Les caselles del ferrocarril Alcoi-Gandia al Racó del Duc

Escortada per un rabassut garrofer i una enramada figuera i senyorejada per l'esvelta penya de l'Àguila s'alça, amb el sostre despentinat, les finestres eternament obertes i l'entrada sense portes, la casella número 14, una menuda construcció, icona de l'arqueologia industrial perfectament sincronitzada amb la natura, que adossada i contemporània a la construcció del ferrocarril d'Alcoi-Gandia (finals del segle XIX) s'alçà al Racó del Duc per a disposar d’un magatzem per a ferramentes i materials, per a servir d'habitatge a les guardesses -sovint dones de ferroviaris de RENFE- i de centre d’operacions per a les brigades de construcció i conservació que mantenien el tram de via compresa entre el Tarrasó i la mina de la Garrofera. 


Casella nº 15 o del Tarrasó

I és que l’arribada del ferrocarril introduiria un nou gremi de treballadors, els ferroviaris; des de caps d’estació, guardaagulles, guardabarreres, guardafrens, vigilants, enganxadors i interventors a maquinistes, fogoners, mossos, caps de tren, interventors en ruta, passant per telefonistes, telegrafistes i avisadors. 


Casella nº 14 o del Racó del Duc
Interior de la casella 14

Aquells esforçats treballadors vuitcentistes realitzaven les seues dures -duríssimes- tasques, mal pagades, de sol a sol, sense horaris ni descansos programats, patint fred, incomoditat, sense llum elèctrica ni aigua i sense cap contacte humà més enllà del veure passar el tren per la finestra; com a molt, saludar de quan en quan algun caçador, llenyater o treballador de les centrals


Casella nº 13 o de la Garrofera
Diu la veu popular que aquesta casella, de planta quadrada, dos cambres amb bany i llar, murs interior lluïts i emblavits i remats exteriors en rajola cara-vista, per pressions polítiques del terratinent propietari dels bancals adjacents, va passar a ser un baixador per als jornalers agrícoles, encara que les pressions no aconseguiren que es convertira en estació.


Casella nº 12 o de la Bomba

Durant uns anys a la casella faria aturada l'autovia de la línia Villena-Alcoi-Iecla. Els treballadors de la propera central del Desviament saltaven del comboi, i alçaven el braç per a que el tren accelerara. Però un dia es va produir un accident i un d'ells es va enganxar amb les corretges del tren i va ser arrossegat, fet pel qual aquesta pràctica va ser prohibida. Els treballadors i les seues famílies, així com la resta d’habitants de la zona, no tindrien més remei que abaixar-se en l'única parada oficial que hi havia en tot el trajecte, la del dipòsit d'aigua.


Casella nº 12. Al fons, el cim de la Safor

Casella nº 11 o de Parres
Casella nº 10 o de les Deveses

En direcció Gandia res queda de la casella 16 vora l'antiga paperera de Vilallonga ni de la casella del carrer Pere Marc de Gandia o la que hi havia vora institut nou, tot i que encara es conserva la casella 17 a Potries, vora molí Canyar.
Res hi ha a l'antiga ubicació de la casella del Clot, al puntal del Moll (entre l'Orxa i Beniarrés). Es conserven, tot seguir, la casella de Beniarrés, restaurada però de propietat privada, la de l'entrada de Gaianes i la que hi ha al desviament de Turballos. Un bloc d'habitatges ompli l'espai que ocupava la casella de Muro i un solar la de Cocentaina. La del centre comercial sud de Cocentaina encara resta en peu, tot el contrari que la del túnel d'Alcoi i l'adjacent d'Algars.



Casella de Turballos

Casella de Beniarrés


Casella de Gaianes




Articles relacionats:

El Racó del Duc o barranc de l'Infern
El ferrocarril d'Alcoi-Gandia
La fàbrica de l'Infern

Comentaris