Les palmeres es moren. D’estupidesa humana?

Cada dia que passa assistim a la mort lenta i silenciosa d'un dels elements més representatius i característics del nostre voltant, les palmeres. L'any 1993 al diari Las Provincias ja s'alertava de la possible introducció d'una plaga al País Valencià per la importació de palmeres infectades sense cap control fitosanitari; no es coneixia cap sistema per a eliminar la plaga i era impossible detectar-la a temps, pel que l'única solució possible era detenir la seua introducció. Però ningú va atendre les advertències, les autoritats van girar l'esquena als interessos comercials, i així arribà l'any 1995 i sense adonar-nos un escarabat asiàtic, el Picut Roig, va iniciar la seua silenciosa però efectiva invasió.

Les flamants noves urbanitzacions de la encara en plena expansió bombolla immobiliària, amb els ressorts dedicats als golf i altres tonteries i les seues luxoses avingudes que pretenien imitar els bulevards hollywoodenses s'adornaren de milers i milers d'exemplars d'un dels símbols del mediterrani, la palmera. Els promotors demandaven palmeres a preu de saldo i els encarregats de vivers sense escrúpols les adquirien ben barates i ben infectades d'Egipte, sense cap control ni certificat fitosanitari. Imagineu la situació, un picut esvanit traient el cap entre les fulles de les palmeres, fregant-se les patetes amb cara de Mr Burns davant d’un nou paradís ple de palmeres i sense cap depredador natural. Durant una dècada es va estendre per tot arreu amb calma i sense impediments, ja que les alarmes no sonarien a la Generalitat fins l’any 2004. Conselleria va ordenar inspeccions i quarantenes, es van destruir exemplars afectats i es va restringir el comerç de palmeres. Però ja era massa tard, el mal era evident i irreversible, de fet fins l’any passat ja es comptabilitzaven 45.000 exemplars morts a Espanya, dels quals 20.000, quasi la meitat, es trobaven al País Valencià.

Palmeres afectades pel picut

En l’actualitat milers de palmeres es troben infectades pel Picut o Morrut Roig (Rhynchophorus ferrugineus), un escarabat molt vistós, roig i de bona mesura (entre dos i cinc centímetres), de l'ordre dels coleòpters i la família dels curculiònids, originari de les àrees tropicals del sud-est asiàtic. Cada femella de picut és capaç de dipositar entre tres-cents i cinc-cents ous, que transformats en larves de poderoses mandíbules perforen galeries de més d'un metre de longitud al interior dels troncs. Des del interior van alimentant-se de la sàvia fins que les fulles comencen a posar-se grogues y a mustiar-se. Quan els primers símptomes de la infecció apareixen, són tan greus que impliquen generalment la mort de la planta. A continuació els insectes, capaços de desplaçar-se volant fins a cinc quilòmetres, infecten una altra palmera i estenen la plaga. Rarament infecten l’espècie Washingtonia, ja que la seua predilecció està centrada en les espècies datilera (Phoenix dactylifera) i especialment la canària (Phoenix canariensis), que sembla disposar d'un tronc més tendre.

Palmeres malaltes pel picut

Les palmeres van ser introduïdes a la Península des del nord d'Àfrica durant l'ocupació musulmana, omplint amb els segles cases de camp i horts de tarongers, pobles, carrers i avingudes, passeigs marítims i fins i tot serien plantades a la mateixa sorra de les platges, a l’estil caribeny. Les palmeres formen part de les nostres vides, del nostre patrimoni, i ara les estem veient agonitzar i morir en cada punt del nostre territori. Des de l'Ordre del 22 de desembre de 2009 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (CAPA), els ajuntaments estan obligats a vigilar la presència de la plaga i adoptar un pla de vigilància, prevenció i control, però quan es va detectar ja era massa tard, i encara no hi havia cap tractament definitiu. De fet fins fa pocs anys l'únic tractament conegut era la tala i crema dels exemplars afectats per tal d'evitar-ne l'expansió geogràfica. El mètode més eficaç actualment és la injecció al tronc de insecticides i la polvorització de la copa, encara que s'està experimentant amb cert èxit la introducció de fongs letals per al picut o aparells que els fregeixen amb microones.

Palmeres canàries (Phoenix canariensis) a la plaça de Crist Rei de Gandia

Però els mètodes comporten un cost que no totes les administracions i molt menys els propietaris particulars, ara amb la crisi, estan disposats a assumir: entre 20 i 40 € per exemplar, segons el mètode químic triat, i un manteniment d’uns 10€ a l’any en insecticides; en aquest punt cal recordar als propietaris que talar i destruir un palmera adulta pot suposar una despesa d’uns 200€. Hi ha moltes ciutats on els serveis municipals estan fent una gran feina, a Gandia per exemple les palmeres semblen trobar-se lliures de la plaga, i és normal trobar-nos-les amb mànegues penjant de les copes per on supose introduiran els insecticides. Estem tan acostumats a la palmera que només quan ens fixem ens adonem veritablement de la seua enorme presència per tot arreu. A la ciutat de València, per exemple, s'estima una població de 16.000 exemplars, trobant-se la infecció a llocs inclòs tan ben controlats com els jardins de Vivers. Però malgrat la feina realitzada pels operaris, per molt de tractament i prevenció que realitzen hi ha moltíssimes palmeres malaltes al interior de propietats privades, pel que és quasi impossible donar per controlada la plaga. Més preocupant encara és el Palmeral d'Elx, l'únic bosc de palmeres d'Europa amb quatre milions de metres quadrats de superfície i vora mig milió d'exemplars, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO i intensament afectat per la plaga.

Palmeres als peus del tossal de Bairén

Palmera en tractament
En l'actualitat les flamants urbanitzacions, els ressorts i les seues avingudes, plenes amb les palmeres mortes o malaltes que iniciaren la plaga, resten abandonats, simbolitzant la ruïna i la decadència d'una època en que un senyor amb bigot va fer creure a moltíssima gent que jugàvem a la Champions League. Els horts de tarongers i els terrenys adquirits pels promotors de la crisi que no arribaren a ser edificats, milers d’hectàrees destinades a futurs camps de golf, macrourbanitzacions i demés tonteries, també resten abandonats, al igual que els milers de palmeres que adornaven les cases de camp i els horts, lamentablement del terreny i moltes d’elles monumentals i centenàries, però igualment infectades i sense possibilitat de rebre tractament. Resulta trist lligar caps i comprovar que la bombolla immobiliària no només va porta la plaga, a més va ajudar a propagar-la. Si passeu per zones d’horts, a la Ribera per exemple, ja no les veureu alçant-se altives i elegants per damunt dels tarongers, les observareu mortes, pansides o agonitzants, descabotades com ruïnoses columnes simbolitzant l'abandó del camp, l'abandó del territori. No puc fer més que reafirmar-me en el titular, es moren per l’estupidesa humana.

Palmera on s'observa la màniga per al tractament

Estem perdent a la carrera el nostre patrimoni natural. Al ritme que anem, dins de poc al sud d'Alacant no hi haurà més verdor que la gespa dels camps de golf. Digueu-me negatiu, però  només cal fixar-se una miqueta més cap al sud, a Múrcia, on la plaga està sent especialment virulenta. Esperem que no s’escampe a la palmera autòctona europea, el margalló (Chamaerops humillis), o el desastre serà ja monumental.
Si analitzem com hem arribat fins aquest punt, la veritat és que tires en falta una nova espècie de Picut Roig que foradara el cervell dels polítics i promotors que indirectament provocaren la plaga... però si ho analitzem fredament, si la natura no l’ha creat encara és perquè s’extingiria ràpidament per falta de sàvia!!.

Exemplar de Phoenix dactylifera, batejada com Palmera Imperial en honor a l'Emperadriu Isabel d'Àustria,
"Sissi', a l'Hort del Cura (Elx). Foto: Vikipèdia

Parlant de palmeres, l’última burrada del govern de Torró és, en plena crisi, arrancar les 200 moreres de primera fila de la platja de Gandia i substituir-les per palmeres, baix la justificació de que “se trata de una medida simbólica; queremos ofrecer una playa abierta todo el año, y el esqueleto de un árbol desnudo sin hojas no es la mejor imagen para darle este sentido cálido a nuestra playa”. Acollonant. Al dineral de substituir les 200 pobres moreres per palmeres afegiu el cost del manteniment per al picut. I encara tenen la cara dura d’anunciar que el cost de les escoletes infantil pot arribar a triplicar-se per a l’any que ve!!.

Comentaris

  1. Una auténtica lástima lo de las palmeras, delante de mi casa hay un jardín particular con tres palmeras enormes (a ojo la más grande alcanzará casi un quinto piso de altura) y las tres muertas. Hasta ahora pensaba que no se podía hacer nada, pero cuando veo que hay tratamiento maldigo al idiota del propietario de la casa, mucho mercedes y mucha tontería, y deja morir las palmeras por dichosos 100 o 200 €.
    Una lástima, de verdad, en mi pueblo están cayendo como moscas...

    ResponElimina
  2. Les palmeres es moren de codícia humana. Codícia per voler imitar les platges i cases californianes, codícia per comprar palmeres a preu de saldo infectades, codícia per no gastar-se diners en el seu tractament. Codícia, que segons qui pot resultar un sinònim d'estupidesa.

    ResponElimina
  3. El pitjor de tot és que, com és habitual en aquest tipus de fets, van existir avisos previs que van ser ignorats pels responsables de l'administració. El 1993, el diari Las Provincias va publicar un article-divulgat així mateix per la Universitat d'Alacant-en el qual l'enginyer agrònom de la Universitat de València Michel Ferry alertava sobre la possibilitat de la introducció des d'Àsia a l'àrea mediterrània de la plaga a causa de la importació massiva de palmeres sense controls fitosanitaris. Ferry va escriure textualment: "les autoritats han de saber que juguen amb foc, que no existeixen tècniques per eliminar-los i que és impossible detectar a temps, sent el millor aturar la importació en el seu moment, però hi ha interessos comercials ...".

    El Col · lectiu Ecologista Turcón-Ecologistes en Acció, de Gran Canària, va publicar el 1998 a la seva pàgina web un article que cridava l'atenció al Govern canari de l'entrada d'aquesta plaga a les illes Canàries a causa de la importació de palmàcies des d'Elx i València, on tenien certesa que la plaga existia i estava assentada.

    Com és habitual,no es van fer cas a totes aquestes advertències. Després dels fets exposats, és lícit preguntar-se: Quina és la situació real d'aquesta plaga a Espanya? Com i per què s'ha arribat a aquesta situació? Davant aquest tipus de problemes es prenen les mesures adequades? Què passarà ara?.

    Tenim un altre exemple més recent de deixadesa: En un Comunicat, l'Associació Araga va demanar que "s'endureixin" els inspeccions sanitàries i veterinàries dels productes que arriben des del Marroc. Segons l'Organització, l'acord augmentarà els Importacions de productes com el tomàquet, l'albergínia, el reduccion, l'all, el cogombre, els taronges, els clementines, els melons i els maduixes marroquins. Ningú fa res.
    Som una País que ens els donen per totes bandes y mut.
    Bon article.

    ResponElimina
  4. Interesante reflexión, la gente piensa que la plaga simplemente ha llegado, sin más importancia ni implicaciones, pero cuando te paras a pensar te das cuenta que han habido varios factores externos, por un lado la irresponsabilidad y la codicia de los promotores como bien apuntais, y por otro lado la dejadez de la administració que no ha actuado hasta que se le han secado las palmeras de la Generalitat. Dices que en Gandia la plaga está controlada, pero no tienes más que pasearte por la playa y fijarte en los jardines privados, donde el ayuntamiento no tiene potestad, para advertir los estragos que está haciendo y el peligro de propagación que existe porque unos cuantos dueños pasen de gastarse dinero incluso en talar y quemar los ejemplares dañados.
    Un saludo,
    Juan Pérez.

    ResponElimina
  5. interesantes reflexiones, en castellon tb esta afectando mucho mas que por aqui por gandia, una distribucion un poco rara que seguramente tendra su explicacion.

    Saludos

    Alberto Martin

    ResponElimina
  6. En 2001, después de un desplazamiento a Egipto, del Consejo Rector de la Estación Phoenix, avisó del aumento importante de riesgo que representaban las importaciones de palmeras debido a que la plaga había sido señalada en todos los palmerales del Delta del Nilo. Al intento de aumentar el estado de alerta recibieron de los profesionales y técnicos contactados dos tipos de respuesta: primero, el picudo no podía adaptarse en nuestra región a causa del clima; segundo, su presencia en Egipto era tan limitada que el riesgo de importar palmeras afectadas era nulo. Aunque los datos técnicos que tenían demostraban claramente cuanto erróneo eran estas opiniones, ha sido necesaria la introducción de esta plaga en la Comunidad Valenciana para que por fin este riesgo fuese admitido. Como siempre falta de agilidad y actuación inmediata.
    Desde 1996 en que se declaró oficialmente la llegada del picudo rojo a Almuñécar , se han avisado a las autoridades (por medio del Consejo Rector de la Estación Phoenix), a la Asociación de cultivadores de palmeras, a los viveristas y a los medios de comunicación del riesgo que presentaban las importaciones de palmeras desde Egipto. En 2002, los datos tan preocupantes sobre el riesgo que presentaba esta plaga para el palmeral de Elche convencieron al Congreso de Diputados que adoptó de manera unánime una resolución para solicitar al Ministerio de Agricultura medidas para proteger el palmeral. Han hecho trabajos de investigación y que merecen ser nombrados: estación Phoenix de Elche, Ifapa Andalucía, gente en la Universidad Politécnica de Valencia, UJI Castellón, en Murcia, en Canarias, laboratorios farmacéuticos, etc.
    No es nada fácil erradicar ésta Plaga aunque se está intentando por todos los Municipios, pero lo complicado es tratarla en plantaciones privadas, chalets, fincas, urbanizaciones etc.
    Muy buen artículo Oscar y estoy deacuerdo contigo con todo y especialmente en que se ha dejado introducir ésta plaga por el afán de construcción de nuevas urbanizaciones abaratando costos y uno de ellos las palmeras; ¿Que importaba al promotor de la importación, el control fitosanitario y otros si ni tan solo les obligaban?. Y la segunda que me preocupa y has manifestado muy bien es el propietario particular. Cuando se muera su palmera la dejará caer; ¿Se tiene que gastar dinero para salvar a las de sus vecinos?. Ahí está el problema y carencia de resolución de éste problema tan grave.
    Enorabuena por tu publicación y haber si sirve para concienciar a la gente a ayudar a erradicar ésta plaga, con llamamientos a la sensatez como haces en todos tus magníficos artículos y especialmente en éste.
    Saludos,

    ResponElimina
  7. Aquest matí passejant per l'avinguda La Pau del Grau de Gandia i observat una palmera preciosa i gran, totalment infectada tal com s'observa a la primera foto d'aquest article.
    Està dins d'una propietat privada davant del Dependències de la Policia Nacional i en tot el carrer està plena de palmeres.
    Aquesta palmera per la situació en què es troba si no es tala ràpidament infectarà a les altres de l'Avinguda, (el picut roig tinc entès que vola i es trasllada d'uns a altres).
    No es pot talar per l'Ajuntament, no es pot obligar el propietari, caldrà esperar que les altres es morin també?. És intolerable. Cal prendre mesures.
    Salutacions,

    ResponElimina
  8. M'agradaria que algun membre d'Ecologistes en Acció donés una resposta lògica a aquesta negativa que avui publica el Llevant, Què s'ha de fer, que morin totes les palmeres o matar el picud roig a ganivetades. ¡¡ÉS INCOMPRENSIBLE L'NEGAR-SE i alhora demorar una situació tan greu. :
    La nota diu:
    "Ecologistes en Acció denunciarà l'Ajuntament d'Elx ia la Conselleria d'Agricultura davant la Unió Europea i el Govern Central, si aquest decideix finalment dur a terme el pla de xoc contra el Picud roig presentat ahir pel regidor de Via Pública de l'Ajuntament d'Elx , Manuel Rodríguez.

    Els ecologistes denuncien que "suposaria inundar amb plaguicides la ciutat" i asseguren que aquest pla de xoc incompleix el Reglament 1107/2009 i la Directiva 2009/128 del Parlament Europeu, que regulen l'ús de productes fitosanitaris. Denúncia l'ONG que l'ajuntament ja incompleix de fet aquestes directives per l'ús de les substàncies Imidacloprid i tiametoxam, ambdues de la família dels neonicotinoides.

    "En cap cas pot considerar-se a les substàncies requerides com de baix risc, ja que la seva persistència (durabilitat) supera amb molt els 60 dies que la Unió Europea estableix com a límit per classificar dins d'aquesta categoria", critiquen des d'Ecologistes. Per això, sol · liciten "en aplicació del principi de precaució, sol · licitem que no s'utilitzin aquestes substàncies en mitjans urbans". I anuncien que, si Elx segueix endavant denunciaran el Govern d'Espanya davant la Unió Europea ".

    Grup d'Ecologistes en Acció cada vegada entenc menys les vostres accions. Voleu mantenir la Natura la qual de per si suporta plagues i alhora us oposeu als plaguicides. Es contradiu. Tots els plaguicides són tòxics i contaminants, però cal usar-los. O teniu una altra solució?. Si la seva persistència supera els 60 dies límit que estableix la UE per al seu ús, hi ha hagut 20 anys que se sap de la plaga, per aplicar substàncies de més baix risc, si aquesta és la vostra intenció. I què s'ha fet més que talar?. Perquè no es a requerit a l'Administració contundentment solució durant aquests 20 anys?. Si a tot s'ha de regular l'ús dels productes fitosanitaris valdria per a alguna cosa aquesta oposició, però, per què no es regula en moltíssimes importacions de Països que sabem incompleixen i ho permetem i en un cas greu com aquest que ens perjudica directament a nosaltres volem ser tan papistes. No entenc res, voleu que la plaga s'estengue des d'Elx encara més doncs endavant, però per descomptat no prediqueu amb l'exemple.
    Salutacions,

    ResponElimina
  9. Felicitacions per la pàgina, per l'article i pel llibre. Pel que fa al problema del picut roig, com a mostra de la indiferència d'alguns responsables municipals et diré que a Daimús, des del passat mes de setembre en què es celebra el primer plenari ordinari d'aquesta legislatura, des del BLOC-Compromís venim demanant que es facen actuacions, com a mínim, d'informació al propietaris particulars de palmeres, en cas que estiguen afectades per evitar la propagació de la plaga, en cas que no ho estiguen per evitar que el morrut roig acabe amb elles. Al plenari de desembre ho tornàrem a demanar, en aquest cas fins i tot els vam donar còpia de pseudo protocol que té publicat conselleria d'agricultura per actuar davant de palmeres afectades. Res de res, aixina i tot, en el darrer plenari de març vam tornar a plantejar el problema. A hores d'ara tot continua igual, morint palmeres i el morrut fent el que vol, això sí, ens han fet saber que al seu lloc plantaran una espècia "tan autòctona" com és el cocoter bord.

    ResponElimina
  10. Abans de llegir l'article no m'havia adonat del problema de les palmeres.
    A partir d'aquí les palmeres infectades que observo per on vaig és alarmant i caldria prendre mesures urgents per evitar la seva propagació, però llegint el que indica l'anterior comentarista de les reaccions de Daimús i anteriorment d'Elx, de veritat m'indigna davant la falta de resposta dels responsables a posar remei a tan greu problema.
    I si el problema com diuen ve de fa 20 anys aprox.entonces si que no entenc res.
    Que serveixe aquest magnífic article-reclam-avís per propagar aquest problema i que algú reaccione d'una vegada per sempre.

    ResponElimina
  11. Avui, he trobat 2 palmeres infectadees per el morrut,en tenim unes quantes mes que no se si ho estaran,estic acollonit que puc fer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé el protocol d'actuació d'on vius, però deuries acudir a l'ajuntament o mancomunitat a que t'assessoren.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".