Quarta fira de muntanya de la Safor

La quarta fira de muntanya de la Safor ha parlat durant quatre dies seguits. No ha cridat. No li ha calgut. Ha passat i ens ha deixat, com qui no vol la cosa, quatre maneres d’entendre-la. La primera: la muntanya que es conta, amb cinema, fotografia, llibres i xerrades. La segona: la muntanya que es toca, al rocòdrom ple de menuts, al ral·li d’escalada o als tallers de llars de bitxos. La tercera: la muntanya que s’explora, per les rutes, les coves, la fauna, la interpretació del territori o la marxa nòrdica. I la quarta, la més important: la muntanya que es comparteix, a l’ombra de l’ermita, amb un arròs fet també ell amb quatre ingredients primordials: foc, paciència, gana i bons amics.

Enguany, a la mostra de cinema, hi vingueren tres noms que parlaren d’heroisme: Marc Toralles, Sílvia Vidal i Jordi Corominas. A ells, però, s’hi va afegir una quarta veu —la nostra, la de casa. Ells ens contaren com s’enfilen els cims; nosaltres, com s’hi arriba. Una manera menys èpica, més humil, però tan necessària com l’altra per entendre la muntanya.

La Safor, que sovint es disfressa de platja i d’estiu etern, s’ha posat aquest cap de setmana el seu vestit de muntanya. I li va bé. Hem vist que el turisme actiu i la conservació no són enemics, que el sender pot ser escola de silenci, que la natura no és un teló de fons decoratiu sinó el nostre horitzó de cada dia —i que, quan ho oblidem, ho paguem.

I quan el primer vent de desembre ha repassat les pedres de l’ermita i la gent ha marxat amb aquella discreció de les coses completes, tothom ha entés que no tornava a casa amb quatre fotos, sinó amb una invitació. Una invitació a tornar-hi. A pujar i a baixar. A escoltar. Perquè la Safor —tan austera, tan nostra— diu poc, però cada paraula pesa com una pedra. I qui no la sent… és que encara no ha aprés l’ofici elemental d’aturar-se.

PD: aquesta quarta fira ha tingut, com sembla evident, quatre pilars essencials: el cinema, la fira en si, la gent que hi ha participat i, el més important de tots, les dones i homes de la Societat Excursionista de la Safor. Sense ells, res d’això no haguera estat possible.