22 d’octubre 2012

La Via Verda del Baix Ebre - Terra Alta

| Localització: Tortosa, Catalunya, Espanya
Túnels, aqüeductes, assuts, ponts, masos, espectaculars i ombrívols congosts, antigues estacions del ferrocarril, parcs naturals, poblets encisadors... testimonis vius de la vida d’un món rural pràcticament extingit que al llarg del curs dels rius Ebre i Canaletes ens relataran antigues històries del món rural, dels horrors de la tristament famosa batalla de l’Ebre o dels esforços truncats per construir un ferrocarril des de Tortosa (Tarragona) fins la Puebla de Híjar (Terol). Un inacabat traçat ple de història condemnat al desús, que gràcies a la seua transformació en Via Verda ens espera per a ser testimoni de noves històries, les nostres.

Les sensacions que m’han transmet les meves experiències fent excursions amb bicicleta es poden solapar perfectament a les sensacions que em transmeten les caminates per la muntanya. La llibertat i independència inigualables que et transmeten les dues rodes, i el goig infinit que et proporciona el pedalejar, seguint el ritme que marca el assossegat silenci de la natura, et transporten a un estat de calma i tranquil·litat i a una forma de viure i gaudir de la natura difícilment explicables amb paraules. Però aquestes sensacions, per a ser plenes, requereixen d’espectaculars paratges i adequades vies adaptades a la bicicleta i prohibides per al pas de vehicles a motor, una circumstància que resulta cada vegada més i més complicada de trobar.

Afortunadament molts dels antics traçats ferroviaris que han quedat fora de servici han donat pas a una xarxa de circuits anomenats Vies Verdes que progressivament han ajudat a la popularització d’un nou tipus de turisme alternatiu. Una de les més visitades d’Espanya és la via verda del Baix Ebre i la seua continuació, la via verda de la Terra Alta, una ruta de 49 quilòmetres que paral·lela al curs dels rius Ebre i Canaletes recorre part de la província de Tarragona i ens acosta al incomparable marc del Parc Natural dels Ports.

Via Verda

Pont del ferrocarril de Tortosa. Col·lecció Thomas
La via verda recorre el traçat de l’antic ferrocarril de la vall de Zafan o del Sarmentero, nom que rep per travessar nombroses zones de vinya. Davant les necessitats de donar eixida per mar als productes aragonesos i per a crear una línia d’abastiment en cas d’una hipotètica invasió militar francesa, el govern d’Aragó va projectar al segle XIX una via de ferrocarril que uniria la Puebla de Híjar, a Terol, amb el port de Sant Carles de la Ràpita, a Tarragona. Les obres, que començarien el 1882, es trobarien amb nombrosos contratemps que provocarien la seua cancel·lació el 1942, quan només havia arribat fins Tortosa gràcies als treballs forçats dels presoners republicans captius a la Batalla de l’Ebre. Al no comptar amb port el ferrocarril mai seria utilitzat per al transport de mercaderies aragoneses; aquesta circumstància, afegida a l’escassa rendibilitat del el trànsit de veïns no impedirien que funcionara ininterrompudament durant 31 fins l’enfonsament d’un túnel a la Fontcalda, l’excusa que l’estat necessitava per a propiciar el seu tancament definitiu.

Així doncs ens anem a terres de l´Ebre a recórrer part de les dues vies verdes que s’habilitaren entre Tortosa i Arnés, part de l’enllaç costaner amb el Camí de Santiago, l’antic camí de Sant Jaume de l’Ebre fins a Logronyo. Es tracta d’un trajecte d’uns 49 km amb una costera poc pronunciada (uns 400 m), una ruta d’exigència tolerable i tremendament espectacular que ens portarà a recórrer els 29 km de la via verda del Baix Ebre travessant els poblets de Tortosa, Roquetes, EMD Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet. A l’estació de Pinell de Brai connectarem amb la Via Verda de la Terra Alta, on visitarem les estacions de Prat de Comte, Bot, l’Horta de Sant Joan i Arnes-Lledó, punt on la via connecta amb Aragó. La durada de la ruta depén de les vostres preferències, lo ideal és anar amb calma i gaudir de cada punt de la ruta, planificant al menys un parell de jornades per anar i tornar, així que deixarem a la vostra decisió la recerca del lloc més idoni on fer nit.


Accés

Podem accedir a Tortosa per carretera prenent l’eixida 40 de l’AP-7 València-Barcelona, seguint a continuació la C-42; si accediu amb vehicles vos recomanem iniciar el recorregut directament a Roquetes, per tal d’estalviar-vos travessar Tortosa i creuar algun que altre tram perillós de carretera. L'altra opció també recomanable consisteix en accedir amb tren fins l’estació de Tortosa, accessible des de València, Barcelona i Tarragona.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi


Tortosa

A l’estació de Tortosa, capital del Baix Ebre, es situa el final tradicional de l’antic traçat del ferrocarril, encara que recentment s’ha allargat la via fins a l’Aldea, un menut poble situat al bell mig del Delta de l’Ebre. L’accés a la via verda està molt mal senyalitzat, pel que caldrà que busqueu un polígon industrial que hi ha junt a l’accés oest per la C-12. Des de l’estació anirem amb els ulls oberts i creuarem l’Ebre pel pont de l’Estat, situat al nord-oest. Buscarem les instal·lacions esportives municipals i girarem a la dreta pel carrer d’Amposta, on arribarem al polígon industrial i la C-12. Des d’una rotonda connectarem amb l’antic traçat del ferrocarril, que ens allunyarà del poble acostant-nos a la següent destinació, Roquetes.


Roquetes

En direcció nord arribarem al terme municipal de Roquetes, situat al vessant dret de l’Ebre, per una via amb certes discontinuïtats més o menys indicades i on caldrà compartir via amb els vehicles, pel que caldrà extremar les precaucions. A Roquetes estan les oficines i el Punt d’Informació del Parc Natural dels Ports, a l’avinguda de la Val de Zafan, lloc on podreu signar el passaport de la via verda que certifique el vostre periple.

Roquetes

Estació d'Aldover
Passarem a prop de l’observatori de l’Ebre (1904) i ens dirigirem cap al nord per l’EMD de Jesús (Entitat Municipal Descentralitzada de Tortosa), on caldrà resseguir un tram compartit amb vehicles que ens durà a creuar el barranc de la Vall Cervera (jeje) fins assolir l’àrea recreativa de Jesús, ubicada al Terrer Roig. Seguirem cap al nord creuant la C-12 i passant a prop de la torre de Corder, d'origen roma. Assolirem de nou el riu Ebre, paral·lels al qual ens dirigirem direcció nord-oest seguint una costera inapreciable fins assolir la primera de les antigues estacions de la via, la d’Aldover.


Estació d’Aldover

Creuarem el poble, no sense abans fer-li una ullada a la neoclàssica església de la Nativitat de Nostra Senyora, i salvarem la carretera C-12 per un pas soterrani; al poc connectarem per fi amb el primer dels túnels del ferrocarril, la salsa que tota via verda necessita.

Túnel


Estació de Xerta

Eixirem del túnel a escassa distància de la segona de les nostres estacions, la de Xerta, on fineix l’antic traçat de la via; ens desviarem per l’esquerra per a superar per baix el viaducte de l’antiga via i el pont de la C-12, per tal d’acostar-nos fins l’àrea recreativa de les Moreres.

Estació de Xerta
Estació de Xerta

Paral·lels a la Canal de la Dreta passarem junt al majestuós assut del Ebre del segle XV, un monument d'enginyeria amb 370 m de longitud i 7 m d’alçada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i on l’aigua del riu es divideix a les canals Dreta i Esquerra alimentant antics molins fariners i una central hidroelèctrica.

Assut de l'Ebre
Assut de l'Ebre

A partir d’ací, i després de creuar-nos amb el pas del GR-7, la ruta s’interna al tram més espectacular de la via verda, que ens portarà a creuar túnels (molts d’ells il·luminats) i viaductes, sempre paral·lels a l’Ebre, fins assolir l’antiga estació de Benifallet, rehabilitada i amb servei d’allotjament i restauració, i on podrem realitzar un merescut descans després de quasi 30 quilòmetres pedalejant.


Estació de Benifallet
 
A Benifallet ens acomiadarem del GR-99 o cami de l'Ebre, un traçat de 1.280 km que transcorre paral·lel al riu des de Riumar, al Delta, fins Fontibre, a Cantàbria.
 
Estació de Benifallet

Ens acomiadarem de l’estació travessant quatre túnels de diferents mesures que ens facilitaran el pas pel preciós congost del Canaletes, un espectacular estret envoltat d’altives parets i antics masos abandonats creuat pel riu Canaletes;  la gran presència de camps abandonats ens confirmen l’escassa presència humana a la zona, el que atorga al recorregut un atractiu afegit, una sensació de tranquil·litat i pau només alterat, si teniu una miqueta de sort, pel soroll dels ramats de cabres salvatges que hi abundes a la zona.

Túnel

Creuarem el riu Canaletes pel bonic pont de la Riberola, fita entre les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta i després de travessar quatre túnels més arribarem a l’estació del Pinell de Brai.

Estació de Pinell de Brai
Estació de Pinell de Brai


Estació de Pinell de Brai

Ens acomiadarem de la via verda del Baix Ebre i iniciarem la via verda de la Terra Alta; si disposeu de temps paga la pena acostar-vos fins Pinell de Brai a visitar el Celler Cooperatiu Modernista del deixeble de Gaudi Cèsar Martinell, magnífic exemple del modernisme català i de visita obligada pel seu fris ceràmic.

Celler Cooperatiu Modernista de Pinell de Brai


Poble vell de Corbera de l'Ebre
A Pinell de Brai es troba el Centre d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre, la tristament més cruenta i sagnant de la història d’Espanya; el nostre voltant i especialment les properes serres de Pàndols i Cavalls foren un dels escenaris de la mort de fins a 130.000 homes entre juliol i novembre del 1938, en una batalla de desgast iniciada per l’exèrcit republicà per tal d’alleugerir la pressió dels nacionals sobre el front valencià; encara hi ha les restes de la destrucció a la propera i arrasada Corbera d’Ebre, icona del despropòsit d’una maleïda batalla que implicaria la desfeta de l’exèrcit republicà i acceleraria la caiguda de Catalunya i l’inici de la dictadura. 

Fontcalda
Sortejarem la N-230 per un parell de túnels i de nou paral·lels al riu Canaletes travessarem un congost fascinant des d'un punt de vista geològic, on destaquen relleus molt abruptes i espectaculars plegaments i anticlinals, alguns amb formes molt capritxoses.
De camí passarem junt al santuari de la Fontcalda, del segle XIV, un conjunt termal molt apreciat a la zona que rep les aigües de la font dels Xorros que brollen a 28 graus, i on caldrà fer una aturada a remullar-nos. Creuarem per fi un túnel més i arribarem a una nova estació, la del Prat de Comte.




Estació del Prat de Comte

A partir d’aquest punt ens trobarem al llarg del recorregut una sèrie d’obres escultòriques del projecte Art al Ras, que ens amenitzaran més encara la marxa. Creuarem el túnel més llarg del trajecte, amb 749 m, i travessarem l’últim pont del riu Canaletes.

Estació de Prat de Compte
Estació de Prat de Compte

Passarem per la serra de Pàndols i assolirem l’estació de Bot, des d’on un caminet opcional ens durà fins l’ermita de sant Josep, punt ideal per a descansar mentre gaudim d’una magnífica panoràmica de Bot, del riu Canaletes i de les serres de Pàndols i Cavalls.


Estació de Bot

Estació de Bot
Estació de Bot

Sis túnels i un parell de viaductes en direcció sud-oest ens portaran a pedalejar paral·lels als meravellosos paratges perifèrics del Parc Natural dels Ports fins trobar-nos amb la fita visual de la muntanyeta de Santa Bàrbara indicant-nos la presència de l’estació de l’Horta de Sant Joan.

Muntanyeta de Santa Bàrbara, l'Horta de Sant Joan
Muntanyeta de Santa Bàrbara, l'Horta de Sant Joan


Estació de l’Horta de Sant Joan

Estació de l'Horta de Sant Joan
Estació de l'Horta de Sant Joan

Podem aprofitar per a visitar, a només un parell de quilòmetres, l’Horta de Sant Joan mentre creuem el paratge del Racó de les Olles, molt atractiva per a banyar-se al Canaletes, o admirem el convent de Sant Salvador, del segle XIII.

Al fons, el convent de Sant Joan, del segle XIII
Al fons, el convent de Sant Joan, del segle XIII

Estació d’Arnes-Lledó

Només 5 quilòmetres ens separen de l’abandonada estació d’Arnés-Lledó, punt final del nostre recorregut. Obriu be els ulls des de l’estació per a prendre un desviament no senyalitzat a l’esquerra, direcció sud-est, per on arribareu a Arnes seguint la TE-V-3303; en cas contrari, seguiríeu la via verda fins Cretes (Terol). Pel bon camí i després de travessar un imponent pont de formigó que salva el riu Algars arribarem al municipi d’Arnes, famós per les seues privilegiades vistes al massís dels Ports i el seu nucli històric, declarat Bé d’Interès Cultural.

Estació d'Arnes-Lledó
Estació d'Arnes-Lledó

Més enllà la via verda penetra en terres d’Aragó fins Valdealgorfa, un tram recentment recuperat i que ens permetrà recórrer l’impressionant viaducte del Matarraña i un rectilini túnel de dos quilòmetres curiosament travessat de punta a punta dues vegades a l’any pels rajos del sol. Encara que no està recuperada com a via verda, el trajecte es pot completar amb interrupcions fins Samper de Calanda, molt a prop de la Puebla de Híjar, encara que d’aquesta aventura ja en parlarem en una altra ocasió.

Paratge dels Ports a Beceit

Rutes relacionades

GR-7 Fredes-Paüls
GR-7 Fredes-Vallibona-Morella
El Faig Pare i la fageda del Retaule


Més informació:

Via Verda de la Terra Alta
Via Verda del Baix Ebre

8 comentaris:

  1. Preciosa ruta, la hice hace unos años y sólo tuvo un pero, la salida de Tortosa, sin señalizar. Os aconsejo que empeceis desde Roquetes. Ah, y llevad luz, cuando fuí algunos túneles no estaban iluminados.

    ResponElimina
  2. De acuerdo en que está chula, pero la organización de la via es muy DEJADA. Antes de Pinell de Brai me encontré un túnel de 500 m completamente a OSCURAS y tuve que dar la vuelta, ¡a ver quién se mete ahí sin luz!! Hace un año de esto, no sé si se habrá solucionado, pero de momento para mí pues eso, un 10 a la via, un 0 al consorcio o organización que lo mantenga.
    Juan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si planifiques una mica la sortida, veuràs que tothom recomana portar llum.....

      Elimina
  3. La ruta éstà molt be, jo la vaig començar a l'Horta de Sant Joan aprofitant que estava de viatge per la zona (us recomane de veres que aneu a la comarca de Matarraña, preciosa!) i recorreguèrem fins Pinell de Brai. Tot preciós però les estacions molt abandonades, una llàstima, encara que m'han parlat molt be de l'estació d'Aldover. Per a una altra ocasió :D

    ResponElimina
  4. M'en alegre molt que enceteu un apartat de rutes amb bicicleta. Conec be la ruta, l'he feta partint de Bot i l'haveu descrit molt be. Anime a tot el mon a ferla, es bona per anar en familia excepte el tram Tortosa i Roquetes que pilles carretera i pot resultar perillosa i liante.
    Un abraç

    ResponElimina
  5. Salut, un gran article molt complet, només tiri en falta alguna sugerència d'on anar a dormir, on dinar, etc. Però la resta immillorable.

    ResponElimina
  6. On lo habrán dicho muchas veces, pero es que ¡me encanta vuestra página!

    ResponElimina
  7. Realment fantàstica, he estat una setmana a Bot i he pogut conèixer la Via Verda entre Arnes-Lledó i Pinell de Brai. M'ha fascinat!!!!! Totalment recomenable! La pau i la natura que t'envolten no tenen preu!. Hi tornaré!

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse