Trekking modern. Quan el bosc parla anglès

A la muntanya, darrerament, no sols hi puja gent amb motxilla i bastons, sinó també amb un llenguatge que pareix acabat d’eixir d’un coworking del centre de València. Si abans el bosc era un lloc per fer camí i respirar a pulmó ple, ara és l’escenari d’un outdoor workshop. Allò que tota la vida havia sigut passejar a poc a poc, mirant el paisatge i escoltant el silenci, ara és mindful hiking. El descans a l’ombra d’un pi s’ha convertit en slow experience, i el vell costum de no embrutar el terra, en un grandíssim leave no trace.

En aquestes condicions, ja no hauria d’estranyar-nos que, d’ací quatre dies, el repàs de la ruta es batege com a briefing, la tertúlia al refugi es celebre com a networking, i el descans compartit amb un excursionista desconegut es promocione com a coffee break. Els pastors —si encara en queda algun— passaran a ser freelancers de la transhumància, i el mapa de senders, un solemne roadmap.

I nosaltres, què hi farem? Si al remat la paraula anglesa arrela més fort que la nostra, només ens quedarà fer un update i callar. Potser, al pas que anem, acabarem dient-li trekking a aquest vell vici que tenim alguns de caminar… i encara ens semblarà moderníssim. On anirem a parar!