12 març 2013

El Rabat o muntanyeta de la Creu

| Localització: L'Alqueria de la Comtessa, València, Espanya
El Rabat, a banda de la ciutat dels jardins del Marroc, és una humil muntanyeta que emergeix al bell mig de la planura saforenca, compartida i estimada pels llogarets de l'Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d'en Carròs i cresol del més important jaciment ibèric de la comarca. La gran senzillesa de la seua ascensió i la seua escassa alçaria, només 176 m, no desmereixen en absolut l’enorme atractiu paisatgístic, etnològic i arqueològic d’una ruta apta per a qualsevol persona, especialment recomanable per iniciar als més menuts.


El Rabat des del castell del Rebollet

Ens dirigirem a Rafelcofer, poble de precioses façanes, i en direcció est seguirem el traçat de l’antic camí de Xàtiva (actual avinguda); eixirem del poble paral·lels a la sèquia Comuna d'Oliva, l'aigua de la qual veurem dividir al rústic i bonic cano o partidor d'aigua del Molí de Baix del segle XVI, reconstruït l'any 1849 damunt antigues restes islàmiques; el partidor és una menuda però visible mostra d’un valuosíssim patrimoni arquitectònic, continuació de la ruta de l’aigua de Potries, base de la implantació del regadiu a la comarca i servei d’antics molins fariners i arrossers com els de Català o de Baix (segle XVIII), a la vora del qual passarem.

Cano o partidor d'aigua del Molí de Baix del segle XVI

Uns 200 m després i a la dreta girarem seguint el camí de la Fonteta de la Quaresma, envoltarem la muntanyeta de sant Miquel amb la seua ermita i, només passar les instal·lacions d’un conegut polvorí, deixarem els vehicles junt un entrador a la dreta, a escassos 50 m de l'inici de la senda.


Mapa detallat, perfil i estadístiques | Veure al Google Earth| Com arribar-hi

Junt un senyal amb un mapa del recorregut alçarem el cap per a distingir el Rabat, la muntanya de la Creueta o el Perico, una menuda muntanyeta juràssica de 176 m amb una clara orientació NO-SE i una longitud superior al quilòmetre; un turó que perfectament podríem catalogar com a part de la serra Gallinera, malgrat esdevenir una menuda illa calcària aïllada. Després d'una breu però decidida pujada seguint un costerut camí rocallós connectarem amb un ample i acurat camí que discorre entre pins, oliveres i garrofers amb una costera molt còmoda i assequible per a qualsevol estat físic.

Sender de la font de la Quaresma. Al fons destaca l'ermita de sant Miquel

A la fi d’una llarga recta iniciarem un breu ziga-zaga travessant una espessa pineda, des d’on gaudirem d’unes fabuloses vistes inalterades d’un interminable mar de tarongers que s’estenen fins el blau del Mediterrani. 

La muntanyeta i ermita de Sant Miquel, l'Alqueria, Bellreguard i Gandia

Prompte i sense adonar-nos ens trobarem a una ampla i humida zona d'esplai amb un porxo de fusta i taules, estratègicament situades envoltant la recollida font de la Quaresma, topònim rebut pel fet que l'arrendatari del lloc hauria nascut en Divendres Sant, per la qual cosa se li atribuirien facultats sanadores a l’aigua. 

Entorn de la font de la Quaresma

No busqueu la típica fonteta amb xorros o canaletes, ja que la Quaresma no és més que una menuda excavació obrada destinada a recollir les infiltracions de la pluja, modesta però tremendament carregada d'història ja que possiblement fora descoberta i utilitzada des de l’Edat del Bronze, sent clau per a l’existència de l’important poblat iber que es desenvoluparia al cim del Rabat, proper objectiu de la nostra excursió. 

Font de la Quaresma


Encara que el cansament encara no s’haurà presentat farem una bona aturada per a gaudir de les vistes, fixant-nos que junt a la propera muntanyeta i ermita de sant Miquel es troba l’antic mas del Rabat, un topònim associat tant a la muntanya com a les partides d’horta i reg adjacents; acadèmicament Rabat provindria de l'àrab ribât, nom sovint associat a oratoris o menudes mesquites ubicades a les afores dels nuclis urbans, que malauradament no s'ha pogut trobat al nostre turó. Tanmateix, probablement el nostre humil Rabat provinga d'un nom sovint més present al nostre territori, 'rahal' o 'raval', una forma àrab referida a les finques de conreu que ja quadraria més amb la presència del mas abans esmentat.

Encreuament de camins a les covetes

Ens acomiadarem de la font i en direcció est travessarem antics conreus de secà fins assolir un menut replanell junt una espessa pineda, punt on uns senyals ens indiquen la presència de la modesta coveta del Tio Vorillo, situada al vessant nord-est i d’escàs interès. Amb vistes al castell del Rebollet i la serra Gallinera remuntarem la cresta del Rabat, no sense abans fer una ullada a la propera cova del Bombo, accessible per un tancat túnel vegetal i plena de caixons de taronges. 

Tornats al camí i desprès de travessar una zona humida i verda veurem una plana tremendament antropitzada, travessada de nord a sud per laboriosos marges que ens ajudaran a ascendir fins el punt més elevat (176 m), l'anomenat Perico (nom no massa popular), també conegut com les Taules de la Llei per trobar-se al mateix vèrtex geodèsic quatre pedres grans i llises aparentment tallades d'un colp, semblants a les conegudes taules bíbliques.

El Perico i el sender entre marges, alguns amb pedres de gran mesura
Ascendint al Perico. Al fons, el castell del Rebollet

Descendirem junt una zona emmurallada i travessarem una gran plana, el Pla de la Creu, a la dreta del qual trobarem les restes del poblat ibèric més important de la comarca, d’entre mitjans del segle V a.C i les primeries del segle I d.C.

Accès al Pla de la Creu. Al fons destaca el massís del Mondúver

El Rabat, encara que desconeixem el nom original, seria com s’aprecia a simple vista un poblament de gran extensió que s'estendria des del punt més elevant d'on provenim fins la propera creu de ferro, a la fi de la plana.

Pla de la Creu

Alineades d'est a oest poden apreciar clarament, encara que parcialment soterrades per la vegetació, una sèrie d'habitatges adossats a una antiga muralla d'entre els segle II i I a.C., dels quals encara es conserva la base dels murs; entre les construccions els arqueòlegs trobaren un antic magatzem de gra i un àmfora romana, el que demostra la forta romanització que patirien els habitants d’un indret travessat per l’antic camí romà de Xàtiva, principal artèria de comunicació comercial entre Saetabis i Dianum.

Base d'habitatges. Al fons l'Alqueria de la Comtessa
El despoblat fa una dècada, abans de que la vegetación ocultara els habitatges

Els ibers, antics habitants de l'est i sud-est de la Península, s'estengueren al sud de terres del Xúquer amb el nom de contestans fundant importants poblats a la comarca com el Rabat, el castell de Borró (Ròtova), el Castellar (Oliva), el Molló dels Corbs (Oliva), el Tossal de Castellonet o la Barzella de Xeraco. Les restes arqueològics, tant de l'època ibèrica com romana, poden ser visitats als proper museu arqueològic de Rafelcofer.

Fragments de murs vora senda
Extrem occidental del despoblat i creu del Rabat

L'any 1886 les habitants de Rafelcofer plantaren al cim una enorme creu com acció de gràcies per haver sortit indemnes d'una epidèmia de còlera. Per l'existència de la creu el turó és conegut com la muntanyeta de la Creu. L’any 1999 la primitiva creu seria substituïda per l’actual de ferro. Diuen que a les nits era freqüent veure una llum al pic de la muntanya que indicava que algú havia demanat un favor a la creu del Rabat.

La Creu del Rabat. Al fons, el Mondúver i la serra Grossa
La Creu del Rabat

El badall del Rabat
Des de la creu, gràcies a l'estratègica posició del Rabat, al bell mig de la comarca, gaudirem de la més privilegiada panoràmica de la comarca, destacant entre totes possiblement el cim del Mondúver, literalment al nostre abast estirant el braç. A la nostra esquerra, si fem una ullada al vessant sud del Rabat, veurem un parell de descomunals badalls produït durant la construcció de l'autopista A7, circumstància que provocaria el desplaçament d'enormes blocs.

Ens acomiadarem de la creu i crestejant pel vesant oest ràpidament assolirem un enorme dipòsit d'aigua on obviarem el camí asfaltat i descendirem l'últim tram costerut; passarem junt un estratègic banc de fusta que ens convidarà a fer una aturada que amablement rebutjarem, ja que ens trobem a escassa distància del cementeri, punt final de la nostra curta però intensa ruteta.

Rafelcofer descendint del Rabat

Arribats al cementeri cal tornar al punt on deixàrem els vehicles. Girarem a la dreta i seguint un camí de terra caminarem paral·lels al Rabat en direcció est fins assolir de nou el polvorí; l'envoltarem i situats al peu de la muntanyeta de Sant Miquel temporalment buscarem una menuda sendeta que ascendeix a la mateixa, pel vessant sud

Ermita de sant Miquel

Després d'una molt breu ascensió arribarem dalt de la muntanyeta de Sant Miquel (54 m), un apèndix aïllat del Rabat coronada per l'ermita dedicada a Sant Miquel Arcàngel, propietat de la Font d'en Carròs malgrat ubicar-se a terme municipal de l'Alqueria de la Comtessa. L'ermita, del segle XVI, va ser edificada per damunt de les ruïnes d'una ermita anterior, antiga vila rústica romana al segle I d.C. i conseqüentment jaciment clau per a l'estudi de la romanització saforenca.


Rutes relacionades

El castell del Rebollet


7 comentaris:

  1. Xè, mira que teniu gràcia! Li heu tret molt de partit a una ruta humil però ben interessant i carregada d'històries. La faré un d'aquests dies.

    ResponElimina
  2. Diuen que les coses menudes en ocasions són les més valuoses :)

    ResponElimina
  3. Per favor per als afeccionats que ja no arribem al que antany feem aquesta ruta és invidiable.
    Gràcies.

    ResponElimina
  4. Moltes vegades conduint cap al sud em ha cridat l'atenció aquest lloc. L'objetiu sempre son les grands montanyes i als que vivim llunt pareix que mai ens vinga bé el desplaçament à aquestos xicotets racons. Gracies per donar à coneixer-los. Ho tindré en conter per à fer-lo en la familia.

    ResponElimina
  5. A la comarca tenim multitud de menudetes excursions, fantàstiques per anar amb la família com aquesta, les fonts de Maria Rosa o del Sister, els castellets, el Borrell, Lloret... són raconets que per curts i menuts moltes vegades només són coneguts pels veïns dels voltants i desconeguts per a la majoria

    ResponElimina
  6. Chula chula chula!

    Perfecta pal verano a las 7 de la mañana,en 1:30 si echas muxas y si descansas,de golpe se podra haccer en 1hora.

    Rabad o rabat q significa en la cultura judeo-cristiana-islamica?temdra algo q ver con rabi(maestro)???

    Yo le cambiaria el nombre con la ruta del via crucis pq tiene hermita,una fuente de la cuaresma,un poblado ibero y una cruz con el logo de Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum,jajaja...

    ResponElimina
  7. Rabat en aquest cas probablemente provinga de 'rahal' o 'raval', una forma àrab referida a les finques de conreu que quadraria amb la presència del mas del Rabat, situat als peus de la muntanyeta.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse