Concurs millor blog de muntanya

Voleu guanyar una jaqueta Millet Shoft Shell W3 Pro? Només teniu que votar-nos al següent concurs de blogs de muntanya per a entrar al sorteig (és ràpid, nom, email i recordeu, A un tir de pedra) Gràcies i sort!

http://www.landher.net/blogs_montana/form_votacion.html

http://www.landher.net/

El camí vell de Bujaruelo

Annex al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido i al fons d'una profunda i encisadora vall despoblada es troba Sant Nicolau de Bujaruelo; un pont, una església i un hospital per a peregrins del segle XII amaguen entre els seus antiquíssims murs històries de traginers superant passos fronterers entre Torla i Gavarnie, de pelegrins seguint el llarg camí de sant Jaume, de contrabandistes fugint de la guàrdia civil o de pastors traslladant els seus ramats entre Espanya i França. El camí Vell de Bujaruelo, antic pas obligatori entre Osca i Toulouse, és en l’actualitat un valuosíssim punt de connexió de diferents rutes pirenaiques com el GR-11, la travessia al Taillón i la Bretxa de Rotllan, l'ascensió al Vignemale o la visita a les encisadores valls d'Ordiso i d'Otal.

La font de Lloret

Aigua i verdor, senzillesa i espectacularitat. Al bell cor de la Marxuquera, oculta com un tresor a l'interior de l'estret i frondós barranc de Llidoners, hi ha un llogaret especial, màgic, fresc i quasi diria que fora de lloc, la Font de Lloret, un dels paratges més bells i estimats de la Safor on la natura ens regala tot el seu esplendor. Un indret que per si mateix és tot un museu etnogràfic natural que combina sabiament natura i tradició; un paratge natural que ens mostra humilment la gran biodiversitat del nostre tan extrem clima mediterrani, i ens premia la visita amb un dels indrets més humits, ombrívols i exuberants del País Valencià.

Pineta, les cascades i les Planes de La Larri

Integrada al nord-est del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido es troba la vall de Pineta, un paisatge alpí en estat pur i possiblement el circ glacial més bonic i singular del Pirineu. També coneguda com la Balle Berde, Pineta és una espectacular i preciosa vall de vertiginosos parets bellament entapissades per fajos, pins, freixes i avets, travessada pel sender pirenaic GR-11. La visita a l'inesperat circ penjat de les Planes de La Larri, inigualable i privilegiat balcó a la cara nord de Monte Perdido, la presència d'una sèrie de sorprenents i sorolloses cascades o les sensacions que rebrem recorrent les seues verticals parets als peus de colossos de pedra de vora tres-mil metres, són un espectacle que realment tardarem en oblidar.

Postals per a la reflexió

Als anys 60 es va imposar l'actual model turístic de sol i platja a Espanya; amb la declaració de Zones d’Interès Turístic Nacional i amb la pretensió d'atraure turistes estrangers es va promoure la urbanització massiva i sense criteris de les nostres costes. Paradoxalment el principal motiu pel qual els turistes venien a les nostres platges, la bellesa del paisatge, estava sent destruït indiscriminadament per l'especulació, el formigó i la construcció desmesurada d'escassíssima qualitat. 50 anys després els turistes fugen de les nostres platges sense personalitat i es dirigeixen a destinacions més exòtiques o menys massificades com Croàcia i Tunísia. A la Safor les nostres platges només poden competir amb la diferenciació, i afortunadament l’experiència ens demostra l'evident avantatge competitiu que oferiria el complement d’un potencial parc natural i una platja verge davant la resta d’ofertes bassades en el formigó, el golf i els ressorts. 50 anys després, els nostres dirigents són incapaços de pensar més enllà dels zeros del seu compte corrent....

Una nova negligència a Barx calcina 266 hectàrees del Mondúver

L’any 2006 la pràctica totalitat del massís del Mondúver restaria calcinat en un dels pitjors incendis forestals que es recorden a la Safor; en aquella ocasió 15 mitjans aeris i 47 brigades forestals demostraren ser lamentablement insuficients per aturar la tragèdia. Ahir, només set anys després, s’ha presentat el mateix escenari: forts vents de ponent de fins a 80 quilòmetres per hora, terreny escarpat i inaccessible, una muntanya abandonada, una lamentable negligència i un inexcusable error d’estimació de la magnitud del desastre per part de la Generalitat: només 3 aeronaus i 3 brigades forestals.

El Rabat

El Rabat, a banda de la ciutat dels jardins del Marroc, és una humil muntanyeta que emergeix al bell mig de la planura saforenca, compartida i estimada pels llogarets de l'Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d'en Carròs i cresol del més important jaciment ibèric de la comarca. La gran senzillesa de la seua ascensió i la seua escassa alçaria, només 176 m, no desmereixen en absolut l’enorme atractiu paisatgístic, etnològic i arqueològic d’una ruta apta per a qualsevol persona, especialment recomanable per iniciar als més menuts.

El savi de les Foies

Crec en una naturalesa plena de vida, en uns paisatges alegres, plens de màgia, en una naturalesa forta, sana, també si cap en el dia en què la naturalesa es desenvolupe en el seu just equilibri... Així que un bon dia un grup de xiquets, juntament amb els seus pares, decidiren anar a passar el dia al camp; durant el camí, atònits, observaven que alguns llocs estaven descurats, bruts, gairebé amb aspecte d'abandó, llocs que no convidaven per res a jugar en ells, uns altres es presentaven amb un color gris, d'aspecte trist… Quan un dels xiquets va preguntar a son pare què havia passat, aquest li va respondre —Les flames van devorar els seus colors.

Que ve el llop, que ve el llop!

Que ve el llop, que ve el llop! Quan érem menuts ens contaven una vella faula per a mostrar-nos que als mentiders no els creu ningú ni quan diuen la veritat; per molt que es repetisca una i altra vegada, la mentida sempre acaba descobrint-se. És la vella versió del pots enganyar a tot el món alguna vegada, a algunes persones tot el temps, però no pots enganyar a tots tot el temps. Però sembla que molta gent va confondre el conte amb el dels tres porquets, ja que els nostres governants porten dècades advertint-nos de l’arribada d’imaginaris llops i molts encara ni s’han adonat de la mentida.

La Safor per la Llacuna

La Safor no seria en teoria més que una modesta serreta litoral de 1.013 m sense l’existència del seu circ, un colpidor amfiteatre càrstic d’excepcional interès símbol d'una de les muntanyes més belles, singulars i úniques de la península; les ascensions al cim visitant la Finestra i la nevera des de les Majones de Vilallonga, travessant un carrascar des de la font dels Olbis de l’Orxa o fins i tot les exigents i dures trepades pel bell mig del circ conformen una de les experiències muntanyeres més satisfactòries que no poden faltar a l'haver de tot amant de la natura. Però i l'ascensió per la solana? Desconeguda al trobar-se durant dècades perduda, ens permetrà conèixer les restes etnogràfiques i patrimonials del passat ramader de la zona, bellament envoltat per un insòlit i sorprenent bosc de carrasques, el més extens i millor conservat de la Safor amb permís del carrascar del Buixcarró.