El Bosquet de Moixent i la Torre dels Coloms
Parlar de Moixent no és parlar únicament de la Bastida de les Alcusses i el seu famós guerrer. Al sud del municipi es troba l'estimat Bosquet de Moixent, un bonic pantà artificial creat en 1770 per a regar els horts i molins de la vila, declarat Be d’Interès Cultural. El llac es troba envoltats de frondosos boscos de pinedes i carrasques i un agradable camí per on fer un passeig. Aprofitarem la jornada per a visitar el castell musulmà de Moixent.
El pantà del Bosquet va ser construït en el segle XVIII pel Marqués de la Romana per tal de subministrar un sistema de regadiu als seus horts. Es tracta d'un conjunt d'un altíssim interès hidrològic constituït per una presa i un embassament que emmagatzema les aigües dels barranc pròxims, de la conca del barranc del Bosquet i els excedents de la font de la Teula. Part important de l'estructura són les sèquies i canalitzacions que conduïen l'aigua cap als horts i bancals.
Gràcies a les seues singularitats paisatgístiques, patrimonials, etnològiques, botàniques i recreatives, el 10 de setembre de 2002 es va incloure a l'embasament del Bosquet dins del Catàleg de Zones Humides del País Valencià. Per altra banda, la presa del Bosquet va ser declarada Be d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument, l'11 de març de 2005.
Mapa detallat, perfil i estadístiques | | | Com arribar-hi |
La proposta d'excursió és molt senzilla ho mirem per on mirem. Per una banda està l'opció de menejar-nos amb vehicles per a visitar els punts d'interès de la ruta. Per l'altra banda es pot anar a peu seguint tant la carretera com camins de bancals. Vostra és la decisió.
L’accés a Moixent el realitzarem seguint l'autovia A-7 per l'interior direcció Albacete, connectant amb l'A-35, l'autovia d'Almansa. Eixirem per la CV-589 cap a Moixent i només creuar el riu Canyoles girarem a la dreta per una rotonda on es troba una estàtua del Guerrer de Moixent. Un parell de carrers més veurem el senyal a l'esquerra de la carretera d'Ontinyent i del Bosquet, que seguirem. Tant si voleu fer el trajecte a peu, com si voleu visitar el castell de Moixent, però amb vehicles, tindreu que aparcar ja (podeu buscar lloc per la plaça de la Hispanitat). Tingueu en conter que una vegada passat el Llavador ja no hi ha possibilitat d'aparcar.
Junt a l'eixida del poble, seguint la carretera del Bosquet, passarem junt a la font de Santa Anna o de Vilapetorro i girarem a l'esquerra pel llavador municipal, tal i com indiquen els senyals de la Torre Mora. Prendrem unes vertiginoses escales que pugen a la cova del Pare Moreno i a la torre i castell de Moixent.
Prenent momentàniament un desviament a la dreta arribarem a una cova, realment un abric de bones mesures on, segons conta una llegenda, el Pare Moreno va ser abandonat a la mort de menut quan es va contagiar de pesta bubònica, i va sobreviure. Fra Cristòfol Moreno, insigne fill de Moixent, va ser protagonista d'una sèrie d’aconteciments miraculosos que contribuïren a augmentar la devoció popular al voltant de la seua persona.
La Cova del Pare Moreno |
Moixent i un fragment de torre de la muralla |
A l'altra banda de la cova i del camí del Bosquet, a l’oest, observarem un monticle farcit de pins, dalt del qual es troba l'ermita de la Verge de la Cova del segle XIX. Darrere de l'ermita també podem observar les restes de l'aqüeducte d'un antic molí fariner. De nou a les escales continuarem l'ascensió i connectarem a una senda. Amb Moixent a la nostra esquena contemplarem a la dreta la Torre Mora i a l'esquerra el castell de Moixent. Creuarem per un menut pontet de fusta un barranc i realitzarem una menuda però intensa ascensió fins assolir el castell de Moixent.
El castell de Moixent és d'època almohade, de finals del segle XII. Construït per damunt de les restes d'un poblat de l'edat del Bronze, compta amb dos recintes, un superior, format pel propi castell, i un inferior envoltat per un conjunt de muralles que transcorren per la vessant del tossal on s'assenta. Encara es conserven nombroses torres de planta quadrada al llarg del perímetre. A banda de la muralla, el castell es trobava defensat al nord gràcies a l'orografia i a l'est per un fossat. En 1244 va passar a la Corona d'Aragó i va patir dos setges, en 1351 amb les guerres d'Aragó i Castella i en 1521 per les Germanies, que el van deixar en completa ruïna. A finals del segle XIX va patir certes tasques de restauració.
El castell de Moixent |
Tornarem fins el pot de fusta i girarem a la dreta per una costeruda senda, on s’han habilitat unes escales de formigó, per tal de visitar l’aïllada i restaurada Torre dels Coloms, una gran torre alberrana de base quadrada amb tres plantes, monument emblemàtic de Moixent i antiga talaia defensiva sobre el camí del Bosquet. La torre s'alça sobre una base de maçoneria amb cantons de creueria. A l'interior conserva una volta que cobreix la planta baixa, amb un forat al sud per on suposadament hi havia una escala per pujar a la planta superior.
Torre dels Coloms |
Si voleu realitzar la ruta a peu, tindreu que descendir per la pista que naix al sud de la torre. Si aneu en vehicles, caldrà que torneu pel mateix lloc per on hem pujat. Trieu la opció que trieu, vos trobareu al camí del Bosquet o carretera d'Aielo de Malferit i Ontinyent, un bonic congost ple de corbes que segueix el curs del barranc de la Hoz. Si aneu a peu podreu visitar dos abrics amb pintures rupestres esquemàtiques, tancats amb una reixa, on destaquen unes figures humanes.
Al barranc hi ha una curiosa formació rocosa natural, l'Escala de la Donzella. Segons la llegenda, un mag va mostrar al senyor musulmà de Moixent i a la seua filla cóm accedir a l'interior d'un palau a través de la formació. Un dia la filla va entrar a soles al palau i la porta ja no es va poder tornar a obrir. La tradició conta que cada cent anys s'entreobri la porta per a que la donzella isca a comprovar si hi ha algú que la puga desencantar.
Als dos quilòmetres, passant a una corba junt al pou de Sant Joan, dalt de la qual hi ha uns cridaners abrics, veurem la presa del Bosquet a la dreta. L'embassament es troba al bell mig d'una foia tancada pel Picaio, la serra de la Talaia, Covatelles i la Balarma. De reduïdes dimensions, només 100 m d'amplària per 200 m de longitud i 8 m de profunditat actual, els seus 160.000 m³ màxims reguen una superfície de 4,33 ha. La presa, de traça poligonal, és de les denominades de gravetat, ja que l'espenta de l'aigua és contrarestada en sentit vertical pel pes del mur. La presa està construïda amb dos murs de contenció, dels quals destaquen els contraforts del mur exterior, amb formes d'antiga fortalesa.
Presa del Bosquet |
Encara que hi ha indicis de l'existència d'un sistema anterior de inferiors proporcions, la presa va ser construïda per ordre de Pasqual Caro i Fontes, fill del primer Marqués de la Romana, i s'estima que va ser finalitzada en 1775, quan apareixen documents de venda d'horts als terrenys del Bosquet. Es tracta d'una importantíssima obra d’enginyeria per ser prou inèdita a les nostres terres i per comptar amb un enorme valor històric com a conjunt representatiu d'una forma de vida ja extinta.
El Bosquet de Moixent |
La construcció de la presa i la seua posta a punt va ser fruit de les idees renovadores de les polítiques il·lustrades en obres hidràuliques i a les racionalitzacions agrícoles imposades per Carlos III. En el segon viatge que va fer Cavanilles a Moixent va observar un notable increment de la població, de 250 a 800 veïns, que havien ficat en producció nombrosos camps abandonats gràcies al nou sistema d'irrigació, tornant al poble, segons ell, en una de les viles més recomanables del Regne.
El Bosquet de Moixent |
Més enllà de la presa, després del segon dic, es troba tot el sistema original d'irrigació de la presa del Bosquet, que en l'actualitat es troba fora de servei. Al sud-est, i dalt d'una elevació del terreny on domina tot el paisatge dels voltants, es troba la casa de la Bassa, construïda per a l'allotjament del personal de manteniment de la presa.
El Bosquet de Moixent |
Front a la casa hi ha un bonic i acurat bosquet de carrasques que va donar el nom al paratge, al bell mig del qual hi ha una nevera del segle XVIII, de planta circular de 8.2 m de diàmetre exterior. Externament ha perdut part dels murs perimetrals, d’un gruix de 0.6 m, encara que no s’aprecia cap apertura exterior ni cap resta de sostre. El pou interior, amb 7 m de diàmetre i 9.2 de profunditat, compta amb una capacitat teòrica de 350 m3. Com a conseqüència de la construcció de l’embassament del Bosquet, va ser utilitzada com abocador de material, fins que va ser terraplenada a finals del segle passat per tal d’evitar caigudes.
Nevera del Bosquet |
Un camí ample i còmode voreja l’embassament per la dreta, endinsant-nos en una zona molt frondosa i humida, afavorida per l'existència de la presa, on hi ha boscos de pins amb taques aïllades d'aurons, carrasques i feixes en flor. Dalt d’una elevació s’han disposat bancs de fusta. El camí arriba a la base del barranc del Bosquet, on hi ha un bonic bosc de xops, i vorejant un parell de cases rurals torna al pantà per l’altra vessant.
Mostra de les espectaculars carrasques que donen nom al paratge |
Es estilo Anna! Sorprendente, ni tenía ni idea ni me esperaba que hubiese un lago por aquella zona!
ResponEliminaXe i jo que fins ara només coneixia l'existència del Pantà de Beniarrés y el Llac de Anna . Això és increïble del que comencem a conèixer, sempre vivint en aquesta zona. Gràcies a aquest pas sé que ens portarem moltes sorpreses. No m'ho trec del cap un llac i paratge interessant i jo sense conèixer-lo. Si m'he anat fins a les Llacunes de Ruidera i resulta que al costat tinc això. Gràcies.
ResponEliminaExcelente artículo como siempre, seguid así!
ResponEliminaVeo que no se os ha escapado lo mejor para mi del paraje, el precioso bosquecillo de encinas que hay junto a la presa. Parece mentira, pero nadie se suele percatar de el y mucho menos de las ruinas de la pequeña nevera.
ResponEliminaPepe
:):D;) lo siento, he visto los iconos y no me he podido resistir. Un saludo!
ResponElimina:'( Tan bonic....
ResponElimina