera del segle XVIII. Encara que ha perdut el sostre i els murs exteriors, conserva en molt bon estat l’estructura circular interior, i són apreciables el túnel d'accés i les rampes de càrrega. Compta amb un considerable diàmetre d’11’5 m, 13 m de profunditat, una capacitat estimada de 1.270 m3, i un túnel d’accés a l’interior. A uns 500 metres a l’oest es troba un enorme ventisquer molt primitiu i sense cap mur ni coberta exterior, que possiblement actuaria com a dipòsit provisional previ a l’emmagatzemen a la nevera.

Nevera del Pla de la Casa  Serrella
Nevera del Pla de la Casa

El cim ja està a un tir de pedra, només ens resta una menuda trepada i ens trobarem a 1.379 metres d'altitud, al quart punt més alt d'Alacant, on la creu metàl·lica decorada del cim amb la seua bústia i les impressionants vistes del voltant ens podrien recordar per un moment que estem a la pirenaica Pica d'Estats. Segons vaig llegir no recorde on, la creu va ser pujada pels membres d’un centre excursionista d’Alacant. Si ens fixem be i tenim la sort de no trobar-nos envoltats de boira (molt habitual, per cert), descobrirem que tenim a la vista quasi totes les muntanyes de la província, destacant el Montgó, la Mariola, l’Aitana, el Cabeçó o la Bèrnia, inclòs el Mondúver és visible des d’aquesta alçada.

A prop del cim hem passat per les ruïnes d'una torre, que segons les cròniques, i encara sense confirmar, sembla que pertanyien a l'antic castell musulmà de Xeroles (segles XI i XIII), el més alt de la província (1.359 m). La construcció és una torre de planta rectangular de 7,6x3,8 metres, bastida de maçoneria i lluïda per una capa de morter de calç. Es troba en un estat de runa total, ja que va ser abandonat a la reconquesta i mai més va tornar a ser utilitzat.
Des d’aquest punt veurem que fins la cua tot és Serrella, ja que hi ha moltes alternatives per recórrer la serra. Així, des del cim veurem senders que descendeixen cap al nord-oest i que obviarem, són els enllaços amb Quatretondeta per la font Roja i la font de l’Espinal, i pels Frares (PR-V 24). També veurem una pista forestal a l’oest, és la que porta al pic Serrella (1.359 m), al cim del qual hi ha la caseta forestal dels guardaboscs, i descendeix fins a Benasau. 

Pla de la Casa Serrella
Ramat als peus de l'accés al Pla de la Casa

El descens el realitzarem seguint el PR en direcció al barranc del Moro, amb molta precaució per la pedra solta, fins assolir la capçalera del mateix. Baix d'una roca veurem, junt una caseta tancada, la font del Moro, que brolla uns metres més avall per una aixeta junt un monticle de pedres.

Descendirem seguint un sender pel barranc, un conjunt rocós abrupte, completament erosionat i farcit d'enormes pedreres que vessen el seu torrent al fons del mateix. No recorde quantes vegades he passat per eixe barranc, i poques vegades l’he vist amb el sol fora, quasi sempre emboirat, amb un aspecte inquietant, màgic i amenaçador alhora. A l'esquerra trobarem un vistós abric, la cova de Bernat, tancada amb un mur de pedra que s'utilitzava per a refugi del ramat i visitable a través d'un senderet. A l'igual que al sender de Famorca, veurem fins a quatre casetes que canalitzen l’aigua de les fonts cap al poble. Poc a poc el barranc s'estreta fins un punt on el sender l'abandona per l'esquerra i es dirigeix a un còmode camí de terra que, passant per la font de l’Esperit Sant i el llavador municipal, ens deixarà a Fegeca (770 m), fi del recorregut. Si no hem deixat un vehicle al poble, sempre podem seguir per l'enllaç pel PRV-168 Barranc de Malafí, que creua per baix la carretera i per l’esquerra ens portarà fins a Famorca en menys de mitja hora.

La Serrella des de Fageca


Vista aèria de la Xortà i la Serrella, amb Guadalest a l'esquerra


El forat d'Àfrica
Com heu vist, hem recorregut una menuda part d'una de les més fascinants serres del País Valencià. Un altre dia parlarem d’una ruta excepcional, la travessa sencera de la Serrella, des de Benasau fins a Castell de Castells amb un desnivell acumulat de 1.700 m. També parlarem de la circular Canal de la Mallada del Llop - Pla de la Casa o ruta de les neveres. I de moltíssimes opcions diferents, com el camí dels Frares de Quatretondeta, la senda de la Font Roja al Pla de la Casa i al cim Serrella, la Serrella per Benasau, la circular de la Mallada del Llop des de Famorca o des de Castell de Castells, l’ascens al Pla de la Casa per Fageca o l’ascens a la Penya Martí. Un altre indret que no vos podeu perdre és el forat d'Àfrica, un arc de pedra natural amb la forma del continent que es troba pujant a les Penyes Bardals des de les proximitats del coll de Borrell. Esteu connectats, ja vos anirem oferint diferents opcions.


Famorca - Font del Noguer: 680 - 1.126 - 0h 50'
Font del Noguer - Mallada del Llop: 1.354 - 0h 30'
Mallada del Llop – Barranc del Moro: 1.250 - 1h 30'
Barranc del Moro - Pla de la Casa: 1.379 - 0h 45'
Pla de la Casa - Fageca: 770 - 1h 25'

Per a finalitzar, una foto per al record d'un dia, fa ara 7 anys, que quasi ens tenen que arreplegar per culpa de l'espessíssima boira que es va formar. En fina india anàrem buscant el barranc del Moro!!



Articles relacionats:

La Serrella per la Canal de la Mallada del Llop
La Xortà
Integral la Serrella - la Xortà, de Benasau a Bolulla 

13 comentaris:

  1. Homeeee, molt be, molt be. Haveu ficat la més fàcil, pero molt bona decisió per a la gent que no ho conega. Aneu a la Serrella, no vos decepcionarà!!

    ResponElimina
  2. Conec la Serrella per la Canal i el Pla de la Casa, la veritat és que mai havia anat per la font del Noguer, sembla una bona opció, però amb una pujada prou més vertical

    ResponElimina
  3. qué encertat heu estat amb lo de pirenàica, és una serra alucinant

    ResponElimina
  4. Genial, un pedazo article de muntanyisme valencià! Gràcies per la vostra humiltat al mostrar-nos aquests indrets de forma tan clara!
    Endavant
    xv

    ResponElimina
  5. Jeje, ja teniu al tio Serrella content!

    ResponElimina
  6. El Tio Serrella i Tio Bèrnia, es veuen bons elements, a les persones que els agrada el seu entorn se'ls ha de mostrar com feu els autors de "A un partir de Pedra". Paciència que ja us arribarà a vosaltres publicat, ara ho teniu per etapes. No us podeu queixar. M'heu caigut bé. Salutacions,

    ResponElimina
  7. Des de hui un fan del tio Serrella8 de març de 2011 a les 12:55

    Vaig estar diumenge, llàstima que va sortir el dia bobo i cap a Aitana i a la mar estava tot emboirat, però de puta mare l'excursió, dura la pujada, a l'acabar ens tremolaven les cames, pero ens ho pasarem pm! I no pujarem al Pla de la Casa!! me la guarde per a un altre dia, directe desde Fageca

    ResponElimina
  8. Avís, muntanyers, este cap de setmana, si neva segons l'anunci de pluja per a tota la setmana, serà el moment ideal de pujar la Pla de la Casa, és alucinant amb neu!

    ResponElimina
  9. Acollonant, no la coneixiem i ens ha encantat, hem suat com mai per pujar al Pla de la Casa, pero ha valgut la pena, la millor ruta que he fet mai en la vida
    Salut, Andrés

    ResponElimina
  10. La creu qui hi ha al Pla de la Casa va ser pujada i col·locada pel Centre de muntanyisme de Sant Joan d'Alacant. No recordé bé l'any, però seria cap a finals del setanta, o com a molt principis dels vuitanta. Jo era un adolescent, i hem va tocar portar ciment i aigua per a fer el formigó. Dura pujada aquella, però va valdré la pena. Ara bé, després de tants anys, no recordé perquè ens va donar per posar una creu. Té nassos la cosa, això de posar una creu dalt d'un cim, pero així ho varem fer.
    Joanra

    ResponElimina

  11. El comentari de l'anterior entrada mereix un aclariment ja que és moltísima la gent que s'a preguntat sempre el perquè de les creus en el cim de les muntanyes, té el seu significat i història:

    El costum de deixar un senyal humà en els cims té un doble origen. D'una banda els primers ascensionistas a un cim verge volien deixar una prova palpable i evident de la seua ascensió, i per a açò gens millor que l'erecció d'alguna fita, de major o menor grandària, per a deixar constància del seu pas. Paral·lelament els cartógrafos es van llançar a la conquesta també de molts cims per a poder realitzar les seues triangulacions i càlculs que els permetera alçar els primers mapes, i per a açò també van necessitar construir *pilones de roca o fites que els ajudaren en els seus treballs. Junker, Peytier i Hossard al Pirineu francés o el capità Heredia en l'espanyol són alguns dels responsables dels primers senyals del Pirineus.
    De manera quasi immediata i en un primer grau d'evolució es va començar a imposar el costum de deixar en els cims la targeta del muntanyenc. Així apareixen les primeres caixes metàl·liques o botelles de vidre, on es guardaven les targetes dels primers ascensionistes. En aquestes targetes cal cercar els antecedents dels famosos i populars llibres de cim. A mesura que es van freqüentant els cims cada vegada hi ha més persones que desitgen deixar constància del seu pas i es comencen a instal·lar en els cims llibres enquadernats perquè tot aquell que ho desitge puga escriure algunes línies. Per a protegir aquests llibres de les inclemències meteorològiques es guardaven en caixes metàl·liques o de fusta, en petites construccions o en qualsevol armatoste "ad hoc". Els llibres dels cims han marcat tota una època en el muntanyisme. D'una banda han servit per a reconstruir la història d'ascensions als cims. És digne d'esment la consulta dels primers llibres del Aneto, dipositats en el Museu de Luchon, d'incalculable valor històric. Alhora els llibres dels cims han sigut un fidel reflex de les mentalitats i evolució dels muntanyencs a cada moment.
    Però així com es van construir tot tipus de llocs per a guardar aquests llibres de cim, prompte es van començar a construir i a erigir una caterva més variopinta d'utensilis i cachivaches. Des de finals del segle XIX semblava que cada cim que es presiara havia de tenir una creu, verge o altres imatges religioses. Són cèlebres els cims del Aneto, del Canigó o del Puigmal, de les Agudes en el Montseny o de la Taula dels Tres Reis. La presència final de la creu en els cims són un reflex de societats confessionals i amb una religiositat molt forta i aixi demostrar el seu pas per el lloc sustituin a la deixada de llibres, belens y altres coses com avans.
    Salutacions,

    ResponElimina
  12. Milt interesant, gràcies als dos per l'aportació

    ResponElimina
  13. Espectacular aunque me pilla lejos tomo nota.
    Saludos

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse