La llengua és com un fil de llum que puja per tots els vessants d’una muntanya fosca: no s’atura, s’enfila, ressegueix cada racó, abraça les pedres i les herbes, il·lumina el camí encara que tot al seu voltant semble ombra. És aquest foc persistent que no s’apaga, que travessa el temps i les generacions, fent brillar la memòria, donant forma a la identitat que s’amaga en cada racó del paisatge i de l’ànima. La llengua no és només paraules, és un foc viu que es propaga, es transmet i es manté, encara que la nit siga espessa i la foscor, profunda. És la vida mateixa que es nega a desaparéixer.
La Flama del Canigó, celebrada ininterrompudament des del 1968 —molt especialment pels centres excursionistes—, simbolitza la voluntat de tot un poble de preservar la seua llengua.
La Societat Excursionista de la Safor, des de l'any 2024, recull el testimoni de la Flama a l’Aplec de la Safor, i per segon any l’hem pujada, simbòlicament, al Molló de la Falconera, un dels cims icònics de la comarca.
 |
Flama del Canigó al Molló de la Falconera |
 |
Flama del Canigó al Molló de la Falconera |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".