El penyal d'Ifac

El penyal d’Ifac de Calp és el Parc Natural més transitat del País Valencià, amb una mitjana de 100.000 visitants anuals, entre senderistes, turistes i escaladors. La visita i ascens al cim del penyal és una ruta obligada per a tot amant de la natura, prou senzilla, amb molt d’encant i amb unes increïbles vistes des del més privilegiat punt d’observació de l’abrupta costa de la Marina Alta.
La ruta no requereix cap experiència en muntanya, només estar atents a les fites del camí, ja que no es troba massa senyalitzat; pot ser realitzada per qualsevol persona, majors i xiquets, però cal tenir en compte que hi ha molts trams de roca nua que poden resultar perillosos, on és molt senzill esvarar-se. Tardarem uns 50 minuts en fer cim, als que caldrà afegir uns 20 minuts si anem a visitar la caserna dels carrabiners.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesCom arribar-hi

L’accés a Calp el realitzarem per la N-332 des de Benissa o Altea. Arribats al poble buscarem l’accés al port i la platja per la CV-7511, i seguirem el carrer del Penyal, ben senyalitzat des del mateix poble. Al tractar-se d’un parc natural l’accés amb vehicles està prohibit, així que deixarem el vehicle en les immediacions dels límits del parc i seguirem a peu per un camí asfaltat en direcció a l’Aula de la Natura.

Vista del penyal des del mirador de Llevant
Vista del penyal des del mirador de Llevant

Després d’un parell de corbes veurem a la nostra esquerra el mirador de Llevant, on destaquen les restes de la pobla medieval d’Ifac de segle XIII. Una corba més i arribarem al centre d’informació del Parc, on es troba una exposició permanent de la silene d’Ifach, un endemisme local en perill d’extinció.

El penyal des del castell de Calp
El penyal des del castell de Calp

Travessarem la porta d’accés al parc, on hi ha una font, i iniciarem l’ascens per un acurat i empedrat sender, envoltat de baranes de fusta per a la protecció de la flora. Després d’un parell de revoltes ens trobarem al mirador de Ponent, orientat al sud, amb unes increïbles vistes en especial sobre el morro de Toix i la serra Gelada. Junt al mirador es troba un fragment d’una antiga muralla musulmana. Pocs metres després ens trobarem amb les restes d’un poblat iber dels segles V-III aC.

Vistes des del mirador de Ponent. Al fons, la serra d'Oltà
Vistes des del mirador de Ponent. Al fons, la serra d'Oltà

El sender ascendeix en ziga-zaga envoltat d’una vegetació molt interessant des d’un punt de vista botànic, ja que, gràcies a l’aïllament del penyal durant mil·lennis, representa un rar reducte del Terciari que no va ser envaït per les carrasques i els roures valencians. Ens trobarem abundants masses arbustives d’espígol, llentiscle, aladern, estepa, margalló, ginesta borda o savines negres. Però el que possiblement ens cridarà més l’atenció seran les capritxoses formes dels pins, quasi completament tombats per l’efecte dels forts vents de llevant de la zona, que recorden a gegants bonsais japonesos.

Pins deformats pel vent
Pins deformats pel vent

Passarem junt un altre mirador, el del botànic Cavanilles, i a continuació una de les dos microrreserves de flora, amb abundants espècies endèmiques. Després d’uns 20 minuts d’agradable caminar ens trobarem als peus de les impressionats parets de la vessant nord del massís, a una zona d’escalada molt apreciada per escaladors de tot el mon. Veureu partes verticals d’esquerra a dreta, aparentment no hi ha continuïtat, però al final del sender es troba un vistós túnel artificial d’uns 2 metres de diàmetre i 50 de llarg que comunica les vessants nord i sud.

Accés al túnel
Construït l’any 1919, el pas continuat durant dècades de visitants ha polit tant la pedra que resulta perillós el seu caminar, per la qual cosa ens haurem d’ajudar de cordes instal·lades al seu interior, a modo de passa-mans, per a creuar-lo amb la màxima seguretat.

Eixida del túnel per la vessant est del penyal
Eixida del túnel per la vessant est del penyal

Si be fins ací la ruta és un suau passeig, a partir d’aquest punt hi ha un cert risc de relliscada per caminar durant molts trams per roca nua, molt esvarosa inclòs quan està seca (imagineu-vos cóm serà després de ploure), pel que cal obrir els ulls i fixar-se be on es xafa. I, sobre tot, aneu amb calçat adequat per a la muntanya, no feu com molta gent que puja al cim amb sabates de mudar i fins i tot inconscients amb xancletes de platja.

Primer passamans
Primer passamans

Només eixir del túnel, ja a la vessant est del penyal, ens trobarem un parell de passos estrets, i encara que gens perillosos, s’han instal·lat uns passa-mans de corda amb la principal funció de lleva-pors. Ens trobarem als peus d’un barranc, si alcem la vista a la dreta dalt del mateix ja podrem distingir el cim. Fins ara les gavines s’havien fet sentir, però a partir d’aquest moment el soroll pot resultar completament ensordidor, i és que al penyal ocupen colònies de molts centenars d’individus, i no ho oblidem, estem al seu territori. Deurem respectar el seu hàbitat al màxim, sobre tot els mesos d’abril a juny, quan nidifiquen i es tornen tant protectores i agressives que ens pot donar la sensació d’estar dins d’una pel·lícula de Hitchcock.

Sender de llevant
Sender de llevant

Caminant vora els penya-segats de la vessant nord veurem baix nostre uns magnífics exemplars de pins que dibuixen les seues estilitzades copes a un blavíssim mar, tancat de nord a sud per la costa entre Calp i Moraira, amb el Montgó al fons, i on únicament les taques blanques de milers de xalets aconsegueixen llevar una miqueta l’atractiu del paratge.

Pinedes de la vessant nord
Pinedes de la vessant nord

Uns 10 minuts després arribarem a una bifurcació, aparcarem temporalment l’ascens al cim i seguirem recte per a visitar l’antiga caserna dels carrabiners, una plataforma de vigilància situada a l’extrem llevantí del penyal, on gaudirem d’unes vistes increïbles sobre la mar.

Sender de la caserna dels carrabiners
Sender de la caserna dels carrabiners
Vistes camí de la caserna dels carrabiners
De nou a la bifurcació, amb el cim a la vista i a uns quinze minuts de distància, ens dirigirem en direcció oest per un sender amb escassa costera, estret i rocós, incòmode de caminar en algun tram, i com sempre envoltats de centenars de gavines que en ocasions passaran fregant-nos el cap.

Camí del cim
Camí del cim

A punt d’arribar al cim caldrà fer una menuda trepada per pedra llisa, sense cap dificultat però on tindreu que extremar les precaucions; passarem junt una olivera i de sobte ens veurem dalt del penyal d’Ifac, vèrtex geodèsic de tercer ordre amb 332 metres de roca vertical que cauen a plom per la vessant oest.
Instal·lats al piló de formigó del cim disposarem d’una vista completament inèdita del litoral alacantí, penseu que ens trobem literalment mar endins, dalt d’un privilegiat balcó de 332 metres d’altitud des d’on podrem contemplar, d’esquerra a dreta, el Puig Campana, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la badia de Calp fins el morro de Toix i el litoral de la Marina Alta fins el cap d’Or de Moraira. Baix dels nostres peus destaquen les salines de Calp, una llacuna d’origen tombòlic que acull a nombroses aus migratòries, especialment els flamencs, i que fou utilitzada des de temps del romans com a salina.

Cim del penyal
Cim del penyal

Mentre fem les fotos de rigor veurem com se’ns acosten uns quants gats que s’han establit ací dalt; sembla molt estrany, però menjar no els faltarà, entre el que els donen els propis visitants, les sobres de peix que deixen les gavines, i caçant les rates que hi viuran pels voltants, possiblement ni pensen tornar a baixar, tot el contrari que nosaltres, que amb major precaució que pujant, tornarem a Calp pel mateix sender. I recordeu, esteu a un Parc Natural, per favor no abandoneu la senda buscant dreceres.

Vista des del cim
Vista des del cim
El penyal des de Moraira
El penyal des de Moraira

El parc natural del Penyal d’Ifac

El penyal d’Ifac és una enorme massa calcària de quasi un quilòmetre de llarga que cau a plom sobre la mar a 332 metres d’altitud, separada de la península per un estret istme detrític. Geològicament fa uns 30 milions d’anys la serralada Bètica es va veure sotmesa a intensos processos de compressió i distensió; com a conseqüència el penyal, un gegantesc bloc de roca calcària, es va desplaçar des de la propera serra de Bèrnia durant més de deu quilòmetres fins la seua ubicació actual.

Vessant est del penyal
Vessant est del penyal

L’any 1987 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana i es protegiren un total de 45 ha. L’alt valor paisatgístic pel seu caràcter d’atalaia litoral, i les seues característiques vegetals i faunístiques fan del penyal un indret únic i singular a la península, només comparable a Gibraltar. La vegetació és majorment rupícola, adaptada a condiciones especials i acostumada a sòls poc profunds, com són les esquerdes o les parets escarpades, i adaptada a l’elevada salinitat i a la força del vent. Al Parc destaquen endemismes com la pràcticament extingida silene d'Ifac, la farigola autòctona, el teucri d'Ifac, la roseta de penya o el desferracavalls. Als nivells mitjans i alts del vessant septentrional es desenvolupa una comunitat arbustiva constituïda per la savina negra, el margalló, l'aladern o la ginesta borda. Als nivells baixos del vessant septentrional la vegetació arbustiva està constituïda pel ginestó valencià, el llentiscle, el lligabosc, l’espígol, l'esparreguera, el càdec, la rogeta, la vidriella, així com el margalló i altres. Un altre aspecte molt característic del penyal són les més de vuitanta espècies d’aus que hi podem trobar, destacant les gavines, falcons, cormorans o xoriguers.

Gavina
Gavina

Sembla evident que des de l’antiguitat el penyal deuria ser un símbol, una fita visual molt important per als antics navegants del Mediterrani. Les primeres presències d’ocupació ens transporten a l’època dels ibers, que deixaren les restes d’un poblat entre els segles IV i III aC. Durant l’època romana els seus habitants descendiren a la costa i construïren els Banys de la Reina, a la platja del Bol, que es creu va ser una primitiva piscifactoria per a l’elaboració de conserves de peix, gràcies a la proximitat de les salines.

Calp des de les muralles d'Ifac. Al fons s'observen les salines
Calp des de les muralles d'Ifac. Al fons s'observen les salines
El penyal posteriorment restaria deshabitat, malgrat la brevíssima existència d’un poblat medieval al segle XIII. Durant el segle XIX el penyal passà a mans privades, amb diverses actuacions entre les que destaquen la nefasta construcció de dos cases i un hotel (edificat, com no, per damunt de les ruïnes medievals), i l’obertura dels camins d’accés actual, túnel inclòs. Poc abans de la seua declaració com a Parc Natural (1987), va ser adquirit per la Generalitat Valenciana, convertint-se en el símbol de la Costa Blanca. Amb la declaració de Parc Natural, les dos cases edificades per l’anterior propietari del penyal foren derruïdes, així com l’estructura inacabada de l’Ifach Palace Hotel, que des de 1957 perdurava en la vessant del penyal. En el solar de les cases es van construir dos imitacions de les originals per a ser utilitzades com a Aula de la Natura.


La pobla medieval d’Ifac

Segons les nombroses restes trobades, a l’Edat Mitjana les vessants del penyal tornaren a ser habitades durant escassos 61 anys. La pobla medieval d’Ifac va ser fundada el 1298 i destruïda el 1359 per una incursió de genovesos; amb 4.2 hectàrees, va estar envoltada per una muralla que s'estén fins els peus dels penya-segats del penyal, destacant els 350 metres i les fins a 10 torres que s'han trobat a la vessant nord. Recentment es va descobrir l’accés original al recinte, situat per on passa el camí actual. Les feines actuals estan centrades en les restes de l'església de la Nostra Senyora dels Àngels, de 30x10 metres, construïda el 1320 per la comtessa de Terranova, filla de l'almirall Roger de Llúria, fundador de la vila. Les ruïnes de l’església difícilment podran ser restaurades, com a conseqüència de la ubicació de l’aljub del hotel que es va construir al damunt (i pensem que les barbaritats urbanístiques són cosa de hui dia...).

Restes de la pobla medieval d'Ifac
Restes de la pobla medieval d'Ifac

El lloc, molt assolat pels pirates malgrat la defensa natural del penyal i les muralles, no va ser massa habitat, i com apareix a les cròniques antigues, "per quant lo loch... Yfach esta despoblat, e los habitants de aquell se han lluntat a viure dins terra per por que fan los moros". El 1562 Antonelli, enginyer responsable del fort de Bèrnia, va aconsellar enderrocar les muralles d’Ifac per evitar que els moriscs les ocuparen i es feren forts al seu interior, i encara que un any després el mateix Antonelli va proposar la re-fortificació d’Ifac per a defensar-se del atacs dels pirates, el projecte mai va ser materialitzat. El fet de no ser un casc històric absorbit pel creixement, com succeeix a les ciutats, va permetre que els treballs de recuperació, fet per voluntaris, puga desenvolupar-se sense traves.

Vessant nord del peny
Vessant nord del penyal


El topònim

Ifach, conegut a l’antiguitat com Yffach o Iffach, Ifac segons la normativa lingüística vigent, és un topònim d’origen molt discutit. La versió més cridanera és la del llibre “Calpe”, de Vicent Llopis (1947), segons la qual els fenicis, després de creuar l’estret de Hèrcules (Gibraltar), fundaren Calp i al penyal li digueren Ifach, “del nord”, per a diferenciar-lo del de Gibraltar, anomenat Calpe, “fortificació natural”. Una altra versió, més curiosa que certa, diu que Hércules Tebano i els argonautes arribaren a la zona en el segle XIII aC, i comparant el penyal amb el de Gibraltar, decidiren batejar-lo com aquell, Calpe, que volia dir columna.

Vista del penyal des del port de Calp
Vista del penyal des del port de Calp

El penyal, com a tot element simbòlic, compta amb tota una varietat de llegendes. Una d’elles conta que una donzella es va enamorar tant de la costa de Calp que, quan son pare li va pactar un matrimoni de conveniència en altre lloc, va realitzar un pacte amb la mar i des d'aquell moment es va quedar per a sempre a Calp, mirant la mar, petrificada i envoltada de sal. Una altra llegenda, més divertida, conta que Zeus va penetrar a Gea (la Terra) de punta a punta, traspassant els magmes de l'Hades (que foren llançats  fins el cel formant la lluna!). Cronos, enfadat per l'incest, va petrificar i deixar atrapat per a sempre al membre viril de Zeus dins de la Terra, i les restes del mateix encara són visibles, ja que el penyal correspondria al seu prepuci petrificat.

Ifac i la serra d'Oltà
Ifac i la serra d'Oltà


Comentaris

  1. Molt bones algunes fotos i excel·lent l'article, dins la vostra línia, molt detallat i com sempre adornat d'història

    ResponElimina
  2. Gats dalt del penyal??? Tindran que revisar els tríptics del parc natural i incloure el 'Felis silvestris catus' :D

    ResponElimina
  3. Hauré pujat 5 o 6 vegades al penyal i mai m'havia fixat en res del que comenteu: les restes arqueológiques, els pins tombats, la caserna, res. I de les vistes des de dalt només m'havia fixat en el poble. Gràcies, la pròxima vegada visitaré el penyal amb uns altres ulls

    ResponElimina
  4. M'ha impressionat la foto del penyal des del castell de Calp. Quines vistes! És senzill anar? Hi ha sender?
    Si admitiu sugerències, la podrieu ficar?. Sóc d'Altea i ho tinc a prop

    ResponElimina
  5. L'accés al castell de Calp és molt senzill i les vistes són increibles. Prompte afegiré la ruta

    ResponElimina
  6. Ja era hora que tinguérem unes persones (els autors del llibre A un tir de Pedra) que ens ensenyaren en eixa tècnica del terreny, vegetació, història i tots els elements que composen una Comunitat, lo que tenim a prop i desconeixem i ara ens donem conter per uns particulars, en quant tenien que haver-se preocupat les Entitats Oficials i no s’ha fet. Ànim al treball per afició ben fet

    ResponElimina
  7. Com sempre un 10, enhorabona per l'article

    ResponElimina
  8. Va para tí Oscar; has hecho un reportaje expléndido y muy detallado del Peñón de Ifach como si lo hubieses parido. Te diré algo que posiblemente desconozcas, dicho Peñón perteneció durante muchos años a una familia muy conocida de Gandia, íntimos amigos de tus abuelos paternos, todos juntos iban a recorrerlo y pasar muchos domingos allí y ahora te llevas consigo a tu reciente hijo según veo en la foto. Es como un homenaje que has suscrito, pienso, sin tu saberlo.(Ellos no sabrían tanto del lugar como tú nos has detallado).
    El Peñón es un lugar para disfrutarlo todas las generaciones futuras y menos mal que llegaron a tiempo de evitar su deterioro que cuando pasó de manos ya querían montar hasta un Hotel y llegaron a edificar sin concluir.Hoy está protegido desde 1987.
    Enhorabuena por el artículo, un amigo de tu familia...

    ResponElimina
  9. La veritat és que ho desconeixia completament, moltes gràcies per la informació!

    ResponElimina
  10. De moment i fins que averigüe més, he trobat la següent informació que és molt interessant:

    Història de Vicente Paris

    ResponElimina
  11. Tenía razón en mi comentario desconocías ésta relación con lo dueños del Peñón de Ifach. Pero con ésta información que detallas me has dejado sin palabras con la rapidez que has conseguido toda la historia del mismo.(por cierto completísima, no cabe más, increible). La familia Paris en Gandia era toda una institución, pero yo solo sabía lo propio de una relación de amistad con tu familia.
    Está demasiado demostrado que tienes posibilidades de información más que rápida de todo lo que se te tercie. Gracias por la redacción tan interesante que me has proporcionado.

    ResponElimina
  12. Ja he indagat, i efectivament la família Paris, antiga propietària del Penyal, era molt amiga dels meus iaios i sembla que el meu bisavi era molt amic de Vicente Peris. Els Paris sembla que eren els propietaris de l'antiga casa del col·legi ABC. Una vegada empapat de la història, la veritat és que sempre t'ensenyes coses noves, i en aquestos casos, quan te troves amb la sorpresa de trovar a la teua família implicada, resulta doblement gratificant. Gràcies de nou!

    ResponElimina
  13. Per cert, no és que tinga mitjos al meu abast, simplement he tingut sort cercant al google :P

    ResponElimina
  14. Viendo los articulos del blog me doy cuenta porque hasta ahora no lo había hecho, ya que siempre distinguimos o visitamos sólo las playas; que juntando los espacios naturales que tenemos(montañas,castillos senderos, neveras, cuevas, fuentes naturales, marjales etc. etc.,y la historia que envuelve todo ello, tenemos los espacios naturales de los mejores, (para mi el mejor de España), o sea que vivimos en un lugar previligiado. Soy de Madrid pero se me llena la boca cuando digo que vivo en Gandia Y desde luego vivir en Gandia aunque no sea todo el año porque no puedo, es lo mejor que me ha podido pasar. A los de Gandia les digo sinceramente "no os dais cuenta de lo que teneis". Enhorabuena a los Sres.que producen éste Blog y además con la suerte de ser de Gandia.Siento que el libro no se haya publicado en castellano, me cuesta mucho la traducción, pero lo llevo bien. Vale la pena.

    ResponElimina
  15. la foto que mes m'agrada la de Marc!!
    un besito!

    ResponElimina
  16. La Junta de Govern de la municipalitat calpina ha acordat finançar part del pressupost presentat perquè continuen les treballs d'excavació dels voltants d'Ifach a fi de fer la descoberta d'un poblament nou de conquesta a aquesta contrada.

    D'aquesta manera, el consistori calpí contribuirà amb l'aportació de serveis als participants, per valor d'uns 12.000 euros. Correrà a càrrec amb la despesa d'allotjament i manutenció del personal voluntari durant els mesos de juliol i agost DE 2011.

    La Diputació d'Alacant sufraga part de la despesa corrent de la campanya i els treballs i investigacions posteriors dels resultats obtinguts.

    ResponElimina
  17. Que caña la foto de la gaviota en el mirador de ponent, casi no me doy cuenta De ella :D

    ResponElimina
  18. Vull agrair a l’amic Joan Enric les fotos del Penyal des de la coberta de la Garrapatera. Gràcies, xic! :D

    ResponElimina
  19. Sembla que les obres de la pobla medieval d'Ifac van a bon ritme, l'absis de l'església ja ha aflorat
    http://www.blogdelmarqexcavaciones.com/2012/09/el-abside-de-la-iglesia-de-ifach-muestra-todo-su-esplendor/

    ResponElimina
  20. Magnífic el reportatge. Hi he arribat de casualitat, navegant per la xarxa. No hi ha res millor que ensopegar amb una persona amant de la terra i dels seus propis orígens.
    Salutacions cordials i... endavant!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".