15 de gener 2011

Els arbres monumentals de Gandia

| Localització: Gandia, España
Els catàlegs d'arbres singulars, monumentals o notables, estan formats per arbres que destaquen tant a espais naturals com urbans. En moltes ocasions són arbres que s'han lliurat de tales indiscriminades i s'han quedat aïllats en mig del formigó, o formen part d'antics jardins particulars o públics, circumstància que els ha permet créixer sense imposicions assolint una edat o dimensions excepcionals. També entren dins del catàleg rareses botàniques o exemplars que formen part de la història del municipi, o arboredes singulars que destaquen per ser especialment regulars i homogènies.
Amb el fi de protegir, conservar i divulgar l'arbratge d’Interès local, el 2007 l'Ajuntament de Gandia va definir el Catàleg d'Arbres i Arbredes d’Interès Local. Per a la seua divulgació es va crear una ruta, per a fer a peu, que recorre els elements singulars naturals urbans de que disposa Gandia. La ruta consta de 12 parades amb els seus respectius cartells explicatius. S'inicia fora del casc urbà, al cementeri municipal, ubicat a la carretera de Vilallonga, abans d'arribar a Almoines, travessa el casc urbà i fineix fora de l’àmbit urbà de nou, a l’ermita de Santa Anna.



1. Arbreda del cementeri municipal


Els més de 8.000 metres quadrats del cementeri municipal alberguen un gran nombre d'espècies centenàries. Ja des de prou distància s'observen els majestuosos xiprers (Cupressus sempervirens), habituals a tots els cementeris per la seua simbologia, adorat per grecs i romans per representar al déu Hades o Plutó i venerat pels cristians pel seu fullatge fosc i perenne i la seua resina incorruptible que evoquen la immortalitat i la resurrecció. Els xiprers del cementeri de Gandia són molt monumentals, s'alcen fins a 14 metres d'alçada i compten amb unes soques de fins a 80 cm de diàmetre.

Xiprers (Cupressus semprevirens). Arbres monumentals de Gandia
Xiprers (Cupressus semprevirens)

Palmeres mexicanes (Washingtonia robusta) Gandia
Palmeres mexicanes (Washingtonia robusta)
Però no tots els arbres del cementeri evoquen la mort, només cal fixar-se en els magnífics exemplars de plataners (Platanus x hispanica), molt apreciats per la seua frondositat a l'estiu i l'absència de fulles a l'hivern. Com comprovareu al llarg de la ruta, ens trobem davant d'una de les espècies més abundants i representades a Gandia.

Esveltes i desafiant les lleis de la física, amb els seus estretíssims trocs, podrem divisar a més de 10 metres d'alçada les copes de les palmeres mexicanes (Washingtonia robusta), les típiques palmeres americanes altives que tant ens hem acostumat a veure a les pel·lícules californianes. Per darrere d'aquelles i envoltant els nínxols es troba una bona col·lecció  de palmeres canàries (Phoenix canariensis), tan amenaçades a les nostres terres per la plaga del picut roig. A la tardor les xacarandes (Jacaranda mimosifolia) i la seua espectacular floració morada atorguen una major solemnitat al lloc.

Cementeri de Gandia
Vista general del cementeri. Captura del Google Maps
 
2. El pi canari a la rotonda de la carretera de Vilallonga

Eixim del cementeri en direcció a Gandia i, només arribar a la rotonda amb l'avinguda del Raval, ens toparem amb un magnífic pi canari (Pinus canariensis) centenari, amb quasi 24 metres d'alçada i 80 cm de diàmetre.

Pi canari (Pinus canariensis) Gandia. Rotonda Almoines-Vilallonga
Pi canari (Pinus canariensis)
Vista aèria de la rotonda d'Almoines, amb la carretera de Vilallonga al nord
Vista aèria de la rotonda d'Almoines, amb la carretera de Vilallonga al nord. Captura del Google Maps

3. Pins canaris del recinte firal


Continuem en la mateixa direcció fins assolir l'accés sud-est del recinte firal, al parc d'Ausiàs March. Allí de seguida distingirem dos grandíssims pins canaris (Pinus canariensis), que si certament no són tant espectaculars com el de la rotonda de la carretera de Vilallonga, també són centenaris i presenten una alçada de 15 i 17 metres i unes soques al voltant dels 80 cm. de diàmetre.

Pi canari (Pinus canariensis) Gandia
Pi canari (Pinus canariensis)
Parc d'Ausiàs March Gandia
Ubicació del pins canaris al parc d'Ausiàs March. Captura del Google Maps


4. Arbreda del col·legi Borja Jesuïtes


Accedirem a la ciutat per la passarel·la del riu Serpis, des d'on ja podrem apreciar els monumentals arbres del col·legi Borja Jesuïtes, junt al Palau Ducal. Al pati es troben exemplars d'entre 100 i 120 anys de plataners (Platanus x hispanica) de fins a 22 metres d'alçada, casuarines (Casuarina equisetifolia) i xacarandes (Jacaranda mimosifolia). Fora de catàleg, però dignes de contemplar, trobem eucaliptus (Eucaliptus camadulensis), aurons (Acer negundo), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), tujes (Thuja orientalis), xiprers (Cupressus sempervires), i ficus (Ficus macrophylla).

Arbreda col·legi Borja Jesuïtes
Arbreda col·legi Borja Jesuïtes

Palmera canària (Phoenix canariensis) Gandia
Palmera canària (Phoenix canariensis)
Pati del col·legi Borja. Al fons, el palau Ducal. Gandia
Pati del col·legi Borja. Al fons, el palau Ducal
Jardí del col·legi, adosat al palau ducal. gandia
Jardí del col·legi, adosat al palau ducal. Captura del Google Maps.

5. Casuarina de l’antic hospital de Sant Marc


Passant el Palau Ducal i per darrere de l'Ajuntament no podeu deixar de visitar l'antic hospital de Sant Marc, actual Museu Arqueològic de Gandia (MaGa), on es troba una centenària i espectacular casuarina (Casuarina equisetifolia) d’aproximadament 115 anys, 25 m. d’alçada i 80 cm. de soca. La casuarina, molt abundant a Gandia, és un arbre molt apreciat als jardins per la seua resistència a la sequera i a la contaminació. També se la coneix com a pi de Paris per la similitud de les fulles.

Casuarina (Casuarina equisetifolia) Sant Marc Gandia
Casuarina (Casuarina equisetifolia)
La casuarina s'aprecia al centre de la imatge, entre l'antic hospital i el convent de Santa Clara
La casuarina s'aprecia al centre de la imatge, entre l'antic hospital i el convent de Santa Clara
  
6. Arbreda de la Casa de la Marquesa


Tornarem al Passeig de la Germanies, però de camí visitarem els jardins de darrere i davant de l'ajuntament, que si be no es troben al catàleg, compten amb exemplars molt interessants.
Arribats al passeig, caminarem a l'ombra d'un espès sostre vegetal format per plataners que formen part de la història de Gandia. Els que hi ha entre el carrer Major i Sant Rafael són plataners orientals (Platanus orientalis), plantats a inicis del segle passat i coetanis als quatre plataners de l'antiga estació de Carcaixent-Gandia. L’arbreda ens envoltarà fins la Casa de la Marquesa, una casa-palau dels Marquesos de González de Quirós de finals del segle XIX. El jardí és un paradís per a qualsevol aficionat a la botànica, on destaquen una casuarina (Casuarina equisetifolia) de 24 m. d’alçada i 88 cm. de diàmetre de soca, i un gegantesc magnoli (Magnolia grandiflora) ubicat al centre del jardí, amb flors que arriben a mesurar fins 30 cm. 

Ficus i jardí de la Marquesa Gandia
Ficus i jardí de la Marquesa

Accés al jardí de la Marquesa. Gandia
Accés al jardí de la Marquesa
Canya de bambú (Bambusa sp.)
Canya de bambú (Bambusa sp.)

Altres arbres monumentals que hi trobarem són la morera (Morus alba), molt utilitzada a l'antiguitat a la comarca per al cultiu del cuc de la seda, o la palmera datilera (Phoenix dactylifera), molt present a la ciutat com ja veurem. Al jardí destaca l'abundància d'exemplars de pi blanc (Pinus halepensis), amb les seues soques tortuoses desafiant la gravetat. Entre tant de verd destaca la grogor del til·ler (Tila platyphillos) i el morat de les enormes xacarandes (Jacaranda mimosifolia). Altres espècies representades són la canya de bambú (Bambusa sp.), la troana (Ligustrum japonicum), el xirimoier (Annona chirimoia), l’arbre del paradís (Melia azedarach), el cedre de l’Atles (Cedrus atlantica), el palmito de jardí (Trachycarpus fortunei), l’alvocater (Persea gratissima) o el ficus (Ficus sp.).

Vista aèria del jardí de la casa de la Marquesa. Gandia
Vista aèria del jardí de la casa de la Marquesa

7. Arbreda del col·legi Francesc de Borja


Eixirem del jardí per l'accés de la plaça del Prat, que creuarem en la mateixa direcció fins el col·legi Francesc de Borja. Tres magnífics exemplars de casuarines (Casuarina equisetifolia) amb quasi 18 m. d’alçada i entre 0,7 i 1,2 m. de diàmetre de soca, i 7 exemplars de palmera canària (Phoenix canariensis) de fins a 13 metres d'alçada i 1 metre de diàmetre formen el catàleg al centre. Però també ens trobem exemplars molt interessants al pati del col·legi, com un om de Sibèria (Ulmus pumila), xops (Populus nigra), oms (Ulmus minor), lledoners (Celtis australis), morera de paper (Broussonetia papyrifera) o l’arbre del cel (Ailanthus altissima).

Casuarina (Casuarina equisetifolia) Gandia
Casuarina (Casuarina equisetifolia)
Palmeres canàries (Phoenix canariensis)
Palmeres canàries (Phoenix canariensis)
Vista aèria del col·legi Francesc de Borja
Vista aèria del col·legi Francesc de Borja. Captura del Google Maps.

8. Palmeres canàries de la plaça Crist Rei

Tornarem de nou fins el Passeig de les Germanies. A diferència dels anteriors, des del carrer Sant Rafael els plataners pertanyen a la varietat hispanica (Platanus x hispanica), plantats entre 1943 i 1944 pels escolars de l'època. Cap a l'oest assolirem la plaça de Crist Rei, front a l’institut Ausiàs March, on des de prou lluny destaquen 4 esvelts exemplars de palmera canària (Phoenix canariensis) que s'alcen fins a 14 metres per damunt de la plaça, dos femelles i dos mascles.

Palmeres canàries (Phoenix canariensis) plaça Crist Rei Gandia
Palmeres canàries (Phoenix canariensis)
Palmeres canàries i plataners de la plaça Crist Rei, avinguda República Argentina i el Passeig. Google Maps


Torrelló del Pi
La ruta ens durà fora del nucli urbà, així que de camí aprofitarem per acostar-nos a l'estació de Renfe. Des de la plaça de Crist Rei vos aconsellem dirigir-vos per l'avinguda República Argentina, on ens sorprendran els magnífics exemplars de palmeres datileres (Phoenix dactylifera).
Trencarem per l’avinguda de Beniopa a la nostra dreta i ens aturarem, a l’encreuament dels carrers Alzira i sant Rafael, a contemplar el Torrelló del Pi, l’únic tram de la segona muralla renaixentista del segle XVI que ens ha arribat fins els nostre dies. Dalt de la torre rodona parlen les cròniques de l’existència d’abans del segle XIX d’un pi que coronaria tan il·lustre test fins la dècada del 1980, quan s’assecaria. El simbolisme de l’arbre, lligat popularment al torrelló fins el punt de no poder ser concebut un sense l’altre, portaria a la replantació d’un nou exemplar l’any 1989, el que ha arribat als nostre dies. Així, malgrat comptar amb només 23 anys i trobar-se fora del catàleg, mereix amb honors ser visitat dins del nostre periple urbà.


 9. Plataner del carrer Perú

Seguirem pel carrer Alzira cap a l'estació del ferrocarril i trencarem a l'esquerra pel carrer Perú, al bell mig del qual i envoltat d'asfalt destaca, amb els seus 25 metres, un magnífic plataner (Platanus x hispanica) amb més de 130 anys que pot presumir d'haver viscut la història del ferrocarril de la ciutat, tal i com s'aprecia a fotografies antigues de la zona.

Plataner (Platanus hispanicus) del carrer Perú
Estació de Gandia el 1959 amb la presència del plataner. Foto: 'Paisajes Españoles'

Girarem per l'esquerra a l'avinguda de València i ens dirigirem a una menuda placeta que hi ha junt a l'encreuament amb el carrer Gabriel Miró. Hi trobarem una monumental casuarina (Casuarina equisetifolia) que s'acosta als 30 metres d'alçada, superant a les finques dels voltants i possiblement de la mateixa època que les de la Casa de Marquesa, del col·legi Carmelites, de Sant Marc o de Sant Francesc. Envoltant a la mateixa hi ha tres palmeres palmeres canàries, una d'ells competint en alçada, i dues palmeres mexicanes (Washingtonia robusta).

Casuaria i palmeres canàries del carrer Gabriel Miró/Avda. de València


10. El lledoner del parc Joan Fuster

Ens dirigirem al parc Joan Fuster, al nord de la ciutat; camí de l'alqueria Laborde, antiga seu de Gandia TV, ens creuarem amb una singular palmera datilera de huit braços, una circumstància molt inusual a aquestes espècies. La divisió dels braços es va produir en els anys 60 del segle passat, catorze anys abans del seu primer i polèmic trasllat des de l'avinguda República Argentina, a prop de la plaça d'Espanya, fins el parterre de l'ajuntament; l'any 2011 seria tornat a traslladar capritxosament, malgrat la negativa popular, fins la seua ubicació actual.

Creuarem la carretera del Grau arribant al nou centre d'atenció integral Sant Francesc de Borja, darrere del qual naix un camí terrer que descendeix cap al riu. Junt al camí hi havia l’exemplar més singular de tot el catàleg, un venerable lledoner (Celtis australis) d'uns 150 anys que havia crescut de forma natural assolint els 19 metres d'alçada i 1.5 metres de diàmetre de soca. Malauradament, una forta ventada a finals de l'estiu del 2012 acabaria partint la soca de tan magnífic exemplar.

Lledoner (Celtis australis) del parc Joan Fuster. Gandia
Lledoner (Celtis australis) del parc Joan Fuster
Carretera del Grau. A l'esquerra i en un cercle el lledoner, al centre l'alqueria Laborde, a la dreta i baix l'omeda

Baix del riu, a banda d’un parell de magnífiques omedes, destaca a uns 800 m en direcció sud i ben a prop del pont de la carretera d’Oliva, un xop (Populus nigra) centenari molt frondós, encara que fora de catàleg, i que podreu visitar seguint la ruta "A la vora del Serpis. Un passeig per la ciutat ducal".


11. Arbreda de l’alqueria Laborde

Creuarem de nou la carretera del Grau i tornarem uns pocs metres fins l'alqueria Laborde. A un jardí amb més de 2.600 m2 ens trobarem amb la major diversitat d'espècies de tot el catàleg. Destaca un magnífic exemplar de baladre (Nerium oleander), tant comú als barrancs, però amb una mesura d'arbre adult sorprenent.

Baladre (Nerium oleander). Alqueria Laborde. Gandia
Baladre (Nerium oleander)

Altres exemplars monumentals són el llorer (Laurus nobilis), el xiprer de Califòrnia (Cupressus macrocarpa), una increible araucària (Araucaria heterophylla) visible des de lluny i que malauradament la falta de reg està assecant, la sorprenent pota d’elefant (Beaucarnea recurvata), la palmera mexicana (Washingtonia robusta) i el venerable teix (Taxus baccata), l'únic arbre protegit pel catàleg de la Diputació de València a Gandia. A l'exterior i vora carretera hi ha un gegantesc i aromàtic exemplar de magnoli (Magnolia grandiflora) on destaquen les seues enormes i blanques flors.

Teix (Taxus baccata) Alqueria Laborde. Gandia
Teix (Taxus baccata)
Pota d’elefant (Beaucarnea recurvata). Alqueria Laborde Gandia
Pota d’elefant (Beaucarnea recurvata)
Araucària (Araucaria heterophylla). Alqueria laborde. Gandia
Araucària (Araucaria heterophylla)
Palmera mexicana (Washingtonia robusta). Alqueria Laborde. gandia
Palmera mexicana (Washingtonia robusta)


12. La pineda de Santa Anna

Tornarem els nostres passos fins al barri de Sana Anna. Deixarem la ciutat per anar fins l'antiga ermita del mateix nom, ja a terreny forestal. Al seu voltant s'alça una majestuosa i magnífica arbreda de pins blancs (Pinus halepensis) i pinyoners (Pinus pinea), entre els quals sobreïx un pinyoner amb 20 metres d'alçada. Pujant a l'ermita ens envoltaran enormes exemplars de xiprers (Cupressus semprevirens), i al voltant de la construcció veurem lledoners (Celtis australis) i eucaliptus (Eucalyptus globulus). Es tracta de l’espai més vulnerable de tot el catàleg, ja que al trobar-se a espai forestal any rere any (quasi literalment) es veu amenaçat pels incendis forestals, sempre provocats.

Pineda de Santa Anna. Gandia
Pineda de Santa Anna
Incendi a Santa Anna
Vista aèria de l'ermita i pineda de Santa Anna

13. El pi canari de l'antic dipòsit d'aigües

Encara que fora de Catàleg, si seguim caminant en direcció nord-oest, paral·lels al barranc, travessarem Beniopa i arribarem a l’antic dipòsit d’aigües de Gandia, construït a finals del XIX. Ens trobarem davant d’una cridanera casa amb sostre a dues aigües, de maçoneria i rajola pintada d’un cridaner color vermell; a l’interior de la casa hi ha un pou i un motor per a l’extracció d’aigua, que antigament era de vapor, el que justifica la presència d’una enorme xemeneia exterior. Dalt hi ha un dipòsit d’aigües construït amb carreus de roca calcària. Però el que ens importa del conjunt al menys amb el present passeig és l’enorme pi canari (Pinus canariensis) situat junt a la casa, plantat fa quasi una centúria per a indicar des de ben lluny la presència del dipòsit.

Pi canari del dipòsit d'aigües de Gandia


Agraïments a Xavi Ródenas per cedir-nos algunes de les fotografies.

Rutes alternatives:

A la vora del Serpis. Un passeig per la ciutat ducal

31 comentaris:

  1. Muy buen artículo, no conocía los magníficos árboles que tiene Gandía y menos sus enclaves, solo algunos de ellos, ni su historia y menos sus nombres científicos. Que pena por los que desaparecieron, (me acuerdo de alguno de ellos) por culpa de la mala práctica política de hacer desapacecer nuestro pasado. ¿También entendeis por lo que veo, de botánica?, sois una fuente de información muy valiosa y como repiten otros comentaristas el detalle de los artículos no tiene desperdicio. Un sobresaliente.
    Por cierto me viene a la cabeza en este momento la destrucción salvaje (entre otras) del chalet y su contorno del Sr. Gorrita - La Pilarica - que pena.....

    ResponElimina
  2. És cert, també recorde el xalet on hui està l'edifici de l'aspirina, i el jardí del cine del palacio de los deportes. El comentari anterior té rao, són edificis que deuria haver-se quedat l'ajuntament. Hui ja no queden ni fotos d'ells, llàstima. No haveu comentat res dels arbres de la placeta de l'Exèrcit Espanyol, encara que supose que l'ajuntament no l'haurà catalogat com monumental.

    ResponElimina
  3. Efectivamente sobre el comentario anterior, justo al lado del Cine Palacio de los Deportes existía posiblemente el árbol más impresionante que tenía Gandia que por cierto al dueño del solar se las hicieron pasar canutas para que lo protegiese y al final no fué él quien mandó arrancarlo...
    Gandia y en concreto su Centro Histórico era una maravilla de arboleda, El Prado impresionante, el arcén a la Estación Ferrocarril antigua igual,(no había motivo para su talado) para el aprovechamiento del terreno no molestaban, se podían haber respetado. Y en casonas particulares en el Casco antiguo igual de lo mismo (Pero en éstas no había nada que hacer, por estar en propiedades particulares) pero ahora solo es un recuerdo para algunos y con el recuerdo me quedo también con la Carretera del Grao que preciosa arboleda, pero la vida cambia, la pela es la pela y donde se pone cemento es porque hay negocio y siempre será así.

    ResponElimina
  4. Em quede amb la última foto respecte al que comenteu, un consistori pot ser responsable de la pèrdua de 20, 30 arbres? Un fill de puta és el responsable de la mort de 1000, 10000?

    ResponElimina
  5. El chalet del sr. Gorrita que diu el primer comentari, era el que hi havia al carrer Benicanena? El que semblava una casa dels Alps? Que mal em va saber quan la van tombar, quina casa més bonica. Pero gracies al google maps encara es pot vorer des de l'aire, igual que el palacio de los deportes... Fins que tornen a pasar amb l'avioneta

    ResponElimina
  6. Estimats anònims, no tireu sempre la culpa a l'ajuntament. Sense anar massa lluny, quan descobriren les restes de la muralla baix del passeig davant del teatre Serrano, els tècnics de la direcció de Patrimoni Històric de la Generalitat van manar tallar tots els arbres dels voltants per tal de protegir-les, arbres que d'ací poc seran centenaris, a lo qual els tècnics municipals emitiren els corresponents informes per tal d'evitar la seua tala, que de moment han acoseguit.

    ResponElimina
  7. Como autor del primer comentario me ratifico en el mismo y contestando al anterior usuario le digo que no politicemos el tema que en todos los comentarios precedentes no he leído que de todo tenga la culpa el Ayuntamiento (está claro que en algunos temas aunque el Ayuntamiento quiera no le dejan, ¿porque?, sobran Departamentos a decir Diputaciones, Autonomías y Estamentos anexos que ni ellos saben sus competencias y al final a pagarlo poca ropa o sea el Pueblo que es el principal que quiere que le respeten lo suyo.En resumen el Ayuntamiento dicen es la Casa del Pueblo pero está como dices la Generalitat y añadiria muchos otros más que como en la época feudal mandan más que el Pueblo y si como apuntas los técnicos municipales evitaron la tala del Paseo un hurra por los mismos, eso deberían hacer siempre. Y no me quería meter en política pero las circunstancias siempre te llevan a ella.

    ResponElimina
  8. També són bonics les casaurines del col'legi Escolapies, i el pi del torrelló, recorde que el vell es va secar, pero és molt representatiu el que queda

    ResponElimina
  9. Falta un arbre monumental, no te molts anys, pero es el mes car de tots, l'arbre del tirant, els 4 ferros rojos que al final han ficat en el recinte firal i que va costar un dineral als gandians

    ResponElimina
  10. JM, monumental va ser la millonà que va costar la merda eixa de l'arbre del Tirant!

    ResponElimina
  11. No entenc de criteris per protegir els arbres, però com comenten més amunt els del Jardinet (son plataners?) em semblen espectaculars, per la grandaria, amb enormes arrels... igual son ben comuns i no cal protegir-los (ja dic, no entenc massa). Paco

    ResponElimina
  12. Ens trobarem amb "A un tir de pedra" no sols en articles de senders, muntanya y altres molt interesants. També ya que s'inicia dins del casc urbà el catàleg d'arbres singulars y rareses botàniques ubicats al blog. No podeu deixar de divulgar algun catàleg mes de la historia del Municipi que sabem del vostre coneixement y dels vestigis del subsol de Gandia, per example la xarxa d'edificacions defensives per a protegir a la gent del's atacs de la guerra insivil, entre altres.

    ResponElimina
  13. Vullc agraïr des d'aci la gran tasca realitzada per l'amic Xavi Ròdenas en la realització del catàleg. I felicitar-lo per la seua recent paternitat!

    ResponElimina
  14. Segons he llegit el pi del torreó va ser plantat a principis del segle XX, pero també ser que l'anterior es va secar i van plantar un de nou. Per tant desconec si el pi actual és del segle XX o al segle XX replantaren l'actual. Algú més major que jo que ho haja conegut?

    ResponElimina
  15. Salut amics, quins cracks esteu fets! Aquest blog és un bulli millor que el de Ferran Adrià, no para d'encetar debats i possar temes sobre la taula. M'he sorprés molt gratament al trobar la entrada dels arbres singulars. Heu tractat el tema molt bé. Gràcies per la magnífic tasca que feu! I per enrecordar-se sempre de mi!! Pel que diu el company sobre el jardinet, els arbres tant grans que pensa que són plataners, supose que es refereix a uns Ficus heterophylla, molt xulos, són dos que hi ha a la part del jardí que mira cap al Grao. Són dos arbres impressionants. Certament tot el jardí és impressionant doncs hi ha uns margallons enfront de la Escola Cervantes que són impressionants...i aixó que és un jardí relativament jove, de primers dels anys 60. Però a la Safor amb la bona terra la bona climatologia i el reg i les podes, els jardins en poc temps poden ser impressionant...si abans no els tallen o els remodelegen. Vinga amics un bon abraç i molts ànims!

    ResponElimina
  16. Gràcies, Xavi, tu si que eres un crack!

    ResponElimina
  17. Hola Oscar
    Molt bé aquest article, molt ben explicat, al llegir-lo fan venir ganes d'anar a Gandia a fer una passejada per aquesta ruta per poder conèixer i gaudir d'aquests arbres i arbredes.
    Ens ha agradat aquest escrit i ens hem pres la llibertat de reproduir-lo al nostre bloc.
    Arbres i arbredes remarcables de Gandia
    Suposem que no et molestarà.
    Salut, gràcies i endavant.
    Amics arbres • Arbres amics

    ResponElimina
  18. lo del pino del torreón, no he encontrado información por ahi, pero soy de los 70 y recuerdo de pequeño que el pino estaba seco...

    ResponElimina
  19. Ahir vaig passar pel jardinet, quan era menut anava molt ja que els meus iaios eren de Corea, i la veritat és que he flipat amb els ficus, estan enormes, gegants. M'han recordat als de la gran via de València

    ResponElimina
  20. M'encanten els ficus, i certament els de la Gran Via de València com dius, centenaris i amb eixes arrels tan espectaculars, són increibles. Els del Jardinet els recorde de fa anys, però el record ja no és nítid. Aniré només puga a passejar per baix de tan venerables arbres.

    ResponElimina
  21. Em faig unes preguntes que surten d'unes notícies manifestades per polítics que s'entenen de intel ligents:
    S'ha publicat que a La Alqueria de la Torre dels Pares i en el seu extens terreny circumdant es vol dedicar a adaptar aquesta construcció antiga a un hotel (això no m'agrada) envoltat d'un hort ecològic i les terres a un Camp de Golf. Demostrat està que Gandia subsisteix i malament i ara haurà de crear iniciatives que donen suport el que ens queda, Turisme i sector serveis (s'ha quedat sense la poca Indústria gran que tenia),¿ què més tenim?. ¿ Qui inicia ara La Indústria per posar els milers de llocs de treball perduts en només 4 Empreses que teníem fortes i han tancat? !! Ningú!!. Per tant el camp de golf o el que fos Parc aquàtic etc. em sembla acceptable encara que escàs,algo es algo.
    No entenc la postura del Bloc-Verds d'oposar-se i fer un museu etnològic i una Escola d'Agricultura ecològica que crearia 400 o 500 llocs de treball ... ¿La joventut agricultors, ... ¿Qui es creu aquesta iniciativa? Aquests 400 o 500 llocs de treball .. que diuen es crearien ¿de debò?, em semblen massa empleats. ¿Els sous d'on sortirien, dels cultius o del Consistori? De l'últim és més fàcil i d'això entenen bé vostès. . ¿Saben aquests Srs. la rendibilitat de l'agricultura base, la cobertura de l'assegurança agrària l'especulació a la qual està sotmesa? Que pregunten als pocs agricultors que queden, només la gent gran que treballen sota l'especulació i de sol a sol i sense seguretat econòmica. Possiblement els que exposen aquesta proposta vulguen portar els seus fills a aquesta escola.
    En resum Srs. siguen de l'opció política que siguen, a Gandia s'ha de menjar i a la vista està, ens queda un turisme escàs i molt però molt estret de despesa, una Platja parada i només una bona sortida per a la nostra Joventut un treball polític. Bon consell: A qui a bon arbre s'acosta bona ombra l'acull. Dóna resultat:¿ Vostès. que opinen?. No li vulguin treure peres a l'om .

    ResponElimina
  22. Quina necesitat tenim de fer un camp de golf a nomes 10 quilòmetres del d'oliva? I allò que és més important, el taulell ens ha afonat, només sabem fer projectes basats en el taulell per a eixir de la crisi? Gandia té cache per a atraure a turisme de diners tenint una platja massificada i dedicada a turisme de baixa qualitat?

    ResponElimina
  23. Amb aquesta mentalitat així ens ha anat el turisme, continuem i ens quedarem amb el que tenim turisme barat que ja no pot ser més i cada vegada menys, sembla que no promoure res és millor per a alguns i aquest és el resultat en passar els anys, estic convençut que ja hem fet tard. He comentat que no m'agradaria es convertirà l'Edifici en un Hotel, però que jo sàpiga un camp de golf no es fa de material d'obra com els pisos. Per hotels ja estan els de la platja de Gandia.Per cert a Oliva va més turisme de qualitat. L'altra alternativa és dedicar-nos a plantar albergínies i tomàquets, com és tan rendible .....

    ResponElimina
  24. El que jo planteje és que si fas un camp de golf voldras fer una maco-urbanització. No em fie, els camps de golf han segut i són l'excusa per a que els polítics i els seus amics guanyen diners amb l'especulació dels terrenys.

    Hem fet tard amb la platja de Gandia? per supost. Molt. Tenim el que ens mereixem, una platja de puta mare, de les millors del mon, però davant no tens més que apartaments, apartaments i bars i restaurants àvids d'estafar al madrileny amb 12€ per un plat de carxofes (i conseqüentment, estafar al valencià també). No pots pretendre que ens convertim en Dénia o Altea, ara ja no. Recorda el que te comente i vesten a passetjar este estiu per primera fila. Només es plena el Burguer King. Si plantes un camp de golf on vindran, a Gandia, amb un oferta hotelera de 2 hotels a la ciutat? o a Oliva amb tot el complex Oliva Nova? Veus trellat a que s'intente fer un complex similar tal i com estan les coses hui dia?

    ResponElimina
  25. Camine per Gandia i ja no la reconec. Finques i més finques. Ha desaparegut molts dels punts de referència que mantenen viva una ciutat. Si ens oblidem del centre, a banda del passeig, el Serrano, el institut o la Marquesa ja no ens queden símbols de referència, abans parlàvem de "això està darrere la Pilarica" o "allò para darrere del Palau de los Deportes", anàvem a la Cafeteria Liberty, al cine Royalty i dividíem el passeig entre l'Amorosa, l'edifici d'Ausias, el xalet de Monsó o la clínica Pellicer, tots ells desapareguts, ara el seu lloc només queden finques. Altres encara estan però no els reconec. Qué li han fet al Prado?

    Ara parlem de "la botiga davant del Mercadona del passeig", quedem "davant d'on estava Ausias" i al cinema només podem anar a la Vital (abans teníem els Roxi, Torreó, Cristina, Serrano, Palacio de los Deportes, Paz, Royalty, el de dalt de Tano que no recorde el nom...).

    Una llàstima, i menys mal que l'ajuntament ha anat comprant o arribant a acords com el Parpalló, Alqueria del Duc o dels Pares, la Marquesa, etc., perquè sino...

    ResponElimina
  26. El de dalt de Tano el Colom, i també estava el Goya a la plaça dels colomets

    ResponElimina
  27. Había muchos más cines en ésa época, casi todos funcionando a la vez, hos falta:
    El Capitol (Paseo), Bulevar (Paseo) Fantasio (C/Jaime Torres), Boston (Corea) Avenida (Beniopa), El de Benipeixcar de invierno (no recuerdo el nombre), Alameda (Dos de Mayo-Paseo)y anteriormente el Marisel (Magistrado Catalá).
    Un pixavi.

    ResponElimina
  28. Ayer me deje tres cines más que había en Gandia. El Pino (en San Fco. de Borja), El Ruedo (En Avda. del Raval) y el Cine Escuelas Pías (en el mismo recinto del Colegio), creo que todavía me dejo alguno....
    En casi todos aparte de cine se representaban espectáculos musicales (los mejores de su época) ,lírica, zarzuela, cach, teatro, presentaciones de todo tipo como toreo cómico, hípica y otros.
    Desaparecieron todos 1º por la introducción masiva de la Televisión en las casas y 2º por el precio de los solares donde estaban enclavados normalmente en lugares céntricos.(Por cierto el Royalty y el Goya era el mismo cine).En el Grau había 2 y en la playa 3 más. O sea el surtido era impresionante.
    Un pixavi.

    ResponElimina
  29. Gandia tenía fa 25-30 anys en un solar al costat del Cine Palau dels Esports. Una ARAUCÀRIA EXCELSA O PI DE PISOS CENTENARI, superava en alçada l'edifici de davant de 5 pisos, més els baixos.
    El trasllat es va preparar per tècnics de Icona de Madrid, per implantar-lo en la Plaça d'Espanya. A la grua se li va trencar el cable d'acer i el preciós arbre es va destrossar. L'assegurança de la Grua va pagar millons de pesetes (no parle de 5 u 6 de l'època sino molt mes ) i la història jo la deixo aquí. El meu amic propietari encara es pregunta ¿On va anar a parar aquests diners? El silenci va ser l'única resposta que va tenir. Per descomptat ell no esperava res perquè era un arbre protegit i llevant-li del seu solar li feien un "favor", però algun centimets li podien haver compensat per les seves gestions, mals moments, i no veure's el seu arbre reimplantat. (el silenci és l'únic que li va quedar). Sempre ia al qui li plouen els diners sense fer res.

    ResponElimina
  30. Recorde aquell pi enorme del palacio de los deportes, que llastima que el trencaran, no o sabia

    ResponElimina
  31. I qué digueu del parc de San Pere? Ara en perill....Esperem que s'entre en raó i no es faça eixa barbaritat en ell...

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse