23 agost 2010

El Racó del Duc, Via Verda del Serpis o Barranc de l'Infern

| Localització: Villalonga, España
Racó del Duc. Assut de Morú
El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l’Infern, és el tram del riu d’Alcoi o Serpis comprés entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia, pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d’una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.
Racó del Duc. Fàbrica de l'Infern

Per trobar la Via Verda ens hem de dirigir a Vilallonga (La Safor, País Valencià), buscar l'avinguda de l'Orxa (direcció carretera d'Ador CV-685), junt a l'institut de secundària, i pel carrer Reprimala arribar fins la font del mateix nom, on trobarem una zona de xalets. Continuarem el camí en direcció oest passant per una maleïda pedrera de grans dimensions que irremediablement i sense que cap autoritat ho haja evitat ha desfet part del major tresor natural de la comarca, el circ de la Safor.

Racó del Duc. Cascada
Cascada artificial a l'Esclapissada

La travessarem fins a descobrir ben senyalitzada una pista de terra ("Camí de l'Orxa") que descendeix bruscament a la cerca del riu, paral·lela al barranc de Munyós. Ací estacionarem els vehicles.

Racó del Duc. Barranc de Munyós
Barranc de Munyós
Racó del Duc
Pista d'accés a la plataforma del ferrocarril


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

Racó del Duc. Fàbrica del Cèntim
Fàbrica del Cèntim
Una pista de terra descendeix ràpidament entre la solana de Ferrer i el barranc de la Safor. A mesura que caminem, distingirem una bona panoràmica de la vall de Vilallonga, amb els bancals de tarongers que arriben al poble aprofitant l’aigua del Serpis. El camí gira a l’esquerra, on s’han instal·lat alguns xalets. Als 5 minuts començarem a caminar paral·lels al riu; el camí perd pendent ràpidament. Travessarem uns bancals de pins i garrofers situats a ambdues vores del camí. Es tracta d’una zona d’ombria, molt verdosa, on abunden les falgueres. Les figueres, molt abundants, creixen de forma salvatge i sovint arrelen a les mateixes parets rocoses. L’antiga Fàbrica del Cèntim està situada a tocar de la vella plataforma ferroviària a la qual ens unirem a poca distància. L’edifici apareixerà en un revolt del camí, en poc menys de 10 minuts, per la nostra dreta i completament enrunada. Hem de retenir aquest punt del recorregut perquè el reprendrem a la tornada. Som davant del primer túnel del ferrocarril. Les obres de construcció obligaren a realitzar nombroses i importants modificacions de l’entorn, com els ponts i els túnels. Hi existeixen vuit túnels en total, cinc al tram Vilallonga-l’Orxa, la numeració dels quals comença a Alcoi. Junt a un senyal, a la dreta de la ruta, observarem una petita senda que descendeix cap al riu; si baixàvem uns pocs metres, admiraríem el monument a Senén Pla. A l’altra banda del Serpis, vora el magnífic gorg de les Calderes, es construí la Fàbrica de la Mare de Déu, digna de contemplar per la seua disposició, penjada sobre el riu (és de lamentar l’estat tan ruïnós). Des d’aquest punt contemplarem, a l’anticlinal de la Cuta, un conjunt molt interessant de replecs en ziga-zaga, formats per estrats horitzontals i subhoritzontals modelats sobre roques del Juràssic Superior.

Racó del Duc. Fàbrica de la Mare de Déu
El piló de Senent i la fàbrica de la Mare de Déu
Racó del Duc. Fàbrica de la Mare de Déu
Fàbrica de la Mare de Déu

Retornats a l’itinerari, penetrarem pel primer dels túnels, conegut com la Mina Llarga o Fosca; amb 250 metres és el més llarg dels cinc túnels del trajecte Vilallonga - l’Orxa. Es fa aconsellable anar equipats algun tipus de llanterna que il·lumine el recorregut perquè hi existeix un tram on la foscor es torna quasi absoluta.

Racó del Duc. Túnel o mina llarga
Mina Llarga o Fosca
Racó del Duc. Tunel o mina d'Onofre
Boca del segon túnel o Mina d'Onofre
 
Els respiralls que donen al riu aporten tan sols una mica de claror en alguns punts. Per entendre la necessitat d’aquests respiralls, només cal imaginar una antiga locomotora de vapor travessant aquest túnel, com la situada davant l’estació de Gandia, amb les calderes enceses a la màxima potència a fi de superar el desnivell d’accés al túnel i el dens fum produït per la combustió del carbó eixint per les ximeneres.

Racó del Duc. Túnel o mina d'Onofre
Túnel o Mina d'Onofre
Racó del Duc. Racó de la Roja
Tortuoses formacions geològiques en ziga-zaga del Juràssic al Racó de la Roja

Pocs minuts després de superar aquest pas subterrani i vorejar un meandre del riu, trobarem el següent, la Mina d’Onofre, de 130 metres. El travessarem i eixirem directament al Racó del Duc. El riu forma ací un meandre considerable, es tracta d’una zona sedimentària on hi ha plantacions de tarongers i un aqüeducte a l’altra vora del riu. A la nostra dreta ens sorprendran les tortuoses parets de l'anticlinal juràssic de la Cuta, un seguit de plegaments horitzontals força cridaners que s'estenen fins el proper assut.

Racó del Duc. Riu Serpis


Si ens hi fixem detingudament, a la dreta, dalt la muntanya, divisarem la cova del Racó del Duc. Passarem vorejant una antiga caseta del ferrocarril, mig assolada però amb tot l’encant característic de les construccions ferroviàries de l’època. Durant el trajecte descobrirem algunes d’aquestes construccions, utilitzades pels vigilants del ferrocarril i actualment quasi totes en ruïnes.

Racó del Duc. Caseta del ferrocarril
Caseta del Racó del Duc

El camí s’encaixona voltat d'el·laborades trinxeres, elevats murs de pedra amb més de tres metres d’alçària en alguns trams. Crida l’atenció uns característics orificis laterals que suposem utilitzava la gent per a amagar-se quan passava el tren.

Racó del Duc. Trinxeres del ferrocarril
Trinxeres de pedra

En 5 minuts creuarem un antic pont de pedra; a la dreta advertirem l’existència de l'última central que va funcionar al paratge, la Fàbrica del Racó del Duc, encaixonada a la Foia del Gall, als peus del doble cim format pel Pinaret (520 m) i la Penya de l'Àguila (522 m). 

Racó del Duc. Fàbrica del Racó del Duc
Fàbrica del Racó del Duc
Racó del Duc. Pont de pedra
Paratge del pont de pedra

A l’esquerra, el riu crea un gran meandre tancat als peus de les Majones, verd i fresc, per on ja no hi discorre l’aigua. A la dreta, per contra, el riu transcorre encaixonat, brau i salvatge. Un altre tram de trinxeres, altives i elegants malgrat necessitar urgentment profundes tasques de restauració, i en escassos 10 minuts de tranquil caminar arribarem a la boca del tercer túnel, la Mina de Morú, de 30 metres.

Racó del Duc. Túnel o mina de Morú
Tercer túnel o Mina de Morú

Sobre el riu s’eleva, envoltat d'altius i enormes xops, l’assut de Morú, possiblement un dels paratges més assossegats i agradívols de la ruta. A l’esquerra, vora la desembocadura del barranc de la Parra, comença la senda de la font de la Mata, on destaca l’abundància de baladre de grans flors rosades, planta verinosa tant per a l’home com per al ramat.

Assut de Morú Racó del Duc
Assut de Morú
Racó del Duc. Assut de Morú
Assut de Morú

El cau del riu s'eixampla notablement i ens permet gaudir de cridaners i exòtics ailants (Ailanthus altisima) o arbres del cel, salzes, tamarius i colossals xops. Uns 10 minuts després comença el quart túnel, la Mina de la Garrofera, el més curt, de només 20 metres. A l’eixida els bancals de tarongers enjardinen l’itinerari junt a la Garrofera, una antiga estació que rep el nom i l’ombra d’un antic i gran garrofer.

Racó del Duc. Caseta de la Garrofera
Caseta de la Garrofera

Als pocs metres, el camí gira bruscament cap a l’esquerra. A la nostra dreta, discorre l’impressionant barranc de l’Enxima, l’afluent més important del riu d’Alcoi a la zona. La vall s’estreny, estem endinsant-nos en l’Estret de l’Infern, davant nostre destaca la cova dels Porcs.

Racó del Duc
La plataforma del ferrocarril

Per una tancada corba l’antiga plataforma del ferrocarril travessa el riu per un pont desmantellat, de la mateixa factura que els ponts construïts a Gandia o Vilallonga. Abandonem la via imaginària i continuarem marxa per una pista de terra bellament envoltada de garrofers i abundant vegetació que mena directament a la Fàbrica de l’Infern. Es tracta d’una molt interessant construcció del segle passat amagada a l'ombra de dos esvelts oms, darrere la qual un camí de servei la uneix a les antigues cases dels treballadors de la hidroelèctrica, avui en ruïnes, on destaca una petita capella.

Consulteu l'article la fàbrica de l'Infern i les centrals de llum del Racó del Duc si voleu profunditzar en la història i les infraestructures hidràuliques al llarg d'aquest bell tram del Serpis.

Fàbrica de l'Infern
Racó del Duc. Fàbrica de l'Infern

Darrere de la central ascendeix un senderol, de fort desnivell, fins a la font Serquera. Paga la pena ascendir uns metres fins la capella per gaudir d'un distingit bosquetó de pi pinyoner (Pinus pinea), l'únic del paratge, que no aconsegueix deslluir l'alçada d'un desbaratat i alhora elegant cedre (Cedrus atlantica). També paga la pena fixar-se en les impressionants i invasores atzavares (Agave americana), enormes i elegants, que creixen en aquest indret i a hores d'ara es trobem en plena floració, l'única abans de la mort de la planta.

Racó del Duc. Capella o ermita de la Immaculada
Capelleta de la Immaculada als peus d'un menut bosquetó de pinyoners
Racó del Duc. Fàbrica de l'Infern
Vista aèria de l'entorn de la fàbrica de l'Infern

Per un pontet canviarem de riba i passarem al terme municipal de l’Orxa. Durant uns quants metres caminarem paral·lels a l’antiga plataforma del tren per a reprendre-la abans d’arribar a una revolta.

Racó del Duc. Fàbrica de l'Infern
Plataforma del ferrocarril al paratge de la fàbrica de l'Infern

A l’esquerra destaca l’aqüeducte que canalitza l’aigua de l’assut del Forn fins a la fàbrica de l’Infern. En aquest tram, el caixer del riu s’eixampla notablement. És un bon moment per a descobrir l’abundant vegetació de ribera: xops, àlbers blancs, salzes, però sobretot hi destaquen els canyars per tot el recorregut.

Racó del Duc. Casella del ferrocarril



Al costat d’una revolta pronunciada ensopegarem amb una caseta del ferrocarril i un antic dipòsit d’aigua, del qual només resta la base d’obra, amb la típica arquitectura de les construccions ferroviàries. És a partir d'aquest tram, a l'abric del Pla dels Recorrals, quan la vegetació de ribera del riu presenta el seu millor grau de conservació, destacant magnífics i gegantescs exemplars de gràcils salzes i sorollosos xops sobreeixint entre el canyar (Arundo donax).

Dipòsit i caseta del ferrocarril
El dipòsit a una fotografia històrica de Jeremy Wiseman

Poc després sentirem el soroll de l’assut del Forn, amb abundant vegetació i bona ombra per a descansar, portem hora i mitja de camí i caldrà fer un descans lleuger. Vora l’assut, en una zona densa de canyar, fa la viu-viu una abundant població de fardatxos. Tot just al costat de l’assut es manté intacta una caseta del ferrocarril, la Casella de Parres, d’especial grandària.

Racó del Duc. Casella de Parres
Casella de Parres
Racó del Duc. Assut del Forn
Assut del Forn
Racó del Duc. Assut del Forn

Racó del Duc. Assut del Forn


Racó del Duc. Molí d'Enmig
Molí d'Enmig
Quasi a tocar de l’assut comencen dues sendes, una a cada vora del barranc del Moro. La senda de la dreta mena a un antic forn de calç i la de l’esquerra descendeix dels cingles de la Solana pel barranc del Moro, connexió amb la ruta de la Cuta pel Tarrasó (consulteu el llibre A un tir de pedra). Travessarem el cinquè túnel, aquest d’una longitud considerable (120 metres), al costat d’un tancat meandre del riu. A l'altra banda del riu podrem contemplar les ruïnes, envaïdes de vegetació, del molí d'Enmig, un interessantíssim molí fariner del 1.843 format per dues naus. No conserva ni sostre ni cap aparell del molí ni cap mola, trobant-se en un estat de ruïna quasi total. El cacau o zona inferior, soterrat, destaca per la seua volta en arc rebaixat.

Continuem; una nova corba per damunt d'un cridaner pont de pedra a la vista dels abandonats bancals del Riu Avall i ens trobarem caminant pel racó dels Boters, on farem una aturada a la cristal·lina bassa i font de Botero, fàcilment localitzable si estem atents als senyals. El riu s'ha eixamplat amb força, l'estret s'ha reduït i el paisatge ha canviat notablement

Bassa i font dels Botero, l'Orxa, Racó del Duc
Bassa i font dels Botero
Racó del Duc
Plataforma del ferrocarril a l'Orxa
Racó del Duc. Riu Serpis o d'Alcoi
Riu Serpis
Racó del Duc. Boters
Paratge dels Boters


Passem junt al barranc i les surgències del Fort; a escassa distància i envoltant el tossal de Martí la pista es desvia del curs del Serpis, tot just al trobar-nos una nova (i enderrocada) caseta del ferrocarril, la casella de les Deveses; al fons es divisa el castell, primer musulmà i després templer, de Perputxent i l’estació de l’Orxa, on fineix la ruta no sense abans haver gaudit de l'ombra d'una impressionant carrasca. Una antiga fàbrica de paper, l'extinta Raduan, serveix de fita a l’antic recinte ferroviari. A l’altra banda del riu, ben avall, apareix el poble de l’Orxa.

Racó del Duc. Casella de la Devesa
Casella de la Devesa
Castell de Perputxent l'Orxa
El castell de Perputxent a l'Orxa
Estació de l'Orxa
Estació de l'Orxa amb el castell al fons

Per cert, la pròxima volta que passeu per l'altura de l'antic dipòsit, amb la següent foto vos podreu imaginar com era fa 50 anys el paratge:



Al tornar, a l'altura del primer túnel, seguirem recte per l'antiga plataforma del ferrocarril, veurem l'assut de l'Esclapissada i tornarem al camí de la pedrera a prop de l'antic pont desmantellat de la Reprimala.

Racó del Duc
Plataforma del ferrocarril
Racó del Duc. Assut de l'Esclapissada
Assut de l'Esclapissada
El circ de la Safor al final del recorregut


Vista 3D de la ruta. Clic per obrir-la al Google Earth

El riu Serpis

El riu Serpis, Blanc o d’Alcoi és un riu de 75 quilòmetres que naix a Alcoi gràcies a l’aportació dels aqüífers de la Mariola i del cabal d’afluents com el Barxell, el Molinar o el Cinc. A Cocentaina rep les aigües del riu Agres i zigzaguejant travessant el Comtat omplint l'embassament de Beniarrés, gràcies al qual s’estabilitzen les avingudes i es manté un cabal més o menys regular. A continuació s’uneix al barranc de l'Encantà i s'endinsa a l'estret de l'Infern per l’Orxa, creuant la comarca de la Safor fins assolir Beniarjó, on rep les aigües del Vernissa; desprès de travessar Gandia, ja sense pràcticament desnivell, desemboca entre les platges de Venècia i els Marenys de Rafalcaïd.


Rutes rel·lacionades:







Articles rel·lacionats:


Projecte de rehabilitació del Racó del Duc  
Avantprojecte de la Via Verda del Serpis  
 Declaració de Paisatge Protegit

39 comentaris:

  1. Personalment la ruta del Racó del Duc és única i te un grandíssim valor sentimental per a mí. I és que el meu iaio treballava i vivia a la fàbrica de l'Infern. És una llàstima l'estat actual de les cases dels llumeros, pel que vos demane el màxim respecte i cura a la zona.

    ResponElimina
  2. En les pasades Pasques varem fer aquesta ruta, amb xiquets i tot (de la pedrera de la Reprimala fins a la fàbrica de l'Infern), i a pesar de que jo creia que els xiquets no aguantarien molt (la majoria eren de 4 anys i pico), s'ho van pasar molt be i van aguantar com valents! Els túnels els van agradar un montó.
    Es una ruta prou recomanable, i no es necesari ser un senderista "profesional" per a ferla, cualsevol persona pot gaudirla.

    ResponElimina
  3. Dissabte la vaig fer per primera vegada i em va encantar, em va recordar a la ruta el Cares però en menudet. Molt recomanable per a tots, un 10.

    ResponElimina
  4. Sou una pasada, mai he vist a un blog unes explicacions tant didàctiques i interessants. Normalment als blogs conten la seua crònica del dia en pla "ens alçarem a les sis del matí...", però ací esteu donant-li un toc molt profesional. Vaig a compartir el 10 del comentari anterior

    ResponElimina
  5. És un ruta preciosa, recomanable per a tot el mon, encara que personalment més enllà de la segona presa crec que perd una miqueta l'encant. Si vos asusta per la quantitat de quilòmetres que té, vos recomane fer-la només fins la fàbrica de l'Infern, que és un agradable passeig, i si encara teniu ganes, camineu una miqueta més, fins la presa. Així cap persona tindrà excusa per no anar.

    ResponElimina
  6. Una de les millors rutes que hi ha al País Valencià amb diferència, ho te tot: verd, aigua, història...

    ResponElimina
  7. Soy un jubilado ingles enamorado del mediteraneo, y jamas me canso de caminar por el barranc del infern, es un sitio que te da paz, tranquilidad. Veo muchos ingleses y alemanes caminando por alli pero pocos españoles, os animo a visita vuestra tierra, es muy buena

    ResponElimina
  8. Hola, Peter, efectivament tens raó, fa uns anys anava molt pel racó del duc a córrer, i la presència d'anglesos i alemans era molt alta. Hui dia hi ha molta afició local a la muntanya, però no la suficient i és una llàstima que encara estiga permés el trànsit de vehicles per la zona. Esperem que amb el tems l'afició augmente i algunes iniciatives que hi han en marxa a la zona siguen vàlides per a promoure més la zona i la declaren protegida a un major nivell

    ResponElimina
  9. Hasta hace unos meses era de los de paseo Maritimo arriba Paseo Maritimo abajo, solo conocìa de hace muchos años el Mondùber y hace muchos años màs El Barranc del Infern o sea lo mas conocido. Ahora con las Rutas del Tir de Pedra y animado por unos amigos ya hemos hecho 3 rutas del libro y son increibles, nunca me hubiese imaginado la belleza natural que tenemos alrededor. Tengo ganas que venga el fin de semana para hacerme otra y voy a seguir asi...

    ResponElimina
  10. Aquestes son les coses que més m'agrada llegir, ja que la idea del llibre era precisament eixa, acostar a la gent els tresors naturals que tenim a un tir de pedra.
    Gràcies pel comentari, i espere que valga per a que més gent s'anime a eixir i fer un pasejet pels nostres camps i muntanyes, que valen molt i cada dia en tenim meins.

    ResponElimina
  11. Excelente artículo

    ResponElimina
  12. Hola, quan parlem del Racó del Duc, es fa referència a alguna antiga casa d'estiueig o senyorial dels ducs de Gandia? Per que m'he recorregut moltes vegades el Racó i ni buscant amb els ulls oberts al Google Maps mai he pogut localitzar cap casa més antiga que les centrals de llum o les casetes del tren. Quan ixes del segon túnel, hi ha un aqüeducte que sembla antic, tindrà alguna relació?

    Salutacions

    ResponElimina
  13. Hola, Lluís, espere que entre algú més a aclarir el tema, però si no m'enganye molt Duc es refereix al nom valencià de la major au rapinyaire de les nostres terres, la varietat de mussol Bubo bubo, el "buho real". Possiblement antigament parlaren del racó del duc referint-se a eixa varietat de mussol abundant a la zona encara hui dia

    ResponElimina
  14. Maravilloso artículo y excelente blog, me lo apunto al lector de feeds. Saludos, Jorge

    ResponElimina
  15. Gran artículo, el mas completo de los que he leido del racó, y la verdad es que me lo pateo mucho. No es técnico como todos los que se han copiado del que publicó el ayuntamiento de Gandia, ni contais que el día amaneció nublado y salió el sol, como la mayoría. Ameno y conciso, hablando de cada punto que nos encontramos. Sólo he echado un poco de menos más información sobre el ferrocarril, que es lo que iba buscando, pero por lo demás muy bien. Juan.

    ResponElimina
  16. Hola, Juan, respecte a la informació que comentes del ferrocarril, vaig considerar que era massa extensa i no volia unflar tant la descripció de la ruta, pel que vaig decidir escriure un article dedicat al ferrocarril i un altre a les fàbriques per separat. El primer ja el tinc al forn, no tardaré gens en penjar-lo.
    Salut i grácies a tots per les vostres paraules! Saber que hi ha gent ahi fora que aprecia allò que fas és molt gratificant.

    ResponElimina
  17. Acojonante la vista área de la fábrica! Qué puntazo!

    ResponElimina
  18. Gracias, Oscar, estaré atento.
    Un saludo

    ResponElimina
  19. Cert, gran vista de la fàbrica. La primera vegada q aní, nubolat q estaba, a la novia li entrà por, realment donaba mal rollet, es molt sinistre... De dia clar tot cambia. Si trobe la foto vos le'envie per fliker
    Adeu

    ResponElimina
  20. Es un edifici sinístre per les seues formes arquitectòniques, estil mansió de Psicosis i per trobarse enmig "de la nada", pero mes sinistre m'ha paregut sempre un edifici roig com el infern que hi ha a Beniopa entrant per Barx, pero no tinc idea de que es o era. Es la fàbrica del nferm beniopera! Algu sap que era?

    ResponElimina
  21. El dipòsit d'aigua que suministrava a Beniopa i part de Gandia.
    Estic totalment d'acord amb tú, de fet Òscar i jo sempre li em dit "la Casa del Dimoni" :D

    ResponElimina
  22. Hola, Oscar, he leído el artículo del ferrocarril, que ya veo has "sacado del horno", muy completo y ameno. Saludos, Juan

    ResponElimina
  23. Ostia, quina cantitat d'informació que teniu del Racó del Duc, impresionant, lo del reportage del tren ja mha deixat bocabadat, xapó

    ResponElimina
  24. Si enllaçes el reportatge del Racó del Duc i el Tren Gandia Dénia, t'adones de la meravella de natura que tenim al voltant, les fotos són esplèndides i els detalls de la seva història no tenen desperdici, xe hau demostrat tindre una informació molt bona i amena de llegir. La prova és la d 'acceptació de comentaris que s'han produit. M'ha agradat molt. Jo crec que coneixeu més vegades aquesta zona que la vostra casa i demostra amb això el que en un comentari va declarar Oscar que la zona li unia personal i sentimentalment. S'ha notat. Enhorabona.

    ResponElimina
  25. Jo he fet la ruta moltes vegades i no en canse de tornar. Però també es de veres que si no regulen l'accés amb vehicles , hi ha "domingueros" que no respecten l'entorn i es deixen el fem i les pintades per tot arreu. Qui vullga anar que vaja a peu que es mes saludable i aixó si, el fem cap a casa.

    ResponElimina
  26. he anat a fer el Racó del Duc, és entre setmana i m'he creuat amb 5 cotxes! No ho respeten :'(

    ResponElimina
  27. He arribat aquí desde l'article de les centrals, i m'ha agradat molt. Enhorabona pel blog ;)

    ResponElimina
  28. Hola, leí el artículo hace un tiempo y me entraron unas ganas locas de ir, pero al vivir en Elche me paraba lejos. Pues bien, estuve el fin de semana y las perspectivas con las que iba se vieron ampliamente superadas, un lugar encantador, bonito y auténtico. La vuelta se nos hizo bastante dura por la calor, pero es lo que hay, no vivimos en Galicia!. Además, no puede evitar la tentación y nos dimos un buen baño cerca del primer túnel. Por cierto, no os hice caso y no llevé linterna, pero pasito a pasito y con las luces de los respiraderos al final tardamos, pero lo atravesamos :D

    En definitiva, para los que no conozcais el lugar, 100% recomendable, desde este momento es mi pequeño Cares particular; la próxima iré con los niños que seguro se lo pasan de "miedo" en los túneles. Un saludo,

    Amparo

    ResponElimina
  29. Hola amparo;
    Viste un ciclista con mochila? te lo digo porque pasé por allí este domingo hacia las 13.00 h :D

    ResponElimina
  30. Hola, David, pues la verdad, con la calor que hacía, si te vi te vería borroso :D recuerdo que pasó algún ciclista, pero no me fijé demasiado, les diremos a los chicos del blog que nos preparen camisetas y así nos reconoceremos, jeje. Un saludo a todos,

    Amparo

    ResponElimina
  31. Una gran descripció per a una gran excursió!

    ResponElimina
  32. Completíssim i molt interessant l'article he gaudit amb ell i exposa la meva manera de veure una ruta preciosa de la qual opino que aquesta crisi econòmica, que també és ecològica i energètica, ha derivat en una nova sensibilitat mediambiental que vosaltres teniu y apliqueu per descomptat, amb interessos similars als que es van generar a la fi del SXVIII, quan la revolució industrial, l'aparició de les línies ferroviàries, i les grans migracions del camp a la ciutat, van canviar les estructures naturals del paisatge i van ocasionar per primera vegada contaminació atmosfèrica i deteriorament del medi ambient incorporant patrimoni industrial que avui forma part del paisatge, ens agrade o no. En aquest moment va néixer el concepte de paisatge tal com s'entén actualment: "el paisatge no és natura, el paisatge és la naturalesa observada i modificada per l'home." I aquest és un bon exemple.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  33. Molt d'acord amb Sevas, una ruta única, una excursió que ens demostra que l'acció de l'home també forma part del nostre patrimoni natural i també cal conservar-la i gaudir-la.
    JJ

    ResponElimina
  34. Llegeix els dos comentaris que et precedeixen i aprèn la història i la importància que va tenir aquesta ruta de les més emblemàtiques de València.
    Ara si sol trobes aigua i carbonilla t'aconsello et inicis en la ruta del passeig de Germanies de Gandia que és bastant extensa des del Riu a l'autopista i també té arbres sense carbonilla. Va pera tú, Pais.
    Són inaudites aquestes afirmacions malintencionades.
    Salutacions.

    ResponElimina
  35. Al comentari del Pais:
    He de manifestar i retirar una vegada llegit el teu article, el qual em sembla correcte, els meus manifestacions una mica àcides amb què m'he expressat i tot això perquè no trobo lògic ni descriptiu el títol "Rutes d'aigua i carbonilla" amb que defineixes una ruta encantadora i que inicialment per al titul he trobat despectiu però en llegir el teu article està ben plantejat.
    Disculpa i salutacions,

    ResponElimina
  36. Chicos, ¡qué gusto leeros antes de ir a la montaña! Es como ir al museo sin guía ni manual, ves muchas cosas, más o menos bonitas, pero no te enteras de qué significan, qué son, ni puedes disfrutar plenamente con la visita. El fin de semana, que al menos no acabó de llover, disfruté como una enana visitando la cascada de la Mata (¡increible!) y me encantó identificar todo lo que ví, desde las fábricas a los túneles, con nombres, apellidos y la enorme historia que llevan por detrás. Seguid así, no cambiéis, y a ver si haceis quedadas a la montaña donde la gente pueda apuntarse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Elena! De moment no fem quedades perquè estem eixint a fer muntanya o be amb els xiquets o be a fer alguna burrada o eixida cap al nord. Pot ser més endavant, qui sap, però gràcies per interesar-te!
      Salutacions

      Elimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse