Projecte de rehabilitació del Racó del Duc

Un projecte del Ministeri de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer pretén restaurar i rehabilitar els 16 quilòmetres del riu Serpis que discorren entre els termes de l'Orxa i Vilallonga, el conegut Barranc de l'Infern o Racó del Duc. Es tracta d'un projecte molt interessant, ja que en l'actualitat l'estat ecològic del riu està prou deteriorat, però comporta l'eliminació d'alguns assuts centenaris que ja formen part del patrimoni col·lectiu. El projecte es troba en fase d'exposició pública.

El riu Serpis, Blanc o d'Alcoi naix a la serra Mariola (Alcoi) i desemboca 74 quilòmetres després al Grau de Gandia. El projecte de restauració afecta al tram mitjà del riu, 16.1 km entre l'Orxa i l'assut de la Reprimala (Vilallonga), un espai amb un altíssim valor ecològic i unes condicions propícies per a la seua recuperació al formar part de l'Espai Natural Protegit ("Paisatge Protegit del Serpis") i travessa el LIC "Serra de la Safor" durant 11 quilòmetres. Malgrat trobar-nos davant del tram del riu més preservat, ha patit grans impactes mediambientals com la permissivitat del pas de vehicles (i encara ens venen la moto amb la "Via Verda"), les alteracions hidrològiques que provoca la propera presa de Beniarrés, l'existència dels assuts que impliquen una barrera a la fauna piscícola, o la invasió d'espècies al·lòctones com els xops o les canyes. L'actuació està inclosa dins d'un programa europeu per a la recuperació de rius altament sotmesos a la pressió humana, amb una valoració inicial de 6 milions d'euros. El projecte contempla:

-Eliminar els assuts per a recuperar la connexió longitudinal de l'ecosistema fluvial. Al llarg del riu hi ha una sèrie d'assuts construïts en creueria, utilitzats en un principi per a extraure aigua per a regar els camps, però reconvertits la majoria per a abastir d'aigua als molins primer i a les centrals hidroelèctriques després, les conegudes fàbriques de la llum. Tots els assuts tenen una alçada que oscil·la entre els 2 i els 5 metres, barrera infranquejable per a espècies com l'anguila (Anguilla anguilla) o el barb mediterrani (Barbus guiraonis), que només compten amb capacitat per a superar barreres verticals inferiors a 0.2 m.

El indultat assut de Morú

En un principi el projecte pretenia l’eliminació de tots els assuts de domini públic hidràulic: Infern, Morú, Fabrica Mare de Deu, Esclapissada, Reprimala i Canals Alts. Quan vaig llegir fa un parell d'anys eixa proposta em vaig indignar i vaig alçar el grit al cel, ja que hi ha alguns assuts amb més de 200 anys, amb una importància històrica, patrimonial i inclòs estètica molt important. Els assuts del Serpis formen part del paisatge, no representen cap agressió al territori, i contribueixen al manteniment de l'hàbitat d'espècies animals protegides que aprofiten els menuts gorgs i llacs que formen al voltant. Com a resposta a la possible eliminació d'una mostra del nostre patrimoni històric industrial, va sorgir fins i tot un moviment ciutadà, la Plataforma de Defensa dels Assuts. Però també cal reconèixer que els assuts impedeixen el pas dels peixos i la fauna aquàtica als cursos baixos del riu, per tant cal arribar a un acord.

El indultat assut de l'Infern o del Forn

Afortunadament, gràcies a la pressió social i dels ajuntaments afectats, no seran enderrocats els assuts de l'Infern, Morú i Canals Alts, mentre que l'assut de la fàbrica del Cèntim serà modificat. En tots ells es construiran escales per a que els peixos i tota la resta de fauna fluvial puguen remuntar el riu. És una bona notícia, ja que tant l’assut de l’Infern com el de Morú són dos elements patrimonials molt reconeguts, quasi icones del Racó del Duc. A l'assut de Canals Alts, que és l'únic que encara s'utilitza per al reg, es construirà una rampa de pedres per a garantir el pas dels peixos. Els assuts de l'Esclapissada, la Reprimala i el de Fàbrica de la Mare de Déu, seran enderrocats, ja que quasi tots estan molt deteriorats. La no demolició dels quatre assuts ha permès abaratir el cost projecte, i d'una valoració inicial de 10 milions d'euros ara només costarà 6.

L'assut de l'Esclapissada, condemnat


-Recuperació del meandre abandonat, junt a la fàbrica del Racó del Duc. Amb la construcció, a finals del segle XIX pel ferrocarril Alcoi-Gandia, d'un pont de pedra sobre el riu Serpis, es va cegar un meandre, que serà restaurat. El cau antic serà repoblat amb vegetació autòctona de ribera.

Pont de pedra per damunt del meandre abandonat
A la dreta, el meandre abandonat

-Expropiació de 9.22 ha de terrenys de cultiu, tarongers principalment i molts d'ells il·legals, per a la seua incorporació a l'espai fluvial. S'eliminaran tant els cultius com els marges que actuen de barrera longitudinal amb el riu, s'adequaran els talusos, es descompactarà el sol i es replantarà vegetació autòctona de Ribera. Hi ha nombroses zones afectades, principalment entre el segon i tercer túnel i a la zona de la caseta de la Garrofera.

La Garrofera
Tarongers de la Garrofera
Cultius del Racó del Duc

-Millora de la vegetació de ribera amb l'eliminació d'espècies al·lòctones, principalment la canya comú (Arundo donax). Aquestes espècies seran eliminades completament donat la seua ràpida capacitat de propagació, excepte a aquells punts on l'accés amb maquinària és inviable. També es realitzarà d'un desbrossament de totes les espècies arbòries al·lòctones. Amb aquesta actuació el cau del riu recuperarà la imatge que tenia a finals del segle XIX.

Canyes a la Reprimala

Es realitzaran plantacions, necessàries per a ocupar l'espai fluvial recuperat i evitar que siga ocupat per altres espècies, fomentant el desenvolupament d'espècies natives amb una regeneració natural complicada. Les espècies utilitzades seran les pròpies del riu, juntament amb altres no presents però que són pròpies de la vegetació potencial de les riberes, el que atorgarà una major diversitat vegetal.

Vegetació de ribera
Atzavares que lamentablement arrancaran


-Adequació de les sendes d'us per a vianants i, per fi, després de 40 anys de reivindicacions, la limitació de l'accés amb vehicles a "les vores del riu". Esperem que eixa proposta siga en sentit ample, evitar l'accés total, i no parcial. 

Marges de pedra per evitar desprendiments al camí

 -Adequació del paratge de la Mare de Déu, destí de romeries des del Vilallonga.

Paratge de la Mare de Déu

-Instal·lació de cartells informatius buscant la conscienciació i implicació de la societat en la conservació de l'entorn.

-Utilització de la fàbrica del Cèntim o de l'Infern com a centre de interpretació i restauració del forn.

Fàbrica del Cèntim

Esperem que facen be la seua feina, ja que el riu Serpis, malgrat la gran degradació que ha patit durant dècades pels abocaments de les fàbriques de la conca alta, sobre tot de les papereres del Comtat, forma un ric ecosistema amb una gran biodiversitat. El projecte es troba en fase d'exposició pública, en mans d'uns ajuntaments què, en el seu dia, li donaren el vistiplau al pla, amb l'excepció de la demolició dels assuts.

Vos adjunte un mapa amb l'ubicació, en verd, dels punts implicats al projecte.

Veure Assuts del Racó del Duc a un mapa més gran


Articles relacionats:

El Racó del Duc, Barranc de l'Infern o Via Verda del Serpis

Les fonts de la Safor: de l’Orxa a la font Serquera
El circ de la Safor
El ferrocarril Alcoi-Gandia i el Xitxarra
La fàbrica de l'Infern i les centrals del Racó del Duc
Avantprojecte de la Via Verda del Serpis  
Declaració de Paisatge Protegit
Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Comentaris

  1. Molt interessant, esperem que ho puguen aplicar ràpid i tanquen l'accés de cotxes al riu, que donen pel cul de mala manera.

    ResponElimina
  2. Ostia qué poc em fie de "limitació de l'accés amb vehicles a les vores del riu". Qué vol dir? El camí va vora riu, però no baix al riu excepte al piló de Senent, a l'assut del Forn i algun punt més. Aixó és "descendir a les vores del riu", mentre circules per la pista, no toques riu per a res...

    No se, no em fie massa, però evidentment fa falta que es talle d'una volta l'accés, no és normal que l'administració s'ompla la boca de "via verda", es plene de ciclistes, senderistes, majors, xiquets i gosos i puguen passar cotxes per trams on, a banda de la polseguera i les molèsties, cap el cotxe justet (penseu que era una plataforma per anar un tren de via estreta!). Marcos

    ResponElimina
  3. Penyagolosa, Racó del Duc, Xortà, Mondúver, Òlbits, Benicadell... Totes les muntanyes que tinguen pistes forestals es plenen de cotxes per tots llocs. I mana collons que estiguen prohibides les motos per contra. Una moto a baixa velocitat té el mateix impacte que una bicicleta, i a l'igual que aquella cap perfectament per la pista, no molesta a senderistes, gossos, xiquets inclòs cavalls. Altra cosa és que el tio estiga flipat fent rallys, però aixó és un altre tema. Per tant, no té sentit que la llei diga no motos, no quads, però si cotxes!!

    ResponElimina
  4. Jodios senderistas y ecolojetas, el campo es de todo el mundo, llorones, y si nos prohiben entrar con el coche lo seguiremos haciendo igual, tonto el que se deje pillar. No pueden meter pilones en las pistas como los de las calles peatonales, a ver si os enterais! Además, los forestales jamás dicen nada si va un pequeño grupo de hasta 3 o 4 coches, mucho menos si sólo va uno.

    Un nabo en el culo os deberían meter para que no dijerais tantas tonterías.

    Qué pasa, que hacemos ruido? más ruido hace una peña de senderistas gritando. Que rompemos las pistas? Qué coño, las mantenemos, al contrario que la administración que nos prohibe entrar. Que os molestamos? Vosostros nos molestais también y no nos quejamos!. Si tanto os quejais, quejaros a los ayuntamientos que abren zonas recreativas. De alguna manera habrá que llegar a ellas, no? Frente a la fábrica del infern hay una explanada asfaltada de puta madre para aparcar, está claro que no la construyeron para que aparacarais las bicis o dejarais las mochilas.

    Adios, y no lloreis tanto, que hay sitio para todos.

    ResponElimina
  5. Ya saltó el troll! A ver, pallaso, en la Comunidad Valenciana está COMPLETAMENTE prohibido circular por pistas forestales salvo que se transite de un sitio a otro y NO exista otra alternativa por asfalto. Es decir, por el Racó del Duc está terminantemente prohibido circular, ya que se puede ir a l'Orxa o a Villalonga tanto por el camino de arriba como por el de la Llacuna.
    Sergio

    ResponElimina
  6. Per a l'espavilat maleducat que pensa anar pel Racó del Duc amb el cotxe:

    "Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. DECRET 8/2008, de 25 de gener, del
    Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana". No és d'enguany, ja fa 3 anys que està la norma en funcionament.

    És el que hi ha, a mi m'agradaria no pagar la hipoteca, però no tinc més remei.

    ResponElimina
  7. Tornant al tema del article, concretament al punt de llevar els assuts; sense ser expert en el tema, tinc els meus dubtes sobre la seua utilitat biològica. Falta vore si el riu és adecuat per a les espècies que parlem, ja que té punts naturals que també son prou verticals.
    De tota manera, si no s'eliminen tots, meins trellat té.
    Sobre l'eliminació de la canya, que vols que et diga, no crec que siguen capaços de fer-se amb ella, a meins que siga una llabor de molts anys, cosa que dubte. En tot cas pegaràn tres palades amb una retro i ja tenim la pela justificada.
    Be, siga com siga, el que sempre dic: millor que posen diners per a projectes que pretenen ajudar a la natura, que per a PAI,s.

    ResponElimina
  8. David, voldria fer-te un comentari. Efectivament, el riu porta tal qual més d'un centenar d'anys i no ha passat res. Però malauradament el Racó del Duc es troba molt degradat encara que en aparència ens semble un paradís de verdor i aigua. Tocava llevar els assuts, era un plan europeu per a llevar dels rius degradats tota resta d'intervenció humana. Per a millorar la qualitat de l'ecosistema, ja que hi ha peixos que no poden ni remuntar ni baixar el riu. També tingues en conter que al reduir la velocitat de circulació de l'aigua s'afavoreix l'acumulació de llèpol o llims. Anaven a llevar-los tots, i no ho fan pel valor històric-estètic-etc que tenen. A més estic d'acord, l'assut del Infern és tot un icono del riu, i el de davant del barranc de la Mata (el de Morú) una estampa preciosa mil vegades fotografiada, mireu les fotos d'aquest article. En eixe cas, faran mecanismes per a guarantir el pas dels peixos per un lateral. Perfecte, fem compatible els 2 punts de vista.

    Respecte a lo de llevar les canyes? Tens raó, no podran, igual fan més destrossa a l'intentar arribar amb maquinària per a llevar-les que d'altra manera (dubte molt que envien cuadrilles que a ma les tallen totes). Però si són inteligents i on arranquen ho plenen de flora autòctona, com a mínim podran tindre espais lliures de canya i controlats. Però com parlem d'un projecte sense manteniment (el pressupost dona només per a les obres), en unes dècades tornarà tot a estar ple de canyes. Per cert, el tema de les al·lòctones és molt peliagut, ja que per exemple les piteres o atzavares, que molt be describiu a l'article del Racó del Duc com impressionants les de davant de la fàbrica, són una espècie al·lòctona, caldrà arrancar-les. També la Robínia o falsa acacia, un arbre molt guapo i florit, o els xops, que creixen vora riu i atorguen al paratge una màgia especial. Mentre que les canyes me la pela, les altres espècies em farà mal a l'ànima que les arranquen.

    I respecte als comentaris de la circulació de vehicles pel riu, està prohibit, rotundament prohibit, no hi ha més volta de fulla. El projecte parla de tractar de limitar l'accés, ja que encara que prohibit, els vehicles accedeixen de totes formes (hi ha molt d'incivisme, a la muntanya, a la ciutat i a tot arreu). Com limitar l'accés? Amb pilons com els dels carrers peatonals? Un manteniment que ningú voldrà asumir. Amb cadenes? Qualsevol les podrà arrancar. Amb barreres, tipus Borrell? També es poden salvar. I tampoc val una barrera fixa, ja que al trajecte hi ha cases particulars, i per tant, segons la llei, cal guarantir-los l'accés a elles. Mal està.
    Salutacions, J.A.

    ResponElimina
  9. Abans he dit que llevarien els xops, però parlava del xop híbrid, ja que afortunadament sembla que seran substituits pel xop genèric (Populus nigra), a banda de plantar oms, àrbers o salzes blanc i negre.
    Salutacions, J.A.

    ResponElimina
  10. Este proyecto lo estuve ojeando el año pasado, y respecto a la duda que teneis con el acceso, el plan es instalar traviesas de madera y cadenas de acero para evitar el paso.
    Un saludo, Pablo

    ResponElimina
  11. Respecte al entranyable amic (per dir algo) que reviindica el seu dret a accedir al Racó del Duc amb cotxe:

    -Dius que més soroll fa una penya de senderistes. Cert, però no van tot el camí fent soroll sense parar com fa un cotxe, ni tenen el factor música, ni per supost, si parlem de vehicles a motor, ja que no tardarà molt en entrar algun defensor de les motos, fan ni de lluny el soroll d'una moto ni un quad, ni encara que anaren 50 tios bramant a tot pulmó. Per altra banda, el Racó del Duc és un Espai Natural Protegit i un LIC (Lloc d'Interès Comunitari), pel que l'impacte ambiental del soroll i la contaminació dels cotxes, claxons, música, motos i quads vulneren la normativa actual sobre protecció d'espècies (àguiles, ducs o martin peixcadors, entre d'altres).
    -També dius que mantenen les pistes. Aixó és completament fals. Parlem de pistes de terra i grava, que pateixen un alt impacte físic, accelerant la seua degradació i erosió. Com vols mantenir una pista de terra que tant tu amb el cotxe com les motos van deixant les marques dels neumàtics? Eixes marques es plenen d'aigua quan plou i van erosionant-se més i més, i la conselleria no te un euro per a reparar-les. He vist pistes forestals desfetes pel pas de cotxes i motos; quan hi ha un incendi, no sé com tenen que passar els bombers per ahi.

    -Dius que nosaltres vos molestem: i la contaminació? o el teu cotxe és elèctric? Saps el gust que dona creuar-se amb un cotxe a un paratge protegit que se suposa protegit, on NO deuria haver cap cotxe pq està prohibit, i que te plene de fum, pols, o que te banye si ha plogut i s'han format tolls als forats que deixen els neumàtics? Saps que els cotxes autoritzats no poden anar a més de 30 km/h? Els cotxes il·legals que van per ahi superen eixa velocitat molt clarament, deixant un núbol de polseguera que dura minuts. Davant de la fàbrica de l'Infern un tram de la pista està plena de pedres de riu, per ahi passen els cotxes fent botar pedres perillosament en una zona on solen haver molts xiquets. Espere, a canvi, que més d'un s'haja foradat l'escape ahi per fer l'animal.

    -Dius que per què s'obrin zones recreatives. Amb 2 motius: si obrin una pista asfaltada, ves amb cotxe, si la pista és forestal de terra, NO pots anar ni no és a peu, no és tant complicat d'entendre. Si no t'asfalten la pista és pq cal guardar i mantenir el paratge lliure de cotxes. En cotxe pots anar a totes parts, hi ha centenars d'àrees recreatives on es pot accedir. Dalt mateix, ja que han fet la cagada d'asfaltar la pista de l'Orxa, ja pots anar en cotxe tranquilament a Olbits o Bassiets (al menys, tinguau la decèndia de no entrar a Olbits fins la mateixa font, respecteu la pista de terra, que està feta una merda, com no, per les marques dels neumàtics).

    I com no sé si és el teu cas, no t'ho dic directament, però hi ha moltíssima gent que es compra un 4x4 i la primera feina és clavar-se camp a través o per sendes, desfent-ho tot, erosionant, degradant i destrossant sendes, algunes empedrades amb centenars d'anys, i marges ficats per evitar l'erosió. Un desastre, senyors. He arribat a vorer un porche cayan, que deu valdre una pasta, camp a través a prop de Pinet. Espere que l'haja reventat.

    I pot ser em digues que "es lo que hay", però jo te dic, maleducat amic, que les pistes forestals tenen només 4 funcions úniques:

    1. La vigilància, prevenció i extenció d'incendis.
    2. Realització de feines forestals o de silvicultura.
    3. L'accés als bombers i brigades davant d'incendis.
    4. Accés a finques i terrenys privats.

    La resta d'opcions està rotundament prohibida al País Valencià. Pot ser si te'n vas a Conca, Terol o Múrcia tingues millor sort. És el que hi ha, mala sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Johny la gente esta muy loca!Un "porsche cayanne" campo a traves o por sendas...Si yo tuviese un piolet m daria palo usarlo por el hecho de no gastarlo y degradarlo xq aparte son caros...La gente no sabe valorar sus pertenencias...De pena!

      Elimina
  12. Meravellosa foto de l'assut de Morú, sabeu els dos arbres que es veuen tan verds quina espécie és? chops, oms?
    Gràcies.

    ResponElimina
  13. Qué pasada de sitio, me entran ganas de ir a conocerlo! Soy de Alicante, a ver si me escapo con el perro el domingo y lo visito. Respecto al idiota que teneis por ahi insultando, paciencia, mal educados hay por todas partes. La definición que han dado por ahi es la correcta, troll
    Rafa

    ResponElimina
  14. Qué parajes tan bonitos teneis por la Safor. Y si además las autoridades se preocupan, aunque sea con empujes europeos, mejor que mejor. Os envidio, por Elche no tenemos sitios así.

    ResponElimina
  15. Hola, volia compartir aquest enllaç de la Plataforma de Defensa dels Assuts que es va crear a Banyeres de Mariola, on el riu Vinalopó té un patrimoni de l'arquitectura de l'aigua que també és important:
    http://assuts.banyeres.com/index.php
    Si bé és cert que no hi ha criteris, des d'un punt de vista ecologista, per a defensar els assuts, el riu es troba antropitzat, de manera que el pas dels segles ha fet que aquests assuts es troben totalment integrats en l’entorn i no comporten cap amenaça cap a la fauna piscícola. Més aviat serveixen de refugi als peixos en època estival quan alguns anys s'asseca el riu.
    Pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pau, estic d'acord completament, eixos assuts ja formen part del paisatge i a més hi ha solucions més enllà de la seua demolició. Salutacions

      Elimina
  16. Creo que la solucion del acceso la ha dado el amigo Fernando Alonso: "pueden meter pilones en las pistas como los de las calles peatonales, a ver si os enterais!"...El chico ha dado la respuesta mas sensata.Y no se necesitan 20millones de euros o lo qe sean para dos pilones.Para mi sobre el plan destruye assuts pues la cuestion es la de siempre,los politicos hablan mucho de lo que no saben xq no les cuesta nada romper cosas historicas cm las cuevas de la autopista y sus avencs...Seguro que si el Seprona dejase a los voluntarios ecologista limpiar la zona les saldria gratis,nooo?(tengo entendido x lo q oi q si te pones a limpiar el monte de matojos,te petan el culo).yo m presentaria voluntaria al igual q muxa gente.

    Para mi la via verda esta genial.A lo mejor puede que me equivoce.Pero creo que esa millonada la podrian usar en restaurar la cuta q esta justo a la izquierda,pero en fin...La peninsula iberica nunca destaco por tener buenos dirigentes politicos que sepan priorizar decisiones...Asi nos va...

    ResponElimina
  17. PD-Podriamos fundar la associacio "Un pilo per cada pista forestal", y possar de president a nuestro Fernando Alonso del foro,jaja...Asi acabariamos con muxos problemas.

    Por ultimo, el mantenimiento de un coche es algo muy delicado qe reqiere de sentido comun,no vale la pena joderle los bajos...Es como encontrar a tu pareja perfecta,algo improbable, una vez consegido para que la vas a espantar...Pues lo mismo con el coche,para qe qieres joderlo metiendo x vias dnd sabes qe lo vas a joder...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".