Els Arcs d'Atanços

Els Arcs d'Atanços són dos magnífics i gegants arcs de pedra producte de l'erosió durant mil·lennis i l'atzar, situats als peus de la vessant nord de la Xortà, una de les serres més fascinants de la província d'Alacant. Les 401,33 hectàrees del paratge dels Arcs d'Atanços, ubicats a la capçalera del barranc de les Foies, van ser declarades Paratge Natural Municipal el 17 de març de 2005 i es va habilitat una ruta circular, el PRV-151, per a realitzar la seua visita.


Mapa detallat, perfil i estadístiques|Com arribar-hi

La bellesa de la ruta es inversament proporcional a la seua dificultat. Ens trobem davant d’uns 7 quilòmetres sense cap desnivell, senzills i aptes per a tot el mon, majors i xiquets, que en menys de 2 hores sense contar les pauses podrem realitzar.
L'accés a la ruta, catalogada com a PRV-151, es pot realitzar tant des de Tàrbena com des de Castell de Castells. Tant a un com a l’altre accedirem per la CV-720 des de Pedreguer. Després de passar per Alcanalí i Parcent, o be girarem a l’esquerra pel Coll de Rates cap a Tàrbena (Coll de Rates), o be seguirem per Benigembla fins a Castell de Castells. Des de Castell de Castells girarem cap a l'est per la carretera de Tàrbena (CV-752) i a uns 7 quilòmetres, abans de passar l'arrodonit tossal del Somo (881 m) i junt una corba, veureu un camí a la dreta amb un cartell de fusta indicador de la ruta, on deixarem els vehicles.

Bancals d'ametlers als peus de la Penya Alta de la Xortà

Aljub del Xarquet
Ens trobem al bell mig d'una enorme plana, la d'Aialt, envoltats del coll de Bixauca al nord-est, el Somo a l'est, la Xortà al sud, la Penya Escoda a l'oest i el Cocoll al nord. Seguirem cap al sud una pista de terra, molt còmoda de trepitjar i sense cap pendent, envoltats primer per denses pinedes de repoblació i després per bellíssims i acurats bancals d'ametlers. Passarem junt als antics corrals del Somo i de Bataller, antics testimonis de l’arrelat aprofitament de la serra. Caminant entre el Somo i el Morro Castellà arribarem a una bifurcació senyalitzada al Racó Mallanset, que temporalment seguirem per l'esquerra per tal de visitar el corral del Xarquet, on hi ha un aljub tancat de pedra, ple d'aigua i de considerables dimensions. En les immediacions del Xorquet es troba la connexió amb el PRV-49 la Ruta del Correuer, ja que era la utilitzada fins a mitjans del segle XX pels carters per a comunicar Callosa d'En Sarrià i Bolulla amb Castell de Castells. El PR puja al pla d'Aialt i connecta amb el PRV-46 que des de Tàrbena i pel coll de la Bijuaca es dirigeix a Castell de Castells per la font de la Bota, com ja veurem en una altra ocasió.

Caminar entre ametlers, la més bella combinació de l'hivern

Tornarem els nostres passos i una vegada a la pista, junt a una corba tancada, veurem a la dreta el camí dels Arcs d'Atanços, senyalitzat. Obviarem la pista, que com ja veurem pròximament segueix cap a la Penya Alta i al Morro Blau, i seguirem un camí de terra entre ametlers en direcció nord-oest fins arribar a prop de la caseta del Poll, on obviarem les indicacions de la Penya Escoda i seguirem els senyals dels arcs, girant a l'esquerra per un sender.

Camí dels Arcs

Travessarem uns bancals per un camí bellament entapissat d'herba, amb vistes sobre les imponents Penya del Castell i la Mallada del Llop, i connectarem amb un còmode sender, quasi sense costera, que va acostant-se, paral·lel al barranc de les Foies, a les parets de la serra. Prompte passarem baix d'un menut i cridaner abric obrat, refugi de pastors i ramat, i veurem immenses hedres que entapissen els verticals cingles. 

Sender dels Arcs. Al fons, la penya del Castell i la Mallada del Llop

A uns 45 minuts des de l’inici, aproximadament 15 des de la bifurcació, arribarem als Arcs d'Atanços, un gegantesc arc natural de pedra amb dues obertures, la més gran d'uns 10 metres de diàmetre, separades per una columna inclinada de poc més d'un metre de diàmetre. Les capritxoses formes dels arcs són el producte de l'acció de l'aigua de pluja sobre les roques calcàries que conformen els relleus, afavorit pels forts vents que hi ha al barranc com es veu a les tortuoses formes d'alguns arbres dels voltants.

Arcs d'Atanços

Recorde que accedir als arcs fa poc més d'una dècada no era tant senzill com ara. Afortunadament el 17 de març de 2005 els Arcs i les 401 hectàrees del paratge que els envolta van ser declarades Paratge Natural Municipal. Desconec l'origen del topònim Atanços, però imagine que derivarà de la paraula "Atansar", que segons el diccionari significa "acostar, especialment fins a tocar, fins establir contacte", tal i com estan situats un arc per damunt de l'altre. Situar-se als peus de l'arc gran és un exercici d'humilitat, de sentir-se menut davant de la natura, però aneu amb molt de compte els que patiu de vertigen, ja que les vistes aèries del barranc de les Foies impressionen a qualsevol.

Vista de l'arc principal amb la vall de Castells al fons
El barranc de les Foies des de l'arc més menut

Tornarem pel mateix sender i girarem a l'esquerra en direcció a la Penya Escoda. Girarem de nou a l'esquerra per a contemplar les vistes des d'un magnífic mirador, molt a prop de la carretera de Castells, i tornarem en direcció nord-est, fins el pla d'Aialt, inici del nostre recorregut.


Etapa Km Altitud Temps
Pla d'Aialt-Encreuament Xarquet 1.2 730 0h 18’
Encreuament Xarquet-Corral del Xarquet 0.5 725 0h 05’
Corral del Xarquet-Encreuament Arcs 1.3 796 0h 20’
Encreuament Arcs-Arcs 0.9 838 0h 17’
Arcs-Pla d'Aialt3.4 730 0h 50’

7.3
1h 50’

Rutes relacionades:

La Xortà
Els Frares de la Serrella"
El Morro Blau
Integral la Serrella - la Xortà, de Benasau a Bolulla 

Comentaris

  1. La veritat és que havia sentit parlar dels arcs i havia vist alguna foto, però fins que no he vist la vostra foto amb gent dins no m'hen he adonat de la grandària real. És enorme! Respecte al vertigen que comenteu, no m'estranya, si amplies la foto de l'arc menut ja dona impresió al mirar el fons.
    Bonic lloc, pareix molt asequible, només 2 horetes. Me l'anote en la llista de llocs que visitar, gràcies

    ResponElimina
  2. Curiós, és com la foradà de la gallinera, pero doble. Sabeu com es formen estos arcs? Pq la pluja cau de dalt a baix, no de costat, i el vent, molt deuria bufar, no?

    ResponElimina
  3. M'alegra saber que hi ha senda, fa una dècada vaig anar i em vaig desfer les cames amb les argelagues per arribar, i baixar pel mig dels arcs, amb dos collons!

    ResponElimina
  4. Que pasada los arcos, no tenía ni idea de que existía algo así :o
    Gracias por la info, os aseguro que iré a verlos! ;)

    ResponElimina
  5. Quina sorpresa més agradable d'excursió, sobre tot ara amb els colors dels ametlers. Un sender fàcil, sense inclinació i molt bonic, unes vistes molt xules, una meravella d'arcs i una bona farterà de botifarres a Tàrbena. Qué més li puc demanar a un diumenge?

    ResponElimina
  6. Eh, eh, a la pròxima aviseu i m'apunte, que per a menjar butifarres sempre estic disposat... Si és que al final fer muntanya és la excusa perfecta i saludable per a fer gana, dona igual el colesterol que te menges, estas excusat per que has fet esport :D

    ResponElimina
  7. jo sempre he dit que la millor cervesseta del mon sempre és la que te fas al primer bar quan baixes suat de la muntanya!
    i si a continuació tenim botifarres, ja ni te conte!

    ResponElimina
  8. mmm botifarres! m'apunte, dona igual l'excursió! com si la ruta és pegar-li la volta al bar :-D

    ResponElimina
  9. Botifarres a banda, és una ruteta de primera, molt recomanable i sobre tot molt sencilla

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".