Entrades

Assumiràs la veu d’un poble

Imatge
Article publicat al diari Levante - EMV el dimecres 28 de febrer de 2024.   “Llegiu, camineu, coneixeu el país, estimeu-lo. Coneixereu un territori molt més ric i divers del que pugueu imaginar. Unes muntanyes plenes de vida i d’històries.”  Amb aquestes senzilles paraules, que donen la benvinguda al lector en la introducció del nostre darrer llibre, ben bé podríem resumir tot allò de que va el muntanyisme, aquest vell anhel de trescar el territori. Llegir, caminar, conéixer, estimar. Els cims més alts, les valls més feréstegues, les formacions geològiques més imponents. La Terra n’està plena, d’indrets impressionants. La història del muntanyisme al nostre país, però, dibuixa un itinerari sovint diferent al recorregut per altres països europeus. Així i tot, l’inici, la seua naixença, comparteix trets comuns, i es troba, d’alguna manera, emmarcada en els temps llunyans de la Il·lustració, i definida per la voluntat d’estudiar el territori d’una manera, diguem-ne, enciclopèdica. Després

Pasqua de 2023: un homenatge als Sis de Gredos

Imatge
"Allò que estimem ens fa ser com som, ens fa sentir i ens fa ser lliures" Com hauríem imaginat nosaltres, a finals de l'any 2021, quan vam començar a indagar la història del muntanyisme a La Safor, que un assolellat dissabte de Pasqua estaríem assistint a l'homenatge a sis joves excursionistes gandians que perderen la vida a la Serra de Gredos, una llunyana i freda Pasqua de 1979. En la foscor de la nit, en la flor de la vida, Juanjo i Ximo, Carlos, Ignacio, Maite i Pep, trobaren la pau callada sota el mantell blanquíssim d'una allau, mentre dormien en les seues tendes, muntades sota un cel estrellat, allà dalt del Nogal del Barranco, a tocar del refugi Victory, i sota l'ombra serena i indiferent del Torreón de Galayos. Això va passar la nit de divendres a dissabte sant de 1979, un 14 d'abril, poquíssims dies després de les primeres eleccions municipals democràtiques, aquells comicis en els quals Juan Román -oncle d'un dels Sis de Gredos- havia sigut n

A Gandia, 'A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor'

Imatge
A un tir de pedra. les més belles sendes de la Safor , comença a caminar pels pobles i ciutats del País Valencià. Primera parada a Gandia:  dijous 9 de febrer a les 19:30h, en la Sala Gran de la Casa de la Marquesa . Comptarem amb la presència dels quatre autors, Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.  A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor  és un llibre adreçat a persones amb l'interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor.  Fa més d'una dècada aparegué A un tir de pedra . Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'a

'A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor', ja a la venda!

Imatge
Tretze anys després del nostre primer llibre, A un tir de pedra. Inventari de senders i camins de muntanya de la Safor , hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que ajudarà a arribar al començament de cada sender. Un llibre que serà un bon company de motxilla. Una invitació a viure pas a pas i amb la mirada oberta excursionista els bells paisatges naturals i culturals representatius de la comarca, que aproxima al senderista la interpretació de la geografia

De Santa Anna a Bairén

Imatge
  Ermita de Santa Anna El contrafort més oriental del massís del Mondúver s’endinsa, dins la plana al·luvial, al llarg d’una allargas- sada muntanyeta clapejada de pedra seca, calvaris i xiprers, capelletes, ermitoris i ermitans: Santa Anna, la de l’ermita d’un blanc virginal, la de l’assolellat barri homònim i la de l’afable Beniopa; també, del Beat i del pare Faus. La muntanya menuda de seculars bosque- tons de pins i de monumentals carrasques. Santa Anna ens acosta, resseguint el curs d’un ventall de sendes feréstegues, moltes obertes, algunes emboscades, aptes totes elles per al menut, per al novell i per a l’experimentat caminant, fins al pla Xiquet, porta d’accés, enllà les acaballes del pla Gran, dels dominis del castell de Bairén.  

El Pla Gran

Imatge
  La vella senda dels Vinaders o dels Burros, de jornalers, llauradors i ramaders; també, però, d’espeleòlegs i d’escaladors. De silenci, solitud i herbats bancals abandonats, presonera del temps i del dur secà. La senda dels Vinaders recorre de nord a sud l’extensa cadena de dolines, replanells i arrodonits turonells que clapegen la clotada més meridional, assolellada i rasa del massís: el sobri pla Gran, la plana doblegada pels solcs dels segles i les estries de la memòria. Aquella vasta replana que separa Xeresa de Gandia, que és tota aridesa i nuesa per migjorn, però agresta, feréstega i emboscada per tramuntana, només podem recomanar-la al caminant ben avesat a entreveure i intuir fites, sendiues difuminades i travesses esborrades.

El barranc de la Falconera

Imatge
  Sota el perfil més genuí del Molló discorre l’arborat barranc de la Falconera, el més esquerp i emboscat de la serra; i aferrades a les seues verticals parets, encrespades, trobarem un seguit de coves, abrics i avencs, de cingles i recingles solcats per vertiginoses sendes i escarpades vies d’escalada. La pujada al Molló per aquest barranc, costeruda i aspra, conté conté punts molt exposats, passos  esvarosos i trams de senda descarnada; està reservada, evidentment, als caminants més experimentats, que la gaudiran de valent. Vaja per davant el nostre consell: no tracteu de pujar-hi, però, sense experiència en muntanya. La Recambra Forn de calç Avenc de l'Abisme  

El barranc d'Atanasi

Imatge
  Fonts, forns de calç, masos, castells, coves, jaciments arqueològics, dues microreserves de flora, aqüeductes i canals d’aigua medievals, molins, cims enlairats, cingles cridaners i feréstecs, paisatges prodigiosos que palpiten ataronjats en la blavor profunda del cel. Difícil és trobar-se en un únic barranc tanta bellesa i tanta riquesa patrimonial i ambiental. I és que el barranc d’Atanasi és, sense dubte, un dels majors i més variats museus botànics, arqueològics i etnològics a l’aire lliure de la comarca.