21 de setembre 2010

La Safor pel circ i pel camí de l'Orxa

| Localització: 46720 Villalonga, España
Símbol i muntanya que dona nom a la comarca, ens anem a pujar al circ de la Safor, una de les muntanyes més belles, singulars i úniques de la península. De les tres opcions existents per a pujar al cim de la Safor, potser aquesta siga la més coneguda dels senderistes de la comarca. Hem dividit l’ascens en dues variants, intercomunicades entre si a mitjana altura. La primera discorre durant un bon tram pel centre del circ, i la segona puja pel vessant nord-oest, a la partida de les Majones.


Per tal d’accedir a la Safor hem de partir de la població de Vilallonga. Buscarem la carretera d’Ador, al costat de l’institut de secundària un camí asfaltat condueix en un parell de quilòmetres a la partida rural de la Reprimala. Recordem que el sufix «–mala» prové de l’àrab i hom pot traduir per «font». Aquest és el nom d’una font molt estimada pels saforencs, obrada, amb sis dolls de bronze pels quals brolla una gran quantitat d’aigua, uns 600 litres per minut. Al voltant de la font s’han construït alguns xalets. A l’altra banda del riu hi ha una antiga fàbrica de llum que l’any 1870 fou un molí de blat. 

El circ de la Safor des de la pedrera

Continuarem pel camí, ara en forta ascensió, passarem la pedrera de la Safor —a mà dreta s’inicia el camí del Racó del Duc— fins arribar a una altra font cabalosa: la font de la Safor. Des de la font farem camí fins que albirarem un cartell i les marques de PR al costat d’unes escaletes de fusta. A l’esquerra comença un curt senderol que mena al refugi del Centre Excursionista de Vilallonga (consulteu la variant). Anirem per la carretera fins arribar a la partida de les Majones.

El circ de la Safor

Uns senyals indicadors mostren el camí a seguir, per unes casetes. Junt a una revolta molt pronunciada, un senyal revela la travessa al cim de la Safor i l’accés a la pista de l’Orxa. La via fa unes giragonses abans d’arribar a una casa solitària edificada dalt d’un tossalet, davant la qual es troba el començament d’una senda junt una caseta informativa. Si continuàrem per la pista aniríem a la font dels Olbis per on podríem ascendir també a la Safor pel vessant oest. Ací estacionarem els vehicles.
La senda, ben senyalitzada amb marques del PR (grogues i blanques) i molt empinada al principi, puja recte fins a un menut coll des d’on contemplarem per primera vegada el circ de la Safor íntegrament. Veurem com una senda puja pel centre del circ fins a nosaltres: hem arribat fins a la connexió amb la senda del refugi de la Safor (consulteu la variant).

Refugi de la Safor

Situats al vessant de l’ombria, al punt on les dues variants s’uneixen, ascendirem un dels trams més durs del trajecte, de forta inclinació però sense perill. En 35 minuts assolirem el coll de la Finestra, des d’on divisarem novament el circ. L’anomenada finestra és un conjunt de blocs calcaris de grans dimensions que han quedat acrobàticament superposats i formen un balcó natural sobre la Conca de la Safor. Per accedir-hi cal descendir amb molt de compte durant uns minuts per un estret i escarpat senderol que voreja les parets.

La finestra de la Safor

Retornats a la senda, en uns 10 minuts serem al bell mig d’un sorprenent bosquet de carrasques molt delimitat. Encara que molt castigada pels nombrosos incendis, la vegetació de la Safor, declarada Microreserva de Flora, compta amb agradables sorpreses per a l’excursionista com diverses poblacions de carrasca, teixos centenaris i preciosos endemismes valencians com la margarida valenciana, la sàlvia, la pebrella o l’esperó de roca.

El circ amb la finestra a l'esquerra, en primer pla. Compareu la seua grandària amb els excursionistes al seu interior

La senda tornarà a prendre pendent fins que, després d’uns 10 minuts, assolirem un coll, el pas de la Nevera, des d’on contemplar un pla cobert d’herba amb una nevera petita sense sostre d’uns sis metres de diàmetre i amb les parets cobertes d’heura, construïda antigament amb coberta de teula àrab. Som al paratge de la Nevera; ací naix la senda que ve des de l’Orxa per la font dels Olbis.

El pla de la Nevera. Foto: Juankar Llácer



Seguirem el sender, de nou cap amunt, i farem cim en uns pocs minuts. Des del pic, el paisatge resulta impressionant: al sud la Gallinera i darrere d’ella, l’Aitana, el Puigcampana i Bèrnia; a l’oest les comarques del Comtat i l’Alcoià, amb la serra Mariola, el carrascar de la Font Roja, l’embassament de Beniarrés i el Benicadell; al nord més enllà del Mondúver (en dies molt clars, pot apreciar-se la ciutat de València), i a l’est la Mediterrània, el Montgó i, si bufa la tramuntana o el ponent, Eivissa.

Vista aèria del circ de la Safor


Si retornem pel mateix itinerari hem de tenir molta precaució en dies de pluja, perquè la forta inclinació i la composició del terreny poden provocar relliscades sobtades. També podem dirigir-nos a la font dels Olbis. Necessitarem aproximadament uns 60 minuts per assolir la font dels Olbis. Des d’ací, en uns 40 minuts accedirem a l’inici de la senda, a la partida de les Majones. Altra possibilitat és fer el descens pel pla de la Llacuna, seguint la ruta La Safor per la Solana.

Variant. Ascens pel circ

Una altra opció per ascendir a la Safor és pujar pel circ. Així, deixarem els vehicles en les immediacions i pujarem les escaletes, un curt senderol condueix al refugi del Centre Excursionista de Vilallonga (CEV). Ens trobem als peus del circ de la Safor i si ens hi fixem observarem una senda que mena cap a un pi solitari, abans del qual la senda es parteix. En aquest punt cal extremar les precaucions i seguir l’itinerari al peu de la lletra perquè resulta fàcil perdre el camí. Ens dirigirem per la dreta i travessarem la mallada Verda. El perfil de la senda s’esvaeix per moments, hem de circular cap a un coll situat al vessant nord-est de la Safor. Allí connectarem amb la senda que puja al pic de la Safor des de la pista de les Majones a l’Orxa.

El camí pel circ, donat que no és una ruta habitual, sol trobar-se perdut i fins i tot desaparegut. Fa uns anys pujàrem pel centre del circ fins les parets de baix del cim i hi havia una senda més o menys definida fins la part baixa de les parets. Hui dia (tardor de 2011), aquest camí ha desaparegut absoluta i completament. Per tant, molta precaució, i no intenteu seguir el camí del circ si no compteu amb experiència en “camp a través valencià”, una de les varietats d’esports de risc més complexes que hi ha al món (què sabran els atletes del Tour du Montblanc d’argelagues i esbarzers, jeje!!).

La finestra des del circ de la Safor



Perquè el circ de la Safor és únic?


La serra de la Safor, que dóna nom a la comarca, compta amb una superfície pròxima a les 3.500 ha i abraça els termes municipals de l’Orxa, Vall de Gallinera i Vilallonga. El circ de la Safor, malgrat ser una de les formacions càrstiques més singulars de la península, en forma de ferradura, és rosegat des de fa anys per una pedrera situada a la base sense que cap autoritat s’interesse per la protecció d’aquest extraordinari entorn. El cim, de 1.013 metres d’altitud, és la major altitud comarcal i també una de les muntanyes més belles i impressionants del País Valencià. L’amfiteatre de la Safor s’obri cap al nord, amb una longitud màxima d’uns 2,4 quilòmetres (de sud a nord, fins el riu Serpis) i una amplària màxima d’uns 2 quilòmetres (d’oest a est). Des del pic a la pedrera existeix un distància superior als 800 metres, cosa que implica un desnivell mitjà del 45%, i s’aproxima a la vertical a partir dels 750 metres d’altitud.


Encara que el cisellat de la magnífica forma en U de la muntanya de la Safor semble una acció de les glaceres quaternàries, com ocorre a les valls pirenaiques, el seu origen és encara més antic i, ensems, més complex. La teoria més acceptada afirma que l’acció de les aigües subterrànies sobre les calcàries i dolomies del circ (roques rígides i molt permeables) formaren una muntanya molt carstificada (plena d’avencs, coves i galeries). Amb el temps, la Safor començà a enfonsar-se, situació afavorida per l’existència a la base de margues (roques febles, deformables i molt castigades per l’erosió del Serpis). Els fragments enfonsats els degué evacuar el riu Serpis i amb el pas del temps es formà l’actual arc de ferradura del circ.


Vista 3D de la ruta. Clic per obrir-la al Google Earth

Rutes rel·lacionades:

La Safor per la Solana





27 comentaris:

  1. Clàssic entre els clàssics, tot aquell que li agrade la muntanya te la obligacio de comtemplar des del cim aquesta meravella de la natura. Excel'lent article, teniu un blog excel'lent, seguiu així

    ResponElimina
  2. Felicitats pel blog, pel llibre i per la vostra impagable feina.

    Fa temps que no m'acoste per la Safor... es que em deprimisc molt quan veig la pedrera. Senzillament no entenc com es pot permetre aquest atemptat, i ningú (molt poca gent o associocions) ni cap administració fasa res per criticar-ho.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la vostra participació, la veritat és que la Safor és un lloc amb un valor natural increible, el circ és impresionant i les diferents excursions fan d´aquest lloc, un lloc màgic. S´han realitzat queixes, però sembla que no arriben a cap lloc i és trist que aquesta destrossa siga una de les portes a un lloc tan volgut per la gent que ens agrada tant la muntanya.

    ResponElimina
  4. Efectivament, la pedrera del circ de la Safor és un crime contra el nostre patrimoni permès per les autoritats. És un patrimoni dels valencians que estan explotant pel benefici propi d'uns pocs. Plataforma anti-pedrera ja!

    http://www.facebook.com/home.php#!/group.php?gid=132826443432435&v=wall

    ResponElimina
  5. La samarreta de "the who" molt guapa je jeje.

    ResponElimina
  6. Qué canya la foto de la Safot amb gent dins de la finestra!

    ResponElimina
  7. Sabeu si hi ha forma d'accedir al cim pel mig del circ?

    ResponElimina
  8. Hola Raul.
    En realitat sí que hi ha alguna manera, pero no la solem anomenar per varies raons.
    1- no tenen camí de cap tipus.
    2- hi ha molta roca solta, que representa un perill afegit, tant per les relliscades, com per la gent que vinga darrere.
    3- com es lògic, son camins molt verticals, amb perill de caiguda constant.
    Tot aixó fa que pensem que no val la pena tan sols intentar-ho.

    ResponElimina
  9. De fet parlem per experiència, pujarem fins el cim i no ho recomanem, pensa que el desnivell mitja al circ és del 45%, i s’aproxima a la vertical a partir dels 750 metres d’altitud.

    ResponElimina
  10. Muy buena experiencia!!!. Porque, ese día conseguimos llegar hasta la cima por donde no existe camino... No realicéis ninguna imprudencia. Hacer caso de las indicaciones de David y Oscar. Y disfrutar de una de las montañas mas bonitas. La Safor.

    ResponElimina
  11. Molt bon treball el del llibre.
    En estos dias de vacaciones despues de 25 años sin subir a la Safor lo intente con mis dos hijas desde la Llacuna, en alguna ocasión lo habia realizado y pensaba que seria mas facil para ellas. No fue asi, no encontramos la senda ni siquiera preguntando a lugareños. Lo volveremos a intentar ¿ Por donde?

    ResponElimina
  12. Molt bon treball el del llibre.
    En estos dias de vacaciones despues de 25 años sin subir a la Safor lo intente con mis dos hijas desde la Llacuna, en alguna ocasión lo habia realizado y pensaba que seria mas facil para ellas. No fue asi, no encontramos la senda ni siquiera preguntando a lugareños. Lo volveremos a intentar ¿ Por donde?

    ResponElimina
  13. Hola, Joan, fa uns 3 anys va ser l’última vegada que vaig anar, i encara que a trams s’apreciava la senda, la vaig trobar totalment perduda a excepció del tram final, motiu pel qual la donàrem per perduda al llibre. Pel que em va contar un forestal de Vilallonga que va participar en la neteja, l’han reoberta i “sembla una autopista”, però encara no he anat a comprovar-ho.
    L’accés a la senda no el tinc clar ara mateix, ja que imagine que la nova carretera de l’Orxa, pel que recorde, l’haurà modificat. Revisaré el llibre de la Gallinera, on recorde narraven l’ascensió, però no podré assegurar-te res fins que torne per ahí, de moment espere que algun dels nostres lectors ens puga tirar una mà.

    Salutacions.

    ResponElimina
  14. 10 de maig de 2012.
    Xe, avuí hem fet la ruta eixa. Be, es prou bona de fer, un poc cansadeta, però bona, bona. Escolta, em faries el favor de dir-me el nom de la senda, es que no ho recorde be. Se que vol dir el mateix que la de Montgó: Els collons de Montgó. Però ara no se cert el nom d' aquesta. Gracies.
    Pots enviar-me un email a: marinaltae@gmail.com
    T' ho agraïm. Adeu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et refereixes al nom clàssic de la ruta? El desconec, la veritat, si algú més ens pot tirar una maneta...

      Elimina
  15. Javi Survivor al Wikiloc ens ofereix tres vies per a pujar a la Safor per la Llacuna (Gràcies!)

    "1-Por el sendero oficial pero abandonado del PR-cv 43 en su último tramo. Fuente gva: http://www.cma.gva.es/v/areas/montes/viasverdes/vias/prsl/alicante/PR043.PDF y también en mi cuenta de wikiloc en boceto http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3465087.
    La primera mitad es intransitable a no ser que lleves un machete bien afilado y hay marcas de PR en el suelo.

    -Para la 2 y 3: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3081383

    2-Por la parte quemadas donde esta la pista forestal que va al almirante llarg donde esta el cartel del Avenc dels Teixos. Al final se fusiona con la segunda mitad del número 1 y hay marcas de pintura donde acaba el fuego. Muy bien transitable y llena de miradores.

    3-La bajada perpenticular que da un poco mas delante de donde acaba la pista forestal que nombre en la numero 2."

    ResponElimina
  16. Comentarios para expertos osados:

    Aquí teneis un video sobre como llegar al lado de la finestra y subir al sendero de tarzan http://www.youtube.com/watch?v=e94q0MLoCRo y aquí el track http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1747914 . Recomendaciones llevar pantalones de cazador, guantes, chaqueta y a lo mejor casco por los desprendimientos y una cuerda. Si teneis piolet sería bueno ya que en el último tramo los escalones están sueltos.

    Os comento esta va del refugio al pi solitari de la variante que comenta Oscar con la diferencia que entras por la pared boquete de la derecha de la Finestra. Esta entre la finestra y el encreument de la variante del tir de pedra. Para comprobarlo solo teneis que descargar este track y el de Oscar y solaparlos.

    Atención si no estáis acostumbrados a ir campo a través no la hagaís, si no tenéis un poco de vertigo tampoco ya que llegados al inicio de la pared vertical a 20 metros del enlace con el sendero de tarzan os podéis poner nerviosos. En ese punto vale la pena tirar para adelante y no bajar porque está lleno de canchales o ríos de graba. Aparte que subir por desniveles de 45 grados o más está muy bien pero bajarlos no…Sobre todo si la roca no tiene firmeza…

    (Oscar si considerás oportuno borrarlo por si alguien se aventura a hacerlo sin experiencia, hazlo sin problemas)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javier. Aquesta la ferem Juanjo Sabater i jo l'any pasat, i realment és prou perillosa per tot el que dius. També cal dir que quan anarem nosaltres, a la part final no hi havia cap camí i ens ferem un ecce homo arrastrant-nos per baix de les argelagues i carrasques, i el risc de relliscades i caigudes importants és prou alt. En definitiva, sols per a gent amb experiència.
      Fa temps ferem una encara més directa, que eixia pràcticament al cim, però hui per hui a desaparegut qualsevol accés, a banda que era més perillosa encara.

      Elimina
    2. Ya me comento Oscar que habeis subido por la Finestra "pura" no la parte derecha mia,tmb por la peña de la hedra y tmb desde abajo mismo de la nevera...El problema es que aparte que desde que se quemo la montaña hace años y no nacen pinos, solo argilagas y otras;tmp cortan y limpian los matorales (que prenden que no veas)no puedes andar bien por culpa del piromano y de los arbustos...Si estuviese lleno de pinos autoctonos eso no pasaría como hace más de 50 años, ya que no se queman tan rápido como los arbustos o las especie de pino kamikaze que han replantado.

      Una cosa hay otra ruta de valientes del campo através como vosotros,me la comento uno que hacia senderismo dejo el senderismo y la escalada hace 20 años.Esta se va de la tuberia de villalonga a lorxa.Dicha tuberia se ve desde detrás del insti mirando arriba de la llacuna.Según lo que me comento la ruta iba zigzageando por la tuberia y habia tramos que tenias que escalar por al lado de la tubería.

      ¿Conoceis dicha ruta?

      Elimina
    3. Perdon queria decir "la ruta va desde la tuberia de villalonga por la fabrica de cartones hacia la llacuna" (Lorxa no tiene nada que ver)

      Elimina
    4. Eixa la intentarem una vegada, però no conseguirem trobar cap rastre de camí, i a mitat ens vam retirar. De fet la única manera que teniem d'avançar era per damunt de la mateixa tuberia.. :D

      Elimina
  17. Y se me olvido: Este tramo hacerlo con compañia, sobre todo con alguien con experiencia. Los otros senderos de la safor perfectamente los he hecho solo y no pasa nada porque siempre hay gente, pero en este solo suelen ir como mucho 10 personas cada domingo...Pero este es muy técnico y no es recomendable ir solo a no ser que sea un experto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, eixir de ruta a un tram poc transitat i amb un cert nivell de risc, per baixet que siga, és massa perillós, i el circ de la Safor, com no et vegen des del refugi, apanyat vas per a que et rescaten!

      Elimina
  18. Hola Amics de Pedres!!

    Me puedes decir que libros de rutas de alicante y otros tienes es por mirar sobre esta ruta de pego http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2707943 . Creo que coincide con la pr-v 58 como dice http://www.lavalldebo.org/contact.html .

    La mire es en Google Earth para ver el perfil desde el km 8 a 11´5 pq fui a hacer la ruta de benirrama a llacuna y empeze a figurarmelo.

    ¿Tu la has hecho? Lo digo por si en ese tramo se ve muy expuesto?Aunque este expuesto la senda es ancha (Digamos que tres en linea pueden ir y 2 o 1´5 es estrecha)???En Google Earth parece que la senda no vaya recta, es decir, que va empinada!!!!!! (Es así??). (La ves muy técnica??? Lo digo pq si hay trozo que se estrecha o ha habido desprendimientos la puedes flipar…).

    Respecto al tramo del km 30 al 31,5 de la botamarges http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1872066 . Sabes si esta marcado ese tramo de cabras entre las dos pistas forestales??? Sabes si ese perfil es muy técnico??

    Gracias!!

    ResponElimina
  19. De la zona únicament conec els llibre de Cebrián, que ja estan descatalogats i si la memòria no em falla no inclouen eixa ruta. Esta ruta va tot el camí per pista forestal, excepte el tram entre el castell de Gallinera i Pego, que és una senda que estava prou be, fa anys però no la recorde malament.
    El botamarges no l’he fet però a la vista del mapa és tècnicament molt senzill (una altra cosa és la distància, clar!). Eixe tram que dius correspon a la carretera-pista la Llacuna-l’Orxa, un camí perfecte fins i tot per anar amb cotxe; si em preguntes el caminal al km 30 que es clava entre bancals ho desconec

    ResponElimina
  20. Sobre la parte sur/sudeste de la safor correspondientes al km 28 al 31 de la botamarges es bestial.Tierra inmaculada y casi virgen por donde solo pasan tractores y colmeneros donde se puede ver la orografía perfecta de la cara sur de la sierra de la safor.No habia marcas PR, solo algún mojon y cintas de la carrera botamarges las cuales te ayudaban a orientarte ya que pasada la senda de cabras del final de la primera pista forestal a veces era dificil orientarse pq hay un monton de pequeñas pistas forestal que están unidas entre si.Ahora si que puede decir que he hecho la safor por todas las orientaciones por el circo, por tarzan,por la 207, por el barranco desfiladero de detras de la cima (Nada recomendable), por el este,por el sudeste y por el este.

    El unico peligro son los panales de abejas que hay cerca de la carretera de la llacuna en el km 30´8.En ese momento no habia,asi que no fui campo a traves unos metros antes.Si fuese verano que el calor las ciega me hubiese preocupado,pero tuve suerte y no estaba poblado de ellas.Mas al sur por el desvio anterior a la carretera habia otro en la senda...Fijaos bien en la fotos del google maps porque se ven como cajones pequeños.Eso son colmenas.No es que me asusten mucho pero si pasas demasiado cerca (A menos de 5 metros) de su casa no se si pueden interpretarlo como una falta de respeto e ir a por ti.

    ResponElimina
  21. PD-Si veis que teneis que pasar muy cerca de una colmena.Taparos bien las manos,poneros la capucha de la chaqueta y un pasamontañas por encima por evitar que se metan dentro...Y sobre todo ir muy poco a poco y con muchisima tranquilidad para que no se sientan amenazadas y os dejen cuando les de la gana.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse