El Carrascar de Parcent

El PRV-158 és una ruta circular que recorre el Carrascar de Parcent, una ombrívola i frondosa serra amb forma d'arc, a l'abric de la qual es troba el poble de Parcent, un paradís entre muntanyes en paraules de l’oriünd Gabriel Miró. Poc coneguda al mon del senderisme en general, el gran atractiu de la ruta són els grans contrastos: denses pinedes, impressionants parets verticals, bonics senders empedrats, paratges lunars quasi fora de lloc, fortíssimes costeres i miradors privilegiats ens esperen en una ruta de 15 quilòmetres.

Amb una altitud màxima de 994 m, el Carrascar és una serra amb forma arquejada, pròpia de l'estructura prebètica, amb encavalcaments al nord i falles verticals al sud. Forma part, junt a les serres de Bèrnia, Ferrer (de la qual es troba separada pel coll de Rates) o la Xortà-Serrella, de la cadena muntanyosa que divideix d'est a oest la Marina Alta de la Marina Baixa.

El Carrascar de Parcent

Al tractar-se d'una ruta circular, tenim plena llibertat de realitzar-la en qualsevol sentit, i encara que el traçat oficial segueix el sentit de les agulles del rellotge, nosaltres hem preferit realitzar-la al contrari, ascendint primer al cor de la serra, el tram més bonic per al nostre gust i per tant el que cal contemplar de cara, sense les preses de la tornada. Però triem el sentit que triem, estem parlant d'una distància de 15 quilòmetres amb un fort desnivell de fins a 800 metres. Tindreu que estimar entre 4 hores i mitja i 5 hores de marxa, i encara que no ens trobarem amb cap dificultat tècnica, es tracta d’una ruta llarga i molt costeruda, pel que tindreu que comptar amb una bona forma física.

Mapa detallat, perfil i estadístiques

|

Com arribar-hi

L'accés a Parcent, des de València, el realitzarem per la N-332 desviant-nos per Pedreguer i seguint per la dreta la carretera d’Alcanalí i Parcent. Des d'Alacant també seguirem la N-332, però a l'altura de Benissa girarem a l'esquerra per la carretera de Xaló, que després de travessar Alcanalí ens deixarà en Parcent. Només arribar a l'antiga baronia de Parcent veurem un senyal indicador de la ruta, que retindrem en la memòria ja que serà por on tornem. Uns 50 m endavant veurem unes marques de PR a l'esquerra que es dirigeixen al barranc de les Cabres, on iniciarem el nostre recorregut, pel que buscarem un lloc on deixar els vehicles. El camí es troba a l'altra banda del carrer Embut, entre vivendes; seguirem el camí del Barranquet uns metres i continuarem per la nostra dreta, pel camí del barranc de les Cabres.

Vistes de la Vall de Pop

Envoltats d'horts i casetes caminarem per un camí forestal paral·lels al barranc de l'Alberca, fins un punt on creuarem la carretera del coll de Rates. Ens endinsarem uns metres per un bosquet i, després de passar junt una bassa i una granja de cavalls i estruços, iniciarem l'ascens, costerut i directe per una ampla senda, que travessant una densíssima pineda ens portarà en poc més de 50 minuts al bell mig de la serra del Carrascar, al paratge de la Foia.

El paratge de la Foia

Ens trobarem a una zona amb abundants i acurats bancals d'ametlers, bellíssims a finals de l'hivern. Front nostre hi ha un camí asfaltat, que per l'esquerra es dirigeix a la carretera Parcent-Tàrbena, just al punt on es troba la última corba abans del mateix coll de Rates. Ometrem eixa direcció i seguirem per la dreta arribant, sense cap pendent i després de passar per una caseta, a la font de la Foia (520 m).

Font de la Foia

La font, envoltada d'una densa i ombrívola pineda, brolla d'una canonada metàl·lica damunt d'un rústic abreujador de pedra. Les seues aigües, molt apreciades pels veïns de la contornada, brollen abundantment tot l'any, inclòs en èpoques de forta sequera. El camí finalitza davant nostre, però per la dreta hi ha un sender que es dirigeix cap al sud-oest, marcat amb les marques de PR, que caldrà resseguir.

Amb una costera poc acusada caminarem paral·lels al barranc per un estret sender delimitat per una bonica vereda de pins. Als peus de les verticals parets del Carrascar i amb una caseta de vigilància forestal 400 m per damunt de nosaltres, si girem la vista contemplareu ja des d'aquesta alçada una magnífica vista de la vall de Pop i del Cavall Verd, una muntanya que distingirem al nord-oest per la seua característica forma de cadira, testimoni fa 400 anys de la cruenta i última rebel·lió dels moriscs abans de la seua expulsió.

Cami del runar

Conforme ens acostem al naixement del barranc anirem arribant a un visible runar, al fons del qual hi ha una enorme carrasca. Possiblement vos preguntareu per què el nom de Carrascar si no hi ha pràcticament carrasques. Lo cert és que la serra ha patit una quantitat desmesurada d'incendis que pràcticament no han deixat cap cantó sense calcinar; la última, una negligència, va cremar el únic tros verge que quedava entre Benigembla i Parcent. No obstant això, gràcies a les tasques de regeneració i a la elevada pluviometria de la zona (850 mm), ens trobem amb densíssims boscos de pins (llàstima que antigament no es regenerara amb vegetació autòctona) i taques, aïllades però ben conservades, de carrasca a les zones de la Rompuda, la Foia, la font de les Cabres i al tossal de Solanes.

Runar

Situats al runar, ens trobem a un bon punt per a detenir-nos i gaudir del paisatge, al bell mig de l’arc que forma la serra, un punt que visualment podem considerar un semi-circ envoltat de parets verticals. Orienteu la mirada cap al sud-oest, dalt de la carena, on de segur criden la nostra atenció les parets de la Mallada Plana i el tossal de Polupi; continuem girant el cap a l’esquerra, veurem dalt de laboriosos bancals la clariana que forma la Casa de la Neu, i més enllà les agrests parets del cim del Carrascar, on clarament distingim les antenes i la caseta de vigilància.

Barranc de la Casa de Neu

Gaudiu be de la vista, ja que la serra és propietat de Coll de Rates S.A., una constructora on es va clavar Julio Iglesias quan fa ver amistat (i milions) amb Zaplana i que té en projecte la construcció de centenars de xalets a la zona, detingut per la situació econòmica però latent i a l’espera.

Arribats a uns bancals margenats la senda gira a la dreta creuant la base del barranc, per damunt d’un runar bellament entapissat d’heura. Arribant a les parets la senda torna a fer una nova corba, però si ens fixem, a l'esquerra veurem un sender no senyalitzat i que hui obviarem. Eixe sender es dirigeix vora parets cap al barranc que tenim al sud, cridaner pels bancals que ascendeixen fins a mitjana altura; remuntant el barranc amb una fortíssima costera, penosa en ocasions pels esbarzers, arriba fins la Caseta de la Neu, una nevera del segle XVIII d'uns 12 m de diàmetre, que es troba completament envaïda per la vegetació.

Caseta de la Neu

Situats a l'encreuament del runar seguirem la senda de la dreta que es dirigeix al barranc de la Foia. Si ens girem veurem, cap al sud-est, el Coll de Rates i el restaurant que hi ha en ell, punt cap al qual ens hem de dirigir.

Vessant est del barranc de la Foia

A la dreta veurem un sender descendent que podem seguir temporalment durant uns 30 metres fins la cova de la Coloma (670 m), una menuda cavitat visitable i cridanera per la figuera que tapa la seua boca d'accés.

Cova de la Coloma

Continuem l'ascensió pel barranc de la Foia fins assolir el pouet de la mina de Ferro, un pou com indica el topònim envoltat de pedres i amb aigua al seu interior.

Pouet de la Mina del Ferro

Tornats a la senda continuarem l'ascens pels Alts de Polupi, passarem pel naixement del barranc de la Rompuda, per dalt de la cova del mateix nom, i el sender començarà a girar cap al sud. Amb l'espectacular Penya de l'Altar a la vista, de la qual un altre dia parlarem, ens dirigirem cap al sud-est per la Mallada Plana, un autèntic paratge lunar, rocós i erosionat, un lapiaz aspre i incòmode de trepitjar, que una vegada superat ens dirigirà fins al primer cim del dia, el tossal de Polupi (974 m).

Tossal de Polupi

Descendirem suaument del tossal seguint una senda que en ocasions pot arribar a difuminar-se, encara que seguint els senyals no hi haurà cap complicació. Amb unes increïbles vistes de les dues Marines, passarem per una zona de lapiaz fins arribar al cim del Carrascar (994 m), on es troba el vèrtex geodèsic. Des d'ací dalt tenim unes vistes dignes de fer una bona aturada, i és que el Montgó, el penyal d'Ifac, el Puigcampana o l’Aitana es troben a un estirar de ma. Fins ací hem necessitat uns 2 hores i quart des de la font de la Foia. Descendirem per la cresta i caminarem penosament per lapiaz seguint unes marques amb els colors roig, blanc i groc que, després de passar per la caseta de vigilància forestal (980 m) que veiem a la vall, connecta amb un camí asfaltat que ascendeix al tossal dels Diners, on hi ha una caseta de telecomunicacions (930 m).

Tossal dels Diners

En aquest punt, envoltats per una vereda de pins, el camí, primer asfaltat i més davant de terra, ens acompanyarà durant el descens per la cresta on descobrirem unes vistes privilegiades de les serres del Ferrer i Bèrnia, el Montgó, el Puigcampana, l'Aitana i fins i tot els gratacels de Benidorm. Aprofitant totes les dreceres que hi ha, i després de passar per una bassa artificial, arribarem a una plana vora una carretera, el coll de Rates, punt més alt de la sinuosa i solitària carretera de Parcent-Tàrbena i escenari del conegut ralli ‘Premi de la Muntanya del Coll de Rates’.

Ens trobem a un replanell on hi ha un restaurant amb vistes privilegiades, a l'esquerra del qual resseguirem un camí que es dirigeix, creuant la carretera amb precaució, a un mirador on hi ha una maqueta ceràmica amb relleu que ens il·lustrarà la panoràmica que tenim al nostre abast.

Coll de Rates

El del coll de Rates (600 m) és un mirador de primer ordre, on disposem d'una ampla vista de tota la vall de Pop, des del Cavall Verd a l'oest amb Murla i Benigembla, passant per Alcanalí i totes la zona muntanyenca que arriba fins la mar. Al nord, els perfils de la Segària i el Montgó es dibuixen clarament al fons del mediterrani.

Al coll de Rates, justet al punt on la carretera fa una corba de 180º, hi ha un camí que obviarem però que es dirigeix en direcció est. Es tracta del camí de Xaló a Tàrbena, que arriba tant a Xaló, a l'inici del poble, com a Alcanalí.

Seguirem el sender que descendeix cap a Parcent; després de passar per la penya Llisa i un coll on naix el barranc de les Barranquetes, ens dirigirem cap l’assegador; al poc començarem a descendir en ziga-zaga per una senda que compta amb bonics trams empedrats. Anirem paral·lels a un camí rural amb el qual acabarem connectant i seguint fins assolir la carretera, per la qual tornarem a Parcent.

Variant més curta

Si volem retallar la ruta, necessitarem dos vehicles. Ens dirigirem a la carretera CV-715 Parcent - Tàrbena. Estarem atents, ja que al mig de la única corba a la dreta de 180º (punt quilomètric 21 aproximadament), veurem una pista forestal a la dreta que retindrem en la memòria. Continuarem fins el coll de rates, on deixarem un dels vehicles. Tornarem a la corba (no té pèrdua, és la primera que ens trobarem al descendir) i deixarem l'altre vehicle (tampoc caben més). En uns 10 minuts seguint una pista arribarem a la font de la Foia, on connectarem amb el sender.

Esquema de temps:
 Parcent - Font de la Foia: 55‘
 Font de la Foia - Runar: 15‘
 Runar - Cova de la Coloma: 10’
 Cova de la Coloma - Mallada Plana: 1h 15’
 Mallada Plana - cim del Carrascar : 35’
 Cim del Carrascar - Coll de Rates: 45’
 Coll de Rates - Parcent: 50’