07 gener 2013

El castell del Rebollet

| Localització: 46717 La Font d'En Carròs, Valencia, España
Al sud de la Safor i coronant un tossal de 149 m al nord de la serra de les Covatelles s’alcen les restes de l’històric castell del Rebollet, una fortalesa del segle XIII carregada de simbolisme i història, cap de l’antiga baronia del mateix nom. Mentre gaudim d’unes privilegiades vistes a la comarca i al blau de la mar recorrerem una senzillíssima ruta on les pedres del camí ens parlaran d’antics cavallers medievals, d’imatges marianes, de pobles emmurallats, de cruentes batalles i d’històriques disputes entre pobles, contes d’un passat llunyà que ens recorden, malgrat l’actual estat de ruïna, la gloriosa època del castrum et villam de Reboylen.

Torre de l'Homenatge, Castell del Rebollet
Torre de l'Homenatge
La ruta és extremadament senzilla, només 1.8 quilòmetres d’anada alternant trams de senda, asfalt i terra sense pràcticament desnivell, magnífica per tant per a que els més menuts es desfoguen i alimenten la seua imaginació amb històries d’antics castells mitològics, cavallers encantats i boscos de fades. Aprofitant el passeig visitarem el contrafort més oriental de la serreta de les Covatelles, punt terminal d’un gegantesc subsistema de serres que naixen a la llunyana serra de Beneixama i penetrant a la Vall d’Albaida per la Solana i el Benicadell enllacen amb la Safor per la serra d’Ador i arriben a la mar amb els suggeridors noms de l’Albuerca, Safor, Almirall, Gallinera, Mustalla i Oliva.

Accés

La nostra ruta s’inicia a la Font d’En Carròs, on podem arribar tant des de Gandia com des d’Oliva seguint la N-332, desviant-nos per l'Alqueria de la Comtessa cap a Rafelcofer o seguint una sinuosa carretereta que naix a l’accés més occidental d’Oliva; també hi podem arribar des Beniflà seguint la CV-680 Gandia-Vilallonga, amb còmoda connexió per la CV-60 des de l'interior de la província. Arribats al poble seguirem el traçat de l'avinguda Excel·lentíssima Diputació fins la plaça Francesc Carròs i la seua popular font dels Xorros, on deixarem els vehicles.


Mapa detallat, perfil i estadístiques | Veure al Google Earth| Com arribar-hi

Font dels Xorros (63 m)

Font dels Xorros, la Font d'En Carròs
Font dels Xorros

Font dels Xorros, la Font d'En Carròs
Presidint el centre del poble i a l'ombra de dos monumentals i agraïts aurons blancs o falsos plataners (Acer pseudoplatanus) es troba la font dels Xorros, un emblemàtic espai cresol de l'original topònim del poble. Coronada amb un rosetó amb la data 1826, només l’icònic canó central i els sis canons laterals són les restes originàries d’una font, utilitzada des de l’època islàmica per a regar els horts, que patiria nombroses remodelacions al llarg dels anys, incloent fins i tot el seu trasllat l'any 1971 des d'un cantó de la plaça a la seua situació actual.
Ens dirigirem cap al sud-est travessant la plaça de l'ajuntament; davant del porticat edifici de la casa consistorial hi trobarem l'ajuntament vell, un edifici del segle XIV que en l'actualitat alberga l'oficina de turisme. Continuarem en la mateixa direcció fins el carrer del Cementeri Vell, on unes costerudes escales ens deixaran als peus de l'església gòtica de Sant Antoni Màrtir, del segle XIV, antiga mesquita àrab construïda a la zona més elevada del poble. L'envoltarem cap al nord-est i fent cas dels senyals resseguirem el carrer del Calvari fins a trobar-nos a la nostra dreta un descampat envoltat per un ample fragment de muralla, el Rafalí.


Les muralles del Rafalí (71 m)

Les muralles del Rafalí són les últimes restes del primer nucli fortificat de la Font d'En Carròs, un primitiu conjunt emmurallat amb troneres al qual hom accedia pel seu únic accés, el Portal Roig, situat junt al camí del castell del Rebollet. Traspassat el portal cap a l’oest i arribats a la plaça de l'Església el mur trencava pel nord seguint el carrer Regaliziar (realment una ampliació més moderna) i a continuació envoltava el casc antic seguint els curvilinis carrers Major i plaça de l'Ajuntament, tancant el recinte pel carrer del Cementeri. L'antiga població s'articulava doncs radialment al voltant de l'església, formant un menut fortí emmurallat. 

Muralles del Rafalí, la Font d'En Carròs
Muralles del Rafalí

Dels aproximadament 800 m lineals de muralla hui dia només resta un fragment d'uns 100 m, un traçat construït en estil morisc corresponent a les darreres reformes cristianes del segle XIV que envoltarien l'hort del Rafalí, possiblement un antic rahal musulmà adossat a la vila medieval.


Veure Muralles del Rafalí a un mapa més gran

Ens acomiadarem del camí del Calvari, no sense abans descobrir gratament l’existència de trams del camí empedrat original, i situats junt al primer cantó de la muralla seguirem les marques verdes i blanques del SL-60 que ens conduiran a l’inici d’una descuidada senda. Després de passar junt els murs d’una casa i als 60 m obrirem be els ulls, ja que la senda s’escindeix i caldrà triar el ramal a la dreta; al poc assolirem de nou l'asfalt, i entre xalets avançarem uns 200 m per a connectar amb una nova sendeta que suaument ens guiarà fins un camí de terra.

Camí del castell del Rebollet
Camí de terra

Camí del castell del Rebollet
Per fi ens acomiadarem de les casetes i les construccions i ens endinsarem a una zona ombrívola i frondosa, un agraït bosquet de pins (Pinus halepensis) que ens recordarà gratament que estem a la serra més boscosa de la comarca, amb zones que assoleixen una cobertura arbòria del 100%; un verger insòlit només alterat per la presència de dues enormes urbanitzacions. Envoltant la muntanyeta Blanca caminarem a la vora d'una canalització que ens acompanyarà, després de creuar un barranquet i superar una breu i suau ascensió, fins un verd i enorme dipòsit d'aigua que vorejarem per l'esquerra. De nou a l'asfalt, amb el castell ben visible davant nostre, caminarem paral·lels a una sèquia, en tot moment gaudint de privilegiades vistes a la mar i a la muntanyeta del Rabat

Camí del castell del Rebollet
Camí de la bassa

Al poc arribarem a un encreuament de camins, entre la sèquia de la Foia i el barranc de Montanells; dalt nostre, coronant un tossalet, se’ns mostren les ruïnes de l'antiga fortalesa musulmana del Rebollet (segle XIII), anomenada en l'època “Reboylen” o “Rebolen" i construïda aprofitant fonaments de l’època romana i les restes d'un antiquíssim poblat de l’Edat del Bronze.


El castell del Rebollet (149 m)

Porta del castell del Rebollet
Accés occidental al castell
Una curta senda asfaltada ens conduirà a l’accés occidental de la fortalesa, on travessarem un enderrocat portal en forma de colze per a dificultar l’accés, protegit per paraments de rajola i un estret pas de ronda per a la guàrdia; al buit deixat per la porta encara podem observar uns forats laterals on assegurar-la una vegada tancada.  

Un curt passadís envoltat de trams de muralla fets de tàpia ens durà fins les restes de la principal torre del castell, la torre de l'Homenatge, la més alta i forta i on residia l’alcaid i el senyor.
Es tracta d’una construcció rectangular de tres plantes, coberta de volta, i comunicada per un pas de ronda amb merlets, construïda a base de maçoneria i maó al segle XV i reforçada amb sòlids carreus de pedra tosca als cantons. En l’actualitat no conserva cap sostre, i el mur sud es troba completament enfonsat.

Torre de l'Homenatge, Castell del Rebollet
Torre de l'Homenatge
Torre de l'Homenatge, Castell del Rebollet
Interior de la torre de l'Homenatge

Travessant la torre i girant a l’esquerra arribarem al pati d'armes, una ovalada i llargueruda explanada d'uns 60 m, atapeïda amb oliveres i envoltada només pels fonaments del desaparegut mur del primigeni recinte islàmic.

Explanada del Castell del Rebollet
Explanada del castell

Cap al nord i a la vora dels cingles és obligatori asseure's una estona per a gaudir, sorprenentment malgrat l’escassa altitud, d'una de les més privilegiades vistes de la comarca de la Safor, una increïble panoràmica des de Potries fins Oliva només alterada per la presència de la muntanyeta del Rabat i el seu valuosíssim despoblat ibèric.

Panorámica des del Castell del Rebollet
La Safor des del castell del Rebollet

Un primer colp d’ull ens permet prendre consciència de l'estratègica ubicació de la nostra fortalesa, perfectament comunicada visualment amb la resta de talaies defensives del voltant. Cap al nord i sense necessitat de prismàtics es distingeixen clarament els castells de Bairén i de Cullera, malgrat trobar-se aquest últim a 30 quilòmetres de distància. Cap a l'oest l’omnipresent castell de Palma domina tant l'horitzó com el control als possibles accessos des de l'interior, i cap a la mar només els últims contraforts de les Covatelles ens oculten parcialment la vista cap a les terres del sud.

Vista aèria castell del Rebollet
Vista aèria del castell de Rebollet. A la dreta destaca la torre de l'Homenatge, i a l'esquerra l'aljub

Continuant el nostre passeig cap a l’est ens trobarem una construcció rectangular de tàpia, accessible per una porta realitzatda a posteriori i que ens permet visitar el seu interior. Es tracta de l'aljub on s’emmagatzemava l'aigua, lluït amb estuc al seu interior i cobert per una volta enderrocada.

Aljub del Castell del Rebollet
Aljub
Aljub del Castell del Rebollet
Interior de l'aljub

Adossat a l'aljub es troben les restes de la torre que tancava el vessant oriental i un estratègic desguàs de rajola penjat a l'abisme, que faria les funcions de latrina.

Desguàs i latrina. Castell del Rebollet
Desguàs que faria les funcions de latrina
Aljub, torres i muralla. Castell del Rebollet
Vessant oriental del castell

Resseguint el perímetre cap al sud baixarem un marge i ens endinsarem al segon recinte defensiu, d’època cristiana, on hi ha les restes millor conservades de la fortalesa. Creuant un espès bancal d'oliveres ens toparem amb el llenç d'una gruixuda muralla, d'aproximadament uns 3 metres d'alçada, i si girem el cap a l’abisme confirmarem la presència del fonaments que reforçaven el caràcter militar de la fortalesa. En total els dos recintes sumaven uns 3.400 m2 on habitava la menuda població del Rebollet, de la qual el castell i la posterior baronia heretarien el nom.

Muralla. Castell del Rebollet
Llenç de muralla del vessant sud-est

Per tot arreu ens trobarem mig ocultes per les oliveres restes de murs i estructures enrunades, conseqüència no només de segles d’abandonament i el pas de Pere el Cruel el 1364, l’Atila castellà; malgrat ser reconstruït el 1368 per Berenguer de Vilaragut, el segon dia del nadal del 1598 es va produir el terratrèmol més gran que es té documentat a Oliva, un moviment sísmic d'intensitat VII en l'escala de Mercali que enderrocaria cases i esglésies, monestirs com el que hi havia a l'ermita de Sant Antoni, la torre de la Seo de Gandia i castells com el de Santa Anna o el nostre, el del Rebollet.

Castell del Rebollet
Torre de l'Homenatge i explanada del castell

La imatge del Rebollet

Verge del RebolletUna de les nefastes conseqüències del terratrèmol seria, com extret d’una novel·la clàssica, l’històric confrontament entre dos pobles que s’estendria durant dècades. Però aquesta historieta requereix obrir un breu parèntesis històric per a traslladar-nos a l'any 1239, època en què un almirall de l'armada catalana, el noble Pere Eiximen Carròs, conqueriria la nostra fortalesa, cap d'un important nucli musulmà que comprenia els actuals termes municipals de la Font d’En Carròs, l’Alqueria de la Comtessa, Potries i Beniflà. Nombrat senyor de la Baronia de Rebollet, a més de donar nom al proper poble construiria dins de la fortalesa l’església de Sant Nicolau, a l'interior de la qual descansarien anys després els sarcòfags del seu net, Francesc Carròs I, i del seu besnét, Francesc II, actualment dipositats a l'església del poble.

Durant segles el santuari seria centre de pelegrinatge dels creients de tota la comarca per a demanar aigua per als conreus, ja que al seu interior el cavaller Carròs va dipositar una menuda imatge de la verge que sempre l’acompanyava durant les seues batalles, la figura de la verge del Rebollet, la imatge mariana més antiga que es conserva al País Valencià, del segle XII. Aquesta figureta romànica de fusta de bedoll, de només 38x15cm, romandria a l'església fins la seua destrucció durant el terratrèmol del 1598, moment en què seria traslladada a la Font pels seus veïns.

Sarcòfag Carròs
Sarcòfag dels Carròs
Però la baronia dels Carròs havia segut adquirida pels Centelles d'Oliva el 1383, pel que una antiga confraria olivera reclamaria la seua legítima possessió al duc de Gandia i comte d'Oliva, Carles de Borja i Centelles. Els fonters, famosos per ser més cabuts que ningú, es rebel·laren a l'ordre ducal de traslladar la imatge a Oliva esclatant un conflicte que desembocaria, tres anys després, amb l'ús de la força per part del duc de Gandia i el seu sèquit i d'un grup d'olivers armats amb arcabussos, llegons i destrals. Des d'aquell moment la imatge, patrona d'Oliva, romandria a l’església del Rebollet, antic convent franciscà que esdevindria terreny neutre per a reduir el conflicte. La imatge encara hui dia és traslladada fins al castell durant les festes rememorant una antiquíssima romeria, mentre que els veïns de la Font d'En Carròs disposen d'una rèplica a la seua església.

Muralla. Castell del Rebollet
Muralla del vessant sud

Envoltant tot el vessant sud trobarem nombroses restes de muralles i de diverses torres de diferents èpoques que reforçarien el conjunt, destacant el rectangular torrelló que tancava el tram sud-oest, visible quan accedírem al castell. Envoltant la muralla, que assoliria en el seu moment uns 67 m de longitud, arribarem de nou a la torre de l'Homenatge, inici i fi del nostre breu però apassionant recorregut.

Torre de l'Homenatge, Castell del Rebollet
Torre de l'Homenatge

Ens acomiadarem del castell, però amb un gust agredolç. Sabedors de que el temps no perdona, és realment lamentable que el nostre patrimoni arquitectònic, protegit baix la figura de Bé d'Interès Cultural (BIC), estiga caient a trossos. El cas del castell del Rebollet és especialment sagnant i lamentable, ja que després de romandre a la venda durant molts anys, l'ajuntament va permetre que fora venut a un ciutadà anglès per 600.000€ sense menejar un dit per a recuperar la fortalesa per al poble; una alarmant falta de voluntat política i una desídia i menyspreu al patrimoni lamentable, ja que al menys deuria haver comunicat la situació a la resta de grups polítics i als veïns, i junts haver buscat subvencions i fórmules de finançament alternatives.

Vista aèria castell del Rebollet
Vista aèria

Podem tornar pel mateix camí fins el poble, o completar el circuit circular ascendint a la urbanització Tossal Gros. En eixe cas ascendirem pel sud per una costeruda senda senyalitzada paral·lels a un barranquet fins la urbanització.


La urbanització Tossal Gros (180 m)

Parc del Calvari, la Font d'En Carròs
Parc del Calvari
Girarem a l’esquerra, a continuació la primera a la dreta i la següent a la dreta, i ja seguirem recte fins el final del carrer, on connectarem amb una sendeta que ens portarà crestejant pel Racó del Barber, gaudint de vistes privilegiades a la frondosa i boscosa Covatelles, situada més enllà del barranc del Tossal. Arribats a una bassa l’envoltarem per l’esquerra i en un no res arribarem al parc del Calvari, una zona verda amb taules i parc infantil on podreu donar descans i premi als xiquets, ja que com be hem comentat es tracta d'una ruta senzilla i apta fins i tot per als més menuts. 

Arribant al poble pel camí del Calvari paga la pena fixar-nos com sobreïx, entre l'asfalt, l'empedrat original del camí que comunicava el castell amb la població.


Articles relacionats

El castell de Bairén
Els castells de la Safor... en l’oblit
El Rabat

7 comentaris:

  1. Sempre és un plaer llegir un article que parla de la nostra terra, la nostra història i el nostre patrimoni. Lamentablement, estic d'acord amb vosaltres amb la desgana que han demostrat i demostren els polítics amb la recuperació del nostre patrimoni: qui perd la memòria, perd les arrels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que pocs pobles són tan deixats i insensibles a la pèrdua del nostre passat com el nostre, lamentablement. I per poble parle del País Valencià, sencer.

      Elimina
  2. Per fortuna, també és un poble que cria fills sensibles i amorosos. Potser 'tan sols' calga canviar els governants. Gràcies, per la vostra tasca impagable.

    ResponElimina
  3. José Joaquin Martinez9 gener de 2013 21.54

    Gracias por acercarnos a nuestro Patrimonio Histórico, fiel reflejo de nuestras raices, divulgarlo con tanta precisión y contenido y hacernos orgullosos de nuestro legado.
    Como bien dices es una lástima la dejadez manifiesta de nuestros políticos del abandono por dejadez de unos bienes tan significativos de nuestra Historia.
    Es indigno que promulguen que hay que promocionar el Turismo cultural y patrimonial cuando ellos no ponen nada de su parte para conservarlo.
    Son políticos, que le vamos a hacer..... Hay que agradecer la labor altruista de personas como vosotros que falta nos hacen.
    Saludos,

    ResponElimina
  4. Oscar campeón...!!!!. Seguro que todos disfrutaron un montón. Que foto mas estupenda de las mamis con las peques. UN DEU I OLE!!!!

    ResponElimina
  5. M'agrada la forma de presentar cada article que feu amb el seu patrimoni històric ja que sempre li doneu aqueix toc ampli i detallat de la història del lloc i açò enriqueix la cultura del nostre Poble.
    Molt bé com sempre.
    Gràcies, he gaudit amb la seua lectura i tinc un altre lloc per a anar amb els nanos.

    ResponElimina
  6. Tios un 10 per per la vostra feina. Sou un pou sense fons i cada dia ens traieu un article d'indiscutible qualitat.
    Salutacions

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse