27 de gener 2016

La ruta de la Concòrdia

| Localització: Tavernes de la Valldigna, València, Espanya
El 1301 es va procedir a la demarcació de les terres entre la vall d’Alfàndec, l’antiga Valldigna musulmana propietat del monestir de santa Maria de la Valldigna, i Gandia, vila reialenca propietat de Jaume II. Nou mollons de pedra i argamassa s’alçaren al llarg dels Plans seguint la divisòria d’aigües, entre el Mondúver i la mar. Però les rendes pel lloguer de mallades, bovalars i coves i els delmes i drets sobre el bestiar, herbes, mel o caça eren massa sucoses per als senyorius i ben prompte sorgiren les tensions; el 1303 uns veïns de Gandia tombaren el molló de les Barreres al·legant que el terme s’estenia fins l’ullal Redó; el 1380 la vila de Gandia ficaria una denúncia, davant la governació de Xàtiva, acusant al monestir de plantar alguns mollons mitja llegua més al sud d’on corresponia; els monjos, per l’altra banda, acusaven Gandia d’envair hostilment el seu terme instal·lant noves fites a terres alienes.

14 de setembre 2015

Les neveres de Barx

| Localització: Barx, València, Espanya
Cap activitat humana ha deixat una empremta tan profunda al nostre patrimoni com un nou ofici que sorgiria entre els segles XV i XIX, el del nevater. Quan encara no havien arribat a les nostres vides els moderns i imprescindibles frigorífics, proliferaren per tot arreu unes construccions, anomenades neveres, caves, pous o cases de neu, destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern per a distribuir-la posteriorment als pobles i ciutats. D’arquitectura senzilla, estaven formades per un pou excavat al sòl, generalment circular, de profunditat variable i en ocasions tapades amb una coberta on els homes acumulaven i premsaven neu al seu interior fins a formar gel que trossejat era transportat amb carros o rucs als pobles i ciutats. 

19 de juny 2015

Complim cinc anys!

Complim 5 anys, 60 mesos durant els quals hem vist un projecte bonic créixer junt als nostres fills -què majors ens fem :) -, un llibre encara als quioscs, diverses col·laboracions, conferències i xarrades, vora mig milió de visites i 250 articles al blog i un parell de projectes a la butxaca. Un lustre en els que, tossuts de nosaltres, hem tractat de caminar virtualment amb vosaltres per aquest menut llogaret del planeta terra que tant ens estimem creuant torrenteres, barrancs, estrets i valls, trescant per cingleres, penya-segats, esquerdes i carenes, remuntant sospalmes i foies, guanyat colls, portitxols, penyes i tossals, visitant coves i abrics, creuant bardisses i argelagars, esguardant corrals, forns, mines, castells, pous, neveres i fonts i per damunt de tot aprenent amb el més fabulós museu prehistòric i etnogràfic a l'aire lliure que us pugueu imaginar, tot un senzill remei per als mals del cos i de l’esperit, gratuït i obert tots els dies i sense horari de tancament. I si durant el viatge hem aconseguim transmetre, només una mica, l’amor i l’estima pel nostre humil però poderós entorn natural, ens donarem per ben pagats. Perquè coneixent les nostres muntanyes, valls, i pobles, coneixent la terra, l’estimarem i farem país. Perquè tot està per fer, perquè tot és possible.

"Al final conservarem només el que estimem; i estimarem només el que entenguem; i entendrem només el que se'ns ensenye
Baba Dioum

29 de maig 2015

Creus de ferralla, símbols de desavinença

Els cims de les muntanyes, especialment les més emblemàtiques, tenen una temptadora simbologia, un imant per a motivacions polítiques, religioses, artístiques, esportives o egocèntriques que durant segles les ompliren de creus, fites i símbols. Atenent a la crida que el 1899 faria el papa Lleó XIII les més altes muntanyes s'encimbellarien de creus per donar la benvinguda al nou segle XX, i allà on no arribara el missatge papal arribaria el rector local, l'associació cultural o esportiva o el devot alcalde. Les poques muntanyes immaculades que restaven serien desvirgades durant la segona meitat del segle passat amb la instal·lació dels omnipresents i obsolets vèrtex geodèsics, omplint de progrés els cims les antenes, repetidors, torres forestals i bases militars, un procés humanitzador i invasiu que l'auge del senderisme remataria amb banderes, fites, símbols, imatges, plaques, esqueles, bústies, estàtues, creus, pessebres i banderes tibetanes.

19 de gener 2015

Els forns de calç a la Safor

A finals del segle XIX començaren a multiplicar-se a les nostres muntanyes, allà on la llenya era abundant, unes construccions tremendament senzilles però necessàries i bàsiques per a l’elaboració d'un dels productes químics més utilitzats per l'home durant mil·lennis: els forns de calç. Els mestres constructors, sovint aprofitant el desnivell dels caus dels barrancs, planificaven una obra que s’iniciava foradant una cavitat circular, amb un diàmetre que rarament sobrepassava els quatre metres, que els mestres margeners envoltaven amb unes gruixudes parets de pedra en sec formant la caixa; les pedres del mur, cobertes i unides amb argila per conservar millor la calor, tancaven i composaven l’anomenada olla.

26 de novembre 2014

Torrotransformant l'Auir, primera part


Mireu be les següents fotos; dins d'un any, per obra i gràcia del sempre ocurrent alcalde de Gandia, una passarel·la sobrealçada i il·luminada de fusta dividirà en dos el més singular i irrepetible dels nostres paratges i ficarà en greu perill el futur d'una zona fortament protegida; una plataforma de fusta d'uns dos quilòmetres travessarà l'Auir de nord a sud envaint  irreparablement la preciosa i fràgil zona verda del cinturó dunar (cal recordar que el projecte inicial encara era pitjor, doncs la plataforma transcorria per damunt de les dunes!).

03 de novembre 2014

Colors del Mediterrani, colors del sentiment

Auir, Mondúver, Mediterrani
Potser perquè la meua infància
segueix jugant a la teua platja,
i amagat darrere les canyes
dorm el meu primer amor,
porte la llum i la olor
per allà on vaja,
i amuntegat a la teua sorra
guarde amor, jocs i penes.
Jo, que a la pell tinc el gust
amarg del plor etern,
que t’han abocat cent pobles
d’Algesires a Istanbul,
perquè pintes de blau
les seves llargues nits d'hivern.

30 de setembre 2014

El castell de Palma

| Localització: Alfauir, València, Espanya
Les restes del musulmà castell de Palma, ubicat al nord del terme municipal d'Alfauir, coronen des del segle XII un piramidal i ombrívol tossalet, discret i menut en mesura però colossal i formidable per la seua magnífica disposició estratègica, al bell mig de la comarca de la Safor fent de nexe visual amb els castells musulmans de Borró, Bairén i Rebollet; ja des de l'època ibèrica des dels torrellons de la fortalesa guarnicions armades controlaven el tumultuós i agitat accés a la Vall d'Albaida seguint la carena del Benicadell, fita natural entre les terres valencianes del nord i els sempre rebels a l'invasor bastions musulmans del nord d'Alacant.

01 de setembre 2014

La casta reaccionària

| Localització: Platja de l'Auir
Platja de l'Auir
Casta: "Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat."
Reacció: "Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d'una situació establerta determinada, pel que fa a l'ordre polític o social, a l'ordre religiós, o a l'artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d'una realitat ja ultrapassada

Tal vegada també t'interesse