17 de novembre 2010

El Cavall Verd per Murla

| Localització: 38.7603102, -0.0829431
El Cavall Verd (793 m) o muntanya de Pop és la més coneguda de les muntanyes de la serra del Penyal. Es troba situada entre els termes de Benigembla, Murla i la Vall de Laguar (Marina Alta). Amb forma de camell pel seu doble cim, sembla una cadira de muntar, raó per la qual la gent es pensa que d'ací prové el seu nom, malgrat derivar aquest d'una antiga llegenda que veurem a continuació.
L'ascens al Cavall Verd es realitza normalment pel PR-181, una bonica ruta circular amb accés per Benimaurell. Però vos proposem una variant molt més dura i costeruda, i alhora més aventurera, l'atac directe al cim des de Murla. Amb la ruta volem fer un homenatge a aquell dia de la tardor de 2001 quan, ja dalt del cim del Cavall Verd, maleïrem la guia que portaven que afirmava l'existència del castell de Pop, i decidirem escriure el llibre "A un tir de pedra".

El Cavall Verd amb Murla als peus
El Cavall Verd, amb Murla als seus peus

Diu la llegenda que al cim de la muntanya es troben les restes del castell de Pop, raó per la qual rep el nom de muntanya de Pop, qüestió que debatrem acaloradament més endavant. Però del que no hi ha cap dubte és que el lloc fou un dels últims reductes de la resistència dels moriscs al País Valencià, pel que farem un parèntesi històric.

L'expulsió al port de Dènia

El 22 de setembre del 1.609 es va publicar un decret d'expulsió per part de Felip III dels descendents dels antics mudèjars. Se'ls va obligar a acudir als ports de Dénia, Xàbia o Gandia en un màxim de tres dies portant només els bens que pogueren transportar. Davant la lògica oposició de perdre les cases i bens, i sabedors que al nord d'Àfrica tampoc eren ben rebuts, va esclatar una forta revolta a la Vall de Laguar, on acudiren famílies de les dos Marines, el Comtat, la Safor o la Vall d'Albaida. Sembla que la revolta fou liderada per Al-Millini, un moliner de Guadalest, i la seua dona Ezme, una sanadora. Els moriscs que venien del sud patiren l’espoli de les seues pertinències al coll de Rates, que segons una llegenda va rebre el nom d’aquests fets (el coll de "Raptes”).

La rebel·lió dels moriscs

Uns 17.000 moriscs acamparen al Cavall Verd, al "suposat" castell de Pop, armats amb pedres, fones i ballestes. I perquè acudiren tots precisament a aquesta muntanya? Ací entra en joc una nova llegenda, la del morabit Al-Fatimi, mitificació de'Al-Azraq que lluità contra Jaume I. Al ser derrotat, va ser engolit per una muntanya amb el seu cavall verd. Segons la llegenda, eixa muntanya retornaria al morabit per a que retornara la llibertat als musulmans quan ja no els quedara cap reducte. Eixa muntanya era, com vos podeu imaginar, el Cavall Verd. Però en lloc de l’esperat cavall verd, allí acudiren 5.000 soldats dels terços de Nàpols i Sicília, l'elit dels exèrcits de l'època, que massacraren a milers de moriscs. Els que escaparen moriren resistint sense aigua ni queviures, encara que diuen les cròniques que molts d’ells es precipitaren al vuit, preferint la mort a l’expulsió. Després de la revolta, uns 42.000 moriscs foren exiliats a Orà des dels ports de Dènia i Xàbia. La despoblació fou total, i així continuaria fins què el duc de Gandia atorgara carta pobla a 27 famílies mallorquines que repoblarien la vall.

Fins ací la llegenda del topònim Cavall Verd, però la realitat sempre sol ser més avorrida i és el nom deriva del nom ibèric dels aiguamolls, 'bart', concretament l'antic aiguamoll de Fontilles, que acabaria derivant en 'Vert'. Per altra banda, en època llatina es parlava de 'Caput Vallis' per a parlar de la capçalera d'una vall, que amb el temps derivaria en els infinits Cavalls que tenim a la nostra geografia. Així que Cavall Verd seria la Capçalera de la vall de l'aiguamoll de Fontilles.

El Cavall Verd camí de Castell de Castells

L'existència del castell de Pop està formada per gent què, evidentment, mai ha pujat al cim. A tots els llibres d'història, blocs i webs enciclopèdiques ens trobem la mateixa informació: "el castell de Pop es troba (en present) al cim del Cavall Verd, entre Benigembla i la Vall de Laguar, entre dos cims separats per una plana central". Docs be, arribes dalt, entre els dos cims separats per la plana, i no hi ha restes arquitectòniques de cap tipus. Si que hi ha abundància de ceràmica islàmica, pel que l'ocupació del lloc pels àrabs es innegable, però malgrat que desmuntaren el castell peça a peça fins els ciments i després allisaren el terreny ocultant tot rastre, el famós castell de Pop no es troba ací dalt. A més, una reflexió addicional: què fa un castell tant aïllat sense cap aljub? O també fou soterrat?. Interpretació històrica a banda, realment dona què pensar al llegir les descripcions de moltes pàgines a Internet, on descriuen l’existència del castell quan arriben al cim.

Però si no està el castell ací dalt, on es trobava realment? Hi ha diverses teories, i una d’elles parla de l’existència, a l'extrem oest de la serra, d’una edificació coneguda com el castellet de Garga. Correspondrà al castell de Pop? Serà el castell de Pop l'església-fortalesa de Murla? Això ja és una qüestió que deuran aclarir els arqueòlegs, nosaltres entrem en feina, dirigint-nos a Murla.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

Església de Murla
Murla és una menuda població de la Vall de Pop a l’interior de la Marina Alta, situada als peus de l’extrem est del Cavall Verd. Situats al poble ens dirigirem a la zona més alta, al voltant del carrer de Sant Roc, per tal de buscar l'accés a l'ermita de Sant Sebastià.
Per cert, no oblideu visitar la església-castell de Sant Miquel de Murla, una sòlida construcció on destaquen les torres cilíndriques amb troneres i merlets.


Pel camí del calvari, envoltats d'unes catorze capelles, seguirem un bonic camí, escenari d'una romeria que realitzen els veïns de Murla entre Sant Antoni i Sant Sebastià; vestits amb blusons negres i al so de la dolçaina i el tabalet, pugen fins l'ermita de Sant Sebastià (segle XIV), on celebren una missa en ofrena al sant.

Ermita de Sant Sebastià
Ermita de Sant Sebastià

Ja a l'ermita alçarem el cap cap a l'oest, buscant el geperut cim del Cavall Verd, i en eixa direcció començarem un ascens dur, per roca nua amb escassa vegetació, costerut en moltes ocasions i, sobre tot, per una poc definida i gens marcada senda; amb l'objectiu parcial d'una creu de ferro, les vistes a la nostra esquena comencen a ser molt impressionants, amb Murla, la vall de Pop i el Mediterrani als nostres peus. A alguns trams caldrà fer una menuda trepada, però sense cap dificultat.

Seguint la cresta cap amunt les vistes són espectaculars: la Segària i el Mondúver al nord, la Bèrnia, el Carrascar de Parcent i la vertical Penya de l’Altar, la Xortà o la Serrella al sud.

Sobrepassada la creu, començarem a divisar uns punts rojos que ens guiaran cap amunt, al tram més dur de la ruta.

Tram final cap al cim. Compareu la mida dels excursionistes baix de la foto

Després d'una interminable hora i mitja per fi assolirem el doble cim del Cavall Verd o Penya Roja (792 m.) on, com ja hem comentat, no hi ha cap castell ni resta de cap construcció. Però el que cal és gaudir de la privilegiada panoràmica que tenim des d'ací dalt.

Cim del Cavall Verd

Des del cim destreparem en direcció oest. El descens potser complicat si no teniu molta experiència (encara que si haveu pujat des de Murla estareu fets a tot), ja que haurem de superar una menuda via ferrata recolzats per una corda. Al poc veurem un encreuament, ací tenim tres opcions, tornar a Murla, o be anar a Benimaurell des de dos punts.



Variant A: descens pel PRV-181 a Murla o Benimaurell

Seguirem un sender per la dreta que descendeix fins una pista, a l'altra banda de la qual seguirem el sender de l'esquerra; veurem un nou encreuament que seguirem a la dreta, i un nou que ja per l'esquerra ens durà fins un camí asfaltat; entre cireres i ametlers visitarem les fonts del Gel i Penyo per arribar, junt a la font del Camusot, a Benimaurell. Abans, per la font del Gel, ens podrem desviar de nou cap a Murla.

Accés per la vessant oest al cim


Variant B: del Cavall Verd a la font dels Olbis

Des del cim seguirem la cresta de la serra en direcció oest; encara que la senda és inexistent, no hi ha cap dificultat si seguim les fites pel camí. A la nostra dreta veurem Campell, Fleix i Benimaurell. Obviarem un encreuament a la dreta cap a Benimaurell si ens trobem forts i buscarem el sender del coll de Garga. Des d'ací ja descendirem per una senda empedrada, obviant una bifurcació al barranc de l'infern, fins la font dels Olbis. Des d'aquest punt ja podrem tornar a Banimaurell.
En qualsevol de les dos variants, des de Benimaurell podem seguir el camí vell de Murla què, en direcció est, ens tornarà al punt d'inici de l'excursió.

Cavall Verd des de la Penya de l'Altar
El Cavall Verd des de la Penya de l'Altar. S'aprecia des d'ací el doble cim.


Vista 3D de la ruta. Clic per obrir-la amb Google Earth

Enllaços relacionats:




Les Escales dels Moros, la Catedral del senderisme, o el barranc de l'Infern
Els masos de Capaimona

13 comentaris:

  1. xe, impresionant...
    dones la mida justa d'història, llegenda, muntanya, ecologia, paisatge, etc., amb molta claredat, gens rimbombant.

    no se en què treballeu, però reconec que hi ha molta feina darrere dels vostres apunts... si seguiu així s'haureu de plantejar fer una obra més ampla (tot el País Valencià?)... fora genial, i no conec que hi haja publicat res paregut.

    hi ha més gent a altres comarques que facen el que vosaltres feu? si la hi ha, us heu de posar en contacte

    ResponElimina
  2. Gràcies per la part que em toca. Poqueta en realitat, ja que Oscar és el mes actiu en diferència.
    Seguim treballant per publicar alguna cosa més en el futur, pero tot el País Valencià és una feina enorme que no podriem abastir en tota una vida :S

    Sobre el tema del article que parla del orige del nom Cavall Verd, aquesta que plantejes de Caput Vallis (que en català va derivar en cap vall) és una de les que he sentit.
    Una altra diu que l'orige de molts del noms cavall que hi ha a terres valencianes es té que buscar al nom arab "javal" que significa muntanya.
    Per altra banda, a Balears hi ha una altra teoria per a "Cavall Bernat", nom que abunda molt, i diu que deriva de "carall" (sinónim de penis) i bernat, que significa empinat. Curiosament, quasi tots els Cavalls Bernats solen ser penyes prou verticals i empinades.
    Des de la meua ignorancia, em dona la sensació que totes aquestes teories tenen part de raó, i que el nom ha anat derivant depenent de les distintes llengues que s'han parlat al nostre territori.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels el·logis, i com diu David, projectes hi han, però poc a poc i amb calma, ja que clavar-te en un projecte de certa envergadura implica tirar-li hores, moltes hores. Ganes tenim, temps no :D

    Respecte al comentari de David, estic completament d'acord amb ell, quan vaig estar al mar Roig em va cridar molt l'atenció la quantitat de Jabals que hi havia, com el Jabal Elba de 1437 m d'alçada o el Jabal Ebruq. De fet, al mont Sinaí se'l coneix com 'Jabal Musa', 'Muntanya de Moisés'. En àrab un Jabal és una muntanya, i és molt temptador pensar que amb el temps derivara en Caval i finalment Cavall.

    El 'carall' que anomenes efectivament té la mateixa arrel que el 'carallo' galeg o 'carajo' castellà. I si bé la teoria més estesa és la de la roca o muntanya amb forma fàlica, també hi ha teories que diuen que cavalls, caralls i cargols tenen el seu origen en la forma pre-romànica "-kar" (pedra o roca). En fi, com be dius, depen de les diverses llengües que ha mamat la nostra geografia hi ha interpretacions per a tos els gustos.

    ResponElimina
  4. Respecte al comentari anterior, vaig a reobrir la discusió al voltant del vertader nom del coll i cim del Cargol o Caragol, a la Drova. Potser el topònim 'Caragols' no fora tan correcta com ens diguren, i Cargol per tant no fora una errada gramàtical històrica i si el original.

    ResponElimina
  5. També he vist eixa de "kar", pero siguent indo-europea com és, em pareix molt forçada la explicació (per el temps pasat), més tenint en conter que al ser tan curta pot donar peu a moltes interpretacions.
    De fet la he vist fins i tot per explicar l'orige de Calp. Algo apretaet, més pensant que al Mar Negre hi havia una altra "Calpe" a la època dels grecs.

    ResponElimina
  6. Jo havia sentit que Barx era Burj-al-Jabal, torre a la muntanya, per example

    ResponElimina
  7. Correcte.
    Hi han uns quants toponims que incorporen javal (o jabal): està Gibraltar, que ve de javal Taric (Taric era el que comandava les tropes que envairen la peninsula), la muntanya Javalambre a Terol, o el riu Jabalón, afluent del Guadiana.
    també està el nom en castellà del porc senglar: jabalí.

    ResponElimina
  8. Ahi le has dao!
    És cert, la millor referència a l'àrab de Jabal la tenim al jabali, "porc muntanyés"

    ResponElimina
  9. Fa temps vaig llegir a un tríptic de les festes de Barx que dos caçadors de Simat pujaren a Barx (amb cognoms valencians, com no) abans de ser habitada i exclamaren "Burj-al-javal"!! I d'ahi ve el nom :D

    ResponElimina
  10. Molt interessant la història dels revoltats moriscs de les valls de la Marina. M’agrada el vostre blog, eixe puntet educatiu que afegiu sempre als vostres articles és molt enriquidor.

    ResponElimina
  11. Hola, he llegit l´articul....
    fa po va haver un incendit en la zona. I al quedarse tot "net" he trobat el que podria ser un forn de calç, allà dalt
    portizk@hotmail.com

    ResponElimina
  12. no, en la falda de una de les "jorobes" per dir-ho de alguna manera, del penyó.
    En el mateix cim, pareix que hi haja una prospecció feta, i allí no hi ha res, pense.
    es una ruta que faig molt.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse