El naixement del riu Mundo

El paratge natural del naixement del riu Mundo (Albacete) és d'una bellesa i espectacularitat impressionant, un dels llocs més coneguts i visitats per senderistes i espeleòlegs de tot arreu, on una increïble cascada d'uns 80 metres d'alçada naix a la boca de la cova dels Chorros, la octava cavitat més llarga de la Península amb uns 32 quilòmetres descoberts. El sender discorre paral·lel al curs del riu, on l'aigua cau per una successió de cues de cavall formant al seu pas una sèrie de menuts i transparents gorgs o calderes.

El naixement del riu Mundo es troba a la serra d'Alcaraz, delimitat per les 19.192 ha del Parc Natural Los Calares del Río Mundo y de la Sima, declarat en 2005 i dins dels termes municipals de Cotillas, Molinicos, Riópar, Vianos, Villaverde de Guadalimar i Yeste, tots a Albacete. El Parc Natural, catalogat com a Zona de Protecció Especial “Nacimiento del Río Mundo y Cañada de los Mojones”, compta amb un carst extraordinari, el Calar del Mundo, una imponent plataforma calcària on destaquen els cims de l'Argel (1.694 m), el  Viboreros (1.655 m) i el Padroncillo (1.586 m.). El Calar del Mundo compta amb prop d'un miler de dolines, però on destaca clarament és pel seu complex càrstic de més de 85 cavitats explorades, entre les quals es troba la cova dels Chorros, la octava cavitat més llarga de la Península i naixement del riu Mundo. El riu Mundo és el principal afluent del riu Segura, que naix a la serra de Segura de Jaén, al Parc Natural de Cazorla, Segura y Las Villas.

Vista lateral del naixement

L’excursió que vos proposem està dividida en dues parts amb una variant d’accés. Per una banda està la ruta de les Calderes, extremadament senzilla, de menys d'un quilòmetre amb un desnivell de només 100 metres, apta per a tots els públics i on podem anar amb xiquets. La millor època per a realitzar-la és a la tardor o a la primavera; a l'hivern sol nevar, mentre que a l'estiu, a banda de trobar-nos amb un escàs cabal d'aigua, haurem de compartir l'excursió amb hordes de turistes que solen arribar fins i tot a omplir el pàrquing. Per l’altra banda es troba la ruta que visita la cova dels Chorros, una altra història ja que caldrà que vos trobeu en un mínim estat físic donat la forta costera, i que compteu amb certa experiència en senderisme, ja que caminareu per un sender volat amb un pas que pot resultar perillós.

El naixement del riu Mundo es troba al terme municipal de Riópar, a la província d'Albacete. Ens dirigirem cap a Albacete per tant seguint l'A-31 i la N-332 fins arribar a Alcaraz, un bonic poble d'estil renaixentista enclavat a la serra del mateix nom, un important nucli tèxtil durant el segle XVI molt visitat el 8 de setembre durant la famosa romeria de la verge de Cortes. Seguint la mateixa carretera a uns 10 quilòmetres passarem per Reólid, famosa pels seus balnearis. Abandonarem la nacional i seguirem la CM-412 que ens deixarà a Riópar. Si eixiu d'Alacant podeu seguir la CV-83 per Petrer connectant amb la C-3213 per Jumilla, seguint a continuació la CM-412 per Elche de la Sierra fins arribar a Riópar.

Riópar és una bonic i turístic poble de la comarca de la Sierra del Segura, dividit entre el Riópar Viejo, una antiga vila medieval restaurada, i el Riópar actual, situat a uns 10 quilòmetres i amb l’antiga denominació de Fábricas de San Juan de Alcaraz. Efectivament la història de Riópar està lligada a l'establiment per part de Carlos III, l'any 1773, de les Reials Fàbriques de Bronze de Sant Joan d'Alcaraz, les primeres d'Espanya i les segones del mon, unes fàbriques que provocaren l’abandonament de l’antiga població per a fundar una nova colònia junt a les instal·lacions. Tancades des del 1996, hui dia podem conèixer-les a l'interessant Museu de l'Arqueologia Industrial, on podrem contemplar i admirar l'arquitectura industrial de l'època, les màquines, motles i models de bronze i llanda. No tot ha de ser senderisme!

Des de Riópar seguirem la CM-3204 en direcció Siles. A uns 6 quilòmetres a l'esquerra prendrem la pista forestal del Naixement, que ens durà durant uns 2 quilòmetres fins una plana al bell mig de la vall, on podrem deixar els vehicles. L'accés a l’esplanada, per motius d’emergència en cas d'incendi, està limitat a 100 vehicles i 6 autobusos, pel que si acudiu a l'estiu o els caps de setmana vos pot tocar esperar cues al control d'accés. Per tal d’evitar aquest inconvenient hi ha una senda que naix al poble i que podreu seguir tal i com vos expliquem a la Variant B.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesCom arribar-hi

A l'esplanada, envoltada d'altes parets i farallons rocosos, es troba un Centre de Visitants, encara que només el trobarem obert els caps de setmana i a l'estiu. Seguint la pista i orientats per l' ensordidor soroll de l'aigua accedirem a un definit sender que s'endinsa en una vall en forma de ferradura; una vall tancada per un amfiteatre rocós de parets verticals, al bell mig de la qual es troba el naixement del riu.
Començarem a caminar envoltats de verticals parets calcàries productes del profund canó que va formar el riu Mundo. El paratge està ple de frondosos i escarpats boscos i moltíssima aigua, realment crida l'atenció que ens trobem a Albacete, de fet a la propera Ayna, adjacent al Parc Natural, se la coneix –exageradament- con la Suïssa Manxega. Als boscos de pins, roures i teixos, hàbitat d'esquirols, també observarem taques de carrasques, freixes, salzes i oms.

Sender

Conforme anem ascendint començarem a divisar el riu Mundo a la nostra esquerra, un corrent de fredes i cristal·lines aigües on naden barbs i truites. La senda anirà obrint-se pel mig dels barrancs fins que arribem a unes escales de pedra, on ens trobarem envoltats d'una abundant vegetació ripària ben adaptada a l'hàbitat. Arribarem fins un mirador, al qual accedirem per un pontet de fusta que comunica l'altre vessant del riu. Des del mirador podrem contemplar unes menudes cascades que vessen les seues aigües a encantadors gorgs o "calderetas", com són coneguts a la zona.

Davant nostre ens tanca la vista una fabulosa muralla rocosa que serveix d'hàbitat a una variada fauna; amb paciència i observació, si no hi ha massa afluència de turistes, podem observar-se porcs senglars (Sus scrofa), cabres salvatges (Capra pyrenaica), cérvols i inclòs algun mufló (Ovis orientalis).

Fins aquest punt arriba un còmode camí que naix a prop del pàrquing (senyalitzat com "Calderetas"), apte per a persones amb mobilitat reduïda, i que retindrem en la memòria ja que l’utilitzarem per a tornar.

Retrocedirem i resseguirem un sender que naix a la nostra esquerra; superarem una menuda trepada i ascendirem de nou per unes escales que ens portaran fins un gorg de bones dimensions i una preciosa cascada. Les vistes cap a la vall són magnífiques. Si ens fixem, possiblement divisem el magnífic vol de l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i de l'àguila perdiuera (Aquila fasciata). Dalt dels paredons calcaris de la vall és prou habitual contemplar, fent cercles, al voltor comú (Gyps fulvus).

Gorg o Caldera del riu Mundo

A partir d'aquest punt s'inicia una senda en ziga-zaga que supera una costera que, malgrat no ser massa pronunciada, si que pot resultar dura per als pocs habituats; dalt de tot arribarem a un mirador als peus de la cascada dels Chorros. Podem afirmar sense dubte que ens trobem davant d'uns dels naixements més espectaculars de la Península, una bella cascada d'uns 80 metres que naix de l'interior de la cova dels Chorros, una surgència càrstica localitzada al bell mig d'una enorme paret calcària d'uns 400 m d'alçada. Les aigües del riu provenen de l'acumulació de les pluges al llarg del Calar del Mundo, un fabulós massís calcari amb forma el·líptica que s'alça fins els 1.694 metres i que ocupa un àrea d'uns 15 quilòmetres de llargària per 4 d'amplitud; una superfície molt carstificada on s'ha format la cova dels Chorros, un sistema d'uns 32.250 quilòmetres de galeries, moltes d'elles superposades, algunes fòssils i altres actives, per les quals el riu Mundo discorre subterràniament fins a vessar les seues aigües per la boca de la cova formant la cascada.

Riu Mundo

El "Reventón"
El naixement el podem catalogar de bonic, bucòlic, espectacular... però hi ha ocasions en que l'adjectiu que millor el descriu és "únic". I és que ocasionalment i sense avís previ es produeix el “Reventón”, un curiós fenomen, molt poc habitual a les coves càrstiques i del qual es desconeix el motiu real, pel qual l'acumulació d'aigua i els forts vents provoquen una eixida a pressió de grans quantitats d'aigua. El naixement per tant és un "trop plein", una surgència càrstica on es produeix una explosió d'aigua extraordinària a l’omplir-se l'aqüífer desprès de prolongats períodes de pluja. El fenomen del “reventón” sol descarregar una quantitat d'aigua molt superior a la del cabal mitjà amb una potència sorprenent, concretament en una relació 1/1.000 en qüestió de minuts, arribant fins a xifres com els 86.130 litres per segon que s'obtingueren en novembre de 1997.

Tornarem els nostres passos fins arribar al pàrquing. Des d’aquest punt podem realitzar la visita al naixement, però tingueu en compte que està reservada per a gent amb una mínima experiència en muntanya, ja que l'accés és perillós i complicat.


Variant A. La cova dels Chorros

Boca de la cova dels Chorros
Situats a l'explanada del pàrquing ens dirigirem cap a l'est on hi ha un edifici en ruïnes davant del Centre de Visitants. Seguirem un sender que per damunt d'unes estratègiques pedres creua el riu, normalment amb escàs cabal en aquest punt. De sobte ens trobarem amb una costera molt forta i dura; envoltats per frondosos boscos de pins, roures i carrasques remuntarem Las Chorreras en aproximadament una hora, fins que arribem a una cornisa. A partir d'aquest punt la senda es dirigeix cap al sud, plana però molt estreta, on tindrem que sortejar algun barranc i salvar terraplens de pedra solta. En menys de mitja hora arribarem a un pas estret i perillós on ens tindrem que ajudar d'una cadena de ferro instal·lada com a passamans per tal de superar un pas estret i perillós, on caldrà que extremem les precaucions.

Per fi arribarem a la boca dels Chorros, d’uns 25 metres d'amplària per 15 d'alçada, l’accés principal a una sistema subterrani d'uns 3.325 quilòmetres explorats que formen, des d'un punt de vista espeleològic, una de les cavernes més complexes i notables de la Península. Destaca la gran galeria amb colades estalagmítiques per on corre, amb un cabal mitjà de 750 litres, el riu subterrani. Dins d'una interminable sèrie de galeries auxiliars laberíntiques, formades per l'erosió-corrosió de l'aigua, s'han format tota mena de fenòmens càrstics com sifons, gorgs, cascades, marmites, estalactites, estalagmites, galeries superposades i llacs subterranis.

Es pot visitar, si compteu amb experiència, uns 150 metres fins arribar a una paret que ens talla el pas. A partir d'aquest punt, a banda de la evident experiència en espeleologia i comptar amb la Llicència Federativa, és necessari tramitar un permís a la Delegació Provincial d'Albacete (Tel. 967195017).


Variant B. Riópar - Naixement del riu Mundo

Com vos havíem comentat, hi ha una ruta que naix a prop del poble i ens permet arribar fins l’esplanada de l’aparcament caminant. Així, eixirem de Riópar en direcció a Siles i seguirem per carretera fins arribar a la urbanització Los Pinos, on prendrem un camí per l'esquerra. 
Caminant arribarem fins la "viga", un antic sistema que s’utilitzava per a mesurar el cabal del riu Mundo i per on creuarem el riu. Seguirem el curs del riu fins assolir el "Charco de las Truchas", un preciós racó al bell mig del qual hi ha un preciós llac ple, como no, de truites, l'espècie predominant al riu. 

Farem un descans a les taules i bancs del paratge, a l'ombra de teixos i grèvols, i seguirem un sender en pujada per on travessarem una esplanada i creuarem de nou el riu, arribant per fi fins l'esplanada del pàrquing del riu Mundo.


Història de les exploracions

Topografia del primer sector

Donada la seua visibilitat, la cavitat és coneguda des de sempre, però no es fins 1965 quan es realitzen els primers estudis seriosos per part del C.E. d’Alcoi i el C.E. Contestano, que comencen els treballs d’exploració, topografia i estudi de l’entorn geològic. Durant els següents anys continuen els treballs d’exploració amb la col·laboració de grups d’Elda, Crevillent, Alacant, Gandia i Barcelona, descobrint el sifó posteriorment anomenat Vera (en memòria de l’espeleòleg alacantí Jose Manuel Vera, mort a la Cova de l’Hundidero-Gato a Màlaga el 1976). Aquest sifó posava fi a la cova, ja que totes les galeries convergien en ell. L’any 1969 va ser superat el Sifó Vera, de 40 metres, descobrint un nou sector a l’altra banda, però no seria fins 1977 quan es superara per segona vegada, donant pas a l’inici dels treballs d’exploració i topografia.

Durant els següents anys es comprova que és molta més la part de cova a l’altra banda del sifó Vera, el qual dificulta molt les exploracions, per el que s’intenta buscar un accés superior, al mateix temps que es continua la exploració, superant nombrosos sifons fins que el 1986 es descobreix el que seria durant anys el sifó terminal.

El 1988, per una via lateral ascendent, amb l’ajuda d’escalades i amb pots de fum, es descobreix mitjançant desobstrucció una estreta boca que dona a la part alta del Calar del Mundo. Aquesta boca, denominada Cueva de la Cañada de los Mojones o Sima Speleuka, agilitza molt els treballs, que es centren en superar el sifó Terminal, cosa que s’aconseguiria el 1993, donant pas a un nou sector de galeries. A partir d’aquest moment aquest sifó de 270 metres canvia el seu nom pel de Mateo Martin, en memòria d’un espeleòleg mort pocs mesos abans a la Fuentona de Muriel, a Soria. Donada la gran afluència de grups espeleològics amb ganes de treballar al sistema, el 1994 es crea el col·lectiu Extopocien, quedant com a única organització encarregada d’organitzar els treballs dels diversos grups que la composen, al parc natural del Calar del Mundo.

La gran longitud del sifó Mateo Martin dificulta les exploracions, fins que el 2007 es desobstrueix l’avenc CM100, que prompte donaria accés al 3º sector. El 2008 es va connectar el sifó José María Delgado (en honor al recentment desaparegut president de la Federació Castellano-Manxega), que posa fi al 3º sector, amb el Sistema Hinneni, cavitat ja explorada d’uns 2 kilòmetres de recorregut, que passen a ser coneguts com el 4º sector de Chorros.

Amb aquests últims descobriments, queda la cavitat compresa en 4 sectors dividits per 3 sifons principals i amb quatre accessos al exterior (un per sector) trobant-se 3 dels sectors amplament explorats i topografiats.



Més informació
Topografia

Notes de premsa:
 http://www.uv.es/~rzaragoz/espeleo/cm100/PDF/prensa.pdf
 http://www.uv.es/~rzaragoz/espeleo/PDF/comando2007.pdf
 http://www.clipmedia.net/ficheros/2010/01_ene/aq529.pdf

Comentaris

  1. Haveu estat dins de la cova?? :O, vaig estar fa uns anys per ahi, la senda molt xula, l'accés a la cova acollonant, vaig entrar una miqueta pero poc més, no sé d'espeleologia. Pero la recomane molt a la gent simplement per anar a caminar, realment com digueu crida l'atenció molt saber que estas a Albacete i tot tan verd i muntanyós, no és la imatge de Castella que tens normalment al cap ;)

    Pere

    ResponElimina
  2. Chorros és com la caseta d'estiu de David, de tantes vegades que ha entrat ;D

    ResponElimina
  3. Home, tampoc és aixó :D, he estat unes quantes vegades als dos primers sectors (quan encara feia espéleo seria :().
    La veritat és una cova molt xula, però prou tècnica. Els accesos secundaris son estretisims, i alguns inundables, amés és prou laberíntica. O siga, no és un passeiget, que diga.

    ResponElimina
  4. Redeu cada vegada em deixeu més impressionat, veig que ho heu recorregut tot. El vostre estil m'agrada la descripció així com les fotos amb molta definició i qualitat també. D'on traieu el temps lliure com diu la cançó, perquè es veu molta dedicació i anys amb aquesta afició, en cas contrari seria impossible la recopilació de les dades que disposeu.

    ResponElimina
  5. No recorde si tindríem 10 o 12 anys quan David va "fundar" el grup de muntanya "Rat-Vietnam" :D amb el qual ens recorríem la Falconera i visitàvem les coves. Ara ens acostem a la quarentena, així que imagínat si ha plogut!

    Respecte a la documentació, quan començarem a fer el llibre adoptàrem el costum d'anotar les nostres eixides, pel que hui dia disposem d'una bona font de dades

    ResponElimina
  6. Ei, quina excursió més xula, aní l'any passat, a l'agost, però estava petaísim!!! Si teniu vacances, aneu, és molt xulo, però no en cap de setmana.

    ResponElimina
  7. bona sorpresa, pensava que estarieu de vacances, amb la calor que fa no apateix caminar per les nostres muntanyes, pero també a l'estiu ens oferiu bon material, fresquet per a l'estiu! salutacions, Andrés

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".