El Mondúver a un tir de pedra a la Plaça del Llibre 2025 de Gandia

Fer una presentació a casa sempre té una comoditat insuperable. No cal desplaçar-se, no hi ha aquella incomoditat difusa de parlar en un lloc estrany, i, sobretot, la gent és de confiança. I és que Gandia, al capdavall, no és Nova York.

Amb el renovat llibre del Mondúver sota el braç i el solet fent la seua feina, hem acudit un any més a la nostra plaça del Llibre —l’única al país que no pertany a una capital provincial—. Aquests menuts esdeveniments tenen una gràcia indiscutible: permeten parlar amb calma, sense urgències, amb el públic atent, sense aquell protocol rígid i feixuc de les grans ocasions. 

Hui, hem parlat de literatura; aquesta activitat que, en un temps que idolatra la immediatesa i la simplicitat, sembla un anacronisme. I, tanmateix, encara hi ha qui escriu, qui llegeix, qui s’entreté amb la paraula escrita. Fins i tot la nostra literatura, la de muntanya, perquè existeix, perquè compta, perquè, com tot allò que es pensa i es diu amb una mínima decència, té la seua raó de ser.

Escriure sobre muntanyes és, al capdavall, escriure sobre la realitat més fonda: el territori, el clima, la gent, la vida. Què pot haver-hi més bell que parlar de casa nostra, d’aquest paisatge que ens envolta i que, massa sovint, travessem sense acabar de veure? Possiblement, mirar-ho amb ulls nous, entendre que allò que ens envolta no és només decorat, sinó substància, memòria, temps viscut.