19 de juny 2015

Complim cinc anys!

Complim 5 anys, 60 mesos durant els quals hem vist un projecte bonic créixer junt als nostres fills -què majors ens fem :) -, un llibre encara als quioscs, diverses col·laboracions, conferències i xarrades, vora mig milió de visites i 250 articles al blog i un parell de projectes a la butxaca. Un lustre en els que, tossuts de nosaltres, hem tractat de caminar virtualment amb vosaltres per aquest menut llogaret del planeta terra que tant ens estimem creuant torrenteres, barrancs, estrets i valls, trescant per cingleres, penya-segats, esquerdes i carenes, remuntant sospalmes i foies, guanyat colls, portitxols, penyes i tossals, visitant coves i abrics, creuant bardisses i argelagars, esguardant corrals, forns, mines, castells, pous, neveres i fonts i per damunt de tot aprenent amb el més fabulós museu prehistòric i etnogràfic a l'aire lliure que us pugueu imaginar, tot un senzill remei per als mals del cos i de l’esperit, gratuït i obert tots els dies i sense horari de tancament. I si durant el viatge hem aconseguim transmetre, només una mica, l’amor i l’estima pel nostre humil però poderós entorn natural, ens donarem per ben pagats. Perquè coneixent les nostres muntanyes, valls, i pobles, coneixent la terra, l’estimarem i farem país. Perquè tot està per fer, perquè tot és possible.

"Al final conservarem només el que estimem; i estimarem només el que entenguem; i entendrem només el que se'ns ensenye
Baba Dioum

29 de maig 2015

Creus de ferralla, símbols de desavinença

Els cims de les muntanyes, especialment les més emblemàtiques, tenen una temptadora simbologia, un imant per a motivacions polítiques, religioses, artístiques, esportives o egocèntriques que durant segles les ompliren de creus, fites i símbols. Atenent a la crida que el 1899 faria el papa Lleó XIII les més altes muntanyes s'encimbellarien de creus per donar la benvinguda al nou segle XX, i allà on no arribara el missatge papal arribaria el rector local, l'associació cultural o esportiva o el devot alcalde. Les poques muntanyes immaculades que restaven serien desvirgades durant la segona meitat del segle passat amb la instal·lació dels omnipresents i obsolets vèrtex geodèsics, omplint de progrés els cims les antenes, repetidors, torres forestals i bases militars, un procés humanitzador i invasiu que l'auge del senderisme remataria amb banderes, fites, símbols, imatges, plaques, esqueles, bústies, estàtues, creus, pessebres i banderes tibetanes.

19 de gener 2015

Els forns de calç a la Safor

A finals del segle XIX començaren a multiplicar-se a les nostres muntanyes, allà on la llenya era abundant, unes construccions tremendament senzilles però necessàries i bàsiques per a l’elaboració d'un dels productes químics més utilitzats per l'home durant mil·lennis: els forns de calç. Els mestres constructors, sovint aprofitant el desnivell dels caus dels barrancs, planificaven una obra que s’iniciava foradant una cavitat circular, amb un diàmetre que rarament sobrepassava els quatre metres, que els mestres margeners envoltaven amb unes gruixudes parets de pedra en sec formant la caixa; les pedres del mur, cobertes i unides amb argila per conservar millor la calor, tancaven i composaven l’anomenada olla.

26 de novembre 2014

Torrotransformant l'Auir, primera part


Mireu be les següents fotos; dins d'un any, per obra i gràcia del sempre ocurrent alcalde de Gandia, una passarel·la sobrealçada i il·luminada de fusta dividirà en dos el més singular i irrepetible dels nostres paratges i ficarà en greu perill el futur d'una zona fortament protegida; una plataforma de fusta d'uns dos quilòmetres travessarà l'Auir de nord a sud envaint  irreparablement la preciosa i fràgil zona verda del cinturó dunar (cal recordar que el projecte inicial encara era pitjor, doncs la plataforma transcorria per damunt de les dunes!).

03 de novembre 2014

Colors del Mediterrani, colors del sentiment

Auir, Mondúver, Mediterrani
Potser perquè la meua infància
segueix jugant a la teua platja,
i amagat darrere les canyes
dorm el meu primer amor,
porte la llum i la olor
per allà on vaja,
i amuntegat a la teua sorra
guarde amor, jocs i penes.
Jo, que a la pell tinc el gust
amarg del plor etern,
que t’han abocat cent pobles
d’Algesires a Istanbul,
perquè pintes de blau
les seves llargues nits d'hivern.

30 de setembre 2014

El castell de Palma

| Localització: Alfauir, València, Espanya
Les restes del musulmà castell de Palma, ubicat al nord del terme municipal d'Alfauir, coronen des del segle XII un piramidal i ombrívol tossalet, discret i menut en mesura però colossal i formidable per la seua magnífica disposició estratègica, al bell mig de la comarca de la Safor fent de nexe visual amb els castells musulmans de Borró, Bairén i Rebollet; ja des de l'època ibèrica des dels torrellons de la fortalesa guarnicions armades controlaven el tumultuós i agitat accés a la Vall d'Albaida seguint la carena del Benicadell, fita natural entre les terres valencianes del nord i els sempre rebels a l'invasor bastions musulmans del nord d'Alacant.

01 de setembre 2014

La casta reaccionària

| Localització: Platja de l'Auir
Platja de l'Auir
Casta: "Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat."
Reacció: "Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d'una situació establerta determinada, pel que fa a l'ordre polític o social, a l'ordre religiós, o a l'artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d'una realitat ja ultrapassada

02 de juny 2014

El conte del coll de la Rafaela

A les cinc en punt com cada dia va sonar el timbre del col·legi que anunciava la sortida de classe; Miquel i Joan estaven desitjant-ho doncs havien deixat una partida de pic i pala pendent d'acabar amb els seus amics. Tots els dies, després del col·legi es reunien a la plaça del poble juntament amb altres nens del barri i jugaven una estona abans que les seves mares els cridaren per fer els deures. Aquella plaça a aquesta hora s'omplia de vida, la cridòria dels nens i nenes jugant juntament amb l'anar i venir de la gent, o l'activitat de les diferents botigues que envoltaven la plaça li donaven un aspecte molt alegre.

27 de maig 2014

Al-Azraq, el Blau

"Mitjan el segle XIII, les valls més septentrionals de la muntanya alacantina eren un vesper, una illa d’Islam rodejada per un embravit mar de cristianisme. Els feudals anhelaven sotmetre‐la, però La Muntanya era un castell de roca, alt i fort, i resistia. Foren anys de pactes breus, de fortaleses preses i lliurades per la força, de treves, emboscades i escaramusses entre les hosts de Jaume I i els partidaris del visir al‐Azraq, el Blau.
Huit segles després, la gloriosa conquesta del Regne de València que les cròniques medievals beneïren amb els fums dels altars ha esdevingut, a la llum de la historiografia recent, el brutal extermini d'una cultura. Així, la mateixa crònica règia que antany aprofità per enaltir la insigne figura del Conqueridor es presenta ara com la prova irrefutable de la seua feroç croada.

Tal vegada també t'interesse