Incendis a la Vall d'Albaida i la Safor

4.500 hectàrees. Es diu prompte, però són moltes, moltes hectàrees. Què voleu que vos diga, aquesta noticia és dura i trista, no hi ha dret que uns fills de putes (i no, no em talle amb el llenguatge) arrasen amb el nostre patrimoni natural i queden impunes. Perquè han segut quatre incendis intencionats, aprofitant com sempre un dia de fortíssima ponentà i per la nit, quan els serveis d’extinció d’incendis poc poden fer, i que ha afectat els termes d’Agullent, Ontinyent, Rafelguaraf, Barxeta, Alfafara, Bocairent, Agres i Simat de la Valldigna. I ara be la notícia més acollonant: a Ontinyent detingueren a un brigada forestal com a responsable de l’incendi que entre d’altres cremà el pou Clar i altres paratges d’altíssim valor ecològic.

Aquesta és la crònica del dia més llarg del nou mil·leni al País Valencià: a les 22:00 del 6 de setembre, amb un fortíssim vent de ponent, s’inicia un incendi forestal a Alfafara. A les 22:15 apareix un altre foc a Ontinyent i a les 22:30 a Agullent. A les 23:00 s’iniciava el de Simat, i 19 hores després s’iniciava un altre incendi entre Barxeta i Rafelguaraf que avançava per a unir-se amb el de Simat. En poc més de 24 hores els serveis d’extinció tingueren que dividir-se per atendre 9 focus a Simat, Alfafara, Agullent, Bocairent, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Rafelguaraf, Barxeta i Muro d’Alcoi. En una hora 4 incendis, quina sincronització! Què passa amb els piròmans? Es fiquen d’acord pel mòbil? El foc crida al foc?.

El Toro, abans de l'incendi. Ací tenim malgradament una altra foto per al record

I ara be lo més increïble: ja amb els incendis extingits, detenen a un altre membre de protecció civil sospitós de cremar una hectàrea al Massalari en una zona d’alt valor ecològic poblat de arborat adult. No sé què té el Massalari per a que li peguen foc sistemàticament any rere any. Menys mal que hi havia un helicòpter a prop vigilant el perímetre de l’incendi de Simat i evità que el mal anara a més. I què dir de l’incendi de Simat, a la pobre muntanya del Toro algú li te mania, sempre està en flames, enguany és el segon incendi i aquest últim ha aconseguit el que no han pogut la resta d’incendis que sofreix el massís tots (i dic tots) els anys: arrasar-lo completament de punta a punta. Recorde fa uns 7 o 8 anys la impotència i la pena que feia pujar al Toro i veure tot el paratge cremat. Faran falta uns anys, deien, per a tornar-lo a veure arborat. Doncs fa poc vaig pujar i donava gust, la natura hi havia fet la seua feina (no així la Generalitat), i nyas, de nou tot arrasat, tornem a començar, però cada volta amb una terra cada vegada més herma, erosionada i amb menys capacitat de regeneració.

El pou Clar d'Ontinyent, descanse en pau

On estan els reponsables?

Malgrat les la manca de recursos per a apagar focs que any rere any el molt honorable senyor Camps -de Golf- retalla, gràcies a la intervenció d’un miler de bombers i militars que durant tres dies han arriscat les seues vides han pogut acotar el desastre i evitar que muntanyes com la Mariola foren arrasades. I menys mal que no aparegué cap altre incendi als pobles, ja que els parcs de bombers estaven buits i saturats. I Camps apareix a la televisió presumint de polítiques forestals, quant només en 2010 ha retallat 9’7 milions d’euros de Emergències, Protecció Civil i Extinció d’Incendis. Els bombers estan en peu de guerra, i és que per exemple l’entitat alacantina encarregada del salvament i lluita contra els incendis te impagaments de la Generalitat per un total de 7’8 milions d’euros. L’any passat retallà un 40% de als pressupostos per a l’extinció d’incendis, mentre els valencians gaudien a canvi de copes amèriques, circuits de fòrmula I i visites del Papa. Això és un insult als valencians i demostra un desinterès complet i absolut. Ni les muntanyes cremades a la Vall d’Albaida ni cap de les 450 muntanyes d’utilitat pública de la Generalitat compta amb un programa de gestió i millora forestal per al seu manteniment, malgrat ser obligatori segons ho determina la llei bàsica de muntanyes. El País Valencià també és la única autonomia que no compta amb un Plan Forestal Autonòmic i fa uns anys va eliminar el Consell Forestal, un òrgan de participació ciutadana en matèria de muntanyes. En definitiva, no hi ha cap interès per part del govern del senyor Camps en invertir en la conservació dels boscos, ja que dels 5 milions d’euros promesos el 2009 només s’invertí un, i cal recordar que, segons l’article 49 de l’Estatut, és competència exclusiva del Consell la política de muntanyes, aprofitaments i usos forestals del País Valencià.

Més d’un miler de persones foren evacuades, talls en línies telefòniques, carreteres tallades, i un mal a les nostres terres que tardarà dècades en recuperar-se. I resulta que el principal sospitós és un brigada forestal. Si els brigades, després de l’estiu, tingueren feina cuidant i repoblant muntanyes, possiblement no sel’s passaria pel cap cremar cap muntanya per tal de tindre feina, senyor Camps.

Valencians, estem avançant a passos de gegant cap a la desertització del nostre territori. I a tots aquells que esperen les ajudes, que esperen sentats, el senyor Camps ven fum amb l’anunci de les ajudes a la reforestació de les muntanyes, mai paga. El Mondúver, després de l’incendi del 2006, malgrat les promeses continua sense cap intervenció. Per a rentar-se la cara i donar una falsa imatge publicitària l’administració valenciana anuncia i fa sistemàticament promeses incomplides de repoblacions forestals, manipula dades i realitza actes simbòlics de repoblacions que mai, mai, mai arriben a la seua fi. Són promeses de repoblació que mai són complides, i les poques que es realitzen es fan amb pins, que qualsevol amb dos pams de front sap que són bombes incendiàries i que moren després d’un incendi, al contrari del que ocorre amb espècies autòctones com la carrasca.

Les nostres muntanyes, el nostre patrimoni gràcies als piròmans

Ací teniu un exemple de la política forestal del senyor Camps: va anunciar un paquet de mesures urgents per a fer front a un greu incendi fa tres anys a l’Alcalatén. El govern central va destinar 3 milions d’euros, que es troben bloquejats a la Diputació de Castelló per la falta de subvenció per part del Consell. La condició del Govern és que la resta d’administracions aporten altres 3 milions, així que Camps demana diners a l’Estat, però després no aporta la seua part. Per tant, els diners tornaran a l’Estat ja que Camps és un mentider professional. Sembla que aprofiten els incendis electoralment per a fer-se la foto, soltar quatre mentires per Canal 9 i després deixar que transcorra el temps i les muntanyes es repoblen soles.

Els altres culpables

Però no és suficient culpant al govern, per a que es genere un incendi cal un piròman, un inconscient o algú amb certs interessos. No m’agrada generalitzar, però per la meua experiència després d’anys trepitjant les muntanyes a la gent li falta civisme, respecte pel medi ambient i dos pams de trellat. El 99% dels incendis al País Valencià són provocats per l’home. Un 33% són intencionats, i poc podem fer per controlar a eixos fills de sa mare, malalts o siga qui siga la voluntat que els condueixca a provocar un incendi. Però és que un 67% són negligències, i eixes si que se poden evitar.
La gent va a la natura sense cap respecte per la mateixa; tenen una falta d’informació ambiental alarmant i un excés de confiança preocupant. Els espais preferits pels dominguers són estercolers, tiren el fem a la muntanya, acudeixen amb els seus vehicles destrossant camins i senders, i no són conscients de que un punta de cigarret mal apagada, l’incidència del sol sobre una ampolla de vidre, la fermentació del fem o les fogueres són la major causa d’incendis a les nostres terres. Els amants de la natura acudim a la muntanya amb els nostres entrepans i la botelleta d’aigua, que després tenim en conter de portar-nos-la a casa. Però la majoria de gent no es conforma amb la senda i l’entrepà, volen carreteres i xulles recen torrades en mig dels arbres, pensant que si alguna espurna cremara un matoll la podrien apagar xafant-la amb els peus; i no, no podríeu, si es produeix un incendi a les parts baixes de la muntanya, a la zona de matollar, la herba seca i la polseta que hi ha actuen com la pólvora, per molt que correu, el foc, si hi ha vent, t’agarra. El Racó del Duc per exemple, lloc idíl·lic per a caminar a la Safor, dona llàstima de veure quan arriba la Pasqua. No estic diguent que la gent no vaja a berenar la mona, però si que no facen foc, i que tot el fem que generen se’l porten a casa.
I per fi els meus favorits, els llaures que cremen rastrolls sense control, sense permís i el dia que els ve en gana, dona igual que tinguem ponentà que no. Sou gent del camp, coneixeu els perills del foc, perquè no seguiu les normes? Quants incendis ens estalviaríem si tinguereu una major cura amb la crema de brossa.

Cremats i recremats, jo i la muntanya.

Piròmans del mon, extingiu-vos!!